Picamots, consultes lingüístiques, és un lloc web creat per la professora de català Esther Pagès i l’alumne Josep Mencion, de l’INS de Vilafant.
Normativa. Classificació dels errors i dubtes més freqüents
There are currently 1346 mots in this directory
'anar a buscar', 'venir a buscar'
Error: tornar a per... Explicació: L. Calc del cast. 'ir a por' . Ex.: "va anar a la cuina a buscar...", "va venir/tornar de la cuina de buscar..."
després
Inadequat: desprès, despres. Classificació: O/L/S. Explicació: adv. aguts com adés, després, només s'escriuen amb e tancada [e].
Ex.: adequat, reg. form. ‘després hi ha + det.’ → inadequat, reg. inform. 'després està + det.'. Explicació: MS. V haver-hi (i no estar) quan darrere del verb hi ha el nom de la persona o cosa de la qual es parla i és una informació nova.
Ex.: adequat, reg. form. 'després que' → inadequat, reg. inform. 'després de que'. Explicació: S. La posterioritat s'expressa amb les construccions després que + verb o després de + infinitiu. Ex.: 'després que ens robessin'.
Ex.: adequat, reg. form. ‘després hi ha + det.’ → inadequat, reg. inform. 'després està + det.'. Explicació: MS. V haver-hi (i no estar) quan darrere del verb hi ha el nom de la persona o cosa de la qual es parla i és una informació nova.
Ex.: adequat, reg. form. 'després que' → inadequat, reg. inform. 'després de que'. Explicació: S. La posterioritat s'expressa amb les construccions després que + verb o després de + infinitiu. Ex.: 'després que ens robessin'.
morir-se (o cagar-se) de por fig. i fam.
Error: 'plena de por'. Explicació: L. Calc del cast. 'lleno de miedo'.
-ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven
Error: -aba. -abes, -aba, -abem, -abeu, -aben.
Explicació: O V pret. imperf. ind. 1a: -aba
-é,-eres, -é, érem, éreu, -eren
Error/Dubte: -e,-eres, -e, erem, ereu, -eren. Explicació: O imperf. subj.
-ons
Error: -óns. Explicació: O. Agudes acabades en -ons no s'accentuen ja que no és terminació típica.
-uís, -uïssis, -uís, -uíssim, -uíssiu, -uïssin
Error: les terminacions de l'imperfet de subj. dels verbs acabats en -uir (reduir, traduir...) és la següent: -uis/-uïs, -uissis/-uíssis, -uis/-uïs, -uissim/-uíssim, -uissiu/-uïsiu, -uissin/-uíssin. Explicació: MS/O. La dièresi indica que la i o la u es troben en posició d'hiat, en dues síl·labes contigües, i que no formen diftong.
(el/s) dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge
Error: els el/s dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge. MS. No porten article definit els dies de la setmana, si es refereixen a un temps immediatament passat o immediatament futur. Ex.: dilluns passat, dilluns vinent. Si hi ha més distància temporal, SÍ que porten l'article definit. A més, poden portar la data, que té una funció d'especificació, sense comes. L'article (sense especificar la data) dvant dels dies de la setmana pot donar a l'expressió temporal un valor distributiu: l'article que acompanya el dia de la setmana pot anar en singular o en plural. Ex.: el/s dilluns ('cada' dilluns).
a + CCL
Error: estava *en la sala d'espera. Classificació: MS. Explicació: quan el verb no és de moviment, en el bloc oriental, és preferible la prep. en.
a + CCL
a + CCL
a causa de, gràcies a, pel fet de, per culpa de, per raó de, perquè, ja que, car
Error: *degut a, *car que, *a causa que. Classificació: MS. Explicació: * degut a que no és correcte. Sí en canvi degut a + SN.
Error: *car que. Classificació: MS. Explicació: car tot sol equival a ja que.
Ex.: Això va ser a causa que a l'escola... → Això va ser pel fet que...
Error: *car que. Classificació: MS. Explicació: car tot sol equival a ja que.
Ex.: Això va ser a causa que a l'escola... → Això va ser pel fet que...
a conseqüència de, com a resultat de, en conseqüència
Errada: a/per conseqüència. Classificació: S. Solució: a conseqüència de, en conseqüència, per consegüent... Explicació: *calc del cast 'por consecuencia'. Ex.: "I, per conseqüència, reconèixer..." → En conseqüència, consegüentment (≠ conseqüentment), per consegüent, per tant, per tal causa...
a donar
Error: en donar. Explicació: N + a + infinitiu designa accions no acomplertes que cal fer, pendents de fer. Ex.: "va ser el primer a donar". Entrada Optimot.
A l'últim, per acabar, per fi...
No és acceptat: *per últim, *com a últim. És acceptat: a l'últim, per acabar, per fi, finalment, al capdavall. Classificació: MS. Explicació: sintagma calc del cast. Tot i que s'empra a nivell escrit i oral no és acceptat per la normativa. Ex.: no és acceptat: "*Com a últim, Per últim" → és acceptat: A l'últim, per acabar, per fi, finalment, al capdavall.
A l'últim, Por último
A l'últim, Por último
a la inversa
No és acceptat: *a l'invers. És acceptat: a la inversa, al revés, al contrari, inversament. Classificació: MS. Explicació: el SPrep. té per nucli del SN un N i no pas l'Adj. A vegades es confon amb la loc. adv. viceversa. Ex.: ... alguns prefereixen estar amb homes més que amb dones i a l'invers. → ... i viceversa, i a la inversa.
a meravella, meravellosament, molt bé, d'allò més bé
No és acceptat: de meravella, a maravilla, a las mil maravillas, de fábula. És acceptat: a meravella, meravellosament, d'allò més bé. Classificació: MS/L. Explicació: calc cast. Ex.: no és acceptat: "tot anava de fàbula" → és acceptat: tot anava a meravella, meravellosament, molt bé, d'allò més bé.
a poc a poc, a poc a poquet, lentament. Tira-tira: a poc a poc sense aturar-se.
poc a poc. Explicació: MS. Calc del cast. 'poco a poco'.
a reveure! Fins ara! Fins llavors!
Error: Ens veiem! Classificació: L. Explicació: calc del cast. '¡nos vemos!'.
a sobre de
Error 1: sobre d'ell/a. Explicació: S.
Error 2: sobre de. Explicació: * Amb prep. en reg. + formals. Valor de moviment o direcció
a veure
Error: a vere, a vera. Classificació: L. Explicació: Dial. nord-occidental (lleidatà) deformació de la llengua oral del S. Prep. a veure. A les Balears, a vore.
Error: aviam. Classificació: L. Explicació: inadequat en reg. formals. Ex.: "aviam si me'n recordo" → "a veure si me'n recordo".
Optimot
Error: aviam. Classificació: L. Explicació: inadequat en reg. formals. Ex.: "aviam si me'n recordo" → "a veure si me'n recordo".
Optimot
a/de totes passades 'amb tota seguretat' o 'sigui com sigui, sense condicions'
Error: a per totes.
