Glossari

Error: ha. Explicació: prep.

Error: en +art. det. Explicació: S

Error: estava *en la sala d'espera. Classificació: MS. Explicació: quan el verb no és de moviment, en el bloc oriental, és preferible la prep. en.

a + CCL

 

Error: a que + V: a que faci. Explicació: S

Error: a la seva casa. Explicació: *

Error: en la casa, en la seva casa. Explicació: S

Error: *degut a, *car que, *a causa que. Classificació: MS. Explicació: * degut a que no és correcte. Sí en canvi degut a + SN.

Error:  *car que. Classificació: MS. Explicació: car tot sol equival a ja que.

Ex.: Això va ser a causa que a l'escola... → Això va ser pel fet que...

Errada:  a/per conseqüència. Classificació: S. Solució:  a conseqüència de, en conseqüència, per consegüent... Explicació: *calc del cast 'por consecuencia'. Ex.:  "I, per conseqüència, reconèixer..." → En conseqüència, consegüentment (≠ conseqüentment), per consegüent, per tant, per tal causa...

Error: a tota pressa. Explicació: *

Error: en donar. Explicació: N + a + infinitiu designa accions no acomplertes que cal fer, pendents de fer. Ex.: "va ser el primer a donar". Entrada Optimot.

Error: a les (teves/meves...) esquenes. Explicació: *

Error: a aquestes alçades/altures. Explicació: *

Error: al + vocal o h. Explicació: O

Error: a nivell de. Explicació: *

Error: en torn, entorn + SN. Explicació: S loc. prep.

No és acceptat:  *per últim, *com a últim. És acceptat: a l'últim, per acabar, per fi, finalment, al capdavall. Classificació: MS. Explicació: sintagma calc del cast. Tot i que s'empra a nivell escrit i oral no és acceptat per la normativa. Ex.:  no és acceptat: "*Com a últim, Per últim" → és acceptat: A l'últim, per acabar, per fi, finalment, al capdavall.

A l'últim, Por último

Error: en busca de. Explicació: *

Error: per la nit. Explicació: S

Error: en la seva època. Explicació: S

Error: en la tela. Explicació: *

poc a poc. Explicació: MS. Calc del cast. 'poco a poco'.

Error: aprop. Explicació: * loc adv

Error: apunt . Explicació: * amb estar i no ser

Error: asobre, a sobres. Explicació: * loc prep

Error 1: sobre d'ell/a. Explicació: S. Error 2: sobre de. Explicació: * Amb prep. en reg. + formals. Valor de moviment o direcció

Error: a vere, a vera.  Classificació: L. Explicació: Dial. nord-occidental (lleidatà) deformació de la llengua oral del S. Prep. a veure. A les Balears, a vore.

Error: aviam. Classificació: L. Explicació: inadequat en reg. formals. Ex.: "aviam si me'n recordo" → "a veure si me'n recordo".

Optimot

Error: a per totes. Explicació: *

Error: (a/de/en/amb/per) + que (pronom). Explicació: * prep àtona + pro. incorrecte

Mots d'una mateixa família

calaix → calaixera, coneixement → coneix, creixement, créixer → creix,  netedat → net, passar → pas, Pauet → Pau, pesar → pes, peuet → peu...

Noms. Els mots primitius amb A/E tòniques, la conserven en els derivats. Per tant, per saber com s'escriuen els derivats cal buscar el primitiu:2. Verbs. Cal saber com s'escriu la 1a pers. del sing. del pres. d'ind.:

llancem, llanceu → llanço, llencem, llenceu → llenço

paguem, pagueu → pagues, peguem, pegueu → pego

Casos especials:

saber: sé, saps, sap, sabies, sabíeu, sabran, sabrien...

fer: fas, feia, feu, fan, fent, fet; faré, faria...

caure: caic, caigui, queia; caient, caigut, cauré, cauria, caiem...

Verbs de doble arrel. Els verbs jeure/jaure (i ajeure), néixer/nàixer (i renéixer), treure o traure (i contreure, retreure) i péixer:  tenen alternances ortogràfiques en el lexema, arrel o radical: quan l'arrel és tònica, s'escriu a/e, segons es pronunciï (segons el dialecte); quan és àtona s'escriu a.

Ex.: 

 acta → N document adminsitratiu / acte → N fet realitzat per algú

afecta → V / afecte N sentiment cap a algú

avantatja → V / avantatge N superioritat

basa → N cartes jugades en una volta, guanyar una basa /  base N plataforma; unitat; essència 

cabra → N mamífer; insecte; crustaci; bolet / cabre → V

centra → V / centre N punt; aspecte sobre el qual gira alguna cosa; societat cultural; nucli de població

compta → V / compte → N càlcul; aspecte a tenir en compte; atenció; esment; cura conducta → N manera com ens comportem / conducte → N que serveix per conduir

cova → N cavitat subterrània / cove → N cistell gran

dubta → V / dubte → N indecisió; vacil·lació

entra → V / entre → Prep.

