Picamots, consultes lingüístiques, és un lloc web creat per la professora de català Esther Pagès i l’alumne Josep Mencion, de l’INS de Vilafant.
Normativa. Classificació dels errors i dubtes més freqüents
There are currently 70 mots in this directory beginning with the letter V.
V + en el moment en el qual / en el moment en què
Error: en el moment el qual. Explicació: V + antecedent + prep. en + O. Sub. Rel. en les quals el relatiu compost el qual (o en la qual, en els quals, en les quals), equivalent al pronom relatiu què (en què), va precedit de la prep. en.
va caure, va fer caure
Error: es va caure, es va fer caure. Explicació: M. Caure és un V intr. no pronominal.
vaig llegir-ne una, de novel·la
Error: vaig llegir una, de novel·la. Explicació: MS. V. Pron. llegir-ne. Un substantiu en sentit partitiu amb funció de CD o Subjecte gramatical, adment la repetició del pronom 'en' i del sintagma indeterminat. Ex.: Quan vaig llegir-ne una altra, de novel·la...
valquíria
Error: valquiria. Explicació: L. És es plana (masc.) o esdrúixola (fem.). El masc. no s'accentua perquè acaba en vocal. El fem. s'accentua perquè és esdrúixola, i totes s'accentuen. Els mots acabats en -ària, -èria, -íria, -òria i -úria s'accentuen sempre, ja que són esdrúixols. Ex.: solitària, matèria, valquíria, història, centúria.
valuós, -osa, -osos, -oses
Error: valiós, -iosa, -iosos, -ioses. Explicació: O/MS. Derivat de 'vàlua' (N).
vengués
error: venguès, vengues. Explicació: les terminacions del Pret. Imperf. de subj. són -és, -essis, -és, -éssim, -éssiu, -essin.
verb conjugat o els verbs caldre i haver de + infinitiu.
Error: ser de + inf (és d'esperar, de destacar, d'agrair). Explicació: *No equival a 'caldre' o 'haver de'
VERB DONAR
Inadequat: *donc, *dongui, -is, -i, -guem, -gueu, -guin. Classificació: MS. Adequat: dono, doni, - is, -i, -em, -eu, -in. Explicació: Optimot, verb donar. Ex.: "fa que li dongui sentit" → "fa que li doni sentit".
Donar es conjuga com cantar
Donar es conjuga com cantar
VERB SER
Adequat: [ger. sent; p. p. estat (també sigut i set); ind. pr. soc (o so), ets, és, som, sou, són; ind. imperf. era, eres, etc.; ind. p. s. fui, fores, fou, fórem, etc.; ind. fut. seré, etc.; cond. seria, etc., o fora, fores, etc.; subj. pr. sigui, etc.; subj. imperf. fos, fossis, etc., (o sigués, etc.); imper. sigues, sigui, siguem, sigueu, siguin]. Explicació: O/MS.
Ex.: Inadequat → adequat. Classificació: O/MS.
Formes no personals: siguer → ser; siguent → sent; sapiguent → estat o sigut
Mode indicatiu:
Present: sóc → soc; es → és; son → són; erem, ereu → érem, éreu; fóres, forem, foreu → fores, fórem, fóreu, etc.
Passat perifràstic: varem, vareu ser → vàrem, vàreu ser...
Futur: serè/sere, serás, será, serèm, serèu, serán → seré, seràs, serà, serem, sereu, seran.
Condicional: sería, seríes, sería, seriem, serieu, seríen → seria, series, seria, seríem, seríeu, serien.
Mode subjuntiu:
Present: sigi, sigis, sigi, sigem/siguém, sigeu, siguéu, sigin → sigui, siguis, sigui, siguem, sigueu, siguin.
Perfet: hagui/hàgi, haguem, hagueu → hagi estat, hagis estat, hagi estat, hàgim estat, hàgiu estat, hagin estat.
Imperfet: sigués, siguessis, sigués, siguéssim, siguéssiu, siguessin; o bé jo fossi, ell fossi → fos, fossis, fos, fóssim, fóssiu
fossin
Les formes més generals de l'imperfet de subjuntiu del verb ser són: fossin o foren. Dial.: les formes sigués, siguessis, sigués, siguéssim, siguéssiu, siguessin només són pròpies dels parlars centrals.
Paradigma verbal
Formes no personals
Auxiliar haver
Immperfet de subjuntiu
Ser o estar
Ex.: Inadequat → adequat. Classificació: O/MS.
