Picamot, consultes lingüístiques, és un servei ofert per la professora de català Esther Pagès, de l’INS de Vilafant.
Normativa. Classificació dels errors i dubtes més freqüents
There are currently 144 mots in this directory beginning with the letter C.
calfred, esgarrifança
Error: escalfred, esgarrifansa. Classificació: L. Explicació: calc del cast 'dar escalofríos'. Ex.: em donava algun calfred → sentia algun calfred.
CAMÍ. Anant cap a; caminada
Error: camí de. Solució: anant cap a. Explicació: calc de la loc. prep. cast.
Error: caminata. Solució: caminada (llarga), passejada.
cap a ell/a
https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=cap+a&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12204&idHit=12204&tipusFont=Fitxes+de+l%27Optimot&numeroResultat=2&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=%27cap%27+o+%27cap+a%27%3F+%2F+Nova+gram%E0tica&tematica=&tipusCerca=cerca.tot
Entrada Optimot.
cap a una hora determinada
Error: sobre una hora determinada. Ex.: sobre aquella hora. Explicació: MS. Calc del cast. La prep. 'sobre' referida a un valor temporal és una interferència. Altres expressions: 'al voltant de'.
cap dels dos, cap dels tres
Error: els dos, els tres. Explicació: MS. calc del cast. 'los dos', 'los tres'... Entrada Optimot.
capbaix, capcot
No és acceptat: cap baix, cap baixa. És acceptat: capbaix, capcot. Classificació: L. Explicació: mot compost. S'escriu junt.
Ex.: no és acceptat: "se la veia cap baixa" → és acceptat: se la veia capbaixa, capcota.
Ex.: no és acceptat: "se la veia cap baixa" → és acceptat: se la veia capbaixa, capcota.
capdavall, al; comptat i debatut
Error: *en total. Classificació: L/MS. Explicació: calc del cast 'en total'. Ex.: "En total diria que en vam crear aproximadament uns 10.000..."→ Al capdavall/Comptat i debatut... Altres solucions: construccions amb gerundi. Ex.: Sumant-ho tot...
captiu, captivitat
Error: cautiu, cautivitat. Classificació: O/L. Explicació: calc del cast. 'cautivo', 'cautividad'. Ex.: "tenen en cautiu/cautivitat" → tenen captiu/en captivitat.
CASTELLANISMES LÈXICS
No és acceptat: els mots o expressions estrangeres no assimilats al català. Es consideren manlleus no admesos per innecessaris, o interferències anomenades barbarismes (la majoria, castellanismes), ja que el Diec2 té formes genuïnes per expressar el mateix concepte. És acceptat: el manlleu o préstec que no té una forma genuïna. Classificació: L. Ex.: no és acceptat: Barbarisme → és acceptat: Forma admesa.
Barbarisme (castellanismes lèxics)→ Forma admesa
abarcar → abastar, abraçar, comprendre
abort → avortament
acantilat → penya-segat, espadat
acaudalat → acabalat, adinerat
acera → vorera, voravia
aclaració → aclariment
aclarar → aclarir || aclarar-se → entendre-s’hi
aconteixement → esdeveniment, fet
acosar → encalçar, empaitar || assetjar
acreedor → creditor
acribillar → crivellar, cosir || escometre, assetjar
acunyar → encunyar
adelantar → avançar
ademés → a més, a més a més
adoquí → llamborda, llambordí
aduana → duana
a escondidas → d'amagat, d'amagatotis, per sota mà
afiançar → afermar, consolidar, refermar
afincar-se → establir-se
agalles → ganyes || coratge, valor, pit
agobiar → aclaparar, atabalar, angoixar, molestar
agravant → agreujant
agravi → greuge
agraviar → agreujar, ofendre
agulletes → cruiximent, punxades, fiblades || tenir agulletes → estar cruixit, estar baldat, fer mal tot
ajuar → aixovar
alambrada → filat, reixat
albacea → marmessor
albornós → barnús
aleació → aliatge
alentar → encoratjar, animar, donar ànim
alevosia → traïdoria
alfombra → catifa, estora
alimentici → alimentari || alimentós
aliviar → alleujar, calmar, alleugerir
almeja → cloïssa, copinya
altillo → entresolat, terrabastall || dalts || antosta, sostremort
àmbar → ambre
amortiguador → amortidor
anclar → ancorar
andami → bastida
apariència → aparença, aspecte
apelotonar, apilotonar → amuntegar, apilotar
aplaçar → ajornar, diferir
aplastant → esclafador || aclaparador, indiscutible, contundent
apoiar → recolzar || ajudar, donar suport, fer costat
apressuradament → apressadament, precipitadament
apretar → estrènyer, prémer, pitjar
apuro → dificultat, compromís, tràngol, embolic
arandela → volandera
arreglo → reparació, adob || arranjament
arrepentir-se → penedir-se
arrojar → llançar, tirar || vomitar, perbocar
artilugi → artefacte, giny
assafata → hostessa, auxiliar de vol
assecar, secar → eixugar (una cosa que ja està molla: roba, cabell, llàgrimes, estris de cuina, roba...)
assustar → espantar, esglaiar
atemoritzar → atemorir
aterrat → aterrit, atemorit, espantat
atiborrar → embotir, atapeir, farcir || atiborrar-se → atipar-se, afartar-se
atinar → acudir-se, encertar, caure-hi
atracón → atipar-se, afartar-se, fer-se un fart/tip de menjar. Col.: omplir el pap.
atravessar → travessar. Fig. passar
auto (en dret) → interlocutòria || autos → actuacions
averiguar → esbrinar, indagar, descobrir
bactèria → bacteri
badén → gual
bahia → badia
balsa → rai
bandeja → safata, plata, plàtera
barco → vaixell, embarcació
barnissar → envernissar
bassura → escombraries, brossa
bemol → bemoll
berberetxo → catxel, escopinya
bissagra → frontissa
bisuteria → bijuteria
bolleria → brioixeria, pastes
bolso → bossa, bossa de mà
boquilla → broquet
borde → vora, caire, cantell || antipàtic, estúpid, repel·lent, malcarat
borrador → esborrany || esborrador
borrar → esborrar
bòveda → volta
brillo → brillantor, lluentor
bulla → bullícia, sarau
bulto → embalum, paquet || bony || silueta, ombra
bursàtil → borsari
búsqueda; en busca i captura → recerca, cerca; en crida i cerca
cadera → maluc, costat
calderilla → xavalla, moneda menuda, moneda petita
calentar → escalfar
callo → ull de poll, durícia || callos → tripes
camarot → cabina
camilla → llitera
candau → cadenat
canica → bala
cansanci → cansament, fatiga
cantera → pedrera || planter
caradura → barrut, penques
carinyo → afecte, estima || estimat estimada, amor meu, xato xata
carretilla → carretó, bolquet
cata → tast, degustació
catarata → cascada || cataracta
catxondo → divertit, graciós, de la broma || calent
colilla → burilla, punta de cigar, llosca
colmado → botiga de queviures, adrogueria
colmo → súmmum || ser el colmo → ser el súmmum; passar de mida; ser allò que no hi ha
colúmpio → gronxador
colxoneta → matalàs, matalasset
comadrona → llevadora
companyerisme → companyonia, camaraderia
cordillera → serralada
corretejar → rondar, vagarejar
corxea → corxera
covardía, cobardía → covardia
crio → criatura, nen
cuclillas, en → a la gatzoneta
cumpleanys → aniversari, natalici || feliç cumpleanys! → per molts anys!