entusiasma → V / entusiasme → N exaltació

espacial → Adj. relacionat amb l'espai / especial → Adj. peculiar

espècia → N Condiment / espècie → N imatge mental d'alguna cosa

informa → V / informe → N document

lliura → N unitat de pes, moneda; V / lliure  → Adj. no subjecte a les normes

lliurament → N entrega/ lliurement Adv. amb llibertat

marcat → V/Adj. amb un senyal, intens / mercat → N lloc públic ded compra-venda; intercanvi de mercaderies

moda → N ús, estil / mode N variable; categoria gramatical

padró → N llista d'habitants / pedró → N columna; fita

parir → V donar a llum / perir V morir

paó → N ocell / peó → N obrer; vianant a peu; peça de joc

projecta → V / projecte → N pla; text legal

quadra → V/N sala; estable / quadre → N pintura; exèrcit d'infanteria; comandament

ramat → N caps de bestiar; fidels / remat → V

regla → N norma; menstruació / regle → N instrument de dibuix

regna → V/N corretja / regne → N reialme

respecta → V / respecte → N deferència; reverència

signa → V / signe → representació d'una cosa; senyal; moviment

subjecta → V / subjecte → N sotmès; no anomenat; individu; funció sintàctica

templa → N part lateral del cap / temple → N edifici

tornaria → V / torneria → N taller del torner

tracta → V / tracte → N manera d'actuar; conveni o contracte

viatja → V / viatge → N desplaçament d'un lloc a un altre

 

Error: baixar. Explicació: L descendir, dirigir cap avall

Error: avans. Explicació: O Adv.

Error: abcisa. Explicació: cultisme en essa sorda [s]. Del llat. abscissa (linea) '(línia) tallada'. Altres: confessar, discussió, dissolut, messies, obsessió, passió, professió, sessió, vicissitud, entre ells els que contenen les seqüències -gress-, -misso -press-: agressió, ingressar, progressiu, transgressor; admissió, admissible, comissaria, comissió, compromissari, emissor, premissa, transmissor; depressió, expressar, impressió, impressionant, opressor, pressió, supressió.

Error: acabar en + SN. Explicació: * canvi de 'en' per 'amb'

Classificació: O. Explicació:

_ Mots aguts no verbals. Ex.:

alè, amè, cafè, canapè, comitè,mercè, oboè, obscè, perquè, serè, vostè... 

. Noms propis. Ex.:

Josuè, Noè, Mercè...

. Altres noms. Ex.: burgès, entremès, espès, estrès, interès, marquès, obès, pagès...

. Noms propis. Ex.:

Agnès, Moisès, Penedès, Vallès...

. Noms en -èn. Ex.: edèn, mossèn, Rubèn, Gombrèn, Tremissèn....

. Numerals ordinals. Ex.: cinquè, sisè, setè, vuitè, novè, desè, onzè, dotzè, tretzè, catorzè, quinzè, setzè, dissetè...

_ Verbs

. Participis de la 2a conjugació.

Ex.: admès, après, comprès, desprès, encès, entès, ofès, remès, reprès, suspès...

. Verb imprimir i derivats. Ex.: imprès...

MOTS PLANS

. Moria dels mots plans. Ex.:

apèndix, arsènic, cèntim, dèbil, inèdit, mèrit, pèsol, pètal, rècord, rètol, telèfon, trèvol, Cèsar, Mèxic...

. Infinitius acabats en ‑èncer i ‑ènyer. Ex.:

convèncer, vèncer; empènyer, estrènyer...

. Alguns infinitius acabats en ‑èixer. Ex.:

aparèixer, conèixer, merèixer...

. 1a i 2a pers. plu. de l’imperfet d’indicatiu amb accent en el radical, lexema o arrel. Ex.:

crèiem, dèiem, quèiem, rèieu, sèieu, vèieu...

MOTS ESDRÚIXOLS

. Majoria dels mots esdrúixols, comuns i propis. Ex.:

anècdota, cèlebre, dècima, gènere, mètode, Sèneca, Penèlope, Bèlgida,  època, èmfasi, Èrica, ciència,

comèdia, dèria, diferència, inèrcia, matèria, paciència, Alèxia, Dèlia, Eugènia, València, Grècia, Sèrbia,

pèrdua, perpètua, espècie, sèrie, tènue...

Classificació: O. Explicació:

MOTS AGUTS

_ Formes no verbals:
. Mots acabats en‑és que fan el plural en ‑essos: Ex.: accés, congrés, excés, exprés, ingrés, procés, progrés, revés, través...

. Mots com després (adverbi), amén i catipén.

. Derivats o compostos de bé i més. Ex.: gairebé, malbé, també, només...

. Manlleus acabats en ‑é, principalment gal·licismes, que no fan el plural en ‑ens. Ex.: calé, clixé, consomé, paté, peroné, puré, ximpanzé...

. Alguns noms propis. Ex.: Betsabé, Salomé, Portainé, Cadaqués...

_ Formes verbals:

. 1a pers. sing. del futur simple. Ex.: aniré, cantaré, diré, faré, encendré, sortiré, vindré...

. 3a pers. sing. del passat simple. Ex.: digué, estigué, nasqué, pogué, rebé, vingué...

. 1a i 3a pers. sing. de l’imperfet de subjuntiu. Ex.: cantés, digués, sabés, vingués, volgués...

. 3a pers. sing. del present d’indicatiu i la segona del singular de l’imperatiu dels derivats de:

tenir i venir. Ex.: s’absté, abstén-te, conté, contén-te, entreté, entretén-te, sosté, sostén-te; s’avé, avén-t’hi, convé, esdevé, intervé, prevé, prové...

verb encendre. Ex.: encén.

verbs acabats en ‑tendre. Ex.: atén, entén, estén, pretén...

MOTS PLANS

- En verbs

. Infinitius. Ex.: créixer, néixer, péixer, ésser, prémer, témer, trémer i derivats.

. Imperfet de subjuntiu. Ex.: parléssim, cantéssiu; diguéssem, vinguéreu...

. verb ser. Ex.: éremi éreu.

. Alguns mots . Ex.: cérvol,feréstec, préssec, préstec...

 

MOTS ESDRÚIXOLS

Alguns mots. Ex.: església, séquia, sénia, Dénia...

