Glossari

Error: tornar a per... Explicació: L. Calc del cast. 'ir a por' . Ex.: "va anar a la cuina a buscar...", "va venir/tornar de la cuina de buscar..."

Inadequat: desprès, despres. Classificació: O/L/S. Explicació: adv. aguts com adés, després, només s'escriuen amb e tancada [e].

Ex.: adequat, reg. form. ‘després hi ha + det.’  →  inadequat, reg. inform. 'després està + det.'.  Explicació: MS. V haver-hi (i no estar) quan darrere del verb hi ha el nom de la persona o cosa de la qual es parla i és una informació nova.

Ex.: adequat, reg. form. 'després que' →  inadequat, reg. inform. 'després de que'. Explicació: S. La posterioritat s'expressa amb les construccions després que + verb o després de + infinitiu. Ex.: 'després que ens robessin'.

Error: 'plena de por'. Explicació: L. Calc del cast. 'lleno de miedo'.

Error: -aba. -abes, -aba, -abem, -abeu, -aben. Explicació: O V pret. imperf. ind. 1a: -aba

Error: -àven. Explicació: O Pret. imperf. ind. plana en -en

Error/Dubte: -e,-eres, -e, erem, ereu, -eren. Explicació: O imperf. subj.

Error: inf. acabats en -eïr. Explicació: O

Error: -encia. Explicació: O esdr.

Error: -ígen. Explicació: O

Error: -in. Explicació: O gerundi 3a conj.

Error: -issim. Explicació: O plana pret. imperf. subj.

Error: -ivia. Explicació: O esdr.

Error: -lis. Explicació: S

Error: -óns. Explicació: O. Agudes acabades en -ons no s'accentuen ja que no és terminació típica.

Error: -s'en. Explicació: O: apòstrof al més a la dreta possible

Error: inf. acabats en -uïr. Explicació: O

Error: -uïr, _uïnt. Explicació: inf

Error: les terminacions de l'imperfet de subj. dels verbs acabats en -uir (reduir, traduir...) és la següent: -uis/-uïs, -uissis/-uíssis, -uis/-uïs, -uissim/-uíssim, -uissiu/-uïsiu, -uissin/-uíssin. Explicació: MS/O. La dièresi indica que la i o la u es troben en posició d'hiat, en dues síl·labes contigües, i que no formen diftong.

Error: -uit. Explicació: part.

Error: part. en -uit. Explicació: O

Error: -ura. Explicació: inf

Error: els el/s dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge. MS. No porten article definit els dies de la setmana, si es refereixen a un temps immediatament passat o immediatament futur. Ex.: dilluns passat, dilluns vinent. Si hi ha més distància temporal, SÍ que porten l'article definit. A més, poden portar la data, que té una funció d'especificació, sense comes. L'article (sense especificar la data) dvant dels dies de la setmana pot donar a l'expressió temporal un valor distributiu: l'article que acompanya el dia de la setmana pot anar en singular o en plural. Ex.: el/s dilluns ('cada' dilluns).

Error: ha. Explicació: prep.

Error: en +art. det. Explicació: S

Error: estava *en la sala d'espera. Classificació: MS. Explicació: quan el verb no és de moviment, en el bloc oriental, és preferible la prep. en.

a + CCL

 

Error: a que + V: a que faci. Explicació: S

Error: a la seva casa. Explicació: *

Error: en la casa, en la seva casa. Explicació: S

Error: *degut a, *car que, *a causa que. Classificació: MS. Explicació: * degut a que no és correcte. Sí en canvi degut a + SN.

Error:  *car que. Classificació: MS. Explicació: car tot sol equival a ja que.

Ex.: Això va ser a causa que a l'escola... → Això va ser pel fet que...

Errada:  a/per conseqüència. Classificació: S. Solució:  a conseqüència de, en conseqüència, per consegüent... Explicació: *calc del cast 'por consecuencia'. Ex.:  "I, per conseqüència, reconèixer..." → En conseqüència, consegüentment (≠ conseqüentment), per consegüent, per tant, per tal causa...

Error: a tota pressa. Explicació: *

Error: en donar. Explicació: N + a + infinitiu designa accions no acomplertes que cal fer, pendents de fer. Ex.: "va ser el primer a donar". Entrada Optimot.

Error: a les (teves/meves...) esquenes. Explicació: *

Error: a aquestes alçades/altures. Explicació: *

Error: al + vocal o h. Explicació: O

Error: a nivell de. Explicació: *

Error: en torn, entorn + SN. Explicació: S loc. prep.

No és acceptat:  *per últim, *com a últim. És acceptat: a l'últim, per acabar, per fi, finalment, al capdavall. Classificació: MS. Explicació: sintagma calc del cast. Tot i que s'empra a nivell escrit i oral no és acceptat per la normativa. Ex.:  no és acceptat: "*Com a últim, Per últim" → és acceptat: A l'últim, per acabar, per fi, finalment, al capdavall.

A l'últim, Por último

Error: en busca de. Explicació: *

Error: per la nit. Explicació: S

Error: en la seva època. Explicació: S

Error: en la tela. Explicació: *

poc a poc. Explicació: MS. Calc del cast. 'poco a poco'.

Error: aprop. Explicació: * loc adv

Error: apunt . Explicació: * amb estar i no ser

Error: asobre, a sobres. Explicació: * loc prep

Error 1: sobre d'ell/a. Explicació: S. Error 2: sobre de. Explicació: * Amb prep. en reg. + formals. Valor de moviment o direcció

Error: a vere, a vera.  Classificació: L. Explicació: Dial. nord-occidental (lleidatà) deformació de la llengua oral del S. Prep. a veure. A les Balears, a vore.

Error: aviam. Classificació: L. Explicació: inadequat en reg. formals. Ex.: "aviam si me'n recordo" → "a veure si me'n recordo".

Optimot

Error: a per totes. Explicació: *

Error: (a/de/en/amb/per) + que (pronom). Explicació: * prep àtona + pro. incorrecte

Mots d'una mateixa família

calaix → calaixera, coneixement → coneix, creixement, créixer → creix,  netedat → net, passar → pas, Pauet → Pau, pesar → pes, peuet → peu...

Noms. Els mots primitius amb A/E tòniques, la conserven en els derivats. Per tant, per saber com s'escriuen els derivats cal buscar el primitiu:2. Verbs. Cal saber com s'escriu la 1a pers. del sing. del pres. d'ind.:

llancem, llanceu → llanço, llencem, llenceu → llenço

paguem, pagueu → pagues, peguem, pegueu → pego

Casos especials:

saber: sé, saps, sap, sabies, sabíeu, sabran, sabrien...

fer: fas, feia, feu, fan, fent, fet; faré, faria...

caure: caic, caigui, queia; caient, caigut, cauré, cauria, caiem...

Verbs de doble arrel. Els verbs jeure/jaure (i ajeure), néixer/nàixer (i renéixer), treure o traure (i contreure, retreure) i péixer:  tenen alternances ortogràfiques en el lexema, arrel o radical: quan l'arrel és tònica, s'escriu a/e, segons es pronunciï (segons el dialecte); quan és àtona s'escriu a.

Ex.: 

 acta → N document adminsitratiu / acte → N fet realitzat per algú

afecta → V / afecte N sentiment cap a algú

avantatja → V / avantatge N superioritat

basa → N cartes jugades en una volta, guanyar una basa /  base N plataforma; unitat; essència 

cabra → N mamífer; insecte; crustaci; bolet / cabre → V

centra → V / centre N punt; aspecte sobre el qual gira alguna cosa; societat cultural; nucli de població

compta → V / compte → N càlcul; aspecte a tenir en compte; atenció; esment; cura conducta → N manera com ens comportem / conducte → N que serveix per conduir

cova → N cavitat subterrània / cove → N cistell gran

dubta → V / dubte → N indecisió; vacil·lació

entra → V / entre → Prep.

entusiasma → V / entusiasme → N exaltació

espacial → Adj. relacionat amb l'espai / especial → Adj. peculiar

espècia → N Condiment / espècie → N imatge mental d'alguna cosa

informa → V / informe → N document

lliura → N unitat de pes, moneda; V / lliure  → Adj. no subjecte a les normes

lliurament → N entrega/ lliurement Adv. amb llibertat

marcat → V/Adj. amb un senyal, intens / mercat → N lloc públic ded compra-venda; intercanvi de mercaderies

moda → N ús, estil / mode N variable; categoria gramatical

padró → N llista d'habitants / pedró → N columna; fita

parir → V donar a llum / perir V morir

paó → N ocell / peó → N obrer; vianant a peu; peça de joc

projecta → V / projecte → N pla; text legal

quadra → V/N sala; estable / quadre → N pintura; exèrcit d'infanteria; comandament

ramat → N caps de bestiar; fidels / remat → V

regla → N norma; menstruació / regle → N instrument de dibuix

regna → V/N corretja / regne → N reialme

respecta → V / respecte → N deferència; reverència

signa → V / signe → representació d'una cosa; senyal; moviment

subjecta → V / subjecte → N sotmès; no anomenat; individu; funció sintàctica

templa → N part lateral del cap / temple → N edifici

tornaria → V / torneria → N taller del torner

tracta → V / tracte → N manera d'actuar; conveni o contracte

viatja → V / viatge → N desplaçament d'un lloc a un altre

 

Error: baixar. Explicació: L descendir, dirigir cap avall

Error: avans. Explicació: O Adv.

Error: abcisa. Explicació: cultisme en essa sorda [s]. Del llat. abscissa (linea) '(línia) tallada'. Altres: confessar, discussió, dissolut, messies, obsessió, passió, professió, sessió, vicissitud, entre ells els que contenen les seqüències -gress-, -misso -press-: agressió, ingressar, progressiu, transgressor; admissió, admissible, comissaria, comissió, compromissari, emissor, premissa, transmissor; depressió, expressar, impressió, impressionant, opressor, pressió, supressió.

Error: acabar en + SN. Explicació: * canvi de 'en' per 'amb'

Classificació: O. Explicació:

_ Mots aguts no verbals. Ex.:

alè, amè, cafè, canapè, comitè,mercè, oboè, obscè, perquè, serè, vostè... 

. Noms propis. Ex.:

Josuè, Noè, Mercè...

. Altres noms. Ex.: burgès, entremès, espès, estrès, interès, marquès, obès, pagès...

. Noms propis. Ex.:

Agnès, Moisès, Penedès, Vallès...

. Noms en -èn. Ex.: edèn, mossèn, Rubèn, Gombrèn, Tremissèn....

. Numerals ordinals. Ex.: cinquè, sisè, setè, vuitè, novè, desè, onzè, dotzè, tretzè, catorzè, quinzè, setzè, dissetè...

_ Verbs

. Participis de la 2a conjugació.

Ex.: admès, après, comprès, desprès, encès, entès, ofès, remès, reprès, suspès...

. Verb imprimir i derivats. Ex.: imprès...

MOTS PLANS

. Moria dels mots plans. Ex.:

apèndix, arsènic, cèntim, dèbil, inèdit, mèrit, pèsol, pètal, rècord, rètol, telèfon, trèvol, Cèsar, Mèxic...

. Infinitius acabats en ‑èncer i ‑ènyer. Ex.:

convèncer, vèncer; empènyer, estrènyer...

. Alguns infinitius acabats en ‑èixer. Ex.:

aparèixer, conèixer, merèixer...

. 1a i 2a pers. plu. de l’imperfet d’indicatiu amb accent en el radical, lexema o arrel. Ex.:

crèiem, dèiem, quèiem, rèieu, sèieu, vèieu...

MOTS ESDRÚIXOLS

. Majoria dels mots esdrúixols, comuns i propis. Ex.:

anècdota, cèlebre, dècima, gènere, mètode, Sèneca, Penèlope, Bèlgida,  època, èmfasi, Èrica, ciència,

comèdia, dèria, diferència, inèrcia, matèria, paciència, Alèxia, Dèlia, Eugènia, València, Grècia, Sèrbia,

pèrdua, perpètua, espècie, sèrie, tènue...

Classificació: O. Explicació:

MOTS AGUTS

_ Formes no verbals:
. Mots acabats en‑és que fan el plural en ‑essos: Ex.: accés, congrés, excés, exprés, ingrés, procés, progrés, revés, través...

. Mots com després (adverbi), amén i catipén.

. Derivats o compostos de bé i més. Ex.: gairebé, malbé, també, només...

. Manlleus acabats en ‑é, principalment gal·licismes, que no fan el plural en ‑ens. Ex.: calé, clixé, consomé, paté, peroné, puré, ximpanzé...

. Alguns noms propis. Ex.: Betsabé, Salomé, Portainé, Cadaqués...

_ Formes verbals:

. 1a pers. sing. del futur simple. Ex.: aniré, cantaré, diré, faré, encendré, sortiré, vindré...

. 3a pers. sing. del passat simple. Ex.: digué, estigué, nasqué, pogué, rebé, vingué...

. 1a i 3a pers. sing. de l’imperfet de subjuntiu. Ex.: cantés, digués, sabés, vingués, volgués...

. 3a pers. sing. del present d’indicatiu i la segona del singular de l’imperatiu dels derivats de:

tenir i venir. Ex.: s’absté, abstén-te, conté, contén-te, entreté, entretén-te, sosté, sostén-te; s’avé, avén-t’hi, convé, esdevé, intervé, prevé, prové...

verb encendre. Ex.: encén.

verbs acabats en ‑tendre. Ex.: atén, entén, estén, pretén...

MOTS PLANS

- En verbs

. Infinitius. Ex.: créixer, néixer, péixer, ésser, prémer, témer, trémer i derivats.

. Imperfet de subjuntiu. Ex.: parléssim, cantéssiu; diguéssem, vinguéreu...

. verb ser. Ex.: éremi éreu.

. Alguns mots . Ex.: cérvol,feréstec, préssec, préstec...

 

MOTS ESDRÚIXOLS

Alguns mots. Ex.: església, séquia, sénia, Dénia...

 

Classificació: O. Explicació: els mots esdrúixols són aquells que tenen la síl·laba tònica  en l'avantpenúltima síl·laba (la 3a començant pel final del mot, de dreta a esquerra). Sempre s'accentuen. També s'anomenen proparoxítons. Són casos especials:

Mots esdrúixols que es pronuncien com a plans: aurèola, espècimen, rubèola, pneumònia, isòbara, vàlua, període, díode (i altres mots acabats en -ode: tríode, elèctrode, càtode).

Optimot. Mots esdrúixols pronunciats com a plans

Quan a fi de mot hi ha consonant + hiat, i no pas diftong: voc. dèbil i, u + voc. forta a, e, o. Encara que oralment fem un fals diftong i pronunciem aquestes paraules com a planes, les vocals van en síl·labes separades i són esdrúixoles. Ex.: els mots acabats en cons. + ia (com -ària, -èria, -íria, -òria i -úria s'accentuen sempre, ja que són esdrúixols. Ex.: solitària, matèria, valquíria, història, centúria).  Ex.: errada: →  solució bestia, béstia → bès-ti-a. Amb e oberta [ɛ]; mafia → mà-fi-a; rabia → rà-bi-a.

Adverbis acabats en -ment: conserven l'accent de l'adj. fem. a partir del qual s'han format, si aquest en portava: ràpid, -a → ràpidament, típic  → típicament

Accent: intensitat més forta (intensa) respecte de les síl·labes veïnes o adjacents que marca la tonicitat de la paraula. Per entendre la norma s'ha de distingir quan un mot és esdrúixol, pla o agut, en funció de quina és la seva síl·laba tònica. Es marca amb el signe gràfic obert o greu (`, amb una inclinació de més d'un angle de 90º, ⬉), o bé tancat o agut (´, amb una inclinació de menys d'un angle de 90º, ⬈), quan, segons les normes li pertoca dur accent.

Accentuació en mots plans, aguts i esdrúixols.

Norma general:

AGUTS. L'accent més fort recau a l'última síl·laba (començant pel final del mot, de ➡ a  ⬅, la primera).

avantpenúltima       penúltima       última

Les paraules agudes s'accentuen quan acaben en VOCAL, VOCAL + S, -EN, -IN:

-A, -E, -I, -O, -U, -AS, -ES, -IS, -OS, -US, -EN, I-N

 

PLANS.  L'accent més fort recau a la penúltima síl·laba (començant pel final del mot, de ➡ a  ⬅, la segona).

avantpenúltima       penúltima      última

Les paraules planes s'accentuen quan NO acaben en cap de les terminacions de les agudes, VOCAL, VOCAL + S, -EN, -IN:

-A, -E, -I, -O, -U, -AS, -ES, -IS, -OS, -US, -EN, I-N

 

ESDRÚIXOLS. L'accent més fort recau a l'avantpenúltima síl·laba (començant pel final del mot, de ➡ a  ⬅, la tercera).

avantpenúltima       penúltima       última

Les paraules esdrúixoles s'accentuen totes.

SOBREESDRÚIXOLS.

L'accent més fort recau abans de l'avantpenúltima síl·laba (començant pel final del mot, de ➡ a  ⬅, la quarta). Com a mínim té 4 síl·labes.

sobreesdrúixola       avantpenúltima       penúltima       última

Les paraules sobreesdrúixoles s'accentuen totes.

 

Per accentuar correctament cal tenir en compte si la vocal pot dur accent obert o tancat:

À à 

Èè Éé 

Í í 

Ò ò Ó ó

Ú ú

Quines vocals poden dur accent obert i/o tancat?

À à 

Í í 

Ú ú

Èè Éé 

Ò ò Ó ó

Més recursos per accentuar correctament:

• recordar sèries de mots.


• Per la categoria gramatical. Ex.: noms, adjectius, formes verbals...


• Pel significat. Ex.: gentilicis, tipus de numerals...


• Pels sufixos. Ex.: mots aguts en -ós, -osa; esdrúixols en -èria, etc.

 

Consells per comprovar si a un mot li pertoca accent o no:

1. Separació sil·làbica.


2. Identificació del tipus de mot: sobreesdrúixol, esdrúixol, pla, agut.


3. Comprovació de si porta accent o no, segons les normes.


4. Comprovació de la direcció de l'accent.


5. Consulta de correctors, diccionaris, eines lingüístiques, llibres..., per resoldre dubtes.


6. Localització de la síl·laba més intensa.    Entrada Optimot.

Resum distinció accent obert / tancat: ">Nom de l’entrada  .