Explicació: *
a/de/en/amb/per + què
Error: (a/de/en/amb/per) + que (pronom). Explicació: * prep àtona + pro. incorrecte
A/E ÀTONES. INTERIOR DE MOT
Mots d'una mateixa família
calaix → calaixera, coneixement → coneix, creixement, créixer → creix, netedat → net, passar → pas, Pauet → Pau, pesar → pes, peuet → peu...
Noms. Els mots primitius amb A/E tòniques, la conserven en els derivats. Per tant, per saber com s'escriuen els derivats cal buscar el primitiu:2. Verbs. Cal saber com s'escriu la 1a pers. del sing. del pres. d'ind.:
llancem, llanceu → llanço, llencem, llenceu → llenço
paguem, pagueu → pagues, peguem, pegueu → pego
Casos especials:
saber: sé, saps, sap, sabies, sabíeu, sabran, sabrien...
fer: fas, feia, feu, fan, fent, fet; faré, faria...
caure: caic, caigui, queia; caient, caigut, cauré, cauria, caiem...
Verbs de doble arrel. Els verbs jeure/jaure (i ajeure), néixer/nàixer (i renéixer), treure o traure (i contreure, retreure) i péixer: tenen alternances ortogràfiques en el lexema, arrel o radical: quan l'arrel és tònica, s'escriu a/e, segons es pronunciï (segons el dialecte); quan és àtona s'escriu a.
calaix → calaixera, coneixement → coneix, creixement, créixer → creix, netedat → net, passar → pas, Pauet → Pau, pesar → pes, peuet → peu...
Noms. Els mots primitius amb A/E tòniques, la conserven en els derivats. Per tant, per saber com s'escriuen els derivats cal buscar el primitiu:2. Verbs. Cal saber com s'escriu la 1a pers. del sing. del pres. d'ind.:
llancem, llanceu → llanço, llencem, llenceu → llenço
paguem, pagueu → pagues, peguem, pegueu → pego
Casos especials:
saber: sé, saps, sap, sabies, sabíeu, sabran, sabrien...
fer: fas, feia, feu, fan, fent, fet; faré, faria...
caure: caic, caigui, queia; caient, caigut, cauré, cauria, caiem...
Verbs de doble arrel. Els verbs jeure/jaure (i ajeure), néixer/nàixer (i renéixer), treure o traure (i contreure, retreure) i péixer: tenen alternances ortogràfiques en el lexema, arrel o radical: quan l'arrel és tònica, s'escriu a/e, segons es pronunciï (segons el dialecte); quan és àtona s'escriu a.
A/E ÀTONES. MOTS DE SIGNIFICAT DIFERENT
Ex.:
acta → N document adminsitratiu / acte → N fet realitzat per algú
afecta → V / afecte N sentiment cap a algú
avantatja → V / avantatge N superioritat
basa → N cartes jugades en una volta, guanyar una basa / base N plataforma; unitat; essència
cabra → N mamífer; insecte; crustaci; bolet / cabre → V
centra → V / centre N punt; aspecte sobre el qual gira alguna cosa; societat cultural; nucli de població
compta → V / compte → N càlcul; aspecte a tenir en compte; atenció; esment; cura conducta → N manera com ens comportem / conducte → N que serveix per conduir
cova → N cavitat subterrània / cove → N cistell gran
dubta → V / dubte → N indecisió; vacil·lació
entra → V / entre → Prep.
entusiasma → V / entusiasme → N exaltació
espacial → Adj. relacionat amb l'espai / especial → Adj. peculiar
espècia → N Condiment / espècie → N imatge mental d'alguna cosa
informa → V / informe → N document
lliura → N unitat de pes, moneda; V / lliure → Adj. no subjecte a les normes
lliurament → N entrega/ lliurement Adv. amb llibertat
marcat → V/Adj. amb un senyal, intens / mercat → N lloc públic ded compra-venda; intercanvi de mercaderies
moda → N ús, estil / mode N variable; categoria gramatical
padró → N llista d'habitants / pedró → N columna; fita
parir → V donar a llum / perir V morir
paó → N ocell / peó → N obrer; vianant a peu; peça de joc
projecta → V / projecte → N pla; text legal
quadra → V/N sala; estable / quadre → N pintura; exèrcit d'infanteria; comandament
ramat → N caps de bestiar; fidels / remat → V
regla → N norma; menstruació / regle → N instrument de dibuix
regna → V/N corretja / regne → N reialme
respecta → V / respecte → N deferència; reverència
signa → V / signe → representació d'una cosa; senyal; moviment
subjecta → V / subjecte → N sotmès; no anomenat; individu; funció sintàctica
templa → N part lateral del cap / temple → N edifici
tornaria → V / torneria → N taller del torner
tracta → V / tracte → N manera d'actuar; conveni o contracte
viatja → V / viatge → N desplaçament d'un lloc a un altre
acta → N document adminsitratiu / acte → N fet realitzat per algú
afecta → V / afecte N sentiment cap a algú
avantatja → V / avantatge N superioritat
basa → N cartes jugades en una volta, guanyar una basa / base N plataforma; unitat; essència
cabra → N mamífer; insecte; crustaci; bolet / cabre → V
centra → V / centre N punt; aspecte sobre el qual gira alguna cosa; societat cultural; nucli de població
compta → V / compte → N càlcul; aspecte a tenir en compte; atenció; esment; cura conducta → N manera com ens comportem / conducte → N que serveix per conduir
cova → N cavitat subterrània / cove → N cistell gran
dubta → V / dubte → N indecisió; vacil·lació
entra → V / entre → Prep.
entusiasma → V / entusiasme → N exaltació
espacial → Adj. relacionat amb l'espai / especial → Adj. peculiar
espècia → N Condiment / espècie → N imatge mental d'alguna cosa
informa → V / informe → N document
lliura → N unitat de pes, moneda; V / lliure → Adj. no subjecte a les normes
lliurament → N entrega/ lliurement Adv. amb llibertat
marcat → V/Adj. amb un senyal, intens / mercat → N lloc públic ded compra-venda; intercanvi de mercaderies
moda → N ús, estil / mode N variable; categoria gramatical
padró → N llista d'habitants / pedró → N columna; fita
parir → V donar a llum / perir V morir
paó → N ocell / peó → N obrer; vianant a peu; peça de joc
projecta → V / projecte → N pla; text legal
quadra → V/N sala; estable / quadre → N pintura; exèrcit d'infanteria; comandament
ramat → N caps de bestiar; fidels / remat → V
regla → N norma; menstruació / regle → N instrument de dibuix
regna → V/N corretja / regne → N reialme
respecta → V / respecte → N deferència; reverència
signa → V / signe → representació d'una cosa; senyal; moviment
subjecta → V / subjecte → N sotmès; no anomenat; individu; funció sintàctica
templa → N part lateral del cap / temple → N edifici
tornaria → V / torneria → N taller del torner
tracta → V / tracte → N manera d'actuar; conveni o contracte
viatja → V / viatge → N desplaçament d'un lloc a un altre
abscissa
Error: abcisa. Explicació: cultisme en essa sorda [s]. Del llat. abscissa (linea) '(línia) tallada'. Altres: confessar, discussió, dissolut, messies, obsessió, passió, professió, sessió, vicissitud, entre ells els que contenen les seqüències -gress-, -misso -press-: agressió, ingressar, progressiu, transgressor; admissió, admissible, comissaria, comissió,
compromissari, emissor, premissa, transmissor; depressió, expressar, impressió, impressionant,
opressor, pressió, supressió.