 

Classificació: O. Explicació: els mots esdrúixols són aquells que tenen la síl·laba tònica  en l'avantpenúltima síl·laba (la 3a començant pel final del mot, de dreta a esquerra). Sempre s'accentuen. També s'anomenen proparoxítons. Són casos especials:

Mots esdrúixols que es pronuncien com a plans: aurèola, espècimen, rubèola, pneumònia, isòbara, vàlua, període, díode (i altres mots acabats en -ode: tríode, elèctrode, càtode).

Optimot. Mots esdrúixols pronunciats com a plans

Quan a fi de mot hi ha consonant + hiat, i no pas diftong: voc. dèbil i, u + voc. forta a, e, o. Encara que oralment fem un fals diftong i pronunciem aquestes paraules com a planes, les vocals van en síl·labes separades i són esdrúixoles. Ex.: els mots acabats en cons. + ia (com -ària, -èria, -íria, -òria i -úria s'accentuen sempre, ja que són esdrúixols. Ex.: solitària, matèria, valquíria, història, centúria).  Ex.: errada: →  solució bestia, béstia → bès-ti-a. Amb e oberta [ɛ]; mafia → mà-fi-a; rabia → rà-bi-a.

Adverbis acabats en -ment: conserven l'accent de l'adj. fem. a partir del qual s'han format, si aquest en portava: ràpid, -a → ràpidament, típic  → típicament

Accent: intensitat més forta (intensa) respecte de les síl·labes veïnes o adjacents que marca la tonicitat de la paraula. Per entendre la norma s'ha de distingir quan un mot és esdrúixol, pla o agut, en funció de quina és la seva síl·laba tònica. Es marca amb el signe gràfic obert o greu (`, amb una inclinació de més d'un angle de 90º, ⬉), o bé tancat o agut (´, amb una inclinació de menys d'un angle de 90º, ⬈), quan, segons les normes li pertoca dur accent.

Accentuació en mots plans, aguts i esdrúixols.

Norma general:

AGUTS. L'accent més fort recau a l'última síl·laba (començant pel final del mot, de ➡ a  ⬅, la primera).

avantpenúltima       penúltima       última

Les paraules agudes s'accentuen quan acaben en VOCAL, VOCAL + S, -EN, -IN:

-A, -E, -I, -O, -U, -AS, -ES, -IS, -OS, -US, -EN, I-N

 

PLANS.  L'accent més fort recau a la penúltima síl·laba (començant pel final del mot, de ➡ a  ⬅, la segona).

avantpenúltima       penúltima      última

Les paraules planes s'accentuen quan NO acaben en cap de les terminacions de les agudes, VOCAL, VOCAL + S, -EN, -IN:

-A, -E, -I, -O, -U, -AS, -ES, -IS, -OS, -US, -EN, I-N

 

ESDRÚIXOLS. L'accent més fort recau a l'avantpenúltima síl·laba (començant pel final del mot, de ➡ a  ⬅, la tercera).

avantpenúltima       penúltima       última

Les paraules esdrúixoles s'accentuen totes.

SOBREESDRÚIXOLS.

L'accent més fort recau abans de l'avantpenúltima síl·laba (començant pel final del mot, de ➡ a  ⬅, la quarta). Com a mínim té 4 síl·labes.

sobreesdrúixola       avantpenúltima       penúltima       última

Les paraules sobreesdrúixoles s'accentuen totes.

 

Per accentuar correctament cal tenir en compte si la vocal pot dur accent obert o tancat:

À à 

Èè Éé 

Í í 

Ò ò Ó ó

Ú ú

Quines vocals poden dur accent obert i/o tancat?

À à 

Í í 

Ú ú

Èè Éé 

Ò ò Ó ó

Més recursos per accentuar correctament:

• recordar sèries de mots.


• Per la categoria gramatical. Ex.: noms, adjectius, formes verbals...


• Pel significat. Ex.: gentilicis, tipus de numerals...


• Pels sufixos. Ex.: mots aguts en -ós, -osa; esdrúixols en -èria, etc.

 

Consells per comprovar si a un mot li pertoca accent o no:

1. Separació sil·làbica.


2. Identificació del tipus de mot: sobreesdrúixol, esdrúixol, pla, agut.


3. Comprovació de si porta accent o no, segons les normes.


4. Comprovació de la direcció de l'accent.


5. Consulta de correctors, diccionaris, eines lingüístiques, llibres..., per resoldre dubtes.


6. Localització de la síl·laba més intensa.    Entrada Optimot.

Resum distinció accent obert / tancat: ">Nom de l’entrada  .

Error: acceptar a algú. Explicació: S V tr.

Error: abrumado. Explicació: L. Cast. no admès.

Error: aclarar, aclarar-se. Explicació: L. Interferència entre un verb de la 3a en cat. amb un verb de la 1a en cast. Sin.: clarificar, esclarir.

Error: despedir, despedir-se. Explicació: L

Error: aconsegir. Explicació: O

Error: actuacións. Explicació: O. Aguda no acabada en terminació típica.

Error: adicte. Explicació: O

Són els adjectius invariables. Classificació:

1. Invariables en sing. i en plu.:
   
   
   
   1. Acabats en:
      
      
      
      1. -al: actual, igual, principal... En canvi: mal, -a, anòmal, -a.
      
      
      2. -el: cruel, fidel, rebel. Però paral·lel, -a.
      
      
      3. -il: difícil, fàcil. Compte amb tanquil, -il·la, francòfil, -a...
      
      
      4. -ar: escolar, popular... Però avar, -a, car, -a, rar, -a...
      