Error: acceptar a algú. Explicació: S V tr.

Error: abrumado. Explicació: L. Cast. no admès.

Error: aclarar, aclarar-se. Explicació: L. Interferència entre un verb de la 3a en cat. amb un verb de la 1a en cast. Sin.: clarificar, esclarir.

Error: despedir, despedir-se. Explicació: L

Error: aconsegir. Explicació: O

Error: actuacións. Explicació: O. Aguda no acabada en terminació típica.

Error: adicte. Explicació: O

Són els adjectius invariables. Classificació:

1. Invariables en sing. i en plu.:
   
   
   
   1. Acabats en:
      
      
      
      1. -al: actual, igual, principal... En canvi: mal, -a, anòmal, -a.
      
      
      2. -el: cruel, fidel, rebel. Però paral·lel, -a.
      
      
      3. -il: difícil, fàcil. Compte amb tanquil, -il·la, francòfil, -a...
      
      
      4. -ar: escolar, popular... Però avar, -a, car, -a, rar, -a...
      
      
      5. -or: anterior, inferior, major, menor, millor. I en canvi incolor, -a, sonor, -a...
      
      
      6. -ant: amargant, constant, elegant, picant, -a. Però sant, -a.
      
      
      7. -ent: convenient, diferent, freqüent, prudent, obedient... Compte amb: atent, content, valent, i els cultismes acabats en -lent, com corpulent, ja que tenen forma fem.
      
      
      8. -a àtona: agrícola, belga, entusiasta, hipòcrita, homicida, idiota, nòmada, pirata...
      
      
      
      
   
   
   2. Acabats en -e àtona invariables (els variables que canvien la -e per la -a al femení solen ser els que en cast. acaben en -o):
      
      
      
      1. -ble: amable, creïble, doble, feble, noble, possible, terrible...
      
      
      2. -aire: cantaire, boletaire, captaire, dansaire, endevinaire, escombriaire, firaire, llenyataire, rapinyaire, rondallaire,  xerraire
      
      
      3. -me: enorme
      
      
      4. -ne: perenne, solemne
      
      
      5. -re: alegre, cèlebre, eqüestre, fúnebre, golafre, lliure, mediocre, terrestre
      
      
      
      
   
   
   
   


2. Invariables acabats en -ç, però variables en plu.:


3. Casos dubtosos:

No és acceptat:  . És acceptat: . Classificació: . Explicació: .

Ex.:  no és acceptat:  → és acceptat: .

Inadequat:  vari + N. Classificació: MS. Adequat:  N + adj. vari. Explicació: darrere del nom, significa  'divers, diferent, variat'. Quan s'utilitza divers com a adjectiu indefinit o quantificador, amb el significat d''alguns, un cert nombre de' sempre s'anteposa al N (diversos/alguns/un cert nombre de + N), però varis/vàries no, s'ha de mantenir posposat: Ex.: * hi influeixen varis factors → hi influeixen diversos/alguns/un cert nombre de factors o factors varis.

Error: vari, vària, varis, vàries. Explicació: L sentit: 'divers, diferent, variat' o 'alguns, un cert nombre de', cas en què s'anteposa al nom

Error: admirar a algú(+ SN/CD). Explicació: * V trans. sense prep. a

Error: *adonar-se de que, *confiar en que, *comptar amb que, *oposar-se a que... Explicació: *de. En registres formals, les prep. preposicions a, de, en i amb (amb verbs com adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, etc. s'elideixen). En registres informals és habitual l'ús d'aquestes prep. davant la conjunció que.

Optimot

Error: adonar-se'n de que. Explicació: S. V que regits per les preposicions a, de, en i amb, quan es troben davant d'una oració introduïda per la conjunció que, la preposició s'elideix en els registres formals. En els registres informals és habitual el contacte entre la preposició i la conjunció que.

Error: donar-se compte. Explicació: *

Error: dormir-se. Explicació: * no té el valor de començar a dormir

Error: dormit, dormida. Explicació: L

Error: tant + adj. Explicació: MS. adv. o loc. adv. + adj, sense -t final. Ex.: tan amics. Error: tan quantitatiu, loc. conj. o loc. adv. Ex. tan de bo! Explicació: MS. adv. o loc., amb -t final. Solució: tant de bo!

Classificació: O/MS. Explicació: Els adverbis acabats en -ment es formen a partir del fem. d'adj. qualificatius. Si no, a partir de la forma invariable. Si la forma femenina o invariable de l'adj. du accent o dièresi, el conserven. Inadequat: no mantenir l'accent/dièresi dels adj. fem. que en porten →  adequat: mantenir l'accent/dièresi dels adj. que en duien en el fem.

Ex.: ailladament → aïlladament

aleatoriament → aleatòriament

ampliament → àmpliament

anonimament → anònimament

caoticament → caòticament

celebrement → cèlebrement

cinicament → cínicament

colericament → colèricament

comodament → còmodament

contemporaniament → contemporàniament

continuament → contínuament

contradictoriament → contradictòriament

creiblement → creïblement

cronològicament → cronològicament

debilment → dèbilment

diariament → diàriament

dificilment → difícilment

epicament →  èpicament

erroniament → erròniament

espontàniament  → espontàniament

esporadicament →  esporàdicament

extraordinariament → extraordinàriament

facilment → fàcilment

frequentment → freqüentment

genuinament → genuïnament

geograficament  → geogràficament

geometricament →  geomètricament

graficament → gràficament

gratuitament → gratuïtament

habilment →   hàbilment

harmonicament → harmònicament

hermeticament → hermèticament

instantaniament  → instantàniament

obviament → òbviament

previament → prèviament...

 

 

Error: encarinyar-se. Explicació: L

Error: afectar a + SN. Explicació: V trans + CD

Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN. Ex.: 'afectar el sistema immunitari'.

Error: cariño, carinyo, carinyós, encarinyar-se.  Classificació: O/L. Explicació: registre col·loquial.  Ex.: "bon dia, cariño/carinyo" → Bon dia, amor meu.

Inadequat:  donar per suposat, donar per supost, tenir per descomptat. Classificació: MS. Adequat:  evidentment, és clar, i tant; donar per fet, per descomptat. Explicació: calc del cast. : o bé es canvia el verb de la frase feta per un altre no acceptat (per. ex. tenir), o es conjuga malament el participi del modisme. L'afirmació es pot reforçar amb les expressions següents:

Ex. Frases fetes o modismes. No acceptat: donar per suposat/supost → acceptat: donar per descomptat; tenir per descomptat → donar per descomptat.

En registre informal, s’utilitza/és freqüent la interjecció reduïda oi tant! →  en registre formal, són preferibles les interjeccions I tant! o Oh, i tant! (≃ evidentment, naturalment, per descomptat).

 href="https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=DESCOMPTAT&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False">Diec2. Descomptar.

 href="https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=descomptat&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12352&idHit=12352&tipusFont=Fitxes+de+l%27Optimot&numeroResultat=1&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=oh%2C+i+tant%3B+naturalment%3B+per+descomptat%3B+evidentment+%2F+Expressions+d%27afirmaci%F3&tematica=&tipusCerca=cerca.tot">Optimot. Descomptat.

 

Error: afores (les). Explicació: L masc

Error: agafar a l'home. Explicació: V + CD de persona

Solució: agafar-se, aferrar-se Error: agarrar, agarrar-se. Explicació: L

Error: agrait, -ida, -its, -ides. Explicació: O. La dièresi generalment no marca la vocal tònica, sinó que la i o la u es troben en posició d'hiat i no de diftong, per això s'han de pronunciar en dues síl·labes separades. Mentre que infinitius i gerundis estalvien la dièresi, en els verbs el lexema dels quals acaba en vocal i la desinència hi comença, els participis presenten la i tònica formant síl·laba ella sola, entre vocals: traït, beneït, conduït, corroït esvaït, obeït, oït, traduït...

Error: agredir *a una persona, a un animal, a algú. Ex.: "agredir a un/a jove". Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN. Ex.: "agredir un/a jove".

Error: agresiu, agresiva. Explicació: O. Derivat del ll. 'aggressus, -a, -um', part. Derivat del V. aggrĕdi 'agredir'. V + voc. alterna amb u entre mots de la mateixa família, o bé entre formes verbals d’un mateix paradigma: blava (blau), estival (estiu), devem (deu), vivim (viu). Els adj. acabats en -iu en el masc. fan el fem. en -iva.

Error: victorios, victoriòs. Solució: victoriós.

Error: perplexe. No és un mot pla. Solució: perplex. Explicació: L. del ll. perplexus, -a, -um 'entortolligat, embolicat'. Es conserva la x final del lexema ll.

Error: aqui. Explicació: O. Mot agut perquè la sÍl·laba tònica recau a l'última síl·laba. S'accentua ja que acaba en vocal.

Error: aquí està ell/a. Solució: en això hi ha, aquí hi ha, aquí rau. Explicació: MS. Calc de l'expressió/exclamació cast. 'ahí está'.

Reg. form.: d'aquí a poc. Reg. inform.: d'aquí poc. Explicació: MS. La Gramàtica de la llengua catalana de l'IEC de 2016 distingeix entre l'ús de la loc. prep. sense la prep. 'a' en regi. informals, i l'obligatorietat de la prep. en reg. formals. Ex.: "d'aquí a pocs dies serà Sant Jordi".

Entrada Optimot.

Error: bèisbol. Explicació: an. catalanitzat. Mot pla perquè l'accent recau a l'última síl·laba. No s'accentua, ja que no acaba amb cap de les 12 terminacions típiques: vocal (a, e, i, o, u), vocal + s (as, es, is, os, us), en, in.

Explicació: an. Tot i que no apareix al Diec2 (2020), és un manlleu adoptat directament, sense adaptar-lo a l'ortografia catalana perquè la grafia anglesa és internacional. Entrada Optimot. Entrada Neoloteca.

Explicació: Der. de taula. An. no admès al Diec2 (2020), adaptat a l'ortografia catalana.

Error: milagrosa, milagrossa, mil.lagrosa, mil.lagrossa. Explicació: der. del ll. mīracŭlum 'fet admirable', per via semiculta miraculosus, -a, -um. No porta ni l·l ni [s].

Classificació: O. Explicació: els mots aguts són aquells que tenen la síl·laba tònica  en l'última síl·laba (la 1a començant pel final del mot, de dreta a esquerra). S'accentuen quan acaben amb una de les dotze terminacions de les paraules agudes (VOCAL, VOCAL + S, EN, IN). Són casos especials:

Mots aguts als quals se'ls desplaça l'accent en la llengua oral i els pronunciem com a plans: alfil, centigram, ciclop, elit, fluor, futbol, iber, interval, oboè,  poliglot, pipí, Raimon, tiquet, xandall , xassís, zenit, Zuric.

Optimot. Mots aguts pronunciats com a plans

Error: air. Classificació: O. Explicació: [del ll. heri, s'hi va afegir d'una a- per analogia amb altres mots com avui, així, ací, allí, etc]. Ex.:  → .

Error: *al dia/en el dia d'ahir. Classificació: MS. Explicació: calc del cast. "*al/en el dia de ayer". Ex.: "havia succeït *al dia d’ahir" → havia succeït ahir/ feia unes quantes hores...

Error: agobiat. Ex.: sentir-se agobiat. Explicació: cast. no admès.

Error: axi, axí. Explicació: O

Error: a la que (en sentit de 'quan'). Explicació: * no té valor temporal

Error: aixó, aixo. Explicació: O

Error: (això) és el de menys. Explicació: L

Error: ajudar a algú. Explicació: V trans + CD de persona

Error: ajudar a una persona, a algú. Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN. Ex.: ajudar la meva mare.

Error: ayudar, ayudant, ayudat. Explicació: O. Del ll. amb j: adjūtare, der. freqüentatiu del ll. adjūvare, derivat de juvare.

Error: als dos dies. Explicació: S

Error: a les dos setmanes, als pocs dies. Classificació: MS. Explicació: calc del cast "a las dos semanas, a los pocos días". Ex.: "als pocs dies em van venir a buscar" → al cap de pocs dies em van venir a buscar

Error: a fi de comptes. Explicació: *

Error: pel contrari. Explicació: *

Error: junt a . Explicació: *

Error: al front de. Explicació: S

Error: de matí/ns, de tarda/es, de vespre/s, de nit/s. Explicació: MS. Calc del cast. 'de mañana, de tarde, de noche'. SPrep. introduït per la prep. a + art. 'el' en cat., mentre que en cast. per la prep. 'de'.

Error: pel matí, per la tarda, pel vespre, per la nit. Explicació: *

Error: en la meva opinió. Explicació: *

Error: en el plat en + SN . Explicació: a + SN de lloc amb art. det.

Error: al/a la/als/a les que. Explicació: S

Error: alarmar *a una persona, *a algú. Ex.: "va alarmar *a en Joel". Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN. Ex.: "va alarmare n Joel".

Error: alcabota. Explicació: O

Error: alegrar a algú. Explicació: S. Règim verbal transitiu.V. trans. + CD de persona

Error: *allà estava ell. Explicació: MS. S'utilitza el verb ser o trobar-se (i no estar) per indicar que algú es troba en un lloc.

Error: algun que (d')altre. Explicació: *

Error: algun. Explicació: O/MS. Calc del cast algún, apòcope de l'adj. masc. alguno davant de N masc. Ex.: "algun dia".

Error: un, -a, -ns, -es. Classificació: MS. Explicació: no és art. sinó indefinit. Ex.: "fa unes setmanes que no el veig" → fa algunes setmanes que no el veig.

Optimot

Error: algo. Explicació: L Només és correcte com a prefix algo-: 'dolor'.

Error: uns pocs + SN. Explicació: S

Error: alies. Explicació: L

Error: lliberació, lliveració. Explicació: a partir de l'adj. 'lliure', per prefixació i afegint el prefix a- podem formar el nom.

Error: alló, allo. Explicació: O

Error: al menys. Explicació: L/S

Error: per lo menys. Explicació: calc del cast. Es poden fer servir adv. i loc. amb valor d'aproximació per substituir aquesta construcció. Entrada Optimot.

Error: a els. Explicació: O/M. Les preposicions a, de i per (o per a), quan van seguides dels articles definits masculins el i els, es contreuen gràficament.

No acceptat:  altre + adj. fem. davant de N fem. Classificació: O/MS. Acceptat: altra + adj. fem.  Explicació: altra + N fem., ja que ha de concordar.

Ex.: No acceptat → Acceptat

altre banda, cosa, persona, vegada... → altra banda, cosa, persona, vegada...

NOTA: en els SN coordinants l'un i l'altre (i les seves variants) han d'anar tots dos sintagmens intriduïts per l'article. Ex.: No acceptat → Acceptat

un per altre, l'un per altre, un per l'altre → l'un per l'altre

Error: demés, als demés. Explicació: MS. Calc del cast. demás, adv. inv. , precedit o no d'article.

Error: amb que. Explicació: * amb

Error: *dels nervis. Explicació: MS. Calc. del cast. 'estar de los nervios'. Altres solucions: 'fer posar els nervis de punta', 'posar-se-li a algú els nervis de punta'...

Error: amb la pressa, amb les presses. Explicació: S

Error: en relació a/amb. Explicació: *

Error: (amb) sigili. Explicació: L

Error: ambit. Explicació: O

Error: amoròs. Explicació: O

Error: amplia. Explicació: esdrúixola

Error: amplía. Explicació: plana

Error: anàlisis (l'/els). Explicació: L

Error: camí de, camí a. Classificació: MS/L. Explicació: loc. prep. Calc del cast. 'camino de'. Ex.:  "camí de casa"→ anant cap a casa; "camí de l'hospital" → anant cap a l'hospital

Error: anar-se (a). Explicació: MS. V. pron., amb doble pro. febl. Col·locació de l'apòstrof: me'n vaig, te'n vas, se'n va, ens n'anem, us n'aneu, se'n van. Ex.: me'n vaig anar a dormir, ; me n'havia anat a descansar.

Error: a per totes. Explicació: * Anar al límit de les possibilitats

Error: marxar +de (d'excursió, de Cap d'Any). Explicació: *

Error: anar. Ex.: "intentava *anar". Explicació: MS. V. pron. amb el pro. 'hi'. Ex.: "intentava anar-hi".

Error: nar, naven.... Explicació: M

Error: s'havia anat. Classificació: MS. Explicació: V pronominal anar-se'n. Ex.: s'havia anat de la reunió → se n'havia anat/ havia marxat de la reunió.

Conjugació

Error: ens anem. Explicació: M V no pronominal

Error: anestessista, anastacista... Explicació: O, m. i f. Der. d'anestèsia.

Tot i que l'ús de cursiva per a estrangerismes no és normativa lingüística, normalment s'escriuen en cursiva. Excepcions: es poden escriure en lletra rodona: si és conegut per la gran majoria; si apareix en textos divulgatius; si apareixen més manlleus al text...

anglicisme → català

Mobbing, bullyng, sexing. Ang. no adaptat gràficament  →  assetjament psicològic (escolar, laboral, immobiliari, sexual. Potser perquè tot just la reforma la Llei del codi penal (1995: el títol VII només incloïa un article genèric de les tortures i altres delictes contra la integritat moral) del 2010 va introduir especificacions per a diferents modalitats d’assetjament no s'han adaptat encara.) Explicació: L específic.  Entrada GREC. Entrada Optimot. Entrada Optimot.

shock → xoc

Error: anima. Explicació: O/L. N. Esdrúixola.

Error: animá, animà. Explicació: O/L. V. animar, infinitiu. Aguda.

Error: almes. Explicació: L. Cast.