Formes no personals: siguer → ser; siguent → sent; sapiguent → estat o sigut
Mode indicatiu:
Present: sóc → soc; es → és; son → són; erem, ereu → érem, éreu; fóres, forem, foreu → fores, fórem, fóreu, etc.
Passat perifràstic: varem, vareu ser → vàrem, vàreu ser...
Futur: serè/sere, serás, será, serèm, serèu, serán → seré, seràs, serà, serem, sereu, seran.
Condicional: sería, seríes, sería, seriem, serieu, seríen → seria, series, seria, seríem, seríeu, serien.
Mode subjuntiu:
Present: sigi, sigis, sigi, sigem/siguém, sigeu, siguéu, sigin → sigui, siguis, sigui, siguem, sigueu, siguin.
Perfet: hagui/hàgi, haguem, hagueu → hagi estat, hagis estat, hagi estat, hàgim estat, hàgiu estat, hagin estat.
Imperfet: sigués, siguessis, sigués, siguéssim, siguéssiu, siguessin; o bé jo fossi, ell fossi → fos, fossis, fos, fóssim, fóssiu
fossin
Les formes més generals de l'imperfet de subjuntiu del verb ser són: fossin o foren. Dial.: les formes sigués, siguessis, sigués, siguéssim, siguéssiu, siguessin només són pròpies dels parlars centrals.
Paradigma verbal
Formes no personals
Auxiliar haver
Immperfet de subjuntiu
Ser o estar
VERBS 1a CONJ.
Error: chivar. Solució: delatar.
Error: chivarse. Solució: xerrar, espiar, delatar, acusar.
VERBS 1a i 2a. IMPERFET I PLUSQUAMPERFET D'INDICATIU
Classificació: O/MS. Explicació: les treminacions de l'imperfet de subjuntiu dels verbs de la 1a i de la 2a conjugacions són: -és, -essis, -és, -éssim, -éssiu, -essin. No és acceptat: sense accent o amb accent obert.
VERBS 2a CONJ. Estrènyer(-se)
Error: apretar. Solució: prémer. Explicació: L. Interferència entre un V. de la 1a cast. i un de la 2a. Ex. prémer el gallet.
Entrada Optimot.
Error: apretar-se. Explicació: L. v. PRON. Calc del cast. Ex.: estrènyer-se els patins. Entrada Optimot.
VERBS 2a CONJUGACIÓ EN -NYER
No és acceptat: acabats en -éixer. És acceptat: -nyer. Classificació: MS. Explicació: calc del cast. Ex.: no és acceptat: pertenecer → és acceptat: pertànyer.
VERBS 3a CONJ. -IR, -INT, -IT/-UT. Provinent, -s
Error: provenent, -s. Explicació: Adj. der. de 'provenir'. Es conjuga com prevenir. Entrada Optimot.
Ex.: venir, venint, vingut. Altrs verbs: tenir, tenint, tingut (i els seus derivats per prefixació), etc.
Ex.: venir, venint, vingut. Altrs verbs: tenir, tenint, tingut (i els seus derivats per prefixació), etc.
VERBS PRONOMINALS AMB EL PRONOM EN PREFIXAT
No s’usen: m'enrecordo/me n'enrecordo, t'enrius/te n'enrius, s'empenedeix/se n'empenedeix, ens emburlem/ens en emburlem... S’usen: me'n recordo, te'n rius, se'n penedeix, ens burlem... Classificació: MS. Explicació: els verbs pronominals que van acompanyats d'un CRV introduït per la prep. de, quan es pronominalitzen, van acompanyats del pronom feble en. Mentre que en registres informals el pronom es lexicalitza perquè s'utilitza prefixat, en registres formals no s'usen.
Ex.: T'enrecordes de...? o Te n'enrecordes de... ? → Te'n recordes de...?
Que t'enrius de...? o Que te n'enrius de...? → Que te'n rius de...?
M'empenedeixo de... o Me n'empenedeixo de... → Me'n penedeixo de...
No t'emburlis de... o No te n'emburlis de...→ No te'n burlis de...
Verbs pronominals amb el pro. fel. en
Ex.: T'enrecordes de...? o Te n'enrecordes de... ? → Te'n recordes de...?
Que t'enrius de...? o Que te n'enrius de...? → Que te'n rius de...?
M'empenedeixo de... o Me n'empenedeixo de... → Me'n penedeixo de...