      
      5. -or: anterior, inferior, major, menor, millor. I en canvi incolor, -a, sonor, -a...
      
      
      6. -ant: amargant, constant, elegant, picant, -a. Però sant, -a.
      
      
      7. -ent: convenient, diferent, freqüent, prudent, obedient... Compte amb: atent, content, valent, i els cultismes acabats en -lent, com corpulent, ja que tenen forma fem.
      
      
      8. -a àtona: agrícola, belga, entusiasta, hipòcrita, homicida, idiota, nòmada, pirata...
      
      
      
      
   
   
   2. Acabats en -e àtona invariables (els variables que canvien la -e per la -a al femení solen ser els que en cast. acaben en -o):
      
      
      
      1. -ble: amable, creïble, doble, feble, noble, possible, terrible...
      
      
      2. -aire: cantaire, boletaire, captaire, dansaire, endevinaire, escombriaire, firaire, llenyataire, rapinyaire, rondallaire,  xerraire
      
      
      3. -me: enorme
      
      
      4. -ne: perenne, solemne
      
      
      5. -re: alegre, cèlebre, eqüestre, fúnebre, golafre, lliure, mediocre, terrestre
      
      
      
      
   
   
   
   


2. Invariables acabats en -ç, però variables en plu.:


3. Casos dubtosos:

No és acceptat:  . És acceptat: . Classificació: . Explicació: .

Ex.:  no és acceptat:  → és acceptat: .

Inadequat:  vari + N. Classificació: MS. Adequat:  N + adj. vari. Explicació: darrere del nom, significa  'divers, diferent, variat'. Quan s'utilitza divers com a adjectiu indefinit o quantificador, amb el significat d''alguns, un cert nombre de' sempre s'anteposa al N (diversos/alguns/un cert nombre de + N), però varis/vàries no, s'ha de mantenir posposat: Ex.: * hi influeixen varis factors → hi influeixen diversos/alguns/un cert nombre de factors o factors varis.

Error: vari, vària, varis, vàries. Explicació: L sentit: 'divers, diferent, variat' o 'alguns, un cert nombre de', cas en què s'anteposa al nom

Error: admirar a algú(+ SN/CD). Explicació: * V trans. sense prep. a

Error: *adonar-se de que, *confiar en que, *comptar amb que, *oposar-se a que... Explicació: *de. En registres formals, les prep. preposicions a, de, en i amb (amb verbs com adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, etc. s'elideixen). En registres informals és habitual l'ús d'aquestes prep. davant la conjunció que.

Optimot

Error: adonar-se'n de que. Explicació: S. V que regits per les preposicions a, de, en i amb, quan es troben davant d'una oració introduïda per la conjunció que, la preposició s'elideix en els registres formals. En els registres informals és habitual el contacte entre la preposició i la conjunció que.

Error: donar-se compte. Explicació: *

Error: dormir-se. Explicació: * no té el valor de començar a dormir

Error: dormit, dormida. Explicació: L

Error: tant + adj. Explicació: MS. adv. o loc. adv. + adj, sense -t final. Ex.: tan amics. Error: tan quantitatiu, loc. conj. o loc. adv. Ex. tan de bo! Explicació: MS. adv. o loc., amb -t final. Solució: tant de bo!

Classificació: O/MS. Explicació: Els adverbis acabats en -ment es formen a partir del fem. d'adj. qualificatius. Si no, a partir de la forma invariable. Si la forma femenina o invariable de l'adj. du accent o dièresi, el conserven. Inadequat: no mantenir l'accent/dièresi dels adj. fem. que en porten →  adequat: mantenir l'accent/dièresi dels adj. que en duien en el fem.

Ex.: ailladament → aïlladament

aleatoriament → aleatòriament

ampliament → àmpliament

anonimament → anònimament

caoticament → caòticament

celebrement → cèlebrement

cinicament → cínicament

colericament → colèricament

comodament → còmodament

contemporaniament → contemporàniament

continuament → contínuament

contradictoriament → contradictòriament

creiblement → creïblement

cronològicament → cronològicament

debilment → dèbilment

diariament → diàriament

dificilment → difícilment

epicament →  èpicament

erroniament → erròniament

espontàniament  → espontàniament

esporadicament →  esporàdicament

extraordinariament → extraordinàriament

facilment → fàcilment

frequentment → freqüentment

genuinament → genuïnament

geograficament  → geogràficament

geometricament →  geomètricament

graficament → gràficament

gratuitament → gratuïtament

habilment →   hàbilment

harmonicament → harmònicament

hermeticament → hermèticament

instantaniament  → instantàniament

obviament → òbviament

previament → prèviament...

 

 

Error: encarinyar-se. Explicació: L

Error: afectar a + SN. Explicació: V trans + CD

Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN. Ex.: 'afectar el sistema immunitari'.

Error: cariño, carinyo, carinyós, encarinyar-se.  Classificació: O/L. Explicació: registre col·loquial.  Ex.: "bon dia, cariño/carinyo" → Bon dia, amor meu.

Inadequat:  donar per suposat, donar per supost, tenir per descomptat. Classificació: MS. Adequat:  evidentment, és clar, i tant; donar per fet, per descomptat. Explicació: calc del cast. : o bé es canvia el verb de la frase feta per un altre no acceptat (per. ex. tenir), o es conjuga malament el participi del modisme. L'afirmació es pot reforçar amb les expressions següents:

Ex. Frases fetes o modismes. No acceptat: donar per suposat/supost → acceptat: donar per descomptat; tenir per descomptat → donar per descomptat.