Error: anoche. Explicació: L

Error: llamada. Explicació: L

Error: nombrar, nombrada. Explicació: L dir el nom

Error: anomenar, anomenat. Explicació: L

Error: antisemitista. Explicació: L

Error: apareixés. Explicació: M pret. imperf. subj. aparèixer

Error: apareixre, aparéixre, aparéixer. Explicació: O

Error: televisor. Explicació: L

Error: llum. Explicació: L f

Error: la + opinió. Explicació: els articles definits 'el' i 'la' i la preposició de s'apostrofen davant de mots començats amb vocal o hac:. Excepció: no s'apostrofen els art. f. 'la' i 'na' davant de mots f. que comencen amb vocal dèbil i, u àtones, precedides o no de hac (hi, hu). Per tant, aquesta excepció no té en compte els mots que comencen amb o- ortogràfica àtona, pronunciada [u] en els dialectes orientals, i que sí que s'apostrofen. Ex: l'obediència, l'obertura, l'obesitat, l'objecció, l'objectivitat, l'obligació, l'obra, l'obsessió, l'obtenció, l'obvietat, l'ocasió, l'ocupació, l'odissea, l'ofensa, l'oferta, l'oligarquia, l'olimpíada, l'ombra, l'omnisciència, l'ona, l'onomatopeia, l'operació, l'opinió, l'opressió, l'oportunitat, l'oració, l'ordre, l'orella, l'organització, l'orientació, l'ouija...

Error: preciat. Explicació: L

Error: apendre. Explicació: O

Error 1: apuixar. Explicació: O Error 2: pujar. Explicació: L ascendir, més alt

Error: apuntar a algú. Explicació: V + CD de persona

Error: hara. Explicació: O Adv.

Error: a l'actualitat. Explicació: * S

Error: aroma a (un). Explicació: fem.

Error: un/el pendent, una/l' arrecada. Explicació: L/O. No deriva del ll. 'pendens' o del cast. 'pender', sinó de l'hispanoàrab *al-qarrâ, íd., a través d'una forma més ant. alcarrada, amb metàtesi. Entrada Diccionari.cat.

No és acceptat:  (a) arrel de, (a) rel de. És acceptat: arran de. Classificació: MS. Explicació: calc del cast. de la loc. prep. 'a raíz de', amb dos valors:

1. 
   
   
   
   1. Después de:  'immediatament després', 'tot seguit de'.
   
   
   
   

 

1. 
   
   
   
   1. Como consecuencia de: arran de, amb motiu de.
   
   
   
   

 

Ex.: *A arrel d'això  →  A arran d'això.

Error: arrancar. Explicació: O

Error: arrivar. Explicació: O

Error: arribar en ... minuts. Explicació: S

Error: *del qual. Classificació: S. Explicació: en les O. Sub. Adj. o del relatiu especificativa no es pot utilitzar el pro. relatiu compost d'art. + qual. Ex.: "Era un futbolista, del qual va obtenir molts títols" → Era un futbolista que va obtenir molts títols.

Optimot

 

Error: de lo afortunada que soc. Solució: de la sort que tinc.

Error: arteria. Explicació: L. És esdrúixola (fem.), i totes s'accentuen. Els mots acabats en -ària, -èria, -íria, -òria i -úria s'accentuen sempre, ja que són esdrúixols. Ex.: solitària, matèria, valquíria, història, centúria.

Error: article + dies de la setmana. el dilluns el dimarts el dimecres el dijous el divendres el dissabte el diumenge Explicació: M/S el + dia = cada dia

No acceptat:  l'idea. Acceptat:  la idea. Classificació: O/MS. Explicació: l'art. def. la NO s'apostrofa davant de mots fem. que comencen per I, U, HI, HU àtones. En canvi, SÍ que s'apostrofen quan comencen amb vocal I, U, HI, HU tòniques.
Aquesta excepció tampoc no té en compte els mots que comencen amb o- ortogràfica àtona, pronunciada [u] en els dialectes orientals, i que sí que s'apostrofen.

Ex.: no acceptat amb i àtona →  acceptat sense apòstrof:  l'i → la i, l'iaia → la iaia, l'icona  → la icona, l'icterícia  → la icterícia,  l'idea  → la idea, l'identificació  → la identificació, l'identitat  → la identitat, l'ideologia  → la ideologia, l'ignorància  → la ignorància, l'il·legalitat  → la il·legalitat, l'il·luminació  → la il·luminació, l'il·lusió  → la il·lusió, l'Il·lustració  → la Il·lustració, l'imaginació  → la imaginació, l'imitació → la imitació, l'immaduresa → la immaduresa, l'immediatesa → la immediatesa, l'immobilització → la immobilització, l'immolació → la immolació, l'immortalitat → la immortalitat, l'immunitat → la immunitat, l'immunoteràpia → la immunoteràpia, l'impaciència → la impaciència, l'imparcialitat → la imparcialitat, l'imperfecció → la imperfecció, l'impermeabilitat → la impermeabilitat, l'impersonalitat → la impersonalitat, l'impertinència → la impertinència, l'impetuositat → la impetuositat, l'implantació → la implantació,  l'implementació → la implementació, l'implicació → la implicació, l'implosió → la implosió, l'impopularitat → la impopularitat, l'importació → la importació, l'importància → la importància, l'imposició → la imposició, l'impossibiliat → la impossibilitat,  l'impossibiliat → la impossibilitat, l'impotència → la impotència, l'imprecisió → la imprecisió, l'impregnació → la impregnació, l'impremta → la impremta,  l'impressió → la impressió,  l'improvisació → la improvisació, l'imprudència → la imprudència, l'impugnació → la impugnació, l'impulsivitat → la impulsivitat, l'impunitat → la impunitat, l'impunitat → la impunitat, l'inaccessibilitat → la inaccessibilitat, l'inactivitat → la inactivitat, l'inadaptació → la inadaptació,  l'inadvertència → la inadvertència, l'inatenció → la inatenció, l'inauguració → la inauguració, l'incandescència → la incandescència,  l'incapacitació → la incapacitació, l'incertesa → la incertesa, l'incidència → la incidència, l'incineració → la incineració, l'inclinació → la inclinació, l'inclusió → la inclusió, l'incoherència → la incoherència, l'incomoditat → la incomoditat, l'incompetència → la incompetència...

Ex.: no acceptat amb u àtona  →  acceptat sense apòstrof: l'u → la u, l'ubicació → la ubicació, l'ullada → la ullada, l'ullera → la ullera, l'ultradreta → la ultradreta, l'unanimitat → la unanimitat, l'unglada → la unglada, l'unificació → la unificació, l'uniformitat → la uniformitat, l'unió → la unió, l'unitat→ la unitat, l'universalització→ la universalització, l'universitat→ la universitat, l'urbanització → la urbanització, l'urgència→ la urgència, l'urticària→ la urticària, l'usuària→ la usuària, l'utilitat→ la utilitat, l'utilització → la utilització, l'utopia → la utopia...

Ex.: no acceptat amb hi àtones  →  acceptat sense apòstrof: l'hibernació → la hibernació, l'hibridació → la hibridació, l'hidratació → la hidratació, l'higienista → la higienista, l'hipèrbole → la hipèrbole, l'hipermetropia → la hipermetropia, l'hipersensibilitat → la hipersensibilitat, l'hipertensió→ la hipertensió, l'hipertròfia→ la hipertròfia, l'hipnosi→ la hipnosi, l'hipnosi → la hipnosi, l'hipocresia → la hipocresia, l'hipocresia → la hipoglucèmia, l'hiponímia → la hiponímia, l'hipoteca → la hipoteca, l'hipotensió → la hipotensió, l'hipotenusa → la hipotenusa, l'hipòtesi → la hipòtesi, l'hipòtesi → la hipòtesi, l'histamina→ la histamina, l'història→ la història, l'historieta→ la historieta,  l'historieta→ la historieta...

Ex.: no acceptat amb hu àtones  →  acceptat sense apòstrof: l'humanitat → la humanitat, l'humanització → la humanització, l'humificació → la humificació, l'humiliació → la humiliació,  l'humilitat → la humilitat...

+ info: APOSTROFACIÓ DE L'ARTICLE LA.

Inadequat:  lo bo, lo bonic, lo barat, lo dolent.... Classificació: M. Adequat: canviar lo per el o allò. Explicació: no s'ha de confondre l'article definit dels parlars occidentals amb la forma neutra de l'article 'el'. L'article neutre lo no és admès en registres formals.

Ex.:  lo bo → el /allò bo, lo bonic → el/allò bonic,  lo barat → el/allò barat, lo dolent → el/allò dolent, de lo afortunada que soc → de la sort que tinc, és millor de lo esperat → ... del que esperava/d'allò que esperava...

Inadequat:  lo que. Classificació: Ms. Adequat: el que, allò que.

NOTA: allò només és admès davant d'una O. Sub. Adj. o de rel., o bé d'un adj. o d'un adj. modificat per un adv.

Article neutre lo

Article neutre lo + adj.

Article neutre lo + que

Error: assaventar-se, assebentar-se. Explicació: O

Error: assessinar, asesinar. Explicació: O

Error: assassinar a algú. Explicació: S V tr. + CD de persona

Error: assentat, sentat. Explicació: M. Cast.

Error: senyalar. Explicació: L

Error: sentar, sentat. Explicació: L valor de 'assentar. Consolidar, establir, fixar, posar' , no de seure

Error: assentar-se (en una cadira). Explicació: L

Error: agobiar. Explicació: L

Error: atac al cor, als nervis.... Explicació: * malaltia sobtada

Error: atacar (a algú). Explicació: * V tr. + SN/CD

Error: atendre *a les persones greus. Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN. Ex.: "van atendre els pacients greus".

Error: atenir-se a. Explicació: L confusió amb atendre

Error: atmòsfera. Explicació: O

Error: atonit. Explicació: O

Error: otorgar. Explicació: L

Error: atrac. Explicació: L

Error: paro. Explicació: L

Error: audiencia, audiéncia. Explicació: O. Sufix -ència, amb [ɛ].

Error: Austria. Explicació: O Esdr.

Dubte/Error: freelance. Explicació: L

Error: en vall. Explicació: MS. Confusió de l'adv. de lloc amb la loc. prep. 'de... en avall [o de... per avall]'. Nom Diec2.

Error: avans/ç. Explicació: L

Error: adelantar. Explicació: L

Error: avens. Explicació: O N m

Error: avia, ávia. Explicació: O. Esdrúixola.

Error: aborrir(-se), aburrir-se, avurrir(-se); aborrint-se, aburrint-se, avurrint-se; aborrit, aburrit, avurrit. Explicació: O. Evolució etimològica del llatí al català: la 'b' d''abhorrere' > avorrir, es va transformar en 'v', en lloc de desaparèixer.

Error: a data d'avui, a dia/es d'avui. Explicació: L. Calc d'expressions cast. com 'a fecha de hoy', 'a data d'avui'....

Classificació: O/L. Explicació: els pseudoderivats o falsos derivats són mots que, a diferència de la majoria de paraules de la mateixa família, s'escriuen amb una lletra diferent, ja que s'han incorporat posteriorment a la llengua. Per tal de poder-los distingir de l'evolució etimològica que han seguit la resta de mots, les noves incorporacions s'han derivat directament del llatí, per la qual cosa són mots cultes. Ex. de cultismes pseudoderivats:

Llatí             →        mot primitiu   →   mots derivats    → pseudoderivat o fals derivat

abŏrtāre    →        avortar            →   avortament, avortista  → abortiu


('deixar de viure')

verrūca      →       berruga             → berrugós                          → verrucós, verruciforme

calvus        →        calb, -a, calbejar, calbot      → calbesa       → calvície

cerĕbrum  →       cervell               → cervellet...                         → cerebral, cerebel, cerebritis

curvus, -a, -um → corb               → corba, corbar, encorbar     → curvatiu, curvatura, curvilini


dēbēre        →     deure               → devia, -es, -a                            → dèbit


scrībĕre       →     escriure            → escrivà, escrivent, escrivania            → escriba

labium           →     llavi                 → llaviejar, llavifès, llavigròs                    → labial, labialització, labialitzar

lībĕru             →     lliure                 → lliurement, lliurepensador                  → liberal, liberalisme, liberalització, liberalitzar

 mŏvēre →     moure                 →  movible, moviment                → automòbil, mòbil, mobilitat, mobilització, mobilitzar

nūbĭlu →     núvol                →  ennuvolar-se, ennuvolat, nuvolada, nuvolat, nuvolós, nuvolositat                 → nebulitzador, nebulitzar, nebulós, nebulosa, nebulosament, nebulositat

prŏbāre →     aprovar, comprovar, prova, provable, provador, provar, provatura, proveta           →                 → improbable(ment), probable(ment), probabilitat

Error: babear. Explicació: L

Error: bactèria. Explicació: L

Error: abaix. Explicació: O/MS. Loc. prep. que s'escriu separada. Confusió ortogràfica, ja que en cast. ('arriba') s'escriu junt.

Error: vaixar. Explicació: O

Error: banquer. Explicació: L treballador de la banca

Error: en base a. Explicació: *

Error: basket, bàsket. Explicació: O

Error: bastant, -a. Explicació: L no té valor de quantitat per sobre, sinó de quantitat suficient

Error: bueno. Explicació: L

Error: vale. Explicació: L

Error: bebé. Explicació: L

Error: ven. Explicació: O Adv.

Error: beneit, -ida, -its, -ides. Explicació: O. La dièresi generalment no marca la vocal tònica, sinó que la i o la u es troben en posició d'hiat i no de diftong, per això s'han de pronunciar en dues síl·labes separades. Mentre que infinitius i gerundis estalvien la dièresi, en els verbs el lexema dels quals acaba en vocal i la desinència hi comença, els participis presenten la i tònica formant síl·laba ella sola, entre vocals: agraït, traït, conduït, corroït esvaït, obeït, oït, traduït...

Error: volgut (diari; Sr./Sra.). Explicació: L

Error: beguent. Explicació: M. Bevent en registres formals. Els verbs de lexema velar fan el gerundi en gu en registres informals.

Error: biblia. Explicació: O. Esdr. S'accetuen totes

Error: billet, billets. Explicació: L

Error: xivato. Explicació: L

Error: loco. Explicació: L. cast. Entrada Optimot.

Error: boig (o botx), boija, boijos, boijes. Explicació: O

Error: bones. Explicació: L. Fórmula de salutació no recomanable en català.

Error: bones. Explicació: L

Error: bones tardes. Explicació: L

Error: chulo, xulo, chulito, xulito. Explicació: L

Error: guai. Explicació: L s'empra molt en el registre col·loquial

Error: borròs. Explicació: O

Error: bolso. Explicació: L. Cast.

Error: buscar + CD de persona. Explicació: S

Error: cabanya. Explicació: L

queben, caven. Entrada Optimot.

Error: capiguent. Explicació: *

Error: capiguer. Explicació: *

Error: capigut. Explicació: *

Error: cadascu. Explicació: O

Error: cadascún. Explicació: O

Error: café. Explicació: O

Error: caixa automàtica. Explicació: L

Error: calers. Explicació: N masc. plu. Entrada Optimot.

Error: escalfred. Explicació: L

Error: cuarto, quarto. Explicació: L. Cast.

Error: camí de. Solució: anant cap a. Explicació: calc de la loc. prep. cast. Error: caminata. Solució: caminada (llarga), passejada.

Error: caminan. Explicació: O/MS. V. Gerundi. Aguda.

Error: ningun. Explicació: L

https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=cap+a&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12204&idHit=12204&tipusFont=Fitxes+de+l%27Optimot&numeroResultat=2&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=%27cap%27+o+%27cap+a%27%3F+%2F+Nova+gram%E0tica&tematica=&tipusCerca=cerca.tot Entrada Optimot.

Error: sobre una hora determinada. Ex.: sobre aquella hora. Explicació: MS. Calc del cast. La prep. 'sobre' referida a un valor temporal és una interferència. Altres expressions: 'al voltant de'.

Error: els dos, els tres. Explicació: MS. calc del cast. 'los dos', 'los tres'... Entrada Optimot.

Error: jefe, gefe. Explicació: L

No és acceptat:  cap baix, cap baixa. És acceptat: capbaix, capcot. Classificació: L. Explicació: mot compost. S'escriu junt.

Ex.:  no és acceptat:  "se la veia cap baixa" → és acceptat: se la veia capbaixa, capcota.

Error: cura. Explicació: L masc.

Error: capitol. Explicació: plana

Error: caricia. Explicació: O

Error: càrreg. Explicació: O

Error: casa els avis. Explicació: L

Error: a la meva casa. Explicació: *

No és acceptat:  els mots o expressions estrangeres no assimilats al català. Es consideren manlleus no admesos per innecessaris, o interferències anomenades barbarismes (la majoria, castellanismes), ja que el Diec2 té formes genuïnes per expressar el mateix concepte. És acceptat: el manlleu o préstec que no té una forma genuïna. Classificació: L. Ex.:  no és acceptat: Barbarisme  → és acceptat: Forma admesa.