ACCENT OBERT O GREU. È
Classificació: O. Explicació:
_ Mots aguts no verbals. Ex.:
alè, amè, cafè, canapè, comitè,mercè, oboè, obscè, perquè, serè, vostè...
. Noms propis. Ex.:
Josuè, Noè, Mercè...
. Altres noms. Ex.: burgès, entremès, espès, estrès, interès, marquès, obès, pagès...
. Noms propis. Ex.:
Agnès, Moisès, Penedès, Vallès...
. Noms en -èn. Ex.: edèn, mossèn, Rubèn, Gombrèn, Tremissèn....
. Numerals ordinals. Ex.: cinquè, sisè, setè, vuitè, novè, desè, onzè, dotzè, tretzè, catorzè, quinzè, setzè, dissetè...
_ Verbs
. Participis de la 2a conjugació.
Ex.: admès, après, comprès, desprès, encès, entès, ofès, remès, reprès, suspès...
. Verb imprimir i derivats. Ex.: imprès...
MOTS PLANS
. Moria dels mots plans. Ex.:
apèndix, arsènic, cèntim, dèbil, inèdit, mèrit, pèsol, pètal, rècord, rètol, telèfon, trèvol, Cèsar, Mèxic...
. Infinitius acabats en ‑èncer i ‑ènyer. Ex.:
convèncer, vèncer; empènyer, estrènyer...
. Alguns infinitius acabats en ‑èixer. Ex.:
aparèixer, conèixer, merèixer...
. 1a i 2a pers. plu. de l’imperfet d’indicatiu amb accent en el radical, lexema o arrel. Ex.:
crèiem, dèiem, quèiem, rèieu, sèieu, vèieu...
MOTS ESDRÚIXOLS
. Majoria dels mots esdrúixols, comuns i propis. Ex.:
anècdota, cèlebre, dècima, gènere, mètode, Sèneca, Penèlope, Bèlgida, època, èmfasi, Èrica, ciència,
comèdia, dèria, diferència, inèrcia, matèria, paciència, Alèxia, Dèlia, Eugènia, València, Grècia, Sèrbia,
pèrdua, perpètua, espècie, sèrie, tènue...
_ Mots aguts no verbals. Ex.:
alè, amè, cafè, canapè, comitè,mercè, oboè, obscè, perquè, serè, vostè...
. Noms propis. Ex.:
Josuè, Noè, Mercè...
. Altres noms. Ex.: burgès, entremès, espès, estrès, interès, marquès, obès, pagès...
. Noms propis. Ex.:
Agnès, Moisès, Penedès, Vallès...
. Noms en -èn. Ex.: edèn, mossèn, Rubèn, Gombrèn, Tremissèn....
. Numerals ordinals. Ex.: cinquè, sisè, setè, vuitè, novè, desè, onzè, dotzè, tretzè, catorzè, quinzè, setzè, dissetè...
_ Verbs
. Participis de la 2a conjugació.
Ex.: admès, après, comprès, desprès, encès, entès, ofès, remès, reprès, suspès...
. Verb imprimir i derivats. Ex.: imprès...
MOTS PLANS
. Moria dels mots plans. Ex.:
apèndix, arsènic, cèntim, dèbil, inèdit, mèrit, pèsol, pètal, rècord, rètol, telèfon, trèvol, Cèsar, Mèxic...
. Infinitius acabats en ‑èncer i ‑ènyer. Ex.:
convèncer, vèncer; empènyer, estrènyer...
. Alguns infinitius acabats en ‑èixer. Ex.:
aparèixer, conèixer, merèixer...
. 1a i 2a pers. plu. de l’imperfet d’indicatiu amb accent en el radical, lexema o arrel. Ex.:
crèiem, dèiem, quèiem, rèieu, sèieu, vèieu...
MOTS ESDRÚIXOLS
. Majoria dels mots esdrúixols, comuns i propis. Ex.:
anècdota, cèlebre, dècima, gènere, mètode, Sèneca, Penèlope, Bèlgida, època, èmfasi, Èrica, ciència,
comèdia, dèria, diferència, inèrcia, matèria, paciència, Alèxia, Dèlia, Eugènia, València, Grècia, Sèrbia,
pèrdua, perpètua, espècie, sèrie, tènue...
ACCENT TANCAT O AGUT. É
Classificació: O. Explicació:
MOTS AGUTS
_ Formes no verbals:
. Mots acabats en‑és que fan el plural en ‑essos: Ex.: accés, congrés, excés, exprés, ingrés, procés, progrés, revés, través...
. Mots com després (adverbi), amén i catipén.
. Derivats o compostos de bé i més. Ex.: gairebé, malbé, també, només...
. Manlleus acabats en ‑é, principalment gal·licismes, que no fan el plural en ‑ens. Ex.: calé, clixé, consomé, paté, peroné, puré, ximpanzé...
. Alguns noms propis. Ex.: Betsabé, Salomé, Portainé, Cadaqués...
_ Formes verbals:
. 1a pers. sing. del futur simple. Ex.: aniré, cantaré, diré, faré, encendré, sortiré, vindré...
. 3a pers. sing. del passat simple. Ex.: digué, estigué, nasqué, pogué, rebé, vingué...
. 1a i 3a pers. sing. de l’imperfet de subjuntiu. Ex.: cantés, digués, sabés, vingués, volgués...
. 3a pers. sing. del present d’indicatiu i la segona del singular de l’imperatiu dels derivats de:
tenir i venir. Ex.: s’absté, abstén-te, conté, contén-te, entreté, entretén-te, sosté, sostén-te; s’avé, avén-t’hi, convé, esdevé, intervé, prevé, prové...
verb encendre. Ex.: encén.
verbs acabats en ‑tendre. Ex.: atén, entén, estén, pretén...
MOTS PLANS
- En verbs
. Infinitius. Ex.: créixer, néixer, péixer, ésser, prémer, témer, trémer i derivats.
. Imperfet de subjuntiu. Ex.: parléssim, cantéssiu; diguéssem, vinguéreu...
. verb ser. Ex.: éremi éreu.
. Alguns mots . Ex.: cérvol,feréstec, préssec, préstec...
MOTS ESDRÚIXOLS
Alguns mots. Ex.: església, séquia, sénia, Dénia...
MOTS AGUTS
_ Formes no verbals:
. Mots acabats en‑és que fan el plural en ‑essos: Ex.: accés, congrés, excés, exprés, ingrés, procés, progrés, revés, través...
. Mots com després (adverbi), amén i catipén.
. Derivats o compostos de bé i més. Ex.: gairebé, malbé, també, només...
. Manlleus acabats en ‑é, principalment gal·licismes, que no fan el plural en ‑ens. Ex.: calé, clixé, consomé, paté, peroné, puré, ximpanzé...