En registre informal, s’utilitza/és freqüent la interjecció reduïda oi tant! →  en registre formal, són preferibles les interjeccions I tant! o Oh, i tant! (≃ evidentment, naturalment, per descomptat).

 href="https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=DESCOMPTAT&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False">Diec2. Descomptar.

 href="https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=descomptat&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12352&idHit=12352&tipusFont=Fitxes+de+l%27Optimot&numeroResultat=1&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=oh%2C+i+tant%3B+naturalment%3B+per+descomptat%3B+evidentment+%2F+Expressions+d%27afirmaci%F3&tematica=&tipusCerca=cerca.tot">Optimot. Descomptat.

 

Error: afores (les). Explicació: L masc

Error: agafar a l'home. Explicació: V + CD de persona

Solució: agafar-se, aferrar-se Error: agarrar, agarrar-se. Explicació: L

Error: agrait, -ida, -its, -ides. Explicació: O. La dièresi generalment no marca la vocal tònica, sinó que la i o la u es troben en posició d'hiat i no de diftong, per això s'han de pronunciar en dues síl·labes separades. Mentre que infinitius i gerundis estalvien la dièresi, en els verbs el lexema dels quals acaba en vocal i la desinència hi comença, els participis presenten la i tònica formant síl·laba ella sola, entre vocals: traït, beneït, conduït, corroït esvaït, obeït, oït, traduït...

Error: agredir *a una persona, a un animal, a algú. Ex.: "agredir a un/a jove". Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN. Ex.: "agredir un/a jove".

Error: agresiu, agresiva. Explicació: O. Derivat del ll. 'aggressus, -a, -um', part. Derivat del V. aggrĕdi 'agredir'. V + voc. alterna amb u entre mots de la mateixa família, o bé entre formes verbals d’un mateix paradigma: blava (blau), estival (estiu), devem (deu), vivim (viu). Els adj. acabats en -iu en el masc. fan el fem. en -iva.

Error: victorios, victoriòs. Solució: victoriós.

Error: perplexe. No és un mot pla. Solució: perplex. Explicació: L. del ll. perplexus, -a, -um 'entortolligat, embolicat'. Es conserva la x final del lexema ll.

Error: aqui. Explicació: O. Mot agut perquè la sÍl·laba tònica recau a l'última síl·laba. S'accentua ja que acaba en vocal.

Error: aquí està ell/a. Solució: en això hi ha, aquí hi ha, aquí rau. Explicació: MS. Calc de l'expressió/exclamació cast. 'ahí está'.

Reg. form.: d'aquí a poc. Reg. inform.: d'aquí poc. Explicació: MS. La Gramàtica de la llengua catalana de l'IEC de 2016 distingeix entre l'ús de la loc. prep. sense la prep. 'a' en regi. informals, i l'obligatorietat de la prep. en reg. formals. Ex.: "d'aquí a pocs dies serà Sant Jordi".

Entrada Optimot.

Error: bèisbol. Explicació: an. catalanitzat. Mot pla perquè l'accent recau a l'última síl·laba. No s'accentua, ja que no acaba amb cap de les 12 terminacions típiques: vocal (a, e, i, o, u), vocal + s (as, es, is, os, us), en, in.

Explicació: an. Tot i que no apareix al Diec2 (2020), és un manlleu adoptat directament, sense adaptar-lo a l'ortografia catalana perquè la grafia anglesa és internacional. Entrada Optimot. Entrada Neoloteca.

Explicació: Der. de taula. An. no admès al Diec2 (2020), adaptat a l'ortografia catalana.

Error: milagrosa, milagrossa, mil.lagrosa, mil.lagrossa. Explicació: der. del ll. mīracŭlum 'fet admirable', per via semiculta miraculosus, -a, -um. No porta ni l·l ni [s].

Classificació: O. Explicació: els mots aguts són aquells que tenen la síl·laba tònica  en l'última síl·laba (la 1a començant pel final del mot, de dreta a esquerra). S'accentuen quan acaben amb una de les dotze terminacions de les paraules agudes (VOCAL, VOCAL + S, EN, IN). Són casos especials:

Mots aguts als quals se'ls desplaça l'accent en la llengua oral i els pronunciem com a plans: alfil, centigram, ciclop, elit, fluor, futbol, iber, interval, oboè,  poliglot, pipí, Raimon, tiquet, xandall , xassís, zenit, Zuric.

Optimot. Mots aguts pronunciats com a plans

Error: air. Classificació: O. Explicació: [del ll. heri, s'hi va afegir d'una a- per analogia amb altres mots com avui, així, ací, allí, etc]. Ex.:  → .

Error: *al dia/en el dia d'ahir. Classificació: MS. Explicació: calc del cast. "*al/en el dia de ayer". Ex.: "havia succeït *al dia d’ahir" → havia succeït ahir/ feia unes quantes hores...

Error: agobiat. Ex.: sentir-se agobiat. Explicació: cast. no admès.

Error: axi, axí. Explicació: O

Error: a la que (en sentit de 'quan'). Explicació: * no té valor temporal

Error: aixó, aixo. Explicació: O

Error: (això) és el de menys. Explicació: L

Error: ajudar a algú. Explicació: V trans + CD de persona

Error: ajudar a una persona, a algú. Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN. Ex.: ajudar la meva mare.

Error: ayudar, ayudant, ayudat. Explicació: O. Del ll. amb j: adjūtare, der. freqüentatiu del ll. adjūvare, derivat de juvare.