Barbarisme (castellanismes lèxics)→ Forma admesa

abarcar → abastar, abraçar, comprendre
abort → avortament
acantilat → penya-segat, espadat
acaudalat → acabalat, adinerat
acera → vorera, voravia
aclaració → aclariment
aclarar → aclarir || aclarar-se → entendre-s’hi
aconteixement → esdeveniment, fet
acosar → encalçar, empaitar || assetjar
acreedor → creditor
acribillar → crivellar, cosir || escometre, assetjar
acunyar → encunyar
adelantar → avançar
ademés → a més, a més a més
adoquí → llamborda, llambordí
aduana → duana

a escondidas → d'amagat, d'amagatotis, per sota mà
afiançar → afermar, consolidar, refermar
afincar-se → establir-se
agalles → ganyes || coratge, valor, pit
agobiar → aclaparar, atabalar, angoixar, molestar
agravant → agreujant
agravi → greuge
agraviar → agreujar, ofendre
agulletes → cruiximent, punxades, fiblades || tenir agulletes → estar cruixit, estar baldat, fer mal tot
ajuar → aixovar
alambrada → filat, reixat
albacea → marmessor
albornós → barnús
aleació → aliatge
alentar → encoratjar, animar, donar ànim
alevosia → traïdoria
alfombra → catifa, estora
alimentici → alimentari || alimentós
aliviar → alleujar, calmar, alleugerir
almeja → cloïssa, copinya
altillo → entresolat, terrabastall || dalts || antosta, sostremort
àmbar → ambre
amortiguador → amortidor
anclar → ancorar
andami → bastida
apariència → aparença, aspecte

apelotonar, apilotonar  → amuntegar, apilotar
aplaçar → ajornar, diferir
aplastant → esclafador || aclaparador, indiscutible, contundent
apoiar → recolzar || ajudar, donar suport, fer costat
apressuradament → apressadament, precipitadament
apretar → estrènyer, prémer, pitjar
apuro → dificultat, compromís, tràngol, embolic
arandela → volandera
arreglo → reparació, adob || arranjament
arrepentir-se → penedir-se
arrojar → llançar, tirar || vomitar, perbocar
artilugi → artefacte, giny
assafata → hostessa, auxiliar de vol

assecar, secar → eixugar (una cosa que ja està molla: roba, cabell, llàgrimes, estris de cuina, roba...)
assustar → espantar, esglaiar
atemoritzar → atemorir
aterrat → aterrit, atemorit, espantat
atiborrar → embotir, atapeir, farcir || atiborrar-se → atipar-se, afartar-se
atinar → acudir-se, encertar, caure-hi

atracón → atipar-se, afartar-se, fer-se un fart/tip de menjar. Col.: omplir el pap.

atravessar  → travessar. Fig. passar
auto (en dret) → interlocutòria || autos → actuacions
averiguar → esbrinar, indagar, descobrir
bactèria → bacteri
badén → gual
bahia → badia
balsa → rai
bandeja → safata, plata, plàtera
barco → vaixell, embarcació
barnissar → envernissar
bassura → escombraries, brossa
bemol → bemoll
berberetxo → catxel, escopinya
bissagra → frontissa
bisuteria → bijuteria
bolleria → brioixeria, pastes
bolso → bossa, bossa de mà
boquilla → broquet
borde → vora, caire, cantell || antipàtic, estúpid, repel·lent, malcarat
borrador → esborrany || esborrador
borrar → esborrar
bòveda → volta
brillo → brillantor, lluentor
bulla → bullícia, sarau
bulto → embalum, paquet || bony || silueta, ombra
bursàtil → borsari
búsqueda; en busca i captura → recerca, cerca; en crida i cerca

cadera → maluc, costat
calderilla → xavalla, moneda menuda, moneda petita
calentar → escalfar
callo → ull de poll, durícia || callos → tripes
camarot → cabina
camilla → llitera
candau → cadenat
canica → bala
cansanci → cansament, fatiga
cantera → pedrera || planter
caradura → barrut, penques
carinyo → afecte, estima || estimat estimada, amor meu, xato xata
carretilla → carretó, bolquet
cata → tast, degustació
catarata → cascada || cataracta
catxondo → divertit, graciós, de la broma || calent
colilla → burilla, punta de cigar, llosca
colmado → botiga de queviures, adrogueria
colmo → súmmum || ser el colmo → ser el súmmum; passar de mida; ser allò que no hi ha
colúmpio → gronxador
colxoneta → matalàs, matalasset
comadrona → llevadora
companyerisme → companyonia, camaraderia
cordillera → serralada

corretejar → rondar, vagarejar
corxea → corxera

covardía, cobardía → covardia
crio → criatura, nen
cuclillas, en → a la gatzoneta
cumpleanys → aniversari, natalici || feliç cumpleanys! → per molts anys!
currar → pencar
curva → revolt || corba
decepcionar → decebre
demés, els → els altres, la resta
derrame → vessament

desahogar, desafogar → desfogar
desahuci → desnonament

desarrollo → desenvolupament, desenrotllament, creixement...

desarrollar, desarrotllar → desenvolupar, desenrotllar...
desencontre → desacord, desavinença, discrepància
despedir → acomiadar, dir adeu, despatxar
desperdici → desaprofitament, malbaratament || deixalla, residu

despegar [avió] → enlairar-se, envolar-se, prendre/aixecar el vol

despotricar → malparlar, dir penjaments, dir fàstics
despreci → menyspreu
detentar → detenir, mantenir, ocupar
disfrutar → gaudir, divertir-se, xalar, passar-s’ho bé, passar una bona estona, viure la vida; passar-s'ho bomba, passar-s'ho pipa, passar-s'ho teta; treure profit, aprofitar, beneficiar-se; tenir bona salut, tenir una bona posició; disposar de temps lliure, etc.
ditxós → maleït, renoi de, diantre de, coi de
dolència → malaltia, mal, xacra

durader → durador, durable
empalagós → embafador
empapar → amarar, xopar || estar empapat → estar xop
empaste → obturació, empastament
empenyar → empenyorar || empenyar-se → entossudir-se, entestar-se
empolvar → empolvorar
empotrar → encastar
encarinyar-se → aficionar-se, encapritxar-se, encaterinar-se
encimera → taulell de cuina, fogons || placa de cocció, placa de focs

ensangrentar(-se) → ensangonar(-se)

enfermera → infermera
enfermetat → malaltia
enganxina → adhesiu
enredadera → planta enfiladissa
ensaladilla russa → ensalada russa

ensomni [ensueño] → somni, fantasia, il·lusió
enterar-se → assabentar-se, adonar-se, saber
entreno → entrenament
enxufe → endoll || padrins, influències || tenir enxufe → tenir padrins, tenir influències, anar recomanat

descabellat, -ada, sentit figurat → esbojarrat, -ada. Ex.: consell descabellat → consell esbojarrat; idea descabellada → idea esbojarrada

escuet → escarit, concís, sobri
espinillera → canyellera
espònsor → patrocinador

estallar  → petar, esclatar
esternó → estern, estèrnum
estorbar → destorbar, fer nosa
excluir → excloure
exprimir → esprémer
extraditar → extradir

de paso  → de passada
fallo → fallada, error || decisió, dispositiva
farol → fanal || fanfarronada || catxa
farola → fanal
fastidiar → fastiguejar, empipar, fotre
felpa → pelfa
financiació → finançament
finiquito → liquidació, quitança
fletar → noliejar, llogar
forani → forà
fregona → pal de fregar
frescura → frescor
fresó → fraga, maduixot
fruits secs → fruita seca
gafe → malastruc || ser gafe → portar mala sort, portar malastrugança
ganància → guany
garantitzar → garantir
gasto → despesa
gelos → gelosia
gimnàsia → gimnàstica
glaciar → glacera
golpista → colpista
gorro → casquet, gorra
graffiti → grafit
griferia → aixeteria, aixetes

guixeta → taquilla
hombrera → musclera
hombro → espatlla, muscle
hortera → carrincló, quico, vulgar, xaró, de mal gust
hospedar → allotjar, hostatjar
hosteleria → hostaleria, hoteleria
immediacions → rodalia, voltants
imponible → imposable
inalàmbric → sense fil
incautar → confiscar, requisar, decomissar
incluir → incloure
inconfundible → inconfusible
ingle → engonal

innumerable → innombrable
inolvidable → inoblidable
insertar → inserir
intermig → intermedi
interrumpir → interrompre
inverosímil → inversemblant
jalar → halar, calar, endrapar
juanete → galindó
juerga → gresca, tabola || anar de juerga → anar (o sortir) de marxa, anar (o sortir) de festa
lacra → xacra, tara || flagell, plaga
làmpara → llum (masculí)
làtigo → fuet
lejia → lleixiu
liat → enfeinat, atrafegat
liar-la → fer-la bona, fer-la grossa
lio → embolic, embrolla, merder, sidral
liquidesa → liquiditat
llamatiu → cridaner, llampant, viu
lograr → aconseguir
mando → comandament || cap
manivela → manovella, maneta
mansana, mançana → illa (de cases)
màstil → pal, arbre || asta
matadero → escorxador
maton → pinxo, perdonavides
medir → mesurar, amidar, prendre mides, fer, tenir
melenut → cabellut, pelut
membrillo → codonyat
menospreci → menyspreu
mercancia → mercaderia
merengue → merenga
mermelada → melmelada
migeval, mitgeval → medieval

mitja, promig → mitjana
muleta (bastó) → crossa
munyeca → canell, puny
Nit Bona → nit de Nadal
Nit Vella → nit de Cap d’Any
nombrar → nomenar || anomenar
novatada → quintada, patenta
novedós → nou, innovador
nòvia → xicota, promesa || núvia
nòvio → xicot, promès || nuvi
nutrir → nodrir
ojalà → tant de bo
omitir → ometre
omplenar → omplir, emplenar
on-line, online → en línia
orfelinat → orfenat
otorgar → atorgar
pajarita → ocellet, ocell de paper || corbatí, corbata de llacet
palco → llotja
palomitas → crispetes, rosetes
panyal → bolquer
papilla → farinetes || puré [de fruita o verdura]
paro → atur, desocupació || aturada
parte → comunicat, informe, informació
parxe → pegat, pedaç
passe → passi || passada (esport) || projecció
passillo → corredor, passadís
patada → puntada de peu, cop de peu || guitza
paulatí → progressiu, gradual
peató → vianant, transeünt
peatonal → de vianants
pedido → comanda, encàrrec
pegatina → adhesiu
pelma → corcó, pesat, paparra
pelotó → escamot || pilot, gran grup
penalti → penal
pernil en dolç → pernil dolç, pernil de York
pèrtiga → perxa
pesadilla → malson
pèsam → condol, condolença

petardo (explosiu) → petard
piropo → floreta, galanteria
pitar → xiular || tocar el clàxon || rutllar, marxar || sortir pitant → sortir disparat, sortir rabent
plaç → termini, terme
polvos → pólvores, pols
postre (el) → (les) postres
promig → mitjana
provist → proveït
pulgada → polzada
quartel → caserna, quarter
quiebra → fallida, crac
quilat → quirat

raro → rar, estrany
ratonera → ratera
reaci → reticent, refractari, poc inclinat
reanudar → reprendre, restablir
rebeldia → rebel·lia
rebossar → sobreeixir, vessar || arrebossar
recado → encàrrec, missatge
recaudar → recaptar
recurrir → recórrer
redada → batuda, agafada
reflexar → reflectir
refunfunyar → rondinar, remugar
reinsertar → reinserir
renta → renda
rentabilitat → rendibilitat
reposteria → rebosteria
retén → reforç, equip de reforç, reguarda
revanxa → revenja
sabiondo → saberut, setciències
saborejar → assaborir

sarro → carrall, tosca
seguro → assegurança || fiador, botó (dispositiu, piu, palanca) de seguretat
sellar → segellar

sentar bien/mal → assentar-se/posar-se bé/malament
sentar-se → seure, asseure’s
sèquit → seguici
sèrio → seriós || en sèrio → de debò, seriosament
silló → butaca
solventar → resoldre, solucionar
sonar-se → mocar-se
soplet → bufador
suadora, sudadera → dessuadora
sublevar-se → revoltar-se, insurgir-se, aixecar-se
suelto → canvi, menuts, moneda menuda
suero → sèrum
suggerència → suggeriment, suggestió
susto → ensurt, espant, esglai
tabic → envà || tabic nasal → septe nasal, envà nasal
taburet → tamboret, escambell
taladre → trepant
tamany → mida, dimensió, volum, grandària
tarta → pastís, coc

tasa, tassa → taxa
telearrastre → teleesquí, telearrossegador
telebasura → televisió porqueria, teleporqueria
timar → estafar, ensarronar, engalipar
tinglado → cobert, magatzem || tripijoc, tramoia, embolic

tío → oncle, tiet; individu, paio, tipus
tirita → tireta
toldo → tendal, vela
tonelada → tona
tongo → trampa
tonto → babau, beneit, neci, pallús, ruc, totxo, ximple... || absurd
tope → topall || límit, màxim || a tope → al màxim, al cent per cent, a tota màquina; ple de gom a gom
tormenta → tempesta
traïcionar → trair
traje, trajo → vestit (d’home)
transfons → rerefons
trofeig → trofeu
tuberia → canonada
tumbona → gandula
tupit → espès, atapeït

turnar(se) → alternar, fer torns, rellevar
ultravioleta → ultraviolat
uve → ve baixa

vacilar, vacil·lar col.  → presumir, fer el merda, fer el tifa; fotre's, passejar-se, rifar-se
vado → gual
vale!, val! → d'acord!, entesos!, bé!
valla → tanca, closa
varilla → barnilla
varonil → viril, baronívol, homenívol
vendatge → embenat, embenatge
venta → venda
verbena → revetlla
vernissar → envernissar
verosímil → versemblant
vèrtig → vertigen
vigia → guaita

víncul → vincle
viruta → encenall
visillo → transparent, cortineta
vivenda → habitatge, estatge, casa
voltereta → tombarella, capgirell, capitomba
xanxullo → tripijoc, martingala
xapussa → nyap, bunyol
xatarra → ferralla, ferregada, ferro vell
xino → xinès
xispa → espurna, guspira || enginy, gràcia
xiste, xisto → acudit
xorrada → bestiesa, poca-soltada, bajanada, ximpleria
xupar → llepar || xuclar, xarrupar
xupete → xumet, pipa

Error: catala, catalá. Explicació: O. Aguda amb [a] final.

Error: catalána, catalàna. Explicació: O. Plana acabada amb vocal, no s'accentua.

Error: catalánes, catalànes. Explicació: O. Plana acabada amb vocal + s, no s'accentua.

Error: cataláns, catalàns. Explicació: O. Aguda acabada amb -ns no és terminació típica.

Error: Cataluña. Explicació: O

Error: caure's, caure'm, es va caure. Explicació: *

Error: caball. Explicació: O

Error: caballer, caballeria. Explicació: O

Error: celebre. Explicació: O 2a o 3a pers.

Error: celebre. Explicació: O esdrúixola

Error: cel·lo, celo. Explicació: L

Error: cirugià. Explicació: O

Error: claretat. Explicació: L

Error: clase. Explicació: O

Error: codiciós. Explicació: L

Error: camp cobert *per neu. Classificació: MS. Explicació: la prep. de forma termes atributius que expressen la matèria.

Optimot

 

Error: cubert. Explicació: O

Error: cobrar-se. Explicació: cobrar, no pronom.

Error: coissor. Explicació: O dièresi

Error: colpejar a algú. Explicació: S CD

Error: com. Ex: "habilitat *com un vechícle-vivenda". Explicació: loc. prep. equivalent a 'en qualitat de', 'amb caràcter de', 'd'acord amb la condició de', 'en/amb funció de'. Ex.: "habilitat com a vehicle". Entrada Optimot.

Error: com a molt. Explicació: *

Error: com faig/fas/fa/fem/feu/fan perquè...? Explicació: S. V. pron. fer-ho, en lloc de 'fer'.

Error: com (o quan) abans (millor). Explicació: *

Error: quant abans millor. Explicació: *

Error: al + inf. Ex.: *Al no poder sortir de casa Explicació: no té valor ni causal ni temporal. Ex: com que no podia sortir de casa.

Error: com + V. Explicació: * loc. causal. Classificació: S. Explicació: S conj. causal. Ex.: *com ho vam.... → com que ho vam; *com ningú va veure → com que ningú va veure...

Com o com que

Error: com si tal cosa. Explicació: *

Error/Dubte: què tal?

Error: mando (a distancia). Explicació: L. Cast.

Error: fer-se nòvios. Explicació: L

Error: començés. Explicació: O

Error: comentar una persona. Ex.: el comentàvem (el noi). Explicació: MS. V. tr. Comentar alguna cosa (el físic, el caràcter) sobre alguna persona. Ex.: el repassàvem de dalt a baix, comentàvem/fèiem comentaris sobre el seu físic/personalitat.

Error: cómic. Explicació: O

Error: comisaria. Explicació: O

Complement del predicat verbal. Introduït generalment sense la prep. 'a' (a diferència del cast., que sí que introdueix tant el CD com el CI amb la prep. 'a'), expressa sobre què o qui recau directament l'acció del verb. tr., el qual necessita el CD per tenir sentit complet, ja que trasllada la significació justament en el CD que apareix a continuació del verb.

Distingir si el V és tr. o intr. ajuda a identificar, i escriure i pronominalitzar correctament el CD: la transitivitat del verb es trasllada d'aquest al CD. Ex.: no és "estimar/odiar * a algú", sinó "estimar/odiar algú".

Per tant, no es pot estimar/odiar una persona, animal o cosa sense l'existència i reciprocitat de l'amor/odi, és a dir, si no hi ha cap persona estimada/odiada, no es pot ni donar, ni rebre, ni compartir o completar aquest sentiment amorós/d'odi.
Ex. de verbs amb CD animat sense prep. a: acompanyar, afectar, agafar, ajudar, arrasar, atacar, atracar, atrapar, buscar, casar, combatre, comprar, conèixer, controlar, convèncer, conquistar, cortejar, cridar, cuidar, derrotar, disparar, emportar-se, enamorar, endur-se, enganxar, enganyar, ensenyar, enxampar, esperar, estimar, exterminar, felicitar, fer feliç/desgraciat, fer la cort, forçar, idealitzar, infiltrar, instruir, llançar, llençar, maltractar, matar, menysprear, mirar, obeir, picar, portar, posar, premiar, regalar, retenir, rescatar, respectar, ridiculitzar, salvar, seguir, substituir, tenir, tornar, tractar, triar, trobar, véncer, veure, visitar, voler...

Estructura: N o SN, pro. o O. Sub., que fan referència a una persona, animal o cosa.

Funció sintàctica que representa l’objecte de la significació verbal, que rep el significat del verb que el precedeix i que fa la funció de subjecte pacient en les oracions passives.

Expressa el tema [part d'una oració situada al costat del rema (part d'un enunciat situat al costat del tema i que, en una comunicació, conté la informació més important i exposa tot allò que és nou) que en una comunicació conté menys informació i que exposa tot allò que és conegut, que hi figura com a dada inicial o punt de partida] o el pacient de la situació designada pel verb. Entrada Optimot.
Excepcions: Entrada Optimot. El CD s'escriu amb la prep. 'a':

1. Per desfer ambigüitats:
a) Si el Subj. se situa darrere del verb i del CD.
b) Si el CD està desplaçat (dislocat o focalitzat) a la dreta o a l'esquerra de l'oració, de manera que, en aquells casos en què el constituent es pot pronominalitzar, apareix un pronom feble.
c) Si el CD és animat i apareix després d'un CRV, pot dificultar la seva identificació, per al qual cosa s'introdueix amb la prep. 'a'.