currar → pencar
curva → revolt || corba
decepcionar → decebre
demés, els → els altres, la resta
derrame → vessament
desahogar, desafogar → desfogar
desahuci → desnonament
desarrollo → desenvolupament, desenrotllament, creixement...
desarrollar, desarrotllar → desenvolupar, desenrotllar...
desencontre → desacord, desavinença, discrepància
despedir → acomiadar, dir adeu, despatxar
desperdici → desaprofitament, malbaratament || deixalla, residu
despegar [avió] → enlairar-se, envolar-se, prendre/aixecar el vol
despotricar → malparlar, dir penjaments, dir fàstics
despreci → menyspreu
detentar → detenir, mantenir, ocupar
disfrutar → gaudir, divertir-se, xalar, passar-s’ho bé, passar una bona estona, viure la vida; passar-s'ho bomba, passar-s'ho pipa, passar-s'ho teta; treure profit, aprofitar, beneficiar-se; tenir bona salut, tenir una bona posició; disposar de temps lliure, etc.
ditxós → maleït, renoi de, diantre de, coi de
dolència → malaltia, mal, xacra
durader → durador, durable
empalagós → embafador
empapar → amarar, xopar || estar empapat → estar xop
empaste → obturació, empastament
empenyar → empenyorar || empenyar-se → entossudir-se, entestar-se
empolvar → empolvorar
empotrar → encastar
encarinyar-se → aficionar-se, encapritxar-se, encaterinar-se
encimera → taulell de cuina, fogons || placa de cocció, placa de focs
ensangrentar(-se) → ensangonar(-se)
enfermera → infermera
enfermetat → malaltia
enganxina → adhesiu
enredadera → planta enfiladissa
ensaladilla russa → ensalada russa
ensomni [ensueño] → somni, fantasia, il·lusió
enterar-se → assabentar-se, adonar-se, saber
entreno → entrenament
enxufe → endoll || padrins, influències || tenir enxufe → tenir padrins, tenir influències, anar recomanat
descabellat, -ada, sentit figurat → esbojarrat, -ada. Ex.: consell descabellat → consell esbojarrat; idea descabellada → idea esbojarrada
escuet → escarit, concís, sobri
espinillera → canyellera
espònsor → patrocinador
estallar → petar, esclatar
esternó → estern, estèrnum
estorbar → destorbar, fer nosa
excluir → excloure
exprimir → esprémer
extraditar → extradir
de paso → de passada
fallo → fallada, error || decisió, dispositiva
farol → fanal || fanfarronada || catxa
farola → fanal
fastidiar → fastiguejar, empipar, fotre
felpa → pelfa
financiació → finançament
finiquito → liquidació, quitança
fletar → noliejar, llogar
forani → forà
fregona → pal de fregar
frescura → frescor
fresó → fraga, maduixot
fruits secs → fruita seca
gafe → malastruc || ser gafe → portar mala sort, portar malastrugança
ganància → guany
garantitzar → garantir
gasto → despesa
gelos → gelosia
gimnàsia → gimnàstica
glaciar → glacera
golpista → colpista
gorro → casquet, gorra
graffiti → grafit
griferia → aixeteria, aixetes
guixeta → taquilla
hombrera → musclera
hombro → espatlla, muscle
hortera → carrincló, quico, vulgar, xaró, de mal gust
hospedar → allotjar, hostatjar
hosteleria → hostaleria, hoteleria
immediacions → rodalia, voltants
imponible → imposable
inalàmbric → sense fil
incautar → confiscar, requisar, decomissar
incluir → incloure
inconfundible → inconfusible
ingle → engonal
innumerable → innombrable
inolvidable → inoblidable
insertar → inserir
intermig → intermedi
interrumpir → interrompre
inverosímil → inversemblant
jalar → halar, calar, endrapar
juanete → galindó
juerga → gresca, tabola || anar de juerga → anar (o sortir) de marxa, anar (o sortir) de festa
lacra → xacra, tara || flagell, plaga
làmpara → llum (masculí)
làtigo → fuet
lejia → lleixiu
liat → enfeinat, atrafegat
liar-la → fer-la bona, fer-la grossa
lio → embolic, embrolla, merder, sidral
liquidesa → liquiditat
llamatiu → cridaner, llampant, viu
lograr → aconseguir
mando → comandament || cap
manivela → manovella, maneta
mansana, mançana → illa (de cases)
màstil → pal, arbre || asta
matadero → escorxador
maton → pinxo, perdonavides
medir → mesurar, amidar, prendre mides, fer, tenir
melenut → cabellut, pelut
membrillo → codonyat
menospreci → menyspreu
mercancia → mercaderia
merengue → merenga
mermelada → melmelada
migeval, mitgeval → medieval
mitja, promig → mitjana
muleta (bastó) → crossa
munyeca → canell, puny
Nit Bona → nit de Nadal
Nit Vella → nit de Cap d’Any
nombrar → nomenar || anomenar
novatada → quintada, patenta
novedós → nou, innovador
nòvia → xicota, promesa || núvia
nòvio → xicot, promès || nuvi
nutrir → nodrir
ojalà → tant de bo
omitir → ometre
omplenar → omplir, emplenar
on-line, online → en línia
orfelinat → orfenat
otorgar → atorgar
pajarita → ocellet, ocell de paper || corbatí, corbata de llacet
palco → llotja
palomitas → crispetes, rosetes
panyal → bolquer
papilla → farinetes || puré [de fruita o verdura]
paro → atur, desocupació || aturada
parte → comunicat, informe, informació
parxe → pegat, pedaç
passe → passi || passada (esport) || projecció
passillo → corredor, passadís
patada → puntada de peu, cop de peu || guitza
paulatí → progressiu, gradual
peató → vianant, transeünt
peatonal → de vianants
pedido → comanda, encàrrec
pegatina → adhesiu
pelma → corcó, pesat, paparra
pelotó → escamot || pilot, gran grup
penalti → penal
pernil en dolç → pernil dolç, pernil de York
pèrtiga → perxa
pesadilla → malson
pèsam → condol, condolença
petardo (explosiu) → petard
piropo → floreta, galanteria
pitar → xiular || tocar el clàxon || rutllar, marxar || sortir pitant → sortir disparat, sortir rabent