No t'emburlis de... o No te n'emburlis de...→ No te'n burlis de...
Verbs pronominals amb el pro. fel. en
VERBS. 2a CONJUGACIÓ en -ER i -RE
Errada: la vocal de la terminació d'infinitiu no és la i, ja que no són verbs de la 3a. Classificació: MS. Adequat: verbs acabats en -atre, -ebre, -metre, -ompre, -ondre, -órrer. Explicació: són de la 2a i es conjuguen amb la e de la 2a i no pas la i de la 3a.
Ex.: batir → batre, concluir → concloure, recorrir → recórrer, confundir → confondre, interrumpir → interrompre, admitir, emitir, permitir, transmitir... → admetre, emetre, permetre, transmetre..., concebir, percibir → concebre, percebre.
VERBS DE LA 2a en ER i RE i no pas de la 3a
Error: . Explicació: *
Ex.: batir → batre, concluir → concloure, recorrir → recórrer, confundir → confondre, interrumpir → interrompre, admitir, emitir, permitir, transmitir... → admetre, emetre, permetre, transmetre..., concebir, percibir → concebre, percebre.
VERBS DE LA 2a en ER i RE i no pas de la 3a
Error: . Explicació: *
VERBS. PARTICIPIS 2a CONJUGACIÓ EN -AURE/-EURE
Classificació: MS. Explicació: els participis dels verbs de la 2a conj. acabats en:
-aure / -eure fan el participi en -et, -eta, -ets, -etes, amb e tancada [e]. Ex.: atraure/atreure, beure, caure,
Ex.: no és acceptat: *atraït, -ïda, ïts, -ïdes → és acceptat: atret, atreta, atrets, atretes.
-aure / -eure fan el participi en -et, -eta, -ets, -etes, amb e tancada [e]. Ex.: atraure/atreure, beure, caure,
Ex.: no és acceptat: *atraït, -ïda, ïts, -ïdes → és acceptat: atret, atreta, atrets, atretes.
VERBS. PARTICIPIS 2a CONJUGACIÓ EN -NDRE
Classificació: MS. Explicació: els participis dels verbs de la 2a conj. acabats en:
- -endre: fan el participi en -ès, -esa, -esos, -eses, amb e oberta [ɛ]. Ex.: aprendre, atendre, comprendre, defendre, dependre, desatendre, despendre, emprendre, encendre, entendre, estendre, fondre, malentendre, ofendre, prendre, pretendre, reprendre, revendre, sobreentendre, sorprendre, suspendre, tindre, vendre, vindre... No és acceptat: sense accent o amb e tancada [e]: -és... → És acceptat: -ès, -esa, -esos, -eses.
- -ondre: fan el participi en -ós, -osa, -osos, -oses, amb o tancada [o]. Ex.: compondre, confondre, correspondre, descompondre, difondre, pondre, respondre... No és acceptat: sense accent o amb o oberta [ɔ]: -òs... → És acceptat: -ós, -osa, -osos, -oses.
VERBS. PERÍFRASIS. 'Estar a punt de', en present, passat futur
Error: anar a (o per) + inf., estar a x minuts/hores... Classificació: MS.
Explicació: *acció passada, en imperfet (no és verb de moviment). Calc del cast. estar a tantos minutos, tantas horas.
Solució: estar a punt de fer alguna cosa, estar a punt de.
Explicació: *acció passada, en imperfet (no és verb de moviment). Calc del cast. estar a tantos minutos, tantas horas.
Solució: estar a punt de fer alguna cosa, estar a punt de.
VERBS. USOS INADEQUATS. CONTEMPLAR. CASTELLANISMES
Inadequat: contemplar. Classificació: L. Adequat: tenir en compte, preveure. Explicació: contemplar significa 'mirar amb atenció', 'tenir molts miraments amb algú', 'meditar'. No és sinònim de 'tenir en compte' o 'preveure'. Ex.: he contemplat diverses possibilitats → he tingut en compte / previst diverses possibilitats.
VERBS. USOS INADEQUATS. DONAR. CASTELLANISMES
Inadequat: moltes vegades, tant a nivell oral com escrit i per influència del castellà, es desplacen verbs catalans i al seu lloc se n'utilitzen de castellans. Classificació: L. Explicació: calc del cast..
Ex.: donar → adonar-se, engegar, fer, tenir, tocar, tocar-hi, etc.
donar-se compte → adonar-se
donar la calefacció, el llum → engegar la calefacció, el llum
donar curiositat, vergonya → tenir curiositat, vergonya
donar un petó, una ullada → fer un petó, una ullada
donar la impressió → fer la impressió
donar una sèrie, una pel·lícula → fer una sèrie, una pel·lícula
donar temps → tenir temps
donar-se bé (una cosa) → tenir facilitat (per una cosa)
donar temps → tenir temps
donar l'aire → tocar l'aire
donar el sol, el vent... → tocar-hi el sol, la pluja
Optimot. Donar
Ex.: donar → adonar-se, engegar, fer, tenir, tocar, tocar-hi, etc.
donar-se compte → adonar-se
donar la calefacció, el llum → engegar la calefacció, el llum
donar curiositat, vergonya → tenir curiositat, vergonya
donar un petó, una ullada → fer un petó, una ullada
donar la impressió → fer la impressió
donar una sèrie, una pel·lícula → fer una sèrie, una pel·lícula
donar temps → tenir temps
donar-se bé (una cosa) → tenir facilitat (per una cosa)
donar temps → tenir temps
donar l'aire → tocar l'aire
donar el sol, el vent... → tocar-hi el sol, la pluja
Optimot. Donar
VERBS. USOS INADEQUATS. FICAR. CASTELLANISMES
Inadequat: ús abusiu del verb ficar en comptes de posar. Classificació: L. Explicació: confusió entre posar en un lloc on no es trobava, o posar a sobre d'una superfície, i ficar dins d'un recipient, o en sentit figurat.
Ex.: fica-ho damunt la lleixa → posa-ho damunt la lleixa.
Què hi fica, aquí? → Què hi posa / Què hi diu, aquí?
No et posis en la vida dels altres → No et fiquis / immiscueixis en la vida dels altres
Optimot. Posar o ficar
Ex.: fica-ho damunt la lleixa → posa-ho damunt la lleixa.
Què hi fica, aquí? → Què hi posa / Què hi diu, aquí?
No et posis en la vida dels altres → No et fiquis / immiscueixis en la vida dels altres
Optimot. Posar o ficar
VERBS. USOS INADEQUATS. PARAR. CASTELLANISMES
Inadequat: posar, ficar. Classificació: L. Explicació: és abusiu i un desplaçament per influència del cast., o confusió amb el cat. Ex.: posar / ficar taula → parar taula.
VERBS. USOS INADEQUATS. PORTAR. CASTELLANISMES
Inadequat: moltes vegades, tant a nivell oral com escrit i per influència del castellà, es desplacen verbs catalans i al seu lloc s'utilitzen usos menys genuïns, per influència del castellà. Classificació: L. Explicació: desplaçament d'usos del cast. al cat.
Abans, el verb portar no era correcte quan es feia servir en expressions temporals, d’espai o de quantitat. Amb la Nova gramàtica, són acceptats els usos no genuïns de 'portar' següents:
Abans, el verb portar no era correcte quan es feia servir en expressions temporals, d’espai o de quantitat. Amb la Nova gramàtica, són acceptats els usos no genuïns de 'portar' següents:
- Portar + expressions temporals. Ex.: porto sis anys a l'institut, porta vint-i-un Km de cursa, porten tres capítols llegits... Solució més genuïna: fa sis anys que estudio a l'institut, ha fet vint-i-un Km de cursa, han llegit tres capítols... Optimot. Portar + expressió temporal
- Portar (o dur) + gerundi. Ex.: porto mitja tarda esperant el tren, porten mesos pensant la solució més viable... Optimot. Perífrasis de gerundi
VERBS. USOS INADEQUATS. POSAR. CASTELLANISMES
Inadequat: posar. Adequat: pondre un ou, pondre's el sol. Classificació: L. Explicació: cal cast.
Ex.: La gallina ha posat / ficat mitja dotzena d'ous → la gallina ha post mitja dotzena d'ous.
Per Sant Joan, el sol s'ha posat /ficat a les deu del vespre → Per Sant Joan, el sol s'ha post a les deu del vespre.
Ex.: La gallina ha posat / ficat mitja dotzena d'ous → la gallina ha post mitja dotzena d'ous.
Per Sant Joan, el sol s'ha posat /ficat a les deu del vespre → Per Sant Joan, el sol s'ha post a les deu del vespre.
VERBS. USOS INADEQUATS. PRECISAR. CASTELLANISMES
Inadequat: precisar. Classificació: L. Adequat: 'necessitar' no és sinònim de 'precisar'. Explicació: calc cast.
Ex.: Es precisa treballador a jornada completa → Es necessita treballador a jornada completa.
Ex.: Es precisa treballador a jornada completa → Es necessita treballador a jornada completa.
VERBS. USOS INADEQUATS. PROVAR. CASTELLANISMES
Inadequat: moltes vegades, tant a nivell oral com escrit i per influència del castellà, es desplacen verbs catalans i al seu lloc se n'utilitzen de castellans. Classificació: L. Explicació: calc del cast.
Ex.: provar → intentar, fer funcionar, emprovar, tastar, etc.
provar-se una peça de roba → emprovar-se una peça de roba
provar un aliment → tastar un aliment
Optimot. Provar o tastar
Ex.: provar → intentar, fer funcionar, emprovar, tastar, etc.
provar-se una peça de roba → emprovar-se una peça de roba
provar un aliment → tastar un aliment
Optimot. Provar o tastar
VERBS. USOS INADEQUATS. TIRAR. CASTELLANISMES
No acceptat: tirar. Classificació: L/O. Acceptat: llençar. Explicació: Tirar significa 'fer anar alguna cosa en una direcció determinada' i no 'desfer-se d’alguna cosa', com el verb llençar.
Ex.: no ho tiris a terra / a les escombraries → no ho llencis a terra / a les escombraries.
Optimot. Llençar o llançar
Optimot. Tirar
Ex.: no ho tiris a terra / a les escombraries → no ho llencis a terra / a les escombraries.
Optimot. Llençar o llançar
Optimot. Tirar
veure-hi alguna cosa especial (en una persona)
Error: veure-ho alguna cosa especial (en una persona). Ex: no *ho veia res de l’altre món. Explicació: L. V. pron. veure-hi. Ex.: no hi veia res de l'altre món.
víctima
ESDRÚIXOLS. Víctima
Error: victima. Explicació: un mot és esdrúixol quan la síl·laba tònica recau en l'avantpenúltima síl·laba (la 3a començant pel final). Sempre s'accentuen.
victòria
Error: victoria. Explicació: L. És es plana (masc.) o esdrúixola (fem.). El masc. no s'accentua perquè acaba en vocal. El fem. s'accentua perquè és esdrúixola, i totes s'accentuen. Els mots acabats en -ària, -èria, -íria, -òria i -úria s'accentuen sempre, ja que són esdrúixols. Ex.: solitària, matèria, valquíria, història, centúria.
vine
Error: vina, V. Explicació: La vocal neutra [ə] a final de verb s'escriu -a en posició final, i -e si és el penúltim so. Excepcions: 2a pers. imperatiu de córrer, obrir, omplir i venir. Error: vina, V. Explicació: La vocal neutra [ə] a final de verb s'escriu -a en posició final, i -e si és el penúltim so. Excepcions: 2a pers. imperatiu de córrer, obrir, omplir i venir. Entrada Optimot. Paradigma venir.
VOCABULARI: LITERATURA TROBADORESCA
No és acceptat: amor cortés, trovar, trovador, trovado, trobadó, trovadoresc, vasall, jelós, jilós, espía, juglar, bufón... → Acceptat: amor cortès, trobar, trobador, trobadoresca, vassall, gelós, gilós, espia, joglar, bufó... Classificació: L.
Vocabulari de la literatura trobadoresca:
Vocabulari de la literatura trobadoresca:
- Literatura trobadoresca: primera mostra de poesia escrita culta, d'autor conegut, laica i profana (no religiosa) conreada a Occitània en una llengua romànica, l'occità, provençal o llemosí. Va tenir tant prestigi que al S. XIII va arriba a la cort de la Corona d'Aragó, de manera que els autors catalans van abandonar la seva llengua per escriure la poesia en occità, gràcies als
- Amor cortès (descriu el triangle amorós de l'amor adúlter i secret entre una dama casada, el seu marit gilós i el trobador) o fina amor (fin'amors en occità): iniciat al S. XI - començaments del XII, l'amor cortès era impossible dins el matrimoni, ja que la majoria eren concertats, i les cançons posaven de manifest el desig que suplicava el trobador a la dama de la cort, i traslladaven la jerarquització de la societat feudal a la literatura. Imita els comportaments de la literatura cavalleresca (la cortesia, lleialtat, honor, etc.). Una variant és l'amor de lluny (amor de lonh en occità, l'amor cap a una dama que el trobador no ha vist mai, llunyà, les excel·lències i bellesa de la qual ha arribat al trobador, qui li dedica cançons d'amor).
- Cançoner. Gèneres trobadorescos: cançó trobadoresca (el trobador cantava els seus sentiments a una dama casada. A l'última estrofa hi amagava el nom de la seva senyora sota un senyal, senhal en occità, o pseudònim, per tal de no aixecar sospites entre el seu marit, l'espia i l'ambient de la cort). Contenien algunes biografies dels trobadors (Vidas) i comentaris de les composicions (razós).
- Personatges:
- Trobador (vassall de la dama, om en occità, socialment de rang inferior, poeta que compon les cançons dedicades a la dama de qui s'ha enamorat). Explicació etimològica: del gr. trópos 'figura retòrica' > al llat. trŏpus > contropare 'parlar amb sentit figurat' > probablement va derivar al llat. *trŏpāre > 'trobar', i 'trobador'. Al S. XII, la poesia trobadoresca va fer evolucionar 'trobar' del sentit inicial ('parlar amb figures retòriques') a 'trobar' en el sentit de compondre la lletra i la música de la poesia trobadoresca. L'amor del trobador cap a la seva dama passava per diferents fases, després de l'atracció física, normalment per la vista:
- Tímid (fenhedor): el trobador sospira per l'amor de la dama i s'hi acosta.
- Suplicant (pregador): es declara si la dama li ha mostrat interès i li ha permès la dedicatòria de cançons amoroses.
- Festejador (entendedor): dama i trobador mantenen una relació de complicitat i fidelitat, ja que la seva senyora accepta els juraments de fidelitat i el servei amorós, i a canvi li dona penyores en senyal d'amor (cintes, cinturons, mocadors...). És la representació literària del pacte de vassallatge a l'edat mitjana entre els nobles feudals i els seus vassalls.
- Amant (drutz): el trobador aconsegueix els favors de la dama i es converteix en l'amant apassionat que desitjava ser. Es converteix en drutz només si arriba a mantenir relacions sexuals amb la dama casada. Per tant, és una relació adúltera.
- Dama (dama noble casada, del ll. meus dominus > midons en occità, 'el meu senyor'): dona amb qualitats físiques i morals, jove, bella, excel·lent.
- Marit o gelós (senyor feudal que amenaça l'amor veritable, gilós en occità).
- Espia (vassall del senyor que vigila i acusa la muller i l'amant, lausengier en occità): personatge maldient i envejós, adulador, que critica l'ambient favorable a la relació entre el trobador i la dama. Vigila i espia per poder aconseguir els favors del seu senyor, i en cas d'enxampar la infidelitat, explicar-ho al seu senyor.
- Joglar. Explicació etim.: s'escriu amb o perquè prové del llat. jocus 'joc' > jocŭlus 'broma' (diminutiu) > jocularis 'fer jocs', 'que fa riure' (derivat). Tipus:
- Joglar líric: rapsode que recitava i interpretava musicalment les poesies del trobador.
- Joglar èpic. N'hi havia de dos tipus:
- Recontador de gestes antigues (s'aprenia de memòria i divulgava cròniques, cançons de gesta...).
- Recontador de gestes noves (divulgava la història més recent, com les conquestes peninsulars o de la Mediterrània de Jaume I el Conqueridor o dels seus fills, etc.).
- Joglar músic i artista d'entreteniment: actuava en espectacles en carrers, places o als castells. Tocava instruments, cantava, feia espectacles d'ensinistrament d'animals, equilibrisme, pallasso, acrobàcia, etc. Els que es van especialitzar en la música van formar cobles de joglars anomenades ministrers.
- Bufó: no s'ha de confondre amb el joglar. Còmic vinculat a la cort (vivia a castells i palaus sota la protecció dels senyors feudals). Pallassos que representaven espectacles burlescos, pantomima (espectacles sense veu, amb gestualitat corporal i música), i sovint tenien una deformitat física. Explicació etimològica: s'escriu amb u perquè prové de l'it. buffone > al fr. buffon.
VOCABULARI. VOLCÀ
Camp semàntic dels volcans . Ex.: erupció volcànica (volcà estrombolià, hawaià, peleà, vulcanià)
Partts del volcà: focus o cambra magmàtica; conducte volcànic; magma; xemeneia (principal o lateral, secundària); guèiser; con (adventici); flanc del con; cendra (capes de cendra o estrats de cendra); cràter (terminal); materials volcànics (bombes, escòria, lapil·li, cendres, blocs, tosques); lava (fluida, viscosa, endurida o solidificada); colada de lava, volcànica o riu de lava; delta de lava; capes o estrats de lava; núvol ardent; fumarola...
Termcat. Parts del volcà
https://www.termcat.cat/ca/recursos/productes-multimedia/lerupcio-volcanica">Termcat. Parts del volcà
Partts del volcà: focus o cambra magmàtica; conducte volcànic; magma; xemeneia (principal o lateral, secundària); guèiser; con (adventici); flanc del con; cendra (capes de cendra o estrats de cendra); cràter (terminal); materials volcànics (bombes, escòria, lapil·li, cendres, blocs, tosques); lava (fluida, viscosa, endurida o solidificada); colada de lava, volcànica o riu de lava; delta de lava; capes o estrats de lava; núvol ardent; fumarola...
Termcat. Parts del volcà
https://www.termcat.cat/ca/recursos/productes-multimedia/lerupcio-volcanica">Termcat. Parts del volcà
VOCAL NEUTRA [ə] A FI DE MOT. V. Obre
Error: obra, no és V, sinó N. Explicació: La vocal neutra [ə] a final de verb s'escriu -a en posició final, i -e si és el penúltim so. Excepcions: 2a pers. imperatiu de córrer, obrir, omplir i venir. Ex.: obra N, obre, V. Entrada Optimot. Paradigma obrir.
VOCAL NEUTRA. VERBS DE LA 2a CONJ. AMB DOBLE ARREL
Inadequat: arrel àtona amb e. Classificació: O/MS. Explicació: els verbs de la segona conj. de doble arrel s'escriuen amb a o e quan l'arrel és tònica, segons el dialecte (en la majoria de dialectes occidentals, amb a). En canvi, quan l'arrel o lexema és àton, les formes àtones del verb s'escriuen amb a. Ex.: jeure o jaure, néixer o nàixer, treure o traure. néixer, Però conèixer
Nota: néixer [del ll. vg. nascĕre, ll. cl. nasci, íd.], però en canvi, conèixer. Explicació etimològica: [del ll. vg. conōscĕre (cl. cognōscĕre), íd., que donà conòixer, dissimilat després en conèixer].
Verbs de doble arrel
Néixer o nàixer
Jeure o jaure
Treure o traure
Nota: néixer [del ll. vg. nascĕre, ll. cl. nasci, íd.], però en canvi, conèixer. Explicació etimològica: [del ll. vg. conōscĕre (cl. cognōscĕre), íd., que donà conòixer, dissimilat després en conèixer].
Verbs de doble arrel
Néixer o nàixer
Jeure o jaure
Treure o traure
Submit a mot
El lloc web ha estat constituït per Josep Mencion Seguranyes, alumne del de 1r de batxillerat durant el curs 2018-19 al centre amb WordPress i el plugin Name Directory.
Consta d’un recull de dubtes freqüents a l’hora de redactar a l’ESO i Batxillerat amb la seva corresponent solució.
La solució representa el títol de l’entrada, en negreta. El dubte i/o error el podem trobar a la descripció inferior, juntament amb la seva explicació.
Conté d’un cercador d’informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana.
Quan les opcions de cerca que ofereix el Picamots no resolen el dubte lingüístic, és recomanable consultar al correu electrònic dels creadors per enviar una suggerència.
Llegenda per a la interpretació de les cerques
| adj. | adjectiu |
| adv. | adverbi |
| cast. | castellà |
| cat. | català |
| conj. | conjunció |
| der. | derivat |
| f. | N femení |
| f. pl. | N femení plural |
| ll. | llatí |
| imperf. | imperfet |
| interj. | interjecció |
| loc. | locució |
| m. | N masculí |
| m. i f. | N masculí i femení |
| m. pl. | N masculí plural |
| N | nom |
| prep. | preposició |
| pret. | pretèrit |
| SA | síl·laba àtona |
| ST | síl·laba tònica |
| subj. | subjuntiu |
| V | verb |
| pron. | pronom |
| v. intr. | verb intransitiu |
| v. pron. | verb pronominal |
| v. tr. | verb transitiu |
| v. tr. i intr. | verb transitiu i intransitiu |