2. Més casos:
a) CD animat representat per un pronom interrogatiu o exclamatiu.
b) O. Sub. Adj. o de rel. introduïdes amb 'a qui'. Si és una O. Sub. Subst. de relatiu o relativa substantiva, la preposició 'a'és opcional.
c) En les O. Sub. rel. amb el pronom 'el qual', si la relativa és especificativa. Si és explicativa, també cal la preposició si és el CD del verb 'seguir' o d'un verb psicològic del tipus 'obsessionar'.
d) Davant d'un quantificador pronominal referit a persones.

3. Davant dels pronoms forts en funció de complement directe.

4. Amb construccions sintàctiques paral·leles, en què s'introdueix un CD amb la preposició 'a', i un altre complement de la mateixa oració que té el mateix comportament (especialment en coordinacions i comparacions), també accepta la preposició.

Error: complexe. Explicació: *

Error: complexe, complexes. Explicació: O, N i Adj. m. acabats en síl·laba tònica acabada en -x o -xt fan el m. pl. en -os. Entrada Optimot.

Error: comprobar. Explicació: O. Der. de prova. Interferència amb el cast., ja que deriva del primitiu. No és un pseudoderivat.

Error: comptar amb que. Explicació: S. V que regits per les preposicions a, de, en i amb, quan es troben davant d'una oració introduïda per la conjunció que, la preposició s'elideix en els registres formals. En els registres informals és habitual el contacte entre la preposició i la conjunció que.

Error: en resumides comptes. Explicació: *

Error: compta. Explicació: O/L N

Error: concissa, consissa. Explicació: O

Error: acondicionat. Explicació: L

Error: conducte. Explicació: O/L. N. Comportament.

Dubte: digna. Explicació: O/MS. Adj. fem. de dues terminacions.

Error: conducta. Explicació: O/L. N. Estructura llarga, canonada.

Error: conduit. Explicació: O

Error: conduit, -ida, -its, -ides. Explicació: O. La dièresi generalment no marca la vocal tònica, sinó que la i o la u es troben en posició d'hiat i no de diftong, per això s'han de pronunciar en dues síl·labes separades. Mentre que infinitius i gerundis estalvien la dièresi, en els verbs el lexema dels quals acaba en vocal i la desinència hi comença, els participis presenten la i tònica formant síl·laba ella sola, entre vocals: agraït, traït, beneït, corroït, esvaït, obeït, oït, traduït...

Error: coneixo. Explicació: *

Error: conèix. Explicació: O

Error: conèixer a + SN/CD. Explicació: *V trans. + SN

Error: conèixer a una persona, algú. Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN. Ex.: conèixer la víctima.

Error: conéixer. Explicació: O

Error: coneixes, -xessis, -xes, -xessim, -xessiu, -xessin. Explicació: MS. Els V de lexema velar (acabat en -c a la 1a pers. sing. pres, ind.) fan el subj. en -gu. Es conjuga com 'aparèixer'Entrada Optimot.

Error: confesar. Explicació: cultisme en essa sorda [s]. Del llat. 'confessare', der. de confessus. Altres: abscissa, discussió, dissolut, messies, obsessió, passió, professió, sessió, vicissitud, entre ells els que contenen les seqüències -gress-, -misso -press-: agressió, ingressar, progressiu, transgressor; admissió, admissible, comissaria, comissió, compromissari, emissor, premissa, transmissor; depressió, expressar, impressió, impressionant, opressor, pressió, supressió.

Error: confiar en que. Explicació: S. V que regits per les preposicions a, de, en i amb, quan es troben davant d'una oració introduïda per la conjunció que, la preposició s'elideix en els registres formals. En els registres informals és habitual el contacte entre la preposició i la conjunció que.

Error: conectat. Explicació: O

Error: conquista. Explicació: L

Error: mitj, mitx. Solució: mig, mitja, mitjos, mitges.

Error: marchar. Solució: marxar. Error: coche. Solució: cotxe. Explicació: el so palatal alveolar africat sord [t͡ʃ] s’escriu mitjançant el dígraf tx entre vocals i a final de mot (i, en manlleus, també a inici de mot i darrere consonant), i amb el dígraf ig i la lletra g a final de mot o radical. És freqüent en noms d’origen estranger.

Error: consciencia. Explicació: O

Error: conscienciar a + SN/CD. Explicació: *V trans. + SN

Error: consequencia, consequència. Explicació: O

Error: cònsola. Explicació: O

Classificació: O. Explicació: . Ex.:  → .

Explicació: davant de n s'escriu m quan es pronuncia m (columna), i n quan es pronuncia n (perenne). Casos:

1. 
   
   
   
   1. 
      
      
      
      1. 
         
         
         
         1. Mots prefixats amb con‑, en‑ o in‑ + n. Ex.: connotació, ennegrida, ennuvolat, innecessari, innovació...
         
         
         
         
      
      
      
      
   
   
   
   

1. 
   
   
   
   1. 
      
      
      
      1. 
         
         
         
         1. Cultismes i manlleus. Ex.: annexos, connectar, innocència, bienni, cànnabis...
         
         
         2. Mots patrimonials: cognoms (Bonnín), topònims (Monnars, Vilanna)...NOTES:
            
            
            
            1. es redueix a n: escàner, etc.El grup nn en alguns manlleus
            
            
            2. es pot reduir a n o bé conservar la reduplicació nn: tenis (i tenista...), i en alguns cultismes com Aníbal, etc.
            
            
            3. Alguns mots pronunciats amb [nn] s’escriuen amb el grup consonàntic tn: cotna
            
            
            
            
         
         
         
         
      
      
      
      
   
   
   
   

• 
  
  
  

• 
  
  
  

Error: consumir l'acta sexual. Explicació: L

Error: container, contàiner. Classificació: L. Explicació: trad. de l'anglès 'container', però a partir del lexema del verb en ll. continēre, íd.

Error: contexte, contextes. Explicació: O, N i Adj. m. acabats en síl·laba tònica acabada en -x o -xt fan el m. pl. en -os. Entrada Optimot.

Error: continuin. Explicació: O. Les formes del singular i la tercera persona del plural del present de subjuntiu (i també de l'imperatiu, que es forma a partir del subjuntiu) dels verbs acabats en -ear, -iar, -oar, -uar, com ara crear, canviar, lloar, suar, porten dièresi.

Error: *en la seva contra, *xocar amb alguna cosa. Solució: en contra meu/teu/seu...., xocar contra alguna cosa.

Explicació:  1) en les loc. prep. en contra + possessiu i a la vora + possessiu, el possessiu pot ser tant masculí com femení. En canvi, prep. contra + prep. sense formar part de la locució, el possessiu ha d'anar en masculí.

2) Prep. que denota oposició.
Entrada Optimot.

Error: controlar *a. Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN. Ex.: "controlar el públic".

Error: convénçer, convéncer, convençer, convènçer. Explicació: O. [ɛ]; c: davant les vocals e, i s'escriu c, i mai ç.

Error: convèncer *a una persona, *a algú. Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN.

Error: convertir als infidels. Explicació: S. CD de persona + SN el/la/els/les

Error: *convidar a. Explicació: V. tr. CD de pers. El CD en cat. té l'estructura de SN.

Error: curva, curvat, -ada. Explicació: implica un canvi de direcció d’una manera contínua i sense formar angles, que no va dret. Entrada DIEC2.

Error: Coronavirus. Explicació: O. Lèxic comú, en minúscula.

El nom de la malaltia és COVID-19, però per la presència mediàtica es pot tractar-la com un nom comú (‘covid-19’). Com a nom genèric, 'malaltia per coronavirus del 2019', 'pneumònia per coronavirus' o 'síndrome respiratòria associada a coronavirus'.

El gènere de la sigla COVID-19 és el femení (“la COVID-19”), si prenem com a referència els mots 'malaltia, pneumònia o síndrome respiratòria', implícits en la sigla. Tot i així, en molts contextos es documenta “el COVID-19”, i no “la COVID-19”, perquè no es distingeix entre la referència a la malaltia (fem.) o al virus (masc.). per això, segurament, es fa servir el gènere masculí, com en el zika. Quant a la pronúncia, pel que fa a la la sigla "COVID", la forma més natural de pronunciar-la és com a mot agut.

 

Com que en la pronúncia de les sigles no se sol fer la reducció vocàlica en les síl·labes àtones en els dialectes que en fan, se sol pronunciar "cOvid" (no "cUvid"). Pel que fa al mot compost coronavirus, com que té un accent secundari en el primer formant i un altre accent en el segon, en els dialectes que fan reducció vocàlica, la pronúncia habitual és "curOnavIrus".

El nom oficial aprovat per l’ICTV (Comitè Internacional de Taxonomia de Virus) és coronavirus SARS-CoV-2, encara que l'OMS recomana formes anàlogues a les dels virus de la grip o de la sida: “el virus responsable de la COVID-19” o “el coronavirus de la COVID-19”.

Cerca al Diec2 d'abril de 2020: Entrada DIEC2. Entrada Neoloteca. Coronarivus. Pandèmia 2020. Consulta: 20/04/2020. Entrada Termcat.



Enric Cassasses

Error: corra, V. Explicació: La vocal neutra [ə] a final de verb s'escriu -a en posició final, i -e si és el penúltim so. Excepcions: 2a pers. imperatiu de córrer, obrir, omplir i venir. Entrada Optimot. Paradigma córrer.

Error: corretgir. Explicació: O

Error: corrés, corrigués. Classificació: MS. Explicació: es conjuga amb -gu-.

https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=c%F3rrer&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13160&idHit=13160&tipusFont=Fitxes+de+l%27Optimot&numeroResultat=2&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=Imperfet+de+subjuntiu+del+verb+%27c%F3rrer%27%3A+%27corr%E9s%27+o+%27corregu%E9s%27%3F+%2F+Passat+simple+del+verb+%27c%F3rrer%27%3A+%27corr%ED%27+o+%27corregu%ED%27%3F&tematica=&tipusCerca=cerca.tot

Error: corrigut. Explicació: O gerundi 2a

Error: corriguent. Explicació: O gerundi 2a sense gu

Error: anar-hi corrent. Classificació: MS. Explicació: Adv. Anar-hi corrents sginifica 'molt de pressa', 'ràpidament'... Ex.: "El noi va anar corrent cap al cementiri."

Error: corrent . Explicació: *Adv

Error: corre, correr, còrrer. Explicació: O

Error: corruptesa. Explicació: L. Confusió del sufix, per assimilació de mots com puresa.

Error: cortés. Explicació: O

Error: cortesá. Explicació: O

Dubte: esquerre, -a. Explicació: O Adj m i f, concorda amb el nom

Error: contraprudent. Explicació: L. Inoportú, contraindicat

Error: creq. Explicació: O

Error: creiem. Explicació: plana pret. imperf. ind.

Error: crèixer. Explicació: O

Error: creues. Explicació: aguda pret. imperf. subj.

Error: criar *a. Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN.

Error: busca i captura. Explicació: S

Error: llamatiu. Explicació: L. Interferència amb el cast. "llamativo". Sinònims: vistós, llampant, viu... Entrada Optimot.

Error: llamar a l'ordre. Explicació: L

Error: cridar a algú. Explicació: S. V. trans. Invitar algú a anar a algun lloc.

Error: crisis (sing). Explicació: *

Error: cristalí, -ina. Explicació: O. Del ll. crystallinus, -a, -um, íd.]. S'escriuen amb l·l els derivats cultes de paraules que s'escriuen amb -ll-.

Error: critica. Explicació: O esdrúixola

Error: critica. Explicació: O plana: sense accent

Error: qui. Explicació: *referit a coses. Pro. rel. referit a persones

Error: cult. Explicació: MS. Culte, -a. Públic culte, persona culta.

Inadequat:  *anàlisis, crisis, dosis, hipòtesis, parèntesis, tesis...  en sing. Classificació: MS. Adequat:  l'anàlisi, la crisi, la dosi, la tesi, la hipòtesi, el parèntesi, la tesi... en sing. . Explicació: el sing. d'aquests mots cultes acaba en -i. Ex.: "és símptoma de la *crisis social més profunda..." → "és símptoma de la crisi social més profunda...".

 

Solució: 'tenir cura, cuidar-se'. Error: tenir cuidado. Ex.: "tenir cuidado del seu cos". Solució: 'tenir cura', 'cuidar-se'. O. neg.: 'no tenir cura, no tenir remei'.

Error: ràpit; precipitat. Explicació: O. Del ll. rapĕre 'arrabassar' > rapĭdus, -a, -um > 'ràpid, endut, arrabassat. L'adj. ll. perd la terminació i es conserva la 'd' a fi de mot. Error: apressurat, apresurat. Explicació: L. Del cast. 'apresurado', en lloc de ràpid, precipitat... Entrada Diccionari de Sinònims Albert Jané.

Error: de + vocal o h. Explicació: O apostrofació

Error: per altra part. Explicació: S

Error: d'aquí, d'aquí que. Explicació: Consecutiva: amb el v. venir

Error: de escriure. Explicació: O. La preposició de s'apostrofen davant de mots començats amb vocal o hac.

Error: de un. Explicació: O apostrofació

Error: de un, de una, de uns, de unes. Explicació: O. La prep. 'de' s'apostrofa davant de vocal o h.

Error: per una part. Explicació: S

Error: d'alt (de), (a) dalt. Explicació: O Prep., 'damunt'. S'utilitza amb loc. prep. i loc. adv. Entrada DIEC2. Entrada Optimot.

Error: ni en broma. Explicació: *

Error: de molt. Explicació: O negatives, interrogatives o condicionals

Error: del + vocal o h. Explicació: O apostrofació

Error: del + vocal o h. Explicació: O. La prep. 'de' s'apostrofa davant d'un N que comença amb vocal o h. Ex.: de l'avorriment.

Error: mica en mica. Explicació: * loc. adv. amb prep de

Error: *amb temor que. Ex.: "amb temor que trobés...". Explicació: MS. Calc del cast. 'por temor de que'.

Error: a la primera. Explicació: S loc adv

Error: d'aprop. Explicació: * loc prep

Error: adonar-se('n) de que. Solució: adonar-se ('n) que. Explicació: *de. En registres formals, les prep. preposicions a, de, en i amb (amb verbs com adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, etc.) s'elideixen. En registres informals és habitual l'ús d'aquestes prep. davant la conjunció que.

Error: de *què. Explicació: MS. Ex.: a canvi que Entrada Optimot.

Error: no hi ha de què. Explicació: *

Error: d'immediat. Explicació: *

Error: a l'immediat, d'immediat. Explicació: MS. Calc de la loc. prep. del cast.

Error: de repent (o derepent, derrepent). Explicació: *

Error: de quan en quan. Explicació: *

Error: dèvil, débil, debil... Explicació:  [del ll. dēbĭlis].

Error: debó. Explicació: O. [ɔ]

Error: decada, década. Explicació: O

Error: desidir, dicidir. Explicació: O. Essa sorda [s] representada amb c. Del ll. decidĕre.

Error/dubte: trobar culpable.

Error: *dedicar-se en, de, amb, per. Classificació: S. Explicació: va introduït per la prep. a i substitueix per hi.

CRV

Error: defensar al país. Explicació: V trans. + CD

Error: deixar + SN. Explicació: V trans. + CD

Error: deixar molt que desitjar, deixa molt que desitjar. Explicació: *

Error: del què. Explicació: MS. El relatiu compost de prep. + art. + que pro. rel. àton (del/de la/dels/de les que) sense un antecedent explícit equival a un conjunt de coses no específic. La construcció anterior és equivalent a 'd'allò que' o 'd'això que', i poden anar precedides de 'tot'. La construcció prep + art + què pronom interrogatiu substantivat, no és admesa. Entrada Optimot.

Error: delincuent, delincüent. Explicació: O

Error: demanar el matrimoni. Explicació: *

Error: depèn el, depèn del. Explicació: M/S gerundi de dependre

Error: derribar. Explicació: L

Error: des de un, des de una. Explicació: O

Error: des de una. Explicació: O. Preposició des de seguida d'una paraula que comença amb vocal (o hac i vocal), s'apostrofa.

Error: desde. Explicació: O

Error: des de que. Explicació: *

Error: desparegut. Explicació: O

Error: desapareguent. Explicació: M/O

Error: desapareixre, desaparéixer. Explicació: O

Error: desconeixo. Explicació: *

Error: donar mala espina. Explicació: L

Error: describia, describía. Explicació: O

Error/Dubte: (en)descuidar-se, endescuidar-se. Explicació: *

Error: desitg. Explicació: O

Error: desilusió. Explicació: O

Error: -are/-arè, -aras/-arás, -ara/-ará, -arém/-arèm, -aréu/-arèu, -arán. Explicació: les tres persones del sing. s'accentuen perquè són agudes i acaben en vocal o vocal +-s; les tres persones del plu. no s'accentuen perquè són agudes i no acaben en cap de les 12 terminacions típiques (vocal, vocal + -s, -en, -in).

Error:s -ía, -íes, -ía, -iem/-ïem, -ieu/-ïeu, -íen. Explicació: O. Planes no acabades amb terminació típica (vocal, vocal + s, en, in): 1a i 3a pers. sing. (-ia): planes acabades amb vocal no s'accentuen. 2a pers. sing (-ies): plana acabada amb vocal + s no s'accentua. 1a pers. plu. (-íem): plana no acabada amb cap de les dotze terminacions típiques, s'accentua. 2a pers. plu. (-íeu): plana no acabada amb cap de les dotze terminacions típiques (acaba en diftong decreixent), s'accentua. 3a pers. plu. (-ien): plana acabada amb -en,, -in, no s'accentuen.

Error: desmayar, desmallar. Explicació: O

Error: deshauciar. Explicació: L

Error: gasto. Explicació: L. Cast.

Error: desangrar, desagnar. Explicació: L/O. La s reduplica en -ss- en els prefixos sots-, trans- i des- i dis- (negatius): la ss és el resultat de la unió de la -s final del prefix i de la s- inicial del mot al qual s'adjunta. Entrada Optimot.

Error: debeu. Explicació: O. Del ll. deuere, la u va evolucionar en -v-.