plaç → termini, terme
polvos → pólvores, pols
postre (el) → (les) postres
promig → mitjana
provist → proveït
pulgada → polzada
quartel → caserna, quarter
quiebra → fallida, crac
quilat → quirat
raro → rar, estrany
ratonera → ratera
reaci → reticent, refractari, poc inclinat
reanudar → reprendre, restablir
rebeldia → rebel·lia
rebossar → sobreeixir, vessar || arrebossar
recado → encàrrec, missatge
recaudar → recaptar
recurrir → recórrer
redada → batuda, agafada
reflexar → reflectir
refunfunyar → rondinar, remugar
reinsertar → reinserir
renta → renda
rentabilitat → rendibilitat
reposteria → rebosteria
retén → reforç, equip de reforç, reguarda
revanxa → revenja
sabiondo → saberut, setciències
saborejar → assaborir
sarro → carrall, tosca
seguro → assegurança || fiador, botó (dispositiu, piu, palanca) de seguretat
sellar → segellar
sentar bien/mal → assentar-se/posar-se bé/malament
sentar-se → seure, asseure’s
sèquit → seguici
sèrio → seriós || en sèrio → de debò, seriosament
silló → butaca
solventar → resoldre, solucionar
sonar-se → mocar-se
soplet → bufador
suadora, sudadera → dessuadora
sublevar-se → revoltar-se, insurgir-se, aixecar-se
suelto → canvi, menuts, moneda menuda
suero → sèrum
suggerència → suggeriment, suggestió
susto → ensurt, espant, esglai
tabic → envà || tabic nasal → septe nasal, envà nasal
taburet → tamboret, escambell
taladre → trepant
tamany → mida, dimensió, volum, grandària
tarta → pastís, coc
tasa, tassa → taxa
telearrastre → teleesquí, telearrossegador
telebasura → televisió porqueria, teleporqueria
timar → estafar, ensarronar, engalipar
tinglado → cobert, magatzem || tripijoc, tramoia, embolic
tío → oncle, tiet; individu, paio, tipus
tirita → tireta
toldo → tendal, vela
tonelada → tona
tongo → trampa
tonto → babau, beneit, neci, pallús, ruc, totxo, ximple... || absurd
tope → topall || límit, màxim || a tope → al màxim, al cent per cent, a tota màquina; ple de gom a gom
tormenta → tempesta
traïcionar → trair
traje, trajo → vestit (d’home)
transfons → rerefons
trofeig → trofeu
tuberia → canonada
tumbona → gandula
tupit → espès, atapeït
turnar(se) → alternar, fer torns, rellevar
ultravioleta → ultraviolat
uve → ve baixa
vacilar, vacil·lar col. → presumir, fer el merda, fer el tifa; fotre's, passejar-se, rifar-se
vado → gual
vale!, val! → d'acord!, entesos!, bé!
valla → tanca, closa
varilla → barnilla
varonil → viril, baronívol, homenívol
vendatge → embenat, embenatge
venta → venda
verbena → revetlla
vernissar → envernissar
verosímil → versemblant
vèrtig → vertigen
vigia → guaita
víncul → vincle
viruta → encenall
visillo → transparent, cortineta
vivenda → habitatge, estatge, casa
voltereta → tombarella, capgirell, capitomba
xanxullo → tripijoc, martingala
xapussa → nyap, bunyol
xatarra → ferralla, ferregada, ferro vell
xino → xinès
xispa → espurna, guspira || enginy, gràcia
xiste, xisto → acudit
xorrada → bestiesa, poca-soltada, bajanada, ximpleria
xupar → llepar || xuclar, xarrupar
xupete → xumet, pipa
Barbarisme (castellanismes lèxics)→ Forma admesa
abarcar → abastar, abraçar, comprendre
abort → avortament
acantilat → penya-segat, espadat
acaudalat → acabalat, adinerat
acera → vorera, voravia
aclaració → aclariment
aclarar → aclarir || aclarar-se → entendre-s’hi
aconteixement → esdeveniment, fet
acosar → encalçar, empaitar || assetjar
acreedor → creditor
acribillar → crivellar, cosir || escometre, assetjar
acunyar → encunyar
adelantar → avançar
ademés → a més, a més a més
adoquí → llamborda, llambordí
aduana → duana
a escondidas → d'amagat, d'amagatotis, per sota mà
afiançar → afermar, consolidar, refermar
afincar-se → establir-se
agalles → ganyes || coratge, valor, pit
agobiar → aclaparar, atabalar, angoixar, molestar
agravant → agreujant
agravi → greuge
agraviar → agreujar, ofendre
agulletes → cruiximent, punxades, fiblades || tenir agulletes → estar cruixit, estar baldat, fer mal tot
ajuar → aixovar
alambrada → filat, reixat
albacea → marmessor
albornós → barnús
aleació → aliatge
alentar → encoratjar, animar, donar ànim
alevosia → traïdoria
alfombra → catifa, estora
alimentici → alimentari || alimentós
aliviar → alleujar, calmar, alleugerir
almeja → cloïssa, copinya
altillo → entresolat, terrabastall || dalts || antosta, sostremort
àmbar → ambre
amortiguador → amortidor
anclar → ancorar
andami → bastida
apariència → aparença, aspecte
apelotonar, apilotonar → amuntegar, apilotar
aplaçar → ajornar, diferir
aplastant → esclafador || aclaparador, indiscutible, contundent
apoiar → recolzar || ajudar, donar suport, fer costat
apressuradament → apressadament, precipitadament
apretar → estrènyer, prémer, pitjar
apuro → dificultat, compromís, tràngol, embolic
arandela → volandera
arreglo → reparació, adob || arranjament
arrepentir-se → penedir-se
arrojar → llançar, tirar || vomitar, perbocar
artilugi → artefacte, giny
assafata → hostessa, auxiliar de vol
assecar, secar → eixugar (una cosa que ja està molla: roba, cabell, llàgrimes, estris de cuina, roba...)
assustar → espantar, esglaiar
atemoritzar → atemorir
aterrat → aterrit, atemorit, espantat
atiborrar → embotir, atapeir, farcir || atiborrar-se → atipar-se, afartar-se
atinar → acudir-se, encertar, caure-hi
atracón → atipar-se, afartar-se, fer-se un fart/tip de menjar. Col.: omplir el pap.