. Alguns noms propis. Ex.: Betsabé, Salomé, Portainé, Cadaqués...
_ Formes verbals:
. 1a pers. sing. del futur simple. Ex.: aniré, cantaré, diré, faré, encendré, sortiré, vindré...
. 3a pers. sing. del passat simple. Ex.: digué, estigué, nasqué, pogué, rebé, vingué...
. 1a i 3a pers. sing. de l’imperfet de subjuntiu. Ex.: cantés, digués, sabés, vingués, volgués...
. 3a pers. sing. del present d’indicatiu i la segona del singular de l’imperatiu dels derivats de:
tenir i venir. Ex.: s’absté, abstén-te, conté, contén-te, entreté, entretén-te, sosté, sostén-te; s’avé, avén-t’hi, convé, esdevé, intervé, prevé, prové...
verb encendre. Ex.: encén.
verbs acabats en ‑tendre. Ex.: atén, entén, estén, pretén...
MOTS PLANS
- En verbs
. Infinitius. Ex.: créixer, néixer, péixer, ésser, prémer, témer, trémer i derivats.
. Imperfet de subjuntiu. Ex.: parléssim, cantéssiu; diguéssem, vinguéreu...
. verb ser. Ex.: éremi éreu.
. Alguns mots . Ex.: cérvol,feréstec, préssec, préstec...
MOTS ESDRÚIXOLS
Alguns mots. Ex.: església, séquia, sénia, Dénia...
ACCENTUACIÓ ESDRÚIXOLS
Classificació: O. Explicació: els mots esdrúixols són aquells que tenen la síl·laba tònica en l'avantpenúltima síl·laba (la 3a començant pel final del mot, de dreta a esquerra). Sempre s'accentuen. També s'anomenen proparoxítons. Són casos especials:
Mots esdrúixols que es pronuncien com a plans: aurèola, espècimen, rubèola, pneumònia, isòbara, vàlua, període, díode (i altres mots acabats en -ode: tríode, elèctrode, càtode).
Optimot. Mots esdrúixols pronunciats com a plans
Quan a fi de mot hi ha consonant + hiat, i no pas diftong: voc. dèbil i, u + voc. forta a, e, o. Encara que oralment fem un fals diftong i pronunciem aquestes paraules com a planes, les vocals van en síl·labes separades i són esdrúixoles. Ex.: els mots acabats en cons. + ia (com -ària, -èria, -íria, -òria i -úria s'accentuen sempre, ja que són esdrúixols. Ex.: solitària, matèria, valquíria, història, centúria). Ex.: errada: → solució bestia, béstia → bès-ti-a. Amb e oberta [ɛ]; mafia → mà-fi-a; rabia → rà-bi-a.
Adverbis acabats en -ment: conserven l'accent de l'adj. fem. a partir del qual s'han format, si aquest en portava: ràpid, -a → ràpidament, típic → típicament
Mots esdrúixols que es pronuncien com a plans: aurèola, espècimen, rubèola, pneumònia, isòbara, vàlua, període, díode (i altres mots acabats en -ode: tríode, elèctrode, càtode).
Optimot. Mots esdrúixols pronunciats com a plans
Quan a fi de mot hi ha consonant + hiat, i no pas diftong: voc. dèbil i, u + voc. forta a, e, o. Encara que oralment fem un fals diftong i pronunciem aquestes paraules com a planes, les vocals van en síl·labes separades i són esdrúixoles. Ex.: els mots acabats en cons. + ia (com -ària, -èria, -íria, -òria i -úria s'accentuen sempre, ja que són esdrúixols. Ex.: solitària, matèria, valquíria, història, centúria). Ex.: errada: → solució bestia, béstia → bès-ti-a. Amb e oberta [ɛ]; mafia → mà-fi-a; rabia → rà-bi-a.
Adverbis acabats en -ment: conserven l'accent de l'adj. fem. a partir del qual s'han format, si aquest en portava: ràpid, -a → ràpidament, típic → típicament
Accentuació gràfica
Accent: intensitat més forta (intensa) respecte de les síl·labes veïnes o adjacents que marca la tonicitat de la paraula. Per entendre la norma s'ha de distingir quan un mot és esdrúixol, pla o agut, en funció de quina és la seva síl·laba tònica. Es marca amb el signe gràfic obert o greu (`, amb una inclinació de més d'un angle de 90º, ⬉), o bé tancat o agut (´, amb una inclinació de menys d'un angle de 90º, ⬈), quan, segons les normes li pertoca dur accent.
Accentuació en mots plans, aguts i esdrúixols.
Norma general:
AGUTS. L'accent més fort recau a l'última síl·laba (començant pel final del mot, de ➡ a ⬅, la primera).
avantpenúltima penúltima última
Les paraules agudes s'accentuen quan acaben en VOCAL, VOCAL + S, -EN, -IN:
-A, -E, -I, -O, -U, -AS, -ES, -IS, -OS, -US, -EN, I-N
PLANS. L'accent més fort recau a la penúltima síl·laba (començant pel final del mot, de ➡ a ⬅, la segona).
avantpenúltima penúltima última
Les paraules planes s'accentuen quan NO acaben en cap de les terminacions de les agudes, VOCAL, VOCAL + S, -EN, -IN:
-A, -E, -I, -O, -U, -AS, -ES, -IS, -OS, -US, -EN, I-N
ESDRÚIXOLS. L'accent més fort recau a l'avantpenúltima síl·laba (començant pel final del mot, de ➡ a ⬅, la tercera).
avantpenúltima penúltima última
Les paraules esdrúixoles s'accentuen totes.
SOBREESDRÚIXOLS.
L'accent més fort recau abans de l'avantpenúltima síl·laba (començant pel final del mot, de ➡ a ⬅, la quarta). Com a mínim té 4 síl·labes.
sobreesdrúixola avantpenúltima penúltima última
Les paraules sobreesdrúixoles s'accentuen totes.
Per accentuar correctament cal tenir en compte si la vocal pot dur accent obert o tancat:
À à
Èè Éé
Í í
Ò ò Ó ó
Ú ú
Quines vocals poden dur accent obert i/o tancat?
À à
Í í
Ú ú
Èè Éé
Ò ò Ó ó
Més recursos per accentuar correctament:
Consells per comprovar si a un mot li pertoca accent o no:
Resum distinció accent obert / tancat: ">Nom de l’entrada .
Accentuació en mots plans, aguts i esdrúixols.
Norma general:
AGUTS. L'accent més fort recau a l'última síl·laba (començant pel final del mot, de ➡ a ⬅, la primera).
avantpenúltima penúltima última
Les paraules agudes s'accentuen quan acaben en VOCAL, VOCAL + S, -EN, -IN:
-A, -E, -I, -O, -U, -AS, -ES, -IS, -OS, -US, -EN, I-N
PLANS. L'accent més fort recau a la penúltima síl·laba (començant pel final del mot, de ➡ a ⬅, la segona).
avantpenúltima penúltima última
Les paraules planes s'accentuen quan NO acaben en cap de les terminacions de les agudes, VOCAL, VOCAL + S, -EN, -IN:
-A, -E, -I, -O, -U, -AS, -ES, -IS, -OS, -US, -EN, I-N
ESDRÚIXOLS. L'accent més fort recau a l'avantpenúltima síl·laba (començant pel final del mot, de ➡ a ⬅, la tercera).
avantpenúltima penúltima última
Les paraules esdrúixoles s'accentuen totes.