Error: als dos dies. Explicació: S

Error: a les dos setmanes, als pocs dies. Classificació: MS. Explicació: calc del cast "a las dos semanas, a los pocos días". Ex.: "als pocs dies em van venir a buscar" → al cap de pocs dies em van venir a buscar

Error: a fi de comptes. Explicació: *

Error: pel contrari. Explicació: *

Error: junt a . Explicació: *

Error: al front de. Explicació: S

Error: de matí/ns, de tarda/es, de vespre/s, de nit/s. Explicació: MS. Calc del cast. 'de mañana, de tarde, de noche'. SPrep. introduït per la prep. a + art. 'el' en cat., mentre que en cast. per la prep. 'de'.

Error: pel matí, per la tarda, pel vespre, per la nit. Explicació: *

Error: en la meva opinió. Explicació: *

Error: en el plat en + SN . Explicació: a + SN de lloc amb art. det.

Error: al/a la/als/a les que. Explicació: S

Error: alarmar *a una persona, *a algú. Ex.: "va alarmar *a en Joel". Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN. Ex.: "va alarmare n Joel".

Error: alcabota. Explicació: O

Error: alegrar a algú. Explicació: S. Règim verbal transitiu.V. trans. + CD de persona

Error: *allà estava ell. Explicació: MS. S'utilitza el verb ser o trobar-se (i no estar) per indicar que algú es troba en un lloc.

Error: algun que (d')altre. Explicació: *

Error: algun. Explicació: O/MS. Calc del cast algún, apòcope de l'adj. masc. alguno davant de N masc. Ex.: "algun dia".

Error: un, -a, -ns, -es. Classificació: MS. Explicació: no és art. sinó indefinit. Ex.: "fa unes setmanes que no el veig" → fa algunes setmanes que no el veig.

Optimot

Error: algo. Explicació: L Només és correcte com a prefix algo-: 'dolor'.

Error: uns pocs + SN. Explicació: S

Error: alies. Explicació: L

Error: lliberació, lliveració. Explicació: a partir de l'adj. 'lliure', per prefixació i afegint el prefix a- podem formar el nom.

Error: alló, allo. Explicació: O

Error: al menys. Explicació: L/S

Error: per lo menys. Explicació: calc del cast. Es poden fer servir adv. i loc. amb valor d'aproximació per substituir aquesta construcció. Entrada Optimot.

Error: a els. Explicació: O/M. Les preposicions a, de i per (o per a), quan van seguides dels articles definits masculins el i els, es contreuen gràficament.

No acceptat:  altre + adj. fem. davant de N fem. Classificació: O/MS. Acceptat: altra + adj. fem.  Explicació: altra + N fem., ja que ha de concordar.

Ex.: No acceptat → Acceptat

altre banda, cosa, persona, vegada... → altra banda, cosa, persona, vegada...

NOTA: en els SN coordinants l'un i l'altre (i les seves variants) han d'anar tots dos sintagmens intriduïts per l'article. Ex.: No acceptat → Acceptat

un per altre, l'un per altre, un per l'altre → l'un per l'altre

Error: demés, als demés. Explicació: MS. Calc del cast. demás, adv. inv. , precedit o no d'article.

Error: amb que. Explicació: * amb

Error: *dels nervis. Explicació: MS. Calc. del cast. 'estar de los nervios'. Altres solucions: 'fer posar els nervis de punta', 'posar-se-li a algú els nervis de punta'...

Error: amb la pressa, amb les presses. Explicació: S

Error: en relació a/amb. Explicació: *

Error: (amb) sigili. Explicació: L

Error: ambit. Explicació: O

Error: amoròs. Explicació: O

Error: amplia. Explicació: esdrúixola

Error: amplía. Explicació: plana

Error: anàlisis (l'/els). Explicació: L

Error: camí de, camí a. Classificació: MS/L. Explicació: loc. prep. Calc del cast. 'camino de'. Ex.:  "camí de casa"→ anant cap a casa; "camí de l'hospital" → anant cap a l'hospital

Error: anar-se (a). Explicació: MS. V. pron., amb doble pro. febl. Col·locació de l'apòstrof: me'n vaig, te'n vas, se'n va, ens n'anem, us n'aneu, se'n van. Ex.: me'n vaig anar a dormir, ; me n'havia anat a descansar.

Error: a per totes. Explicació: * Anar al límit de les possibilitats

Error: marxar +de (d'excursió, de Cap d'Any). Explicació: *

Error: anar. Ex.: "intentava *anar". Explicació: MS. V. pron. amb el pro. 'hi'. Ex.: "intentava anar-hi".

Error: nar, naven.... Explicació: M

Error: s'havia anat. Classificació: MS. Explicació: V pronominal anar-se'n. Ex.: s'havia anat de la reunió → se n'havia anat/ havia marxat de la reunió.

Conjugació

Error: ens anem. Explicació: M V no pronominal

Error: anestessista, anastacista... Explicació: O, m. i f. Der. d'anestèsia.

Tot i que l'ús de cursiva per a estrangerismes no és normativa lingüística, normalment s'escriuen en cursiva. Excepcions: es poden escriure en lletra rodona: si és conegut per la gran majoria; si apareix en textos divulgatius; si apareixen més manlleus al text...

anglicisme → català

Mobbing, bullyng, sexing. Ang. no adaptat gràficament  →  assetjament psicològic (escolar, laboral, immobiliari, sexual. Potser perquè tot just la reforma la Llei del codi penal (1995: el títol VII només incloïa un article genèric de les tortures i altres delictes contra la integritat moral) del 2010 va introduir especificacions per a diferents modalitats d’assetjament no s'han adaptat encara.) Explicació: L específic.  Entrada GREC. Entrada Optimot. Entrada Optimot.

shock → xoc

Error: anima. Explicació: O/L. N. Esdrúixola.