Error: día. Explicació: O. Plana perquè l'accent recau a la penúltima síl·laba. No s'accentua perquè acaba en vocal.

Error: (el) següent dia, any. Explicació: *

Error: día, días, díes. Explicació: O. Plana perquè l'accent tònic recau a la penúltima síl·laba. S'accentua perquè els mots plans acabats en terminació típica (-es) no s'accentuen.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós. També en porten els derivats i compostos de bé i més: gairebé, també, demés, només.

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós. També en porten els derivats i compostos de bé i més: gairebé, també, demés, només.

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

Error: diaria. Explicació: O. Esdrúixola perquè la síl·laba tònica és l'avantpenúltima. Les esdrúixoles s'accentuen sempre.

Error: diariament. Explicació: O. Els adverbis acabats en -ment es formen a partir de la forma femenina d'adj. qualificatius, si en té. Si l'adj. fem. porta accent, l'adv. el conserva.

Error: diguent. Explicació: O. Diguent en registres formals. Els verbs de lexema velar fan el gerundi en gu en registres informals.

Classificació: O. Explicació: estalviem la dièresi distintiva que marca que les vocals dèbils i, u no formen diftong decreixent amb la vocal anterior en els mots acabats en -isme, -ista. Ex.: no és acceptat egoïsme → és acceptat egoisme; fluidesa → fluïdesa

Entrada Optimot

Error: diferencia. Explicació: O Esdr.

Error: diferent a . Explicació: *

Error: difíçil. Explicació: O

Error: dins de, de dins de. Explicació: S

Error: discusió. Explicació: cultisme en essa sorda [s]. Del llat. discussio, -ōnis. Altres: abcissa, confessar, dissolut, messies, obsessió, passió, professió, sessió, vicissitud, entre ells els que contenen les seqüències -gress-, -misso -press-: agressió, ingressar, progressiu, transgressor; admissió, admissible, comissaria, comissió, compromissari, emissor, premissa, transmissor; depressió, expressar, impressió, impressionant, opressor, pressió, supressió.

Error: disolut. Explicació: cultisme en essa sorda [s]. Del llat. dissolūtus, -a, -um. Altres: abcissa, confessar, discussió, messies, obsessió, passió, professió, sessió, vicissitud, entre ells els que contenen les seqüències -gress-, -misso -press-: agressió, ingressar, progressiu, transgressor; admissió, admissible, comissaria, comissió, compromissari, emissor, premissa, transmissor; depressió, expressar, impressió, impressionant, opressor, pressió, supressió.

Error: estar en dol. Explicació: MS. Altres expressions: 'senyal de dol', 'anar de dol', 'portar dol'. Entrada Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera.

Error: dóna. Explicació: O diacrític suprimit V donar

Error: donar abast. Explicació: calc del cast. 'dar abasto'.

Error: donar de menjar, beure. Explicació: *

Error: donar molta cosa. Explicació: M en plu.

Error: donar gust. Explicació: L

Ex.: inadequat: donar l'aire → adequat: airejar-se, oxigenar-se 

Ex.: no és acceptat, cal evitar  → és acceptat

donar l'aire → airejar-se

donar por → fer por

Dubte: doncs. Explicació: * conj. que no equival a 'ja que'

Error: dóno. Explicació: O

Error: doncella. Explicació: O

Error: drogadicte, drogadicta. Explicació: M/O

Error: mossén, mossen. Explicació: s'escriuen amb E oberta la majoria de paraules agudes que no són verbs. #page=92

Error: modal, -s. Classificació: L. Explicació: calc del cast. Significa tenir bona educació, formes o maneres.

Error: costum, fem.. Explicació: M masc

Dubte: el + inf. Explicació: Quan l'inf equival a un nom

Dubte: fi, masc.. Explicació: L 'objectiu, finalitat'

Error: lo millor. Explicació: Art. neutre + el; el + nom genèric: el fet millor; el/allò + que (O.S. Adj.)

Error: lo pitjor. Explicació: MS. Art. neutre + el; el + nom genèric: el fet pitjor; el/allò + que (O.S. Adj.)

Error: el qual aquest consistia. Explicació: S

Error: lo que. Explicació: *

Error: el què. Explicació: MS. El relatiu compost d'art. + que pro. rel. àton (el/la/els/les que) sense un antecedent explícit equival a un conjunt de coses no específic. La construcció anterior és equivalent a 'allò que' o 'això que', i poden anar precedides de 'tot'. La construcció art + què pronom interrogatiu substantivat, no és admesa. Ex.: el què dius no pot ser. Entrada Optimot.

Error: señal, senyal. Explicació: masc.

Error: els hi. Explicació: MS. En reg. col., la combinació binària de pro. febl. *els hi s'utilitza per substituir un complement indirecte plural, però en reg. form. cal mantenir només el pronom els, ja que hi no està substituint cap sintagma. Ex: els hi arribarà (a ells/es).

Error: hem (pro. febl. 1a pers.). Explicació: sense h

Error: embobado. Classificació: L. Explicació: cast. 

Optimot

Error: enbarcar. Explicació: O

Error: emitir. Explicació: L

Error: esposar. Explicació: L. De 'manilla', derivat de 'mà', lligar amb manilles. Esposar significa casar-se.

Error: emputxar. Explicació: L

Error: canviar a pitjor. Explicació: L

Error: provar-se. Explicació: * No té el valor de posar una peça

Error: a (o de) + inf.. Explicació: O Adv. no valor temporal.

Dubte: en + inf.. Explicació: O. Sub. Adv. temporal

Error: a l'arribar, al arribar. Explicació: S valor temporal

Dubte: enlloc. Explicació: adv.

Error: del contrari. Explicació: *

Error: en lloc (de). Explicació: loc. prep.

Error: direcció. Explicació: S

Error: en el ocorregut. Explicació: calc del cast. 'en lo ocurrido, acaecido...

Error/Dubte: en el/la/els/les que. Explicació: *

Error: al entrar. Explicació: S

Error: *dins del que... Explicació: MS. calc del cast. 'en (o dentro de) lo que cabe'.

Error: en la mesura del possible. Explicació: MS/L. Calc dels cast. 'en la medida de lo posible'.

Error: online. Explicació: L ang

Dubte: en la (meva) vida. Explicació: *

Error: al passar. Explicació: S

Error: en el que. Explicació: S

Error: en que. Explicació: *

Error: al sentir. Explicació: S

Error: el ser. Explicació: S

Error: al sortir. Explicació: S

Error: envà, enva. Explicació: S loc. adv. separada

Error: amb veritat. Explicació: S loc. adv.

Error: aunque. Explicació: *

Error: menys mal que . Explicació: *

Error: encargar. Explicació: L

Error 1: endarrera. Explicació: O Adv. Error 2: enradera, enradere, en radera/e. Explicació: L

Error: enderrerir. Explicació: O. De 'endarrere'. La vocal neutre [ə] s'escriu a.

Error: retrassar-se. Explicació: L. Cast.

Error: endevant. Explicació: O Adv.

Error: endescuidar-me, -te, -se. Explicació: M

Error: endivinar. Explicació: O

Error: *em vol portar amb algú. Classificació: MS/L. Explicació: no és del v portar-se, sinó emportar-se. Ex.: "*em vol portar amb ella" → se'm vol emportar, se'm vol endur.

 

Dubte: llum . Explicació: L m

Error: enfrentar. Explicació: L

Error: enllà dins. Explicació: S loc. prep.

Error: lustrar. Explicació: L

Error: en mig. Explicació: L enmig. Adv. entremig. loc. prep. enmig de.

Error: en mig. Explicació: S loc. prep.

Error: nublat. Explicació: L

Error: enrera. Explicació: O Adv.

Error: sonrojat, -ada. Explicació: L

Error: entrar en un lloc. Explicació: s'utilitza la prep. 'a' davant de la majoria de determinants, d'un quantificador o d'un interrogatiu, si el verb que acompanya la preposició és de direcció o moviment. Ex.: "entrar al despatx". Entrada Optimot.

Error: entrar a una persona, entrar a algú. Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN. Ex.: fer entrar un senyor en un lloc.

Error: entre els/les dos/dues. Explicació: *

Error: entravancar. Explicació: O/L. Der. de entravar i travar 'posar traves, obstacles'; o derivat de banc i prefixat amb entre-; o potser derivat de travar.

Error: entreno. Explicació: L

Error: entranar, antrenar. Explicació: O

Error: bocata. Explicació: L

Error: mandar. Explicació: L

Error: enviar per la xarxa. Explicació: S

Error: despegar. Explicació: L un avió

Error: anyor. Explicació: O/L. Enyor, enyorança, enyorament.

Dubte: el, la, els, les + que. Explicació: S

Error: en prou feines. Explicació: MS. Loc. prep. que comença amb 'amb.

Error: macro política, macro-política. Explicació: O

Error: tots a una. Entrada Optimot.

Error: és, ès. Explicació: O pro. febl. 3a pers. (a si): sense accent

Error: es. Explicació: 3a pers. sing. pres. ind.: amb accent

Error: és dir. Explicació: *

Error: com no. Explicació: MS.

Entrada Optimot.

Error: clar. Explicació: calc del cast. '¡claro! (o ¡claro está!, o ¡claro que sí!, o ¡pues claro!'. Entrada Optimot.

Error: no importa. Explicació: *

Error: borrador. Explicació: L

Error: averiguar. Explicació: L

Error: escasetat, escassetat. Explicació: O/L

Error: estallar. Explicació: L una guerra

Error: escollir a + SN/CD. Explicació: v trans. sense 'a'

Error: basura, escombraria. Explicació: L. Cast. no admès.

Error: escriure amb una llengua. Explicació: MS. Escriure amb + instrument (bolígraf, ordinador...). Escriure en un idioma.

Error: escribia, escribía. Explicació: O

Error: escribien. Explicació: O/MS. Canvi ortogràfic: u ('escriu, escrivint') per v.

Error: escribint. Explicació: O/MS. Canvi ortogràfic: u ('escriu, escrivint') per v.

Error: escribissin. Explicació: O/MS. Canvi ortogràfic: u ('escriu, escrivint') per v.

Error: derrumbar. Explicació: L

Error: esforsar, esforsar-se. Explicació: O

Error: escalofriant. Explicació: L

Error: susto. Classificació: L. Explicació: calc del cast.

Entrada Optimot

Error: esglaiant, sobrecollidor, sobresaltant. Classificació: L. Explicació: trad. inexacta de 'sobrecogedor'. Ex.: "un somriure sobrecollidor" → un somriure esglaiador.

Diccionari Larousse

Error: esglèsia, esglesia. Explicació: O

Error: snob. Explicació: O, Calc de l'anglès adaptat. Entrada ésAdir.

Error: eso. Explicació: L sigla Ensenyament Secundari Obligatori

Error: asustar. Explicació: L

Error: España. Explicació: O

Error: hombro. Explicació:

Error: espacial. Explicació: L particular, amb qualitats individuals

Error: espécie, especie. Explicació: O

Error: esperar a en Guillem. Explicació: S V + CD de persona

Error: esperar a la policia. Explicació: S V + CD de persona

Error: *a que. Explicació: MS. les preposicions 'a', 'de', 'en', 'amb' i 'per' cauen o s'elideixen davant de la conjunció 'que'. Ex.: esperar que arribi el tren. Entrada Optimot.

Error: esplandor. Explicació: O. Del llat. splendor, -ōris, íd., der. del ll. splendēre 'brillar'. La vocal neutra [ə] s'escriu e.

Error: escuadra. Explicació: O

Error: siguent. Explicació:

Error: esencial. Explicació: O. essa sorda [s] intervocàlica. Del ll. essĕntia.

Error: esser, ser. Explicació: O

Error: está, esta. Classificació: O. Explicació: 3a p. sing. pres. ind. d'estar. La a [a] sempre és oberta.

Error: esta, está. Explicació: O v estar

No s’usen: estar (ben) llest. S’usen: estar (ben) perdut, estar (ben) arreglat, d'haver begut oli... O fins i tot estar acabat.  Classificació: L. Explicació: estar (ben) llest és un calc del castellà.  És la traducció literal de estar(o ir) listo, en el sentit d'anar (molt) perdut. Quan es vol expressar que s'està bé o en bones condicions, l'expressió és estar  bé, estar (en bones) condicions, estar en disposició...

Ex.: Estic llesta per afrontar qualsevol desafiament → Estic en (bones) condicions de, estic en disposició de, estic preparada...

Error: ser + adj. o part. Classificació: L. Explicació: 'estar' s'utilitza per expressar estats transitoris.

Optimot

 

Error: en la seva possessió. Explicació: S

Error: tenir en possessió. Explicació: L

Error: estás, estas. Classificació:

Error: estat social. Explicació: L

Error: estavem. Explicació: O

Error: estaveu. Explicació: O

Error: extendre. Explicació: L

Error: apreci. Ex.: "mostrar, tenir molt d'apreci". Explicació: L. Cast. Calc del cast. 'mostrar mucho aprecio por alguien', 'mostrar molta estima per algú'.

Error: amada. Explicació: L

Error: tira i arronsa. Explicació: L

Error: rato. Explicació: L

Error: extranger. Explicació: L

Error: extrany, extranyar. Explicació: L

Error: dir que, dir-te que. Explicació: *

Error: euforia. Explicació: O esdr.

Error: exàmen, examens. Explicació: O

Error: existiren. Explicació: M futur

Error: expert de. Explicació: S

Error: extenció. Explicació: O

Error: estravegants, estravagants. Explicació: O

Error: fagi. Explicació: M

Error: facilment, fàcilament. Classificació: O/L. Explicació: adv. acabats en -ment, es formen a partir de la forma femenina de l'adj., si n'hi ha. Si l'adj. fem. porta accent, l'adv. també.

Error: trobar en falta. Classificació: L. Explicació: calc del cast., 'echar en falta', 'echar de menos', barrejat amb la frase feta catalana trobar a faltar algú.

Error: xuleria, xulada. Explicació: L

Error: faran, farán. Explicació: O

Error: pijo, -a. Explicació: l. Calc del cast. Solució: fatxenda; tifa; vanitós, -osa; presumptuós, -osa; esnob; senyoret, -eta; altiu, -iva; de casa bona; de bona família...

Entrada Optimot.

Error: fé, fè. Explicació: O. Monosíl·lab. Generalment no s'accentuen.

Error: feiem. Explicació: O

Error: treball. Explicació: L

Error: felisitat, feliçitat. Explicació: O

Error: donar + SN. Explicació: *

Error: fer un ull. Explicació: L. realitzar (una acció), efectuar (un moviment), practicar (una operació), causar (un efecte). Ex.: fer un cop d'ull; fer, donar, clavar una ullada.

Error: fer cas a les responsabilitats. Classificació: MS. Explicació: . Ex.: fer cas de les responsabilitats.

Cas, 32 i 33

Error: fer cas a. Explicació: S

Error: donar a la diana. Explicació: L

Error: front. Explicació: L

Error: *donar (la) sensació. Classificació: L. Explicació: calc del cast. Ex.: "donar la sensació" → fer la sensació. També semblar.

Optimot

Error: fer sospitar a algú. Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN. Ex.: ´"va fer sospitar a en Joel".

Error: donar un canvi. Explicació: *

Error: donar un passeig. Explicació: S

Error: liar-la. Explicació: L

Error: Explicació: MS. Les formes de pro. febl. els, -los o 'ls són el plu. de li, -li, i no pas -lis. Entrada Optimot.

Error: *al fi, *al fin. Classificació: MS/L. Explicació: calc de la loc. adv. cast. 'al fin' o 'por fin'; en cat., els subst. 'fi' en sentit de 'final' és fem. Ex.: "*Al fi/fin no estem sols" → per fi (al final) no estem sols.

fi

Error: fil ferro. Explicació: L

Error: filosoficament. Explicació: O. Adv. acabats en -ment conserven l'accent de la forma de què deriven.

Error: spoiler, spòiler. Explicació: L

Error: fins, fins el. Explicació: S

Error 1: fins hi tot. Explicació: S. Error: inclús. Explicació: L

Error: fixe. Explicació: L

Error: fixe, fixes. Explicació: O, N i Adj. m. acabats en síl·laba tònica acabada en -x o -xt fan el m. pl. en -os. Entrada Optimot.

Error: tontejar. Explicació: cast. no admès.

Error: flongo. Explicació: O. J davant a, o i u; g davant e, i. Entrada Optimot.

Error: fluxe. Explicació: L

Error: fluxe. Explicació: O, N i Adj. m. acabats en síl·laba tònica acabada en -x o -xt fan el m. pl. en -os. Entrada Optimot.

Error: forro. Classificació: L.

No és acceptat:  fundamental. És acceptat: fonamental, bàsic; molt important, trascendental; indispensable, vital. Classificació: L. Explicació: barbarisme del cast. Ex.:  no acceptat: "És fundamental conèixer..."→ acceptat: "És fonamental conèixer..."

 

Error: fer part de. Explicació:

Errada:  ser un penca. Classificació: MS/L. Solució:  ser un penques. Explicació: una penca és una tija ampla (per ex. de les bledes). La frase feta s'utilitza en plural. Ex.: "ser un penca" → ser un penques, tenir (moltes penques), ser un cara(dura), ser un galtes, ser un barrut; tenir (molt d') atreviment, no tenir desvergonyiment, tenir (molta) barra, tenir (molt de) morro.

Diccionari Espinal.

Rodamots

PCCD

No és acceptat → És acceptat. Classificació: L. Explicació: la majoria, calcs del cast.

No és acceptat:  "anar-se'n a l'orri".  Explicació: frase feta que es fa servir per expressar que una cosa no ha sortit bé. És acceptat: anar en orri, anar-se'n en orri/s. 

Entrada DIEC2.       Entrada Optimot.

"anar de compres", "heu fet moltes compres" →  anar a comprar, heu comprat massa

 

Classificació: L. Explicació: la majoria, calcs del cast.

Ex.:  no és acceptat:  "entrar en el joc"→ és acceptat: entrar en joc, intervenir.

"entrar amb calent" → entrar en calent

"no entrar a l'orella" → entrar per una orella i sortir per l'altra (no escoltar, no fer cas).