SOBREESDRÚIXOLS.
L'accent més fort recau abans de l'avantpenúltima síl·laba (començant pel final del mot, de ➡ a ⬅, la quarta). Com a mínim té 4 síl·labes.
sobreesdrúixola avantpenúltima penúltima última
Les paraules sobreesdrúixoles s'accentuen totes.
Per accentuar correctament cal tenir en compte si la vocal pot dur accent obert o tancat:
À à
Èè Éé
Í í
Ò ò Ó ó
Ú ú
Quines vocals poden dur accent obert i/o tancat?
À à
Í í
Ú ú
Èè Éé
Ò ò Ó ó
Més recursos per accentuar correctament:
- recordar sèries de mots.
- Per la categoria gramatical. Ex.: noms, adjectius, formes verbals...
- Pel significat. Ex.: gentilicis, tipus de numerals...
- Pels sufixos. Ex.: mots aguts en -ós, -osa; esdrúixols en -èria, etc.
Consells per comprovar si a un mot li pertoca accent o no:
- Separació sil·làbica.
- Identificació del tipus de mot: sobreesdrúixol, esdrúixol, pla, agut.
- Comprovació de si porta accent o no, segons les normes.
- Comprovació de la direcció de l'accent.
- Consulta de correctors, diccionaris, eines lingüístiques, llibres..., per resoldre dubtes.
- Localització de la síl·laba més intensa. Entrada Optimot.
Resum distinció accent obert / tancat: ">Nom de l’entrada .
aclaparat, confós, desconcertat, acoquinat, acovardit...
Error: abrumado. Explicació: L. Cast. no admès.
aclarir, aclarir-se
Error: aclarar, aclarar-se. Explicació: L. Interferència entre un verb de la 3a en cat. amb un verb de la 1a en cast. Sin.: clarificar, esclarir.
ADJ. D'UNA TERMINACIÓ
Són els adjectius invariables. Classificació:
No és acceptat: . És acceptat: . Classificació: . Explicació: .
Ex.: no és acceptat: → és acceptat: .
- Invariables en sing. i en plu.:
- Acabats en:
- -al: actual, igual, principal... En canvi: mal, -a, anòmal, -a.
- -el: cruel, fidel, rebel. Però paral·lel, -a.
- -il: difícil, fàcil. Compte amb tanquil, -il·la, francòfil, -a...
- -ar: escolar, popular... Però avar, -a, car, -a, rar, -a...
- -or: anterior, inferior, major, menor, millor. I en canvi incolor, -a, sonor, -a...
- -ant: amargant, constant, elegant, picant, -a. Però sant, -a.
- -ent: convenient, diferent, freqüent, prudent, obedient... Compte amb: atent, content, valent, i els cultismes acabats en -lent, com corpulent, ja que tenen forma fem.
- -a àtona: agrícola, belga, entusiasta, hipòcrita, homicida, idiota, nòmada, pirata...
- Acabats en -e àtona invariables (els variables que canvien la -e per la -a al femení solen ser els que en cast. acaben en -o):
- -ble: amable, creïble, doble, feble, noble, possible, terrible...
- -aire: cantaire, boletaire, captaire, dansaire, endevinaire, escombriaire, firaire, llenyataire, rapinyaire, rondallaire, xerraire
- -me: enorme
- -ne: perenne, solemne
- -re: alegre, cèlebre, eqüestre, fúnebre, golafre, lliure, mediocre, terrestre
- Acabats en:
- Invariables acabats en -ç, però variables en plu.:
- Casos dubtosos:
No és acceptat: . És acceptat: . Classificació: . Explicació: .
Ex.: no és acceptat: → és acceptat: .
ADJ. GRAN
No és acceptat: l'adj. gros per gran. És acceptat: l'adj. gran quan indica que un objecte, element, etc., té cabuda a dins. Classificació: L. Ex.: capsa o caixa gran, edifici gran, etc.
ADJ. GROS
No és acceptat: gran. És acceptat: l'adj. gros en el sentit de voluminós. Classificació: L. Explicació: s'usa gros quan no té cabuda a dins, no s'hi pot posar res a dins. Ex.: roca, pedra grossa.
ADJECTIU. VARI, VÀRIA, VARIS, VÀRIES
Inadequat: vari + N. Classificació: MS. Adequat: N + adj. vari. Explicació: darrere del nom, significa 'divers, diferent, variat'. Quan s'utilitza divers com a adjectiu indefinit o quantificador, amb el significat d''alguns, un cert nombre de' sempre s'anteposa al N (diversos/alguns/un cert nombre de + N), però varis/vàries no, s'ha de mantenir posposat: Ex.: * hi influeixen varis factors → hi influeixen diversos/alguns/un cert nombre de factors o factors varis.
Error: vari, vària, varis, vàries. Explicació: L sentit: 'divers, diferent, variat' o 'alguns, un cert nombre de', cas en què s'anteposa al nom
Error: vari, vària, varis, vàries. Explicació: L sentit: 'divers, diferent, variat' o 'alguns, un cert nombre de', cas en què s'anteposa al nom
adonar-se que...
Error: *adonar-se de que, *confiar en que, *comptar amb que, *oposar-se a que... Explicació: *de. En registres formals, les prep. preposicions a, de, en i amb (amb verbs com adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, etc. s'elideixen). En registres informals és habitual l'ús d'aquestes prep. davant la conjunció que.
Optimot
Optimot
adonar-se'n que
Error: adonar-se'n de que. Explicació: S. V que regits per les preposicions a, de, en i amb, quan es troben davant d'una oració introduïda per la conjunció que, la preposició s'elideix en els registres formals. En els registres informals és habitual el contacte entre la preposició i la conjunció que.
ADV. Tan + adj. Tant.
Error: tant + adj. Explicació: MS. adv. o loc. adv. + adj, sense -t final. Ex.: tan amics.
Error: tan quantitatiu, loc. conj. o loc. adv. Ex. tan de bo! Explicació: MS. adv. o loc., amb -t final. Solució: tant de bo!
ADVERBI. COM
No és acceptat: com bé em/et /ens/us/li/els sembli . És acceptat: com em/et /ens/us/li/els sembli més bé. Classificació: MS. Explicació: adv. com + pro. febl. Ex.: com bé us sembli → com us sembli més bé.
ADVERBI. GENS + DE + N
No és acceptat: res (de). És acceptat: gens de. Classificació: MS/L. Explicació: GENS + DE + N. Ex.: no és acceptat: ell/a no té res (de) dolent → és acceptat: no és gens dolent.
ADVERBIS EN -MENT. ACCENTUACIÓ i DIÈRESI
Classificació: O/MS. Explicació: Els adverbis acabats en -ment es formen a partir del fem. d'adj. qualificatius. Si no, a partir de la forma invariable. Si la forma femenina o invariable de l'adj. du accent o dièresi, el conserven. Inadequat: no mantenir l'accent/dièresi dels adj. fem. que en porten → adequat: mantenir l'accent/dièresi dels adj. que en duien en el fem.
Ex.: ailladament → aïlladament
aleatoriament → aleatòriament
ampliament → àmpliament
anonimament → anònimament
caoticament → caòticament
celebrement → cèlebrement
cinicament → cínicament
colericament → colèricament
comodament → còmodament
contemporaniament → contemporàniament
continuament → contínuament
contradictoriament → contradictòriament
creiblement → creïblement
cronològicament → cronològicament
debilment → dèbilment
diariament → diàriament
dificilment → difícilment
epicament → èpicament
erroniament → erròniament
espontàniament → espontàniament
esporadicament → esporàdicament
extraordinariament → extraordinàriament
facilment → fàcilment
frequentment → freqüentment
genuinament → genuïnament
geograficament → geogràficament
geometricament → geomètricament
graficament → gràficament
gratuitament → gratuïtament
habilment → hàbilment
harmonicament → harmònicament
hermeticament → hermèticament
instantaniament → instantàniament
obviament → òbviament
previament → prèviament...
Ex.: ailladament → aïlladament
aleatoriament → aleatòriament
ampliament → àmpliament
anonimament → anònimament
caoticament → caòticament
celebrement → cèlebrement
cinicament → cínicament
colericament → colèricament
comodament → còmodament
contemporaniament → contemporàniament
continuament → contínuament
contradictoriament → contradictòriament
creiblement → creïblement
cronològicament → cronològicament
debilment → dèbilment
diariament → diàriament
dificilment → difícilment
epicament → èpicament
erroniament → erròniament
espontàniament → espontàniament
esporadicament → esporàdicament
extraordinariament → extraordinàriament
facilment → fàcilment
frequentment → freqüentment
genuinament → genuïnament
geograficament → geogràficament
geometricament → geomètricament
graficament → gràficament
gratuitament → gratuïtament
habilment → hàbilment
harmonicament → harmònicament
hermeticament → hermèticament
instantaniament → instantàniament
obviament → òbviament
previament → prèviament...
afalac
Error: alfac. Classificació: L. Explicació: O. Ex.: "alfacs i agraïments..."→ afalacs i agraïments.
afeccionar-se, entusiasmar-se, enamorar-se, aviciar-se, habituar-se, acostumar-se
Error: encarinyar-se. Explicació: L
afectar una persona, animal, o cosa
Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN. Ex.: 'afectar el sistema immunitari'.
afecte, estima (subst). Apel·latiu afectuós: rei, reina; amor; estimat, estimada; vida; nino, nina...
Error: cariño, carinyo, carinyós, encarinyar-se. Classificació: O/L. Explicació: registre col·loquial. Ex.: "bon dia, cariño/carinyo" → Bon dia, amor meu.
afició, entreteniment, distracció, diversió, joc, passatemps...
Anglicisme: hobby. Classificació: L. Explicació: ang. admès, molt present als mitjans de comunicació. En cursiva Ex.: "és el seu hobby" → és el/la seva afició/entreteniment, distracció, diversió, esbargiment, joc, passatemps....
AFIRMACIÓ
Inadequat: donar per suposat, donar per supost, tenir per descomptat. Classificació: MS. Adequat: evidentment, és clar, i tant; donar per fet, per descomptat. Explicació: calc del cast. : o bé es canvia el verb de la frase feta per un altre no acceptat (per. ex. tenir), o es conjuga malament el participi del modisme. L'afirmació es pot reforçar amb les expressions següents:
Ex. Frases fetes o modismes. No acceptat: donar per suposat/supost → acceptat: donar per descomptat; tenir per descomptat → donar per descomptat.
En registre informal, s’utilitza/és freqüent la interjecció reduïda oi tant! → en registre formal, són preferibles les interjeccions I tant! o Oh, i tant! (≃ evidentment, naturalment, per descomptat).
href="https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=DESCOMPTAT&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False">Diec2. Descomptar.
href="https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=descomptat&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12352&idHit=12352&tipusFont=Fitxes+de+l%27Optimot&numeroResultat=1&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=oh%2C+i+tant%3B+naturalment%3B+per+descomptat%3B+evidentment+%2F+Expressions+d%27afirmaci%F3&tematica=&tipusCerca=cerca.tot">Optimot. Descomptat.
Ex. Frases fetes o modismes. No acceptat: donar per suposat/supost → acceptat: donar per descomptat; tenir per descomptat → donar per descomptat.
En registre informal, s’utilitza/és freqüent la interjecció reduïda oi tant! → en registre formal, són preferibles les interjeccions I tant! o Oh, i tant! (≃ evidentment, naturalment, per descomptat).
href="https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=DESCOMPTAT&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False">Diec2. Descomptar.
href="https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=descomptat&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12352&idHit=12352&tipusFont=Fitxes+de+l%27Optimot&numeroResultat=1&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=oh%2C+i+tant%3B+naturalment%3B+per+descomptat%3B+evidentment+%2F+Expressions+d%27afirmaci%F3&tematica=&tipusCerca=cerca.tot">Optimot. Descomptat.
agraït, -ïda, -ïts, -ïdes
Error: agrait, -ida, -its, -ides. Explicació: O. La dièresi generalment no marca la vocal tònica, sinó que la i o la u es troben en posició d'hiat i no de diftong, per això s'han de pronunciar en dues síl·labes separades. Mentre que infinitius i gerundis estalvien la dièresi, en els verbs el lexema dels quals acaba en vocal i la desinència hi comença, els participis presenten la i tònica formant síl·laba ella sola, entre vocals: traït, beneït, conduït, corroït esvaït, obeït, oït, traduït...
agredir una persona, un animal, algú
Error: agredir *a una persona, a un animal, a algú. Ex.: "agredir a un/a jove". Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN. Ex.: "agredir un/a jove".
agressiu, -iva
Error: agresiu, agresiva. Explicació: O. Derivat del ll. 'aggressus, -a, -um', part. Derivat del V. aggrĕdi 'agredir'. V + voc. alterna amb u entre mots de la mateixa família, o bé entre formes verbals d’un mateix paradigma: blava (blau), estival (estiu), devem (deu), vivim (viu). Els adj. acabats en -iu en el masc. fan el fem. en -iva.
AGUTS. -X
Error: perplexe. No és un mot pla. Solució: perplex. Explicació: L. del ll. perplexus, -a, -um 'entortolligat, embolicat'. Es conserva la x final del lexema ll.
AGUTS. Aquí.
Error: aqui. Explicació: O. Mot agut perquè la sÍl·laba tònica recau a l'última síl·laba. S'accentua ja que acaba en vocal.
Error: aquí està ell/a. Solució: en això hi ha, aquí hi ha, aquí rau. Explicació: MS. Calc de l'expressió/exclamació cast. 'ahí está'.
Reg. form.: d'aquí a poc. Reg. inform.: d'aquí poc. Explicació: MS. La Gramàtica de la llengua catalana de l'IEC de 2016 distingeix entre l'ús de la loc. prep. sense la prep. 'a' en regi. informals, i l'obligatorietat de la prep. en reg. formals. Ex.: "d'aquí a pocs dies serà Sant Jordi".
Entrada Optimot.
Error: aquí està ell/a. Solució: en això hi ha, aquí hi ha, aquí rau. Explicació: MS. Calc de l'expressió/exclamació cast. 'ahí está'.
Reg. form.: d'aquí a poc. Reg. inform.: d'aquí poc. Explicació: MS. La Gramàtica de la llengua catalana de l'IEC de 2016 distingeix entre l'ús de la loc. prep. sense la prep. 'a' en regi. informals, i l'obligatorietat de la prep. en reg. formals. Ex.: "d'aquí a pocs dies serà Sant Jordi".
Entrada Optimot.
AGUTS. ESTRANGERISMES. Beisbol
Error: bèisbol. Explicació: an. catalanitzat. Mot pla perquè l'accent recau a l'última síl·laba. No s'accentua, ja que no acaba amb cap de les 12 terminacions típiques: vocal (a, e, i, o, u), vocal + s (as, es, is, os, us), en, in.
AGUTS. ESTRANGERISMES. Snack
Explicació: an. Tot i que no apareix al Diec2 (2020), és un manlleu adoptat directament, sense adaptar-lo a l'ortografia catalana perquè la grafia anglesa és internacional.
Entrada Optimot.
Entrada Neoloteca.
AGUTS. ESTRANGERISMES. Tauleta
Explicació: Der. de taula. An. no admès al Diec2 (2020), adaptat a l'ortografia catalana.
AGUTS. Miraculós, -osa
Error: milagrosa, milagrossa, mil.lagrosa, mil.lagrossa. Explicació: der. del ll. mīracŭlum 'fet admirable', per via semiculta miraculosus, -a, -um. No porta ni l·l ni [s].
AGUTS. QUAN S'ACCENTUEN I QUAN NO?
Classificació: O. Explicació: els mots aguts són aquells que tenen la síl·laba tònica en l'última síl·laba (la 1a començant pel final del mot, de dreta a esquerra). S'accentuen quan acaben amb una de les dotze terminacions de les paraules agudes (VOCAL, VOCAL + S, EN, IN). Són casos especials:
Mots aguts als quals se'ls desplaça l'accent en la llengua oral i els pronunciem com a plans: alfil, centigram, ciclop, elit, fluor, futbol, iber, interval, oboè, poliglot, pipí, Raimon, tiquet, xandall , xassís, zenit, Zuric.
Optimot. Mots aguts pronunciats com a plans
Mots aguts als quals se'ls desplaça l'accent en la llengua oral i els pronunciem com a plans: alfil, centigram, ciclop, elit, fluor, futbol, iber, interval, oboè, poliglot, pipí, Raimon, tiquet, xandall , xassís, zenit, Zuric.
Optimot. Mots aguts pronunciats com a plans
ahir
Error: air. Classificació: O. Explicació: [del ll. heri, s'hi va afegir d'una a- per analogia amb altres mots com avui, així, ací, allí, etc]. Ex.: → .
Error: *al dia/en el dia d'ahir. Classificació: MS. Explicació: calc del cast. "*al/en el dia de ayer". Ex.: "havia succeït *al dia d’ahir" → havia succeït ahir/ feia unes quantes hores...
Error: *al dia/en el dia d'ahir. Classificació: MS. Explicació: calc del cast. "*al/en el dia de ayer". Ex.: "havia succeït *al dia d’ahir" → havia succeït ahir/ feia unes quantes hores...
aixafat, atabalat, cansat, carregat, fastiguejat, desbordat, esgotat...
Error: agobiat. Ex.: sentir-se agobiat. Explicació: cast. no admès.
així que, de seguida que, quan, si, tan bon punt...
Error: a la que (en sentit de 'quan').
Explicació: * no té valor temporal
ajudar una persona, algú
Error: ajudar a una persona, a algú. Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN. Ex.: ajudar la meva mare.
ajudar, ajudant, ajudat
Error: ayudar, ayudant, ayudat. Explicació: O. Del ll. amb j: adjūtare, der. freqüentatiu del ll. adjūvare, derivat de juvare.
al cap de dos/dues setmanes
Error: a les dos setmanes, als pocs dies. Classificació: MS. Explicació: calc del cast "a las dos semanas, a los pocos días". Ex.: "als pocs dies em van venir a buscar" → al cap de pocs dies em van venir a buscar
al contrari
No acceptat: el contrari. Classificació: MS. Acceptat: el contrari. Explicació: calc cast. Ex.: tot el contrari a / de → tot al contrari a / de.
al matí, a la tarda, al vespre, a la nit
Error: de matí/ns, de tarda/es, de vespre/s, de nit/s. Explicació: MS. Calc del cast. 'de mañana, de tarde, de noche'. SPrep. introduït per la prep. a + art. 'el' en cat., mentre que en cast. per la prep. 'de'.
alarmar una persona, algú
Error: alarmar *a una persona, *a algú. Ex.: "va alarmar *a en Joel". Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN. Ex.: "va alarmare n Joel".
algú ser/trobar-se en un lloc
Error: *allà estava ell. Explicació: MS. S'utilitza el verb ser o trobar-se (i no estar) per indicar que algú es troba en un lloc.
algún, -a
Error: algun. Explicació: O/MS. Calc del cast algún, apòcope de l'adj. masc. alguno davant de N masc. Ex.: "algun dia".
algun, -a, -ns, -es
Error: un, -a, -ns, -es. Classificació: MS. Explicació: no és art. sinó indefinit. Ex.: "fa unes setmanes que no el veig" → fa algunes setmanes que no el veig.
Optimot
Optimot
alguna cosa, quelcom: sentit indefinit
Error: algo.
Explicació: L
Només és correcte com a prefix algo-: 'dolor'.
Alliberació, alliberament
Error: lliberació, lliveració. Explicació: a partir de l'adj. 'lliure', per prefixació i afegint el prefix a- podem formar el nom.
almenys, si més no, pel cap baix, ben bé, com a mínim, tirant curt, etc.
Error: per lo menys. Explicació: calc del cast. Es poden fer servir adv. i loc. amb valor d'aproximació per substituir aquesta construcció. Entrada Optimot.
als
Error: a els. Explicació: O/M. Les preposicions a, de i per (o per a), quan van seguides dels articles definits masculins el i els, es contreuen gràficament.
altre, -a
No acceptat: altre + adj. fem. davant de N fem. Classificació: O/MS. Acceptat: altra + adj. fem. Explicació: altra + N fem., ja que ha de concordar.
Ex.: No acceptat → Acceptat
altre banda, cosa, persona, vegada... → altra banda, cosa, persona, vegada...
NOTA: en els SN coordinants l'un i l'altre (i les seves variants) han d'anar tots dos sintagmens intriduïts per l'article. Ex.: No acceptat → Acceptat
un per altre, l'un per altre, un per l'altre → l'un per l'altre
Ex.: No acceptat → Acceptat
altre banda, cosa, persona, vegada... → altra banda, cosa, persona, vegada...
NOTA: en els SN coordinants l'un i l'altre (i les seves variants) han d'anar tots dos sintagmens intriduïts per l'article. Ex.: No acceptat → Acceptat
un per altre, l'un per altre, un per l'altre → l'un per l'altre
altres, als altres
Error: demés, als demés. Explicació: MS. Calc del cast. demás, adv. inv. , precedit o no d'article.
amagat, d';
Error: *a amagades, *d'amagades. Classificació: MS. Explicació: calc del cast a escondidas. Ex.: "els havia d'agafar d'amagades d'un laboratori..." → els havia d'agafar d'amagat/per sota mà d'un laboratori. També d'amagatotis.
amb els nervis
Error: *dels nervis. Explicació: MS. Calc. del cast. 'estar de los nervios'. Altres solucions: 'fer posar els nervis de punta', 'posar-se-li a algú els nervis de punta'...
anant cap a
Error: camí de, camí a. Classificació: MS/L. Explicació: loc. prep. Calc del cast. 'camino de'. Ex.: "camí de casa"→ anant cap a casa; "camí de l'hospital" → anant cap a l'hospital
anar (a), anar-se'n
Error: anar-se (a). Explicació: MS. V. pron., amb doble pro. febl. Col·locació de l'apòstrof: me'n vaig, te'n vas, se'n va, ens n'anem, us n'aneu, se'n van. Ex.: me'n vaig anar a dormir, ; me n'havia anat a descansar.
anar-hi
Error: anar. Ex.: "intentava *anar". Explicació: MS. V. pron. amb el pro. 'hi'. Ex.: "intentava anar-hi".
anat, se n'havia
Error: s'havia anat. Classificació: MS. Explicació: V pronominal anar-se'n. Ex.: s'havia anat de la reunió → se n'havia anat/ havia marxat de la reunió.
Conjugació
Conjugació
anéssim, anéssiu
Error: *ens anéssim, *us anéssiu. Classificació: MS Explicació: V amb doble pronom, anar-se'n. Ex.: "vaig dir que ens anéssim" → vaig dir que ens n'anéssim; "vaig dir que us anéssiu" → vaig dir que us n'anéssiu.
ANGLICISMES.
Tot i que l'ús de cursiva per a estrangerismes no és normativa lingüística, normalment s'escriuen en cursiva. Excepcions: es poden escriure en lletra rodona: si és conegut per la gran majoria; si apareix en textos divulgatius; si apareixen més manlleus al text...
anglicisme → català
Mobbing, bullyng, sexing. Ang. no adaptat gràficament → assetjament psicològic (escolar, laboral, immobiliari, sexual. Potser perquè tot just la reforma la Llei del codi penal (1995: el títol VII només incloïa un article genèric de les tortures i altres delictes contra la integritat moral) del 2010 va introduir especificacions per a diferents modalitats d’assetjament no s'han adaptat encara.) Explicació: L específic. Entrada GREC. Entrada Optimot. Entrada Optimot.
shock → xoc
anglicisme → català
Mobbing, bullyng, sexing. Ang. no adaptat gràficament → assetjament psicològic (escolar, laboral, immobiliari, sexual. Potser perquè tot just la reforma la Llei del codi penal (1995: el títol VII només incloïa un article genèric de les tortures i altres delictes contra la integritat moral) del 2010 va introduir especificacions per a diferents modalitats d’assetjament no s'han adaptat encara.) Explicació: L específic. Entrada GREC. Entrada Optimot. Entrada Optimot.
shock → xoc
APOSTROFACIÓ art. 'el', 'la' i la prep. 'de' + mots que comencen per O, HO
Error: la + opinió. Explicació: els articles definits 'el' i 'la' i la preposició de s'apostrofen davant de mots començats amb vocal o hac:. Excepció: no s'apostrofen els art. f. 'la' i 'na' davant de mots f. que comencen amb vocal dèbil i, u àtones, precedides o no de hac (hi, hu). Per tant, aquesta excepció no té en compte els mots que comencen amb o- ortogràfica àtona, pronunciada [u] en els dialectes orientals, i que sí que s'apostrofen. Ex: l'obediència, l'obertura, l'obesitat, l'objecció, l'objectivitat, l'obligació, l'obra, l'obsessió, l'obtenció, l'obvietat, l'ocasió, l'ocupació, l'odissea, l'ofensa, l'oferta, l'oligarquia, l'olimpíada, l'ombra, l'omnisciència, l'ona, l'onomatopeia, l'operació, l'opinió, l'opressió, l'oportunitat, l'oració, l'ordre, l'orella, l'organització, l'orientació, l'ouija...
aquest, -a, -sts, -estes
Error: .darrere N o Adj. Classificació: MS. Explicació: en cast., darrere del N o Adj té un sentit pejoratiu. En cat., es col·loca davant del N. Ex.: "el pesado ese" → aquest/aquell pesat.
arracada
Error: un/el pendent, una/l' arrecada. Explicació: L/O. No deriva del ll. 'pendens' o del cast. 'pender', sinó de l'hispanoàrab *al-qarrâ, íd., a través d'una forma més ant. alcarrada, amb metàtesi. Entrada Diccionari.cat.
arran de
No és acceptat: (a) arrel de, (a) rel de. És acceptat: arran de. Classificació: MS. Explicació: calc del cast. de la loc. prep. 'a raíz de', amb dos valors:
Ex.: *A arrel d'això → A arran d'això.
- Después de: 'immediatament després', 'tot seguit de'.
- Como consecuencia de: arran de, amb motiu de.
Ex.: *A arrel d'això → A arran d'això.
ART + QUAL
Error: *del qual. Classificació: S. Explicació: en les O. Sub. Adj. o del relatiu especificativa no es pot utilitzar el pro. relatiu compost d'art. + qual. Ex.: "Era un futbolista, del qual va obtenir molts títols" → Era un futbolista que va obtenir molts títols.
Optimot
Optimot
artèria
Error: arteria. Explicació: L. És esdrúixola (fem.), i totes s'accentuen. Els mots acabats en -ària, -èria, -íria, -òria i -úria s'accentuen sempre, ja que són esdrúixols. Ex.: solitària, matèria, valquíria, història, centúria.
article + dies
Error: article + dies de la setmana.
el dilluns
el dimarts
el dimecres
el dijous
el divendres
el dissabte
el diumenge
Explicació: M/S el + dia = cada dia
ARTICLE FEM. 'LA' NO S'APOSTROFA
No acceptat: l'idea. Acceptat: la idea. Classificació: O/MS. Explicació: l'art. def. la NO s'apostrofa davant de mots fem. que comencen per I, U, HI, HU àtones. En canvi, SÍ que s'apostrofen quan comencen amb vocal I, U, HI, HU tòniques.
Aquesta excepció tampoc no té en compte els mots que comencen amb o- ortogràfica àtona, pronunciada [u] en els dialectes orientals, i que sí