Error: animá, animà. Explicació: O/L. V. animar, infinitiu. Aguda.

Error: almes. Explicació: L. Cast.

Error: anoche. Explicació: L

Error: llamada. Explicació: L

Error: nombrar, nombrada. Explicació: L dir el nom

Error: anomenar, anomenat. Explicació: L

Error: antisemitista. Explicació: L

Error: apareixés. Explicació: M pret. imperf. subj. aparèixer

Error: apareixre, aparéixre, aparéixer. Explicació: O

Error: televisor. Explicació: L

Error: llum. Explicació: L f

Error: la + opinió. Explicació: els articles definits 'el' i 'la' i la preposició de s'apostrofen davant de mots començats amb vocal o hac:. Excepció: no s'apostrofen els art. f. 'la' i 'na' davant de mots f. que comencen amb vocal dèbil i, u àtones, precedides o no de hac (hi, hu). Per tant, aquesta excepció no té en compte els mots que comencen amb o- ortogràfica àtona, pronunciada [u] en els dialectes orientals, i que sí que s'apostrofen. Ex: l'obediència, l'obertura, l'obesitat, l'objecció, l'objectivitat, l'obligació, l'obra, l'obsessió, l'obtenció, l'obvietat, l'ocasió, l'ocupació, l'odissea, l'ofensa, l'oferta, l'oligarquia, l'olimpíada, l'ombra, l'omnisciència, l'ona, l'onomatopeia, l'operació, l'opinió, l'opressió, l'oportunitat, l'oració, l'ordre, l'orella, l'organització, l'orientació, l'ouija...

Error: preciat. Explicació: L

Error: apendre. Explicació: O

Error 1: apuixar. Explicació: O Error 2: pujar. Explicació: L ascendir, més alt

Error: apuntar a algú. Explicació: V + CD de persona

Error: hara. Explicació: O Adv.

Error: a l'actualitat. Explicació: * S

Error: aroma a (un). Explicació: fem.

Error: un/el pendent, una/l' arrecada. Explicació: L/O. No deriva del ll. 'pendens' o del cast. 'pender', sinó de l'hispanoàrab *al-qarrâ, íd., a través d'una forma més ant. alcarrada, amb metàtesi. Entrada Diccionari.cat.

No és acceptat:  (a) arrel de, (a) rel de. És acceptat: arran de. Classificació: MS. Explicació: calc del cast. de la loc. prep. 'a raíz de', amb dos valors:

1. 
   
   
   
   1. Después de:  'immediatament després', 'tot seguit de'.
   
   
   
   

 

1. 
   
   
   
   1. Como consecuencia de: arran de, amb motiu de.
   
   
   
   

 

Ex.: *A arrel d'això  →  A arran d'això.

Error: arrancar. Explicació: O

Error: arrivar. Explicació: O

Error: arribar en ... minuts. Explicació: S

Error: *del qual. Classificació: S. Explicació: en les O. Sub. Adj. o del relatiu especificativa no es pot utilitzar el pro. relatiu compost d'art. + qual. Ex.: "Era un futbolista, del qual va obtenir molts títols" → Era un futbolista que va obtenir molts títols.

Optimot

 

Error: de lo afortunada que soc. Solució: de la sort que tinc.

Error: arteria. Explicació: L. És esdrúixola (fem.), i totes s'accentuen. Els mots acabats en -ària, -èria, -íria, -òria i -úria s'accentuen sempre, ja que són esdrúixols. Ex.: solitària, matèria, valquíria, història, centúria.

Error: article + dies de la setmana. el dilluns el dimarts el dimecres el dijous el divendres el dissabte el diumenge Explicació: M/S el + dia = cada dia

No acceptat:  l'idea. Acceptat:  la idea. Classificació: O/MS. Explicació: l'art. def. la NO s'apostrofa davant de mots fem. que comencen per I, U, HI, HU àtones. En canvi, SÍ que s'apostrofen quan comencen amb vocal I, U, HI, HU tòniques.
Aquesta excepció tampoc no té en compte els mots que comencen amb o- ortogràfica àtona, pronunciada [u] en els dialectes orientals, i que sí que s'apostrofen.

Ex.: no acceptat amb i àtona →  acceptat sense apòstrof:  l'i → la i, l'iaia → la iaia, l'icona  → la icona, l'icterícia  → la icterícia,  l'idea  → la idea, l'identificació  → la identificació, l'identitat  → la identitat, l'ideologia  → la ideologia, l'ignorància  → la ignorància, l'il·legalitat  → la il·legalitat, l'il·luminació  → la il·luminació, l'il·lusió  → la il·lusió, l'Il·lustració  → la Il·lustració, l'imaginació  → la imaginació, l'imitació → la imitació, l'immaduresa → la immaduresa, l'immediatesa → la immediatesa, l'immobilització → la immobilització, l'immolació → la immolació, l'immortalitat → la immortalitat, l'immunitat → la immunitat, l'immunoteràpia → la immunoteràpia, l'impaciència → la impaciència, l'imparcialitat → la imparcialitat, l'imperfecció → la imperfecció, l'impermeabilitat → la impermeabilitat, l'impersonalitat → la impersonalitat, l'impertinència → la impertinència, l'impetuositat → la impetuositat, l'implantació → la implantació,  l'implementació → la implementació, l'implicació → la implicació, l'implosió → la implosió, l'impopularitat → la impopularitat, l'importació → la importació, l'importància → la importància, l'imposició → la imposició, l'impossibiliat → la impossibilitat,  l'impossibiliat → la impossibilitat, l'impotència → la impotència, l'imprecisió → la imprecisió, l'impregnació → la impregnació, l'impremta → la impremta,  l'impressió → la impressió,  l'improvisació → la improvisació, l'imprudència → la imprudència, l'impugnació → la impugnació, l'impulsivitat → la impulsivitat, l'impunitat → la impunitat, l'impunitat → la impunitat, l'inaccessibilitat → la inaccessibilitat, l'inactivitat → la inactivitat, l'inadaptació → la inadaptació,  l'inadvertència → la inadvertència, l'inatenció → la inatenció, l'inauguració → la inauguració, l'incandescència → la incandescència,  l'incapacitació → la incapacitació, l'incertesa → la incertesa, l'incidència → la incidència, l'incineració → la incineració, l'inclinació → la inclinació, l'inclusió → la inclusió, l'incoherència → la incoherència, l'incomoditat → la incomoditat, l'incompetència → la incompetència...