atravessar → travessar. Fig. passar
auto (en dret) → interlocutòria || autos → actuacions
averiguar → esbrinar, indagar, descobrir
bactèria → bacteri
badén → gual
bahia → badia
balsa → rai
bandeja → safata, plata, plàtera
barco → vaixell, embarcació
barnissar → envernissar
bassura → escombraries, brossa
bemol → bemoll
berberetxo → catxel, escopinya
bissagra → frontissa
bisuteria → bijuteria
bolleria → brioixeria, pastes
bolso → bossa, bossa de mà
boquilla → broquet
borde → vora, caire, cantell || antipàtic, estúpid, repel·lent, malcarat
borrador → esborrany || esborrador
borrar → esborrar
bòveda → volta
brillo → brillantor, lluentor
bulla → bullícia, sarau
bulto → embalum, paquet || bony || silueta, ombra
bursàtil → borsari
búsqueda; en busca i captura → recerca, cerca; en crida i cerca
cadera → maluc, costat
calderilla → xavalla, moneda menuda, moneda petita
calentar → escalfar
callo → ull de poll, durícia || callos → tripes
camarot → cabina
camilla → llitera
candau → cadenat
canica → bala
cansanci → cansament, fatiga
cantera → pedrera || planter
caradura → barrut, penques
carinyo → afecte, estima || estimat estimada, amor meu, xato xata
carretilla → carretó, bolquet
cata → tast, degustació
catarata → cascada || cataracta
catxondo → divertit, graciós, de la broma || calent
colilla → burilla, punta de cigar, llosca
colmado → botiga de queviures, adrogueria
colmo → súmmum || ser el colmo → ser el súmmum; passar de mida; ser allò que no hi ha
colúmpio → gronxador
colxoneta → matalàs, matalasset
comadrona → llevadora
companyerisme → companyonia, camaraderia
cordillera → serralada
corretejar → rondar, vagarejar
corxea → corxera
covardía, cobardía → covardia
crio → criatura, nen
cuclillas, en → a la gatzoneta
cumpleanys → aniversari, natalici || feliç cumpleanys! → per molts anys!
currar → pencar
curva → revolt || corba
decepcionar → decebre
demés, els → els altres, la resta
derrame → vessament
desahogar, desafogar → desfogar
desahuci → desnonament
desarrollo → desenvolupament, desenrotllament, creixement...
desarrollar, desarrotllar → desenvolupar, desenrotllar...
desencontre → desacord, desavinença, discrepància
despedir → acomiadar, dir adeu, despatxar
desperdici → desaprofitament, malbaratament || deixalla, residu
despegar [avió] → enlairar-se, envolar-se, prendre/aixecar el vol
despotricar → malparlar, dir penjaments, dir fàstics
despreci → menyspreu
detentar → detenir, mantenir, ocupar
disfrutar → gaudir, divertir-se, xalar, passar-s’ho bé, passar una bona estona, viure la vida; passar-s'ho bomba, passar-s'ho pipa, passar-s'ho teta; treure profit, aprofitar, beneficiar-se; tenir bona salut, tenir una bona posició; disposar de temps lliure, etc.
ditxós → maleït, renoi de, diantre de, coi de
dolència → malaltia, mal, xacra
durader → durador, durable
empalagós → embafador
empapar → amarar, xopar || estar empapat → estar xop
empaste → obturació, empastament
empenyar → empenyorar || empenyar-se → entossudir-se, entestar-se
empolvar → empolvorar
empotrar → encastar
encarinyar-se → aficionar-se, encapritxar-se, encaterinar-se
encimera → taulell de cuina, fogons || placa de cocció, placa de focs
ensangrentar(-se) → ensangonar(-se)
enfermera → infermera
enfermetat → malaltia
enganxina → adhesiu
enredadera → planta enfiladissa
ensaladilla russa → ensalada russa
ensomni [ensueño] → somni, fantasia, il·lusió
enterar-se → assabentar-se, adonar-se, saber
entreno → entrenament
enxufe → endoll || padrins, influències || tenir enxufe → tenir padrins, tenir influències, anar recomanat
descabellat, -ada, sentit figurat → esbojarrat, -ada. Ex.: consell descabellat → consell esbojarrat; idea descabellada → idea esbojarrada
escuet → escarit, concís, sobri
espinillera → canyellera
espònsor → patrocinador
estallar → petar, esclatar
esternó → estern, estèrnum
estorbar → destorbar, fer nosa
excluir → excloure
exprimir → esprémer
extraditar → extradir
de paso → de passada
fallo → fallada, error || decisió, dispositiva
farol → fanal || fanfarronada || catxa
farola → fanal
fastidiar → fastiguejar, empipar, fotre
felpa → pelfa
financiació → finançament
finiquito → liquidació, quitança
fletar → noliejar, llogar
forani → forà
fregona → pal de fregar
frescura → frescor
fresó → fraga, maduixot
fruits secs → fruita seca
gafe → malastruc || ser gafe → portar mala sort, portar malastrugança
ganància → guany
garantitzar → garantir
gasto → despesa
gelos → gelosia
gimnàsia → gimnàstica
glaciar → glacera
golpista → colpista
gorro → casquet, gorra
graffiti → grafit
griferia → aixeteria, aixetes
guixeta → taquilla
hombrera → musclera
hombro → espatlla, muscle
hortera → carrincló, quico, vulgar, xaró, de mal gust
hospedar → allotjar, hostatjar
hosteleria → hostaleria, hoteleria
immediacions → rodalia, voltants
imponible → imposable
inalàmbric → sense fil
incautar → confiscar, requisar, decomissar
incluir → incloure
inconfundible → inconfusible
ingle → engonal
innumerable → innombrable
inolvidable → inoblidable
insertar → inserir
intermig → intermedi
interrumpir → interrompre
inverosímil → inversemblant
jalar → halar, calar, endrapar
juanete → galindó
juerga → gresca, tabola || anar de juerga → anar (o sortir) de marxa, anar (o sortir) de festa
lacra → xacra, tara || flagell, plaga
làmpara → llum (masculí)
làtigo → fuet
lejia → lleixiu
liat → enfeinat, atrafegat
liar-la → fer-la bona, fer-la grossa
lio → embolic, embrolla, merder, sidral
liquidesa → liquiditat
llamatiu → cridaner, llampant, viu
lograr → aconseguir
mando → comandament || cap
manivela → manovella, maneta
mansana, mançana → illa (de cases)
màstil → pal, arbre || asta
matadero → escorxador
maton → pinxo, perdonavides
medir → mesurar, amidar, prendre mides, fer, tenir
melenut → cabellut, pelut
membrillo → codonyat
menospreci → menyspreu
mercancia → mercaderia
merengue → merenga
mermelada → melmelada
migeval, mitgeval → medieval
mitja, promig → mitjana
muleta (bastó) → crossa
munyeca → canell, puny
Nit Bona → nit de Nadal