No és acceptat:  "no facis pals a les rodes". És acceptat: posar pals/bastons a les rodes. Classificació: L. Explicació: frase feta amb el V posar, amb valor de bloquejar, dificultar, obstaculitzar una acció. Ex.:  no és acceptat:  "fer pals" → és acceptat: posar pals. Altres frases fetes sinònimes: posar entrebancs, fer la guitza...

 

Error: fugar-se. Explicació:

Error: fugir per cames. Explicació:

Error: fuguit. Explicació: O

Error: fútbol, fotball. Explicació: O, aguda.

Classificació: O. Normes: 

1.  J davant a, o o u. Excepcions: J davant e:
   
   
   
   1. Verb jeure. Ex.: no acceptat → acceptat: geure → jeure
   
   
   2. Davant els infixos -ecc- i -ect-:  injecció, objecte, projecció, projecte, subjecció, subjecte, trajectòria... No acceptat → acceptat: ingecció, obgecte...  → injecció, objecte...
   
   
   3. Cultismes de l'hebreu: jerarca, jeroglífic, majestat, Jesús, Jerusalem, i derivats (jerarquia, jeràrquic, majestuós, jerònim, jesuïta). No acceptat → acceptat: geroglífic  → jeroglífic, magestat → majestat...
   
   
   4. Manlleus: jeep, jersei o jet.
   
   
   5. Hipocorístics (noms retallats): Jep o Jepet (de Josep).
   
   
   
   


2. G davant e, i. Ex.: no acceptat → acceptat: jener → gener,  jirar → girar, jirafa → girafa, distinjir  →  distingir, llejir → llegir, marje → marge...


3. Grups consonàntics TJ i TG, intervocàlics: pronúncia africada [d͡ʒ] en els parlars orientals:
   
   
   
   1. TJ davant a, o o u. Ex.: no acceptat → acceptat: jutgar  →  jutjar, mitga → mitja, lletga → lletja...
   
   
   2. TG davant e, i. No acceptat → acceptat: ferotje → ferotge, jutje → jutge, metje → metge, mitjes → mitges, platjes → platges, viatje → viatge...
   
   
   3. Excepcions: en mots cultes formats amb el prefix llatí ad-, i en alguns estrangerismes, es respecta i s'escriu -dj-:  adjacent, adjectiu, adjudicar...
   
   
   
   

Error/dubte: molt . Explicació: L quantitatiu

gaire bé. Error: L. Explicació: [s. XX; compost a partir dels adv. 'gaire' i 'bé']. Quasi, quan falta poc. Confusió amb 'gaire bé', que equival a 'poc bé', 'no massa bé', en les oracions negatives. Les formes 'quasibé', 'quasi bé' o 'quasi-bé' (encreuament de quasi i gairebé), emprades com a sinònimes de gairebé (quasi significa‘en certa manera’, ‘com si fos’) no són admeses en català.

Error: gana, entrar la. Explicació: L. Calc del cast. Creuament d'expressions referides al 'apetito', com 'abrir (o dar, o despertar) el apetito', amb d'altres d'equivalents amb 'hambre'.

Error: gabinet, gavinet. Explicació: L estri de cuina

Error: garantitzar. Explicació:

Error: guarir. Explicació: L disfrutar

Error: germá, germa. Explicació: O, aguda.

Error: jerro. Explicació: O. G davant de e, i, i s'escriu j davant de a, o, u

Error: donar-se la volta. Explicació: L. Calc del cast. 'darse la vuelta'.

Error: es va tornar cap a ells. Explicació: MS. Calc del cast. Usa 'tornar' en el sentit de 'volver' dels cast.

Error: gorro. Classificació: L. Explicació: del cast. 'gorro', peça de vestir.

 

Error: gracies, gracias, grácies, grácias. Explicació: mot esdrúixol perquè la síl·laba tònica és l'avantpenúltima. Les esdrúixoles s'accentuen sempre.

Error: graffiti. Explicació: L. Manlleu adaptat de l'it. 'graffiti', reduït 'grafit'.

Error: gran (en lloc de gros). Explicació: L Adj. Dimensions superficials (capacitat, quantitat, intensitat)

Error: grassa. Explicació:

Error: pringós. Explicació: L Adj.

Error: grissós, grissossa. Explicació: O essa sonora

Error: gros (en lloc de gran). Explicació: L Adj. volum

Error: de la mà de. Explicació: *

Error: agrat. Explicació: L

Error: hostel. Explicació: Der. del fr. 'hospitale' >'hôtel', va passar a l'an., llengua en què ha continuat creant mots, per derivació o composició. 'Hostel' és un neologisme traduït al català. Les formes més freqüents són 'hotel' i 'hostal'.

Error: a. Explicació: Verb haver

Error: havitar. Explicació: O

Error: haguéssin. Explicació: O. Plana acabada amb -en, -in no s'accentua.

Dubte: hauríem. Error: hauriem. Explicació: O. Plana no acabada amb terminació típica (-em).

Dubte: hauríeu. Error: haurieu. Explicació: O. Plana no acabada amb terminació típica (-eu, diftong decreixent).

Error: haber. Explicació: O

Error: haver-se caigut. Ex.: s'havia caigut de la cadira. Explicació: V intr. caure, i no caure's. Ex.: havia caigut de la cadira. Entrada Optimot.

Error: tenir de, tenir que (tinc que, tinc de, té que, té de, etc). Explicació: S

Error: hi havia/en de succeir. Explicació: S

Error: avia, auria, agués. Explicació: V. haver

Error: había, habiem, habieu. Explicació: O

Error: haviem. Explicació: O

Error: havieu. Explicació: O

Error: em (V haver). Explicació: O V haver, amb h

error: erència, erencia. Explicació: del llat. haerentia 'pertinences', herència amb h. I d'aquí també la família etimològica hereu, heretar.

Error: heredar. Explicació:

Error: eroi, eroic. Explicació: O

Error: ha hagut. Explicació: S V pron. impers.

Error: hi han, hi havien, hi hauran, hi hagin.... Ex.: 'havien assassinats'. Explicació: MS. V. impers. (acompanyat de l'adverbi hi) + CD (i no Subj. Per tant, no ha de fer la concordança). Significa existir, ésser, trobar-se, acomplir-se. Ex: 'hi havia assassinats'. Entrada Optimot.

Error: *estaven els mossos, més avall de casa meva. Explicació: MS. S'utilitza el verb haver-hi (i no estar) quan darrere del verb hi ha el nom de la persona o cosa de la qual es parla i és una informació nova.

Error: historia. Explicació: O esdrúixola

Error: hu. Explicació: S/O pronom neutre

Error: hosteleria. Explicació:

Errada:  humiltat, humildat. Classificació: L. Solució:  humilitat, modèstia, senzillesa... Explicació: calc del cast. Ex.: "... no té humiltat" → no té humilitat.

Diccionari Albert Jané. Humilitat

Error: y. Explicació: O conj. coord.cop.

Error: (tot) fent així que... Explicació: gerundi + així (o bé tot + gerundi + així) no pot indicar posterioritat o conseqüència. Per tant, no són admeses. Entrada Optimot.

Error: ideia, ideies, ideas . Explicació: L

Error: ídol. Explicació O. Plana perquè la síl·laba tònica és la penúltima. s'accentua perquè no acaba en cap de les 12 terminacions típiques (vocal, vocal +s, en, in).

Error: a l'igual (que). Explicació: *

Error: al igual. Explicació: S

Error: inmediatament. Explicació: O

Error: inmens. Explicació: O

Error: inmigrant. Explicació: O. Del ll. immigrare.

1a i 2a conjugacions (-ar, -er/-re)

No és acceptat:  -es/ès, -éssis/èssis, -es/ès, -essim/èssim, -essiu/èssiu, -éssin/èssin.

És acceptat: -és, -essis, -és, -éssim, -éssiu, -essin. Classificació: O/F. Explicació: les desinències duen e tancada [e] i essa sorda [s].

3a conjungació (-ir)

No és acceptat:  -is/ìs, -íssis/ìssis, -is/ìs, -issim/ìssim, -issiu/ìssiu, íssin/ìssin.

És acceptat: -ís, -issis, -ís, -íssim, -íssiu, -issin. Classificació: O/F. Explicació: les desinències duen i essa sorda [s].

 

Error: l'importava. Explicació: MS. V. tre. i intr. El CI no pronominalitza. Entrada Optimot.

Error: impresionant. Explicació: O

Error: improvitzar. Explicació: L

Error: incloeix, inclueix. Explicació: MS. V de la 2a, no de la 3a conjugació. Entrada Optimot.

Error: individuo. Explicació: L

Error: industria, industries. Explicació: O Esdr.

Error: imborrable. Explicació: L

Error: inagotable. Explicació: L

Error: infectar *a les persones. Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN.

Error: infinitiu+me. Explicació: MS. Guionet darrere del verb que acaba en cons. o -eu (diftong creixent).

Ang.  influencer.  Classificació: L. Explicació: ang. admès, molt present a les xarxes socials. Ex.: "Chiara Ferragni ha passat de bloguera a influencer" → Chiara Ferragni ha passat de bloguera a influenciadora.

Cercaterm

Error: enterar(-se). Explicació: L. Calc del cast. enterarse.

Entrada Optimot.

Error: inolblidable, inovlidable, inolvidable. Explicació: O

Error: insertar. Explicació: L

Error: insistir + en. Explicació: MS. V. intr. Ex.: insistir a anar.

Error: instalar. Explicació: O

Error: Institut. Explicació: O

Error: intel·ligencia. Explicació: O Esdr.

Error: interés. Explicació: O

Error: intermig. Explicació: L

Error: l'internet o l'Internet. Explicació: M, sense article

Error: juglar. Explicació: O. Del llat. jocularis 'graciós', der. de jocŭlus 'broma', dimin. de jocus 'joc'

Error: yonqui. Explicació: L

Error: juventut. Explicació: O

Error: jugar, jugant als videojocs. Explicació: S jugar + a un joc amb regles

Error: bèlic, ca, -cs, -ques. Explicació: O. Der. del ll. bellum 'guerra' > 'bellicus, -a, -um' > bèl·lic. La 'll' va evolucionar a 'l·l'.

Error: colocar. Explicació: O. Der. del del ll. 'cum locare' > 'collocare' > col·locar. Ll > l·l.

Error: coloquial. Explicació: O. Der. del ll. colloquium > col·loqui > col·loquial. Ll evoluciona en l·l.

Error: idili, idíl·li. Explicació: l·l a l'interior de mot entre vocals, per raons etimològiques i sobretot en mot d'ús culte [del gr. eidýllion > del ll. idyllium].

Error: pàlid, -lida, -lids, -lides. Explicació: del ll. 'pallidus, -a, -um' > la 'll' va evolucionar en 'l·l'.

Error: la aniria. Explicació: O apòstrof voc. neutra

Error: la educació. Explicació: O

Error: la educació. Explicació: O. L'article definit s'apostrofa davant de vocal o h. Exemple: "l'educació és la clau de la vida.".

Error: la elaboració. Explicació: O

Error: la Emma. Explicació: O. Apòstrof davant vocal o h.

Error: la entenia. Explicació: O

Error: la època. Explicació: O. S’elideix la vocal dels articles definit i personal, de la preposició de i dels pronoms febles davant de mots començats per vocal, precedida o no de h.

error: la estimava. Explicació: l'apòstrof marca l'elisió de la vocal de l'article definit.

Error: la habitació. Explicació: O

la OMS. Error: O. Explicació: Sigla formada a partir d'un sintagma en singular, equivalent a un nom propi.

Error: la última. Explicació: O. No s’apostrofa l’article femení davant de les vocals i o u àtones, precedides o no de h.

Error: la única. Explicació: O/M

Error: la única. Explicació: O. No s’apostrofa l’article femení davant de les vocals i o u àtones, precedides o no de h.

Error: fi, fem.. Explicació: L 'final'

Error: la gent culte. Explicació: MS. L'adj. acaba en -a ja que concorda amb els noms femenins.

Error 1: l'història. Explicació: O; Error 2: conte. Explicació: L no equival a xafarderia o pretext

Error: l'important. Explicació: O. Els articles femenins 'la' i 'na' davant de mots femenins que comencen amb i, u, hi, hu àtones NO s'apostrofen.

Error: l'impotència. Explicació: O. Els articles femenins 'la' i 'na' davant de mots femenins que comencen amb i, u, hi, hu àtones NO s'apostrofen.

Error: (el) resto. Explicació: * fem.

Error: l'universitat. Explicació: O. Els articles femenins 'la' i 'na' davant de mots femenins que comencen amb i, u, hi, hu àtones NO s'apostrofen.

Error: l'urbanització. Explicació: O. Els articles femenins 'la' i 'na' davant de mots femenins que comencen amb i, u, hi, hu àtones NO s'apostrofen.

Error: cuarto/quarto de bany. Explicació: L. Cast.

Error 1: l'. Explicació: S. Error 2: l'hi. Explicació: S CI sing.: un pronom substitueix un sintagma, no dos

Error: línea, linea. Explicació: O. Esdrúixola.

Error: literaria. Explicació: O. Esdrúixola. s'accentuen totes.

Error: llenterna. Explicació: O

Error: pen-drive. Explicació: L ang no admès

Error: llengüa. Explicació: O. La u dels grups -gua-, -guo-, -qua-, -quo- es pronuncia sempre i, per tant, no duu mai dièresi.

Error: llenguas, llengues. Explicació: O. Güe, güi amb dièresi a la u, quan la u sona. Entrada Optimot.

Error: lenyador. Explicació: L

Error: light. Explicació: L ang no admès

Error: llevarme. Explicació: O. Guionet darrere verb acabat en cons. o diftong decreixent.

Error: atadura. Explicació: cast.

Error: palco. Explicació: L

Error: fora de preocupacions. Explicació: *

Dubte: lo. Explicació: * valor neutre en cat occ * funció abstracta, *funció intensiva

No és acceptat  → És acceptat. Classificació: MS. Explicació: calcs de loc. cast, problemes d'ortografia.

"acte seguit"  → tot seguit, seguidament, a continuació

avegades → a vegades, de vegades. Loc. adv. SPrep. format per la prep. a/de + N. Ex.:   "Avegades ho fem sense adonar-nos-en" → "A vegades ho fem sense adonar-nos-en".

"al respecte" → sobre això, referent a això, pel que fa al cas.

"amb/en respecte a" → respecte a/de, pel que fa a, quant a

"respecte a mi/tu/ell,a/nosaltres/vosaltres/ells, -es" → pel que fa/es refereix a mi, quant a mi...

per la meva/teva/seva compta/comte → pel meu/teu/seu/compte

No és acceptat  → És acceptat. Classificació: MS. 

*al igual que → a l'igual de. Explicació: coincideix amb la idea de fer una cosa igual que algú altre. Ex.:  no és acceptat:  "a l'igual que altres llengües, el català també és important"→ és acceptat: a l'igual d'altres llengües, el català també és important.

"a l'estona/després d'una estona/rato" → al cap d'una estona/mica

Error: me n'adonc, ma n'he donc... compte. Explicació: M/S

Error: like. Explicació: L ang no admès

Error: ma. Explicació: O. Extremitat del braç. Entrada DIEC2.

Error: xulo. Explicació: L

Error: mai en la vida. Explicació: *

Error: majoritariament. Explicació: O adj fem + -ment = adv.

Explicació: persona que ha rebut una mala educació. Contrari a ben educat.

Entrada Optimot.

Error: enfermetat. Explicació: L

Error: un malaptesa. Explicació: MS. F. Manca de destresa, barroeria, inexperiència, ineptitud, impossibilitat, incapacitat... Entrada Diccionari sinònims Albert Jané.

Error: maldad. Explicació: [del ll. td. malĭtas, -ātis]. Generalment, [t] a final de mot, darrere vocal àtona o consonant, s’escriu t o d, segons la lletra
que aparegui a les formes flexives o els derivats. Així, la lletra que hi ha al derivat indica la grafia del mot primitiu.

Explicació: l'adv. mal i el participi educat  s'escriuen junts per referir-se a una persona que no segueix les normes de convivència, de civisme, etc., és a dir, no mostra ser educat.

Entrada Optimot.

Error: maléfica. Explicació: O

mal cos. Error: L. Explicació: calc del cast. 'mal cuerpo'.

Error: mal somni, malsomni. Explicació: L

Error: cadera. Explicació: L

Error: *mantinguent. Explicació: El gerundi de 'mantenir' és 'mantenint'. Tot i que en reg. inform. s'uitilitza molt la forma no admesa, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.

Error: mantenïr. Explicació: O. Estalviem la dièresi en l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. El lexema de mantenir acaba en cons.

Error: maquinaria. Explicació: O esdr.

Error: maquines . Explicació: O Esdr.

Error: mascarilla, masquerilla, -es. Explicació: L/MS. Calc del cast., que utilitza el derivat diminutiu, mentre que en català s'empra el primitiu 'màscara'. D'origen incert, probablement de l'àr. másḫara 'joglar, pallasso', der. de sáḫir 'burlar-se', combinat potser amb masca 'bruixa' (v. mascara). Entrada Diccionari.cat. Mentre que el Diec2 no recull 'mascareta' com a sinònim 'màscara', amb el significat de careta emprada pels sanitaris per protegir la cara a l'hora d'administrar medicaments, fer tractaments mèdics, etc., o bé dels ciutadans davant del risc contagi per contaminació, epidèmies, pandèmies..., l'Optimot sí que incorpora el diminutiu més utilitzat als mitjans de comunicació. Entrada Optimot.

Error: Masdeu. Explicació: normalment no porten accent els compostos i derivats dels diacrítics (adeu,
adeu-siau, marededeu, pregadeu, redeu), excepte  els mots compostos amb guionet, (déu-vos-guard) alguns noms propis, com els cognoms. Ex.: Miquel Masdéu (personatge secundari de Mirall trencat, de Mercè Rodoreda: és el primer amor de Teresa, la protagonista).

Error: masses + SN béns. Explicació: *

Error: matar a + SN/CD de persona. Explicació: * S V trans.