Ex.: no acceptat amb u àtona  →  acceptat sense apòstrof: l'u → la u, l'ubicació → la ubicació, l'ullada → la ullada, l'ullera → la ullera, l'ultradreta → la ultradreta, l'unanimitat → la unanimitat, l'unglada → la unglada, l'unificació → la unificació, l'uniformitat → la uniformitat, l'unió → la unió, l'unitat→ la unitat, l'universalització→ la universalització, l'universitat→ la universitat, l'urbanització → la urbanització, l'urgència→ la urgència, l'urticària→ la urticària, l'usuària→ la usuària, l'utilitat→ la utilitat, l'utilització → la utilització, l'utopia → la utopia...

Ex.: no acceptat amb hi àtones  →  acceptat sense apòstrof: l'hibernació → la hibernació, l'hibridació → la hibridació, l'hidratació → la hidratació, l'higienista → la higienista, l'hipèrbole → la hipèrbole, l'hipermetropia → la hipermetropia, l'hipersensibilitat → la hipersensibilitat, l'hipertensió→ la hipertensió, l'hipertròfia→ la hipertròfia, l'hipnosi→ la hipnosi, l'hipnosi → la hipnosi, l'hipocresia → la hipocresia, l'hipocresia → la hipoglucèmia, l'hiponímia → la hiponímia, l'hipoteca → la hipoteca, l'hipotensió → la hipotensió, l'hipotenusa → la hipotenusa, l'hipòtesi → la hipòtesi, l'hipòtesi → la hipòtesi, l'histamina→ la histamina, l'història→ la història, l'historieta→ la historieta,  l'historieta→ la historieta...

Ex.: no acceptat amb hu àtones  →  acceptat sense apòstrof: l'humanitat → la humanitat, l'humanització → la humanització, l'humificació → la humificació, l'humiliació → la humiliació,  l'humilitat → la humilitat...

+ info: APOSTROFACIÓ DE L'ARTICLE LA.

Inadequat:  lo bo, lo bonic, lo barat, lo dolent.... Classificació: M. Adequat: canviar lo per el o allò. Explicació: no s'ha de confondre l'article definit dels parlars occidentals amb la forma neutra de l'article 'el'. L'article neutre lo no és admès en registres formals.

Ex.:  lo bo → el /allò bo, lo bonic → el/allò bonic,  lo barat → el/allò barat, lo dolent → el/allò dolent, de lo afortunada que soc → de la sort que tinc, és millor de lo esperat → ... del que esperava/d'allò que esperava...

Inadequat:  lo que. Classificació: Ms. Adequat: el que, allò que.

NOTA: allò només és admès davant d'una O. Sub. Adj. o de rel., o bé d'un adj. o d'un adj. modificat per un adv.

Article neutre lo

Article neutre lo + adj.

Article neutre lo + que

Error: assaventar-se, assebentar-se. Explicació: O

Error: assessinar, asesinar. Explicació: O

Error: assassinar a algú. Explicació: S V tr. + CD de persona

Error: assentat, sentat. Explicació: M. Cast.

Error: senyalar. Explicació: L

Error: sentar, sentat. Explicació: L valor de 'assentar. Consolidar, establir, fixar, posar' , no de seure

Error: assentar-se (en una cadira). Explicació: L

Error: agobiar. Explicació: L

Error: atac al cor, als nervis.... Explicació: * malaltia sobtada

Error: atacar (a algú). Explicació: * V tr. + SN/CD

Error: atendre *a les persones greus. Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN. Ex.: "van atendre els pacients greus".

Error: atenir-se a. Explicació: L confusió amb atendre

Error: atmòsfera. Explicació: O

Error: atonit. Explicació: O

Error: otorgar. Explicació: L

Error: atrac. Explicació: L

Error: paro. Explicació: L

Error: audiencia, audiéncia. Explicació: O. Sufix -ència, amb [ɛ].

Error: Austria. Explicació: O Esdr.

Dubte/Error: freelance. Explicació: L

Error: en vall. Explicació: MS. Confusió de l'adv. de lloc amb la loc. prep. 'de... en avall [o de... per avall]'. Nom Diec2.

Error: avans/ç. Explicació: L

Error: adelantar. Explicació: L

Error: avens. Explicació: O N m

Error: avia, ávia. Explicació: O. Esdrúixola.

Error: aborrir(-se), aburrir-se, avurrir(-se); aborrint-se, aburrint-se, avurrint-se; aborrit, aburrit, avurrit. Explicació: O. Evolució etimològica del llatí al català: la 'b' d''abhorrere' > avorrir, es va transformar en 'v', en lloc de desaparèixer.

Error: a data d'avui, a dia/es d'avui. Explicació: L. Calc d'expressions cast. com 'a fecha de hoy', 'a data d'avui'....