Nit Vella → nit de Cap d’Any
nombrar → nomenar || anomenar
novatada → quintada, patenta
novedós → nou, innovador
nòvia → xicota, promesa || núvia
nòvio → xicot, promès || nuvi
nutrir → nodrir
ojalà → tant de bo
omitir → ometre
omplenar → omplir, emplenar
on-line, online → en línia
orfelinat → orfenat
otorgar → atorgar
pajarita → ocellet, ocell de paper || corbatí, corbata de llacet
palco → llotja
palomitas → crispetes, rosetes
panyal → bolquer
papilla → farinetes || puré [de fruita o verdura]
paro → atur, desocupació || aturada
parte → comunicat, informe, informació
parxe → pegat, pedaç
passe → passi || passada (esport) || projecció
passillo → corredor, passadís
patada → puntada de peu, cop de peu || guitza
paulatí → progressiu, gradual
peató → vianant, transeünt
peatonal → de vianants
pedido → comanda, encàrrec
pegatina → adhesiu
pelma → corcó, pesat, paparra
pelotó → escamot || pilot, gran grup
penalti → penal
pernil en dolç → pernil dolç, pernil de York
pèrtiga → perxa
pesadilla → malson
pèsam → condol, condolença
petardo (explosiu) → petard
piropo → floreta, galanteria
pitar → xiular || tocar el clàxon || rutllar, marxar || sortir pitant → sortir disparat, sortir rabent
plaç → termini, terme
polvos → pólvores, pols
postre (el) → (les) postres
promig → mitjana
provist → proveït
pulgada → polzada
quartel → caserna, quarter
quiebra → fallida, crac
quilat → quirat
raro → rar, estrany
ratonera → ratera
reaci → reticent, refractari, poc inclinat
reanudar → reprendre, restablir
rebeldia → rebel·lia
rebossar → sobreeixir, vessar || arrebossar
recado → encàrrec, missatge
recaudar → recaptar
recurrir → recórrer
redada → batuda, agafada
reflexar → reflectir
refunfunyar → rondinar, remugar
reinsertar → reinserir
renta → renda
rentabilitat → rendibilitat
reposteria → rebosteria
retén → reforç, equip de reforç, reguarda
revanxa → revenja
sabiondo → saberut, setciències
saborejar → assaborir
sarro → carrall, tosca
seguro → assegurança || fiador, botó (dispositiu, piu, palanca) de seguretat
sellar → segellar
sentar bien/mal → assentar-se/posar-se bé/malament
sentar-se → seure, asseure’s
sèquit → seguici
sèrio → seriós || en sèrio → de debò, seriosament
silló → butaca
solventar → resoldre, solucionar
sonar-se → mocar-se
soplet → bufador
suadora, sudadera → dessuadora
sublevar-se → revoltar-se, insurgir-se, aixecar-se
suelto → canvi, menuts, moneda menuda
suero → sèrum
suggerència → suggeriment, suggestió
susto → ensurt, espant, esglai
tabic → envà || tabic nasal → septe nasal, envà nasal
taburet → tamboret, escambell
taladre → trepant
tamany → mida, dimensió, volum, grandària
tarta → pastís, coc
tasa, tassa → taxa
telearrastre → teleesquí, telearrossegador
telebasura → televisió porqueria, teleporqueria
timar → estafar, ensarronar, engalipar
tinglado → cobert, magatzem || tripijoc, tramoia, embolic
tío → oncle, tiet; individu, paio, tipus
tirita → tireta
toldo → tendal, vela
tonelada → tona
tongo → trampa
tonto → babau, beneit, neci, pallús, ruc, totxo, ximple... || absurd
tope → topall || límit, màxim || a tope → al màxim, al cent per cent, a tota màquina; ple de gom a gom
tormenta → tempesta
traïcionar → trair
traje, trajo → vestit (d’home)
transfons → rerefons
trofeig → trofeu
tuberia → canonada
tumbona → gandula
tupit → espès, atapeït
turnar(se) → alternar, fer torns, rellevar
ultravioleta → ultraviolat
uve → ve baixa
vacilar, vacil·lar col. → presumir, fer el merda, fer el tifa; fotre's, passejar-se, rifar-se
vado → gual
vale!, val! → d'acord!, entesos!, bé!
valla → tanca, closa
varilla → barnilla
varonil → viril, baronívol, homenívol
vendatge → embenat, embenatge
venta → venda
verbena → revetlla
vernissar → envernissar
verosímil → versemblant
vèrtig → vertigen
vigia → guaita
víncul → vincle
viruta → encenall
visillo → transparent, cortineta
vivenda → habitatge, estatge, casa
voltereta → tombarella, capgirell, capitomba
xanxullo → tripijoc, martingala
xapussa → nyap, bunyol
xatarra → ferralla, ferregada, ferro vell
xino → xinès
xispa → espurna, guspira || enginy, gràcia
xiste, xisto → acudit
xorrada → bestiesa, poca-soltada, bajanada, ximpleria
xupar → llepar || xuclar, xarrupar
xupete → xumet, pipa
cobert de neu
Error: camp cobert *per neu. Classificació: MS. Explicació: la prep. de forma termes atributius que expressen la matèria.
Optimot
Optimot
com a
Error: com. Ex: "habilitat *com un vechícle-vivenda". Explicació: loc. prep. equivalent a 'en qualitat de', 'amb caràcter de', 'd'acord amb la condició de', 'en/amb funció de'. Ex.: "habilitat com a vehicle". Entrada Optimot.
com ho faig/fas/fa/fem/feu/fan perquè...?
Error: com faig/fas/fa/fem/feu/fan perquè...? Explicació: S. V. pron. fer-ho, en lloc de 'fer'.
com que (causal), quan (temporal)
Error: al + inf. Ex.: *Al no poder sortir de casa
Explicació: no té valor ni causal ni temporal. Ex: com que no podia sortir de casa.
com que + V
Error: com + V. Explicació: * loc. causal. Classificació: S. Explicació: S conj. causal. Ex.: *com ho vam.... → com que ho vam; *com ningú va veure → com que ningú va veure...
Com o com que
Com o com que
coma, entrar en
Error: *caure en coma. Classificació: L. Explicació: desplaçament inadequat del V. entrar. Ex.: "va caure en coma" → va entrar en coma.
comentar una cosa (sobr algú), fer comentaris
Error: comentar una persona. Ex.: el comentàvem (el noi). Explicació: MS. V. tr. Comentar alguna cosa (el físic, el caràcter) sobre alguna persona. Ex.: el repassàvem de dalt a baix, comentàvem/fèiem comentaris sobre el seu físic/personalitat.
COMPLEMENT DIRECTE (CD). També: COMPLEMENT D'OBJECTE DIRECTE (COD) o OBJECTE DIRECTE (OD)
Complement del predicat verbal. Introduït generalment sense la prep. 'a' (a diferència del cast., que sí que introdueix tant el CD com el CI amb la prep. 'a'), expressa sobre què o qui recau directament l'acció del verb. tr., el qual necessita el CD per tenir sentit complet, ja que trasllada la significació justament en el CD que apareix a continuació del verb.
Distingir si el V és tr. o intr. ajuda a identificar, i escriure i pronominalitzar correctament el CD: la transitivitat del verb es trasllada d'aquest al CD. Ex.: no és "estimar/odiar * a algú", sinó "estimar/odiar algú".
Per tant, no es pot estimar/odiar una persona, animal o cosa sense l'existència i reciprocitat de l'amor/odi, és a dir, si no hi ha cap persona estimada/odiada, no es pot ni donar, ni rebre, ni compartir o completar aquest sentiment amorós/d'odi.
Ex. de verbs amb CD animat sense prep. a: acompanyar, afectar, agafar, ajudar, arrasar, atacar, atracar, atrapar, buscar, casar, combatre, comprar, conèixer, controlar, convèncer, conquistar, cortejar, cridar, cuidar, derrotar, disparar, emportar-se, enamorar, endur-se, enganxar, enganyar, ensenyar, enxampar, esperar, estimar, exterminar, felicitar, fer feliç/desgraciat, fer la cort, forçar, idealitzar, infiltrar, instruir, llançar, llençar, maltractar, matar, menysprear, mirar, obeir, picar, portar, posar, premiar, regalar, retenir, rescatar, respectar, ridiculitzar, salvar, seguir, substituir, tenir, tornar, tractar, triar, trobar, véncer, veure, visitar, voler...
Estructura: N o SN, pro. o O. Sub., que fan referència a una persona, animal o cosa.
Funció sintàctica que representa l’objecte de la significació verbal, que rep el significat del verb que el precedeix i que fa la funció de subjecte pacient en les oracions passives.
Expressa el tema [part d'una oració situada al costat del rema (part d'un enunciat situat al costat del tema i que, en una comunicació, conté la informació més important i exposa tot allò que és nou) que en una comunicació conté menys informació i que exposa tot allò que és conegut, que hi figura com a dada inicial o punt de partida] o el pacient de la situació designada pel verb. Entrada Optimot.
Excepcions: Entrada Optimot. El CD s'escriu amb la prep. 'a':
1. Per desfer ambigüitats:
a) Si el Subj. se situa darrere del verb i del CD.
b) Si el CD està desplaçat (dislocat o focalitzat) a la dreta o a l'esquerra de l'oració, de manera que, en aquells casos en què el constituent es pot pronominalitzar, apareix un pronom feble.
c) Si el CD és animat i apareix després d'un CRV, pot dificultar la seva identificació, per al qual cosa s'introdueix amb la prep. 'a'.
2. Més casos:
a) CD animat representat per un pronom interrogatiu o exclamatiu.
b) O. Sub. Adj. o de rel. introduïdes amb 'a qui'. Si és una O. Sub. Subst. de relatiu o relativa substantiva, la preposició 'a'és opcional.
c) En les O. Sub. rel. amb el pronom 'el qual', si la relativa és especificativa. Si és explicativa, també cal la preposició si és el CD del verb 'seguir' o d'un verb psicològic del tipus 'obsessionar'.
d) Davant d'un quantificador pronominal referit a persones.
3. Davant dels pronoms forts en funció de complement directe.
4. Amb construccions sintàctiques paral·leles, en què s'introdueix un CD amb la preposició 'a', i un altre complement de la mateixa oració que té el mateix comportament (especialment en coordinacions i comparacions), també accepta la preposició.
Distingir si el V és tr. o intr. ajuda a identificar, i escriure i pronominalitzar correctament el CD: la transitivitat del verb es trasllada d'aquest al CD. Ex.: no és "estimar/odiar * a algú", sinó "estimar/odiar algú".
Per tant, no es pot estimar/odiar una persona, animal o cosa sense l'existència i reciprocitat de l'amor/odi, és a dir, si no hi ha cap persona estimada/odiada, no es pot ni donar, ni rebre, ni compartir o completar aquest sentiment amorós/d'odi.
Ex. de verbs amb CD animat sense prep. a: acompanyar, afectar, agafar, ajudar, arrasar, atacar, atracar, atrapar, buscar, casar, combatre, comprar, conèixer, controlar, convèncer, conquistar, cortejar, cridar, cuidar, derrotar, disparar, emportar-se, enamorar, endur-se, enganxar, enganyar, ensenyar, enxampar, esperar, estimar, exterminar, felicitar, fer feliç/desgraciat, fer la cort, forçar, idealitzar, infiltrar, instruir, llançar, llençar, maltractar, matar, menysprear, mirar, obeir, picar, portar, posar, premiar, regalar, retenir, rescatar, respectar, ridiculitzar, salvar, seguir, substituir, tenir, tornar, tractar, triar, trobar, véncer, veure, visitar, voler...
Estructura: N o SN, pro. o O. Sub., que fan referència a una persona, animal o cosa.
Funció sintàctica que representa l’objecte de la significació verbal, que rep el significat del verb que el precedeix i que fa la funció de subjecte pacient en les oracions passives.
Expressa el tema [part d'una oració situada al costat del rema (part d'un enunciat situat al costat del tema i que, en una comunicació, conté la informació més important i exposa tot allò que és nou) que en una comunicació conté menys informació i que exposa tot allò que és conegut, que hi figura com a dada inicial o punt de partida] o el pacient de la situació designada pel verb. Entrada Optimot.
Excepcions: Entrada Optimot. El CD s'escriu amb la prep. 'a':
1. Per desfer ambigüitats:
a) Si el Subj. se situa darrere del verb i del CD.
b) Si el CD està desplaçat (dislocat o focalitzat) a la dreta o a l'esquerra de l'oració, de manera que, en aquells casos en què el constituent es pot pronominalitzar, apareix un pronom feble.
c) Si el CD és animat i apareix després d'un CRV, pot dificultar la seva identificació, per al qual cosa s'introdueix amb la prep. 'a'.
2. Més casos:
a) CD animat representat per un pronom interrogatiu o exclamatiu.
b) O. Sub. Adj. o de rel. introduïdes amb 'a qui'. Si és una O. Sub. Subst. de relatiu o relativa substantiva, la preposició 'a'és opcional.
c) En les O. Sub. rel. amb el pronom 'el qual', si la relativa és especificativa. Si és explicativa, també cal la preposició si és el CD del verb 'seguir' o d'un verb psicològic del tipus 'obsessionar'.
d) Davant d'un quantificador pronominal referit a persones.
3. Davant dels pronoms forts en funció de complement directe.
4. Amb construccions sintàctiques paral·leles, en què s'introdueix un CD amb la preposició 'a', i un altre complement de la mateixa oració que té el mateix comportament (especialment en coordinacions i comparacions), també accepta la preposició.
complex, complexos.
Error: complexe, complexes. Explicació: O, N i Adj. m. acabats en síl·laba tònica acabada en -x o -xt fan el m. pl. en -os. Entrada Optimot.
comprovar
Error: comprobar. Explicació: O. Der. de prova. Interferència amb el cast., ja que deriva del primitiu. No és un pseudoderivat.
comptar que
Error: comptar amb que. Explicació: S. V que regits per les preposicions a, de, en i amb, quan es troben davant d'una oració introduïda per la conjunció que, la preposició s'elideix en els registres formals. En els registres informals és habitual el contacte entre la preposició i la conjunció que.
comptat i debatut; en conclusió; en resum; en poques paraules; fet i fet; tot plegat; resumint
Error: en resumides comptes. Explicació: *
conduït, -ïda, -ïts, -ïdes
Error: conduit, -ida, -its, -ides. Explicació: O. La dièresi generalment no marca la vocal tònica, sinó que la i o la u es troben en posició d'hiat i no de diftong, per això s'han de pronunciar en dues síl·labes separades. Mentre que infinitius i gerundis estalvien la dièresi, en els verbs el lexema dels quals acaba en vocal i la desinència hi comença, els participis presenten la i tònica formant síl·laba ella sola, entre vocals: agraït, traït, beneït, corroït, esvaït, obeït, oït, traduït...
conèixer una persona, algú
Error: conèixer a una persona, algú. Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN. Ex.: conèixer la víctima.
coneixes, -xessis, -xes, -xessim, -xessiu, -xessin
Error: coneixes, -xessis, -xes, -xessim, -xessiu, -xessin. Explicació: MS. Els V de lexema velar (acabat en -c a la 1a pers. sing. pres, ind.) fan el subj. en -gu. Es conjuga com 'aparèixer'Entrada Optimot.
confessar
Error: confesar. Explicació: cultisme en essa sorda [s]. Del llat. 'confessare', der. de confessus. Altres: abscissa, discussió, dissolut, messies, obsessió, passió, professió, sessió, vicissitud, entre ells els que contenen les seqüències -gress-, -misso -press-: agressió, ingressar, progressiu, transgressor; admissió, admissible, comissaria, comissió,
compromissari, emissor, premissa, transmissor; depressió, expressar, impressió, impressionant,
opressor, pressió, supressió.
confiar que
Error: confiar en que. Explicació: S. V que regits per les preposicions a, de, en i amb, quan es troben davant d'una oració introduïda per la conjunció que, la preposició s'elideix en els registres formals. En els registres informals és habitual el contacte entre la preposició i la conjunció que.
CONS. X, TX
Error: marchar. Solució: marxar.
Error: coche. Solució: cotxe. Explicació: el so palatal alveolar africat sord [t͡ʃ] s’escriu mitjançant el dígraf tx entre vocals i a final de mot (i, en manlleus, també a inici de mot i darrere consonant), i amb el dígraf ig i la lletra g a final de mot o radical. És freqüent en noms d’origen estranger.
CONSONANTISME. M i N. N davant de N
Classificació: O. Explicació: . Ex.: → .
Explicació: davant de n s'escriu m quan es pronuncia m (columna), i n quan es pronuncia n (perenne). Casos:
Explicació: davant de n s'escriu m quan es pronuncia m (columna), i n quan es pronuncia n (perenne). Casos:
- Mots prefixats amb con‑, en‑ o in‑ + n. Ex.: connotació, ennegrida, ennuvolat, innecessari, innovació...
- Cultismes i manlleus. Ex.: annexos, connectar, innocència, bienni, cànnabis...
- Mots patrimonials: cognoms (Bonnín), topònims (Monnars, Vilanna)...NOTES:
- es redueix a n: escàner, etc.El grup nn en alguns manlleus
- es pot reduir a n o bé conservar la reduplicació nn: tenis (i tenista...), i en alguns cultismes com Aníbal, etc.
- Alguns mots pronunciats amb [nn] s’escriuen amb el grup consonàntic tn: cotna
contenidor
Error: container, contàiner. Classificació: L. Explicació: trad. de l'anglès 'container', però a partir del lexema del verb en ll. continēre, íd.
context, contextos.
Error: contexte, contextes. Explicació: O, N i Adj. m. acabats en síl·laba tònica acabada en -x o -xt fan el m. pl. en -os. Entrada Optimot.
continuïn
Error: continuin. Explicació: O. Les formes del singular i la tercera persona del plural del present de subjuntiu (i també de l'imperatiu, que es forma a partir del subjuntiu) dels verbs acabats en -ear, -iar, -oar, -uar, com ara crear, canviar, lloar, suar, porten dièresi.
CONTRA
Error: *en la seva contra, *xocar amb alguna cosa. Solució: en contra meu/teu/seu...., xocar contra alguna cosa.
Explicació: 1) en les loc. prep. en contra + possessiu i a la vora + possessiu, el possessiu pot ser tant masculí com femení. En canvi, prep. contra + prep. sense formar part de la locució, el possessiu ha d'anar en masculí.
2) Prep. que denota oposició.
Entrada Optimot.
Explicació: 1) en les loc. prep. en contra + possessiu i a la vora + possessiu, el possessiu pot ser tant masculí com femení. En canvi, prep. contra + prep. sense formar part de la locució, el possessiu ha d'anar en masculí.
2) Prep. que denota oposició.
Entrada Optimot.
controlar una persona, un animal, algú
Error: controlar *a. Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN. Ex.: "controlar el públic".
convèncer
Error: convénçer, convéncer, convençer, convènçer. Explicació: O. [ɛ]; c: davant les vocals e, i s'escriu c, i mai ç.
convèncer una persona, algú
Error: convèncer *a una persona, *a algú. Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN.
convertir els infidels
Error: convertir als infidels. Explicació: S. CD de persona + SN el/la/els/les
convidar el/la, algú
Error: *convidar a. Explicació: V. tr. CD de pers. El CD en cat. té l'estructura de SN.
corba, corbat, -ada
Error: curva, curvat, -ada. Explicació: implica un canvi de direcció d’una manera contínua i sense formar angles, que no va dret.
Entrada DIEC2.
coronavirus
Error: Coronavirus. Explicació: O. Lèxic comú, en minúscula.
El nom de la malaltia és COVID-19, però per la presència mediàtica es pot tractar-la com un nom comú (‘covid-19’). Com a nom genèric, 'malaltia per coronavirus del 2019', 'pneumònia per coronavirus' o 'síndrome respiratòria associada a coronavirus'.
El gènere de la sigla COVID-19 és el femení (“la COVID-19”), si prenem com a referència els mots 'malaltia, pneumònia o síndrome respiratòria', implícits en la sigla. Tot i així, en molts contextos es documenta “el COVID-19”, i no “la COVID-19”, perquè no es distingeix entre la referència a la malaltia (fem.) o al virus (masc.). per això, segurament, es fa servir el gènere masculí, com en el zika. Quant a la pronúncia, pel que fa a la la sigla "COVID", la forma més natural de pronunciar-la és com a mot agut.
Com que en la pronúncia de les sigles no se sol fer la reducció vocàlica en les síl·labes àtones en els dialectes que en fan, se sol pronunciar "cOvid" (no "cUvid"). Pel que fa al mot compost coronavirus, com que té un accent secundari en el primer formant i un altre accent en el segon, en els dialectes que fan reducció vocàlica, la pronúncia habitual és "curOnavIrus".
El nom oficial aprovat per l’ICTV (Comitè Internacional de Taxonomia de Virus) és coronavirus SARS-CoV-2, encara que l'OMS recomana formes anàlogues a les dels virus de la grip o de la sida: “el virus responsable de la COVID-19” o “el coronavirus de la COVID-19”.
Cerca al Diec2 d'abril de 2020: Entrada DIEC2. Entrada Neoloteca. Coronarivus. Pandèmia 2020. Consulta: 20/04/2020. Entrada Termcat.
Enric Cassasses
El nom de la malaltia és COVID-19, però per la presència mediàtica es pot tractar-la com un nom comú (‘covid-19’). Com a nom genèric, 'malaltia per coronavirus del 2019', 'pneumònia per coronavirus' o 'síndrome respiratòria associada a coronavirus'.
El gènere de la sigla COVID-19 és el femení (“la COVID-19”), si prenem com a referència els mots 'malaltia, pneumònia o síndrome respiratòria', implícits en la sigla. Tot i així, en molts contextos es documenta “el COVID-19”, i no “la COVID-19”, perquè no es distingeix entre la referència a la malaltia (fem.) o al virus (masc.). per això, segurament, es fa servir el gènere masculí, com en el zika. Quant a la pronúncia, pel que fa a la la sigla "COVID", la forma més natural de pronunciar-la és com a mot agut.
Com que en la pronúncia de les sigles no se sol fer la reducció vocàlica en les síl·labes àtones en els dialectes que en fan, se sol pronunciar "cOvid" (no "cUvid"). Pel que fa al mot compost coronavirus, com que té un accent secundari en el primer formant i un altre accent en el segon, en els dialectes que fan reducció vocàlica, la pronúncia habitual és "curOnavIrus".
El nom oficial aprovat per l’ICTV (Comitè Internacional de Taxonomia de Virus) és coronavirus SARS-CoV-2, encara que l'OMS recomana formes anàlogues a les dels virus de la grip o de la sida: “el virus responsable de la COVID-19” o “el coronavirus de la COVID-19”.
Cerca al Diec2 d'abril de 2020: Entrada DIEC2. Entrada Neoloteca. Coronarivus. Pandèmia 2020. Consulta: 20/04/2020. Entrada Termcat.
Enric Cassasses
corre
Error: corra, V. Explicació: La vocal neutra [ə] a final de verb s'escriu -a en posició final, i -e si és el penúltim so. Excepcions: 2a pers. imperatiu de córrer, obrir, omplir i venir. Entrada Optimot. Paradigma córrer.
corregués, -essis, -és, -éssim, -éssiu, -essin
Error: corrés, corrigués. Classificació: MS. Explicació: es conjuga amb -gu-.
https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=c%F3rrer&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13160&idHit=13160&tipusFont=Fitxes+de+l%27Optimot&numeroResultat=2&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=Imperfet+de+subjuntiu+del+verb+%27c%F3rrer%27%3A+%27corr%E9s%27+o+%27corregu%E9s%27%3F+%2F+Passat+simple+del+verb+%27c%F3rrer%27%3A+%27corr%ED%27+o+%27corregu%ED%27%3F&tematica=&tipusCerca=cerca.tot
https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=c%F3rrer&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13160&idHit=13160&tipusFont=Fitxes+de+l%27Optimot&numeroResultat=2&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=Imperfet+de+subjuntiu+del+verb+%27c%F3rrer%27%3A+%27corr%E9s%27+o+%27corregu%E9s%27%3F+%2F+Passat+simple+del+verb+%27c%F3rrer%27%3A+%27corr%ED%27+o+%27corregu%ED%27%3F&tematica=&tipusCerca=cerca.tot
corrents
Error: anar-hi corrent. Classificació: MS. Explicació: Adv. Anar-hi corrents sginifica 'molt de pressa', 'ràpidament'... Ex.: "El noi va anar corrent cap al cementiri."
creguem, cregueu (pres. subj. de creure)
Error: creiem, creieu. Classificació: O. Explicació: confusió entre el pres. d'ind. i el de subj.. Ex.: "encara que no creiem/creieu en el futur" → creguem/cregueu.
cridaner
Error: llamatiu. Explicació: L. Interferència amb el cast. "llamativo". Sinònims: vistós, llampant, viu...
Entrada Optimot.
cristal·lí, -ina
Error: cristalí, -ina. Explicació: O. Del ll. crystallinus, -a, -um, íd.]. S'escriuen amb l·l els derivats cultes de paraules que s'escriuen amb -ll-.
CRV d' O. Sub. Adj. O. Sub. subst de rel. art + O. Sub. subst de Subj., CD o CRV
Error: qui. Explicació: *referit a coses. Pro. rel. referit a persones
CRV. Contribuir
No és acceptat: *contribuir + en + SN. És acceptat: contribuir + a. Classificació: MS. Explicació: CRV.
culpar
Error: *posar/portar la culpa. Classificació: L. Explicació: calc del cast 'echar la culpa'. Ex.: "posar la culpa a algú" → culpar, culpabilitzar. "portar la culpa" → tenir la culpa
CULTISMES. SINGULAR
Inadequat: *anàlisis, crisis, dosis, hipòtesis, parèntesis, tesis... en sing. Classificació: MS. Adequat: l'anàlisi, la crisi, la dosi, la tesi, la hipòtesi, el parèntesi, la tesi... en sing. . Explicació: el sing. d'aquests mots cultes acaba en -i. Ex.: "és símptoma de la *crisis social més profunda..." → "és símptoma de la crisi social més profunda...".
Submit a motEl lloc web ha estat constituït per Josep Mencion Seguranyes, alumne del de 1r de batxillerat durant el curs 2018-19 al centre amb WordPress i el plugin Name Directory.
Consta d’un recull de dubtes freqüents a l’hora de redactar a l’ESO i Batxillerat amb la seva corresponent solució.
La solució representa el títol de l’entrada, en negreta. El dubte i/o error el podem trobar a la descripció inferior, juntament amb la seva explicació.
Conté d’un cercador d’informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana.
Quan les opcions de cerca que ofereix el Picamot no resolen el dubte lingüístic, és recomanable consultar al correu electrònic dels creadors per enviar una suggerència.