Error: *amb ella. Solució: amb ella mateixa, amb si mateixa. Ex.: "sentir-se bé amb ell/a, si... mateix/a". Explicació: Prep. + pronoms reflexius forts de tercera persona (ell, ella, ells, elles, si) tant per referir-se a éssers animats com a inanimats, normalment van acompanyats obligatòriament de l'indefinit 'mateix'. Entrada Optimot.

Dubte: dematí, matí. Explicació: L

Error: haver (V. pron.) de ... + SN CD. "el líquid anés marxant sol i no *m'haguessin de treure". Eplicació: MS. EX.: "... me l'haguessin de treure".

Error: m'en. Explicació: O. Combinació binària de pronoms febles: l'apòstrof va al més a la dreta possible.

Error: m'enrecordava. Explicació: O/S

Error: meme. Explicació: L. Terme no admès al Diec2, però acceptat al Diccionari terminològic d'Economia i empresa: Imatge, frase o vídeo que s'escampa viralment i que és constantment imitat, compartit o utilitzat. Entrada Optimot.

Error: mentira, mentires. Explicació: L

Error: mentres. Explicació: vulg.

Error: de mentres. Explicació: * Error: mentres tant. Explicació: L

Error: menos. Explicació: L

Errada:  menyspreciar, menosprear, menospreciar. Classificació: L. Solució:  menysprear, menystenir, subestimar, rebutjar... Explicació: calc del cast. Ex.: "menysprecia els altres animals" → menysprea els altres animals.

Error: despreci, despreciar. Classificació: L. Explicació: calc del cast 'desprecio'. Ex.: "cara de despreci" → cara de menyspreu, rebuig, etc. També 'cara de fàstig'.

Desprecio

Despreciar

Error: *sonar de meravella. Classificació: MS/L. Explicació: calc del cast. 'entenderse/sonar de maravilla". Ex.: "sonava de meravella" → sonava a meravella/meravellosament molt bé/d'allò més bé.

Ex.: "s'entenien de meravella" → s'entenien a meravella/meravellosament/molt bé/d'allò més bé.

 

Error: més bé. Explicació: *

Error: mesos de l'any en Maj. a l'interior d'una oració. Explicació: O. només s'escriuren en Maj. a inici de text o després de punt.

No és acceptat:  mesos de l'any amb majúscula a l'interior d'un text.  És acceptat: mesos de l'any amb majúscula a l'inici d'un text: en una data o després de punt. Classificació: O. Explicació: els mesos de l'any formen part del lèxic comú. Ex.: gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre, desembre.

Majúscules i minúscules de períodes temporals

Error: mesies. Explicació: cultisme en essa sorda [s]. Del llat. Messias. Altres: abcissa, confessar, discussió, dissolut, obsessió, passió, professió, sessió, vicissitud, entre ells els que contenen les seqüències -gress-, -misso -press-: agressió, ingressar, progressiu, transgressor; admissió, admissible, comissaria, comissió, compromissari, emissor, premissa, transmissor; depressió, expressar, impressió, impressionant, opressor, pressió, supressió.

Error: medir. Explicació: L

Error: meu casa, casa meu. Explicació: MS. F. Tret dialectal del català septentrional de transició (rossellonés, zona nord de l'Alt Empordà, etc.) que consisteix a no afegir el morfema fem. en els posssessius 'meu, teu, seu' davant de N. Entrada Google llibres. IEC.

Error: meu vida. Explicació: MS. F. Tret dialectal del català septentrional de transició (rossellonés, zona nord de l'Alt Empordà, etc.) que consisteix a no afegir el morfema fem. en els posssessius 'meu, teu, seu' davant de N. Entrada Google Books. IEC.

Error: mí. Explicació: O

Error: mesura. Explicació: L

Error: mitg. Explicació: O

Error: mig dia. Explicació: L 12 h

Error: Mesos de l'any. Explicació: O

Error: mirar de + inf. Explicació: O. Sub. Subst

Error: mirar *a algú o alguna cosa. Explicació: el CD de persona és un SN.

Error: misa. Explicació: O. Essa sorda [s]

Error: missatje. Classificació: O. Explicació: s'escriu tj davant a, o, u; s'escriu tg davant e, i.

Error: misioner. Explicació: O. Essa sorda [s]

Error: misterios, misteriòs. Explicació: O. [o].

Error: televisió. Explicació: L

Error: mig hora, *a la mitja hora. Explicació: MS. Solució: mitja hora, al cap de mitja hora. Exemple: Quant falta? Mitja hora. Al cap de mitja hora d'haver arribat, ja tenia ganes de marxar.

Error: mitjançadora. Explicació: L

Error: mixt, mixte. Explicació: O, N i Adj. m. acabats en síl·laba tònica acabada en -x o -xt fan el m. pl. en -os. Entrada Optimot.

Error: móbil, móvil. Explicació: O

Error: moli. Explicació: O. Mot agut.

Error: molt en + inf. Explicació: *

Error: pres de/del pànic. Explicació: L

Error: als millors i pitjors moments. Explicació: MS

Error: al moment. Explicació: MS. Calc del cast. Altres solucions: loc. adv. 'Sense pensar-s'hi, bruscament, sobtadament...'

Error: monedero. Explicació: L. Cast.

Error: monastir. Explicació: O

Cal distingir entre els falsos sinònims, els doblets lèxics, i els falsos amics.

A l’hora de redactar, a vegades cometem imprecisions perquè col·loquem mots o expressions fora de context i que fan perdre el sentit. Per similituds fonètiques, semàntiques o per influència del castellà col·loquem un mot o expressió per un altre, tant en el text oral com en l’escrit, i generen confusions, lapsus o fins i tot riure o errors de pronúncia (embarbussaments), perquè no s’ha acabat de perdre l’associació amb la paraula original. Ex.: espessor i gruix, etc. Cal distingir entre:

1 Falsos sinònims. Són parelles de paraules que no comparteixen camp semàntic, és a dir, són dos mots o més que, tot i tenir significats diferents, sovint es confonen; poden semblar sinònims però en realitat no ho són. En algun cas un dels dos:

. és un barbarisme no admès: és una interferència d'una altra llengua. 

. s'usa inadequadament com a sinònim de l’altre quan no ho és, és a dir, que tenen significats diferents i s'usa inadequadament, ja que: tenen alguna diferència gràfica que cal diferenciar, o paraules semblants, amb un ús proper però amb àmbits d’ús diferents, i que no cal confondre.

Ex.:   exemple és fals sinònim de… / exemple

adreça (lloc de residència, origen o destinació) / direcció 7 (trajectòria, orientació) / ubicació

FALSOS SINÒNIMS que no s’han de confondre
adreça (lloc de residència, origen o destinació)	direcció 7 (trajectòria, orientació) ubicació (lloc situat en un edifici o terreny)

 

Llistats: Arbena editorial, UB Edu. Cub

Error: anar pujat a/en un animal de càrrega. Explicació: L

Error: musics. Explicació: O. Mot pla.

Error: mutua, mutuament. Explicació: O Esdr

Error: inocent.

El grup -nn- apareix en els casos següents:
I. En mots formats amb els prefixos con-, en- o in- seguits de mot amb n inicial.

II. En determinats cultismes i manlleus, alguns dels quals es pronuncien habitualment amb
una sola n: annals, annex (i derivats), connex (i derivats), connivència, hosanna, innocent (i derivats), innocu, mannà, perenne; bienni, trienni, decenni, quinquenni, mil·lenni; Avicenna; cànnabis, cunnilingus, henna, sunnita, Annam, Johannesburg, Ravenna...

III. En alguns mots patrimonials: ànnera, nannar (anar a nannar ‘anar a passejar’, en llenguatge infantil), tarannà; Bennàsser, Bonnín, Monner (cognoms), Annauir, Bonner, Monnàber, Monnars, Vilanna (topònims).

NOTES: El grup nn se simplifica en alguns manlleus com escàner, espinàquer, tenis (i tenista, frontenis), xeiene, i en alguns cultismes com britànic, Aníbal, Apenins, Peloponès.
Cal tenir present que determinats mots pronunciats habitualment amb [nn] s’escriuen amb el grup consonàntic tn: cotna, reguitnar, Gatnau (§ 2.7.3.2d).

Entrada Ortografia catalana 2016, § 282, p.80-83.

 

Error: en hi ha. Explicació: MS. En davant hi s'apostrofa.

Error: n'hi han. Explicació: MS. V. haver-hi, no haver-n'hi. En reg. formals, haver-hi, quan va seguit d'un sintagma nominal en plural, no concorda.

Error: nano robot, nano-robot. Explicació: compost aglutinat

Error: nacisme, nazizme. Explicació: O

Error: necesari, nesesari, necesaria. Explicació: O. En masc., mot pla. No s'accentua perquè és pla acabat en vocal. En fem., mot esdrúixol perquè la síl·laba tònica és l'avantpenúltima, ja que consonant + vocal dèbil + vocal forta no formen diftong creixent, sinó hiat.

Error: necesitar, nessesitar... Explicació: O. Del ll. necessitare, der. del ll. cl. necesse, 'necessari, inevitable', adj. neutre indeclinable, base també de necessarius i necessĭtas. La essa sorda [s] intervocàlica s'escriu amb doble essa.

Error: necessites. Explicació: O pret. imperf. subj.

Error: nadar. Explicació: O

Error: natejar. Explicació: O

Error: ningu. Explicació: O aguda

Error: dia i nit. Explicació: L. Calc del cast. 'día y noche, noche y día, de día y de noche'. En cat. l'expressió no es pot girar: s'expressa del final del dia a l'endemà.

Error: no em va. Explicació: *

Error: no faltar *de res. Ex.: que no li falti de res. Explicació: L. El pro. res substitueix un SN CD. Per tant, no va precedit de cap prep.

Error: només feien *que tremolar. Explicació: MS. Calc del cast. 'no hacer más que'.

Error: no perdre res. Explicació: S perjudici

Error: nombrar, nombrada. Explicació: L designar per a un càrrec o funció

Error: ficar de (un càrrec). Explicació: L

Error: faltaria més. Explicació: *

Error: noticia, noticies. Explicació: O. És esdrúixola perquè l'accent recau a l'avantpenúltima síl·laba. Els mots esdrúixols s'accentuen sempre.

Error: nou cent/s mil. Explicació: O. D-U-C: els cardinals i ordinals compostos s'escriuen amb guionet entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes. Del vint al vint-i-nou, porten guionet davant i darrere de la conjunció i. Els derivats de les centenes no porten guionet. Ex.: vuitcentista, avantguardisme, noucentisme, etc.

Error: nula. Explicació: O

Explicació: O. D-U-C: els cardinals i ordinals compostos s'escriuen amb guionet entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes. Del vint al vint-i-nou, porten guionet davant i darrere de la conjunció i. Els derivats de les centenes no porten guionet. Ex.: vuitcentista, avantguardisme, noucentisme, etc. Entrada Optimot.

Errada: pues per ja que, perquè.... Classificació: MS. Solució:  en cat., aquestes O. Sub. Adv. causals s'han d'introduir per la loc. adv. ja que, perquè... Explicació: calc de la conj. pues del cast. Ex.: inadequat "... és el rei, pues/doncs es creu el millor" → adequat: 'és el rei, ja que/perquè...'.

Optimot. Pues

Optimot. Ja que, perquè

Ex.:  mot primitiu català           →           derivat català           →           pseudoderivat

boca                                               bocassa, boqueta                        bucal

capítol                                             capitolet                                         capitular (V/Adj.)

cloure                                              cloenda, excloure                          exlusiu, exclusió

cònsol                                              consolat                                          consular (Adj.)

corb                                                  corba, corbat                                  curvatura, curvilini

córrer                                                concórrer                                       concurrència, ocurrència

doble                                                 doblar                                             duplicar, duplicitat

dolç                                                    dolcesa, endolcir                          dulcificar, edulcorar

fondre                                                foneria                                            fundent, fusió

forc                                                     forquilla                                          bifuracar, bifurcació

home                                                  homenàs, homenot                       humà, humanisme

jove                                                      jovent, joventut                             juvenil

moc                                                     mocar, mocós                               mucosa, mucositat

Error: obeit, -ida, -its, -ides. Explicació: O. La dièresi generalment no marca la vocal tònica, sinó que la i o la u es troben en posició d'hiat i no de diftong, per això s'han de pronunciar en dues síl·labes separades. Mentre que infinitius i gerundis estalvien la dièresi, en els verbs el lexema dels quals acaba en vocal i la desinència hi comença, els participis presenten la i tònica formant síl·laba ella sola, entre vocals: agraït, traït, beneït, conduït, corroït, esvaït, oït, traduït...

Error: obssesió, obsesió. Explicació: cultisme en essa sorda [s]. Del llat. obsessio, -ōnis. Altres: abcissa, confessar, discussió, dissolut, messies, passió, professió, sessió, vicissitud, entre ells els que contenen les seqüències -gress-, -misso -press-: agressió, ingressar, progressiu, transgressor; admissió, admissible, comissaria, comissió, compromissari, emissor, premissa, transmissor; depressió, expressar, impressió, impressionant, opressor, pressió, supressió.

Error: obviament. Explicació: O esdr.

Error: ocasio, ocasiò. Explicació: O. [o]. Aguda.

Error: Occitania. Explicació: O. Esdrúixola. S'accentuen sempre.

Error: olor a (colònia, medicament, plantes, terra...). Explicació: Bona olor de...

Error: ompla, V. Explicació: La vocal neutra [ə] a final de verb s'escriu -a en posició final, i -e si és el penúltim so. Excepcions: 2a pers. imperatiu de córrer, obrir, omplir i venir. Entrada Optimot. Paradigma omplir.

Error: oposar-se a que. Explicació: V que regits per les preposicions a, de, en i amb, quan es troben davant d'una oració introduïda per la conjunció que, la preposició s'elideix en els registres formals. En els registres informals és habitual el contacte entre la preposició i la conjunció que.

Error: N+adj.. Explicació: epítet: emfasitza una qualitat inherent al nom

Error: orfa, òrfan. Explicació: L

Errada:  engreït. Classificació: L. Solució: orgullós. Explicació: calc del cast.. Ex.: "és un animal engreït" → és un animal orgullós.

Diccionari Albert Jané. Orgullós

Diccionaris.cat. Orgullós

Error: pag.. Explicació: O. Abreviatura de pàgina, amb accent.

Error: merèixer la pena. Explicació: L. Calc. cast.

Error: campesí. Explicació: L. Confusió amb el cast. campesino.

Error: pallisa. Explicació: O

Error: peu plantat, peuplantat. Explicació:

Error: paràlisis (sing.). Explicació: L

Error: parque. Explicació: L. Cast.

Error: para. Explicació: O. Confusió entre la 1a pers. del sing. del Pres. Ind. de parar i el N pare.

Inadequat:  en l'estàndard oral formal, no geminar, especialment sons líquids (lateral alveolar [l] i palatal [ʎ]), nasals (bilabial [m], labiodental [ɱ], alveolar [n], palatal [ɲ] i velar [ŋ]) i fricatius (labiodental sord [f] i sonor [v], alveolar sord [s] i sonor [z] i postalveolar sord [ʃ] i sonor [ʒ]). Classificació: O/F. Adequat:  geminar en tots els casos anteriors. Les
reduccions com ara a + e > ə, o + u > u i v + b > b també faciliten més exemples de parells mínims en el català oriental. Explicació: és un hàbit fonològics dels parlants que no han patit interferències, ja que el català gemina en l'oriental, també en contextos de fonètica sintàctica.
Ex. de parells mínims en fonètica sintàctica per a totes les posicions (amb o sense redistribució d’alguna síl·laba):

Home de poc cafè / de poca fe

Tens un ca pallús / cap pallús

Joan, t’ha(s) superat!

Arriba el de gel / el desgel

No en sabem desxifrar / no en sabem, de xifrar

Hi ha molts tipus d’al·legacions / de legacions

Religió i(m)moral catòlica (exemple tret de les xarxes socials)

Personal (l)imitat

Càlcul actiu / càlcul lectiu (≠ cal col·lectiu)

Exigim que ho declari (il·)legal, (il·)lícit

La unanimitat del lament / de l’amén

El poder de la ment / del lament

El sou (del lector / de lector / de l’actor) és miserable

Vol (levitar/habitar) a Barcelona

Diu que no em mantens / Diu que no m’entens

Fa(n) nosa

 

Ex. de parells mínims en fonètica sintàctica, en contrast dins la mateixa frase, i en què el manteniment o no de la geminació provoca un canvi de significat:

La cena de l'última escena → l'escena de l'última cena

Ha al·legat contra la degradació → Ha legat contra la degradació

Han delegat les funcions del legat → Han legat les funcions del delegat

 

No geminar pot dur a interpretacions contràries a allò que es volia dir:

Ex.: "Exigim del Tribunal que la declari ilegal [la immersió lingüística]"

[əәdʒiʒím dəәl tɾiβunál kəә ləә ðəәkláɾiləәɣál]

 

És més difícil de trobar parells mínims amb geminació / simplificació a l'interior de mot,
però n’hi ha, i poden formar parells mínims de frases senceres (en català oriental central):
• L’(addició/edició) és defectuosa
• La dicció / L’addicció és horrorosa
• La població rebutja l’(edicte/addicte)
• Ha donat una resposta molt (as/esc)èptica
• Té un regust a(s)cètic
• Van eludir el problema / Van al·ludir al problema
• La tria de la tapa del mes ha estat (cansalada / cancel·lada)

Yzaguirre. Geminacions.

Error: Paris. Explicació: O Nom propi

Error: parpadejar, parpalejar. Explicació: cast.

Error: correspòs, correspós. Explicació: verbs de la 2a acabats en -ondre tenen un participi irregular acabat en -ost, -osta, -ostos, -ostes, com confondre, respondre, correspondre... Entrada Gramàtica essencial.

S'escriuen amb e oberta o greu [ɛ] accentuada els participis dels verbs de la 2a conjugació acabats en -re. Ex.: admès, après, comprès, desprès, encès, entès, ofès, remès, reprès, suspès, etc. També s'accentuen els del verb imprimir, de la 3a conj., i derivats. Ex.: imprès, reimprès, sobreimprès.

error: a partir de que. Explicació: la construcció prep. de + conj. que per introduir una O. Sub. no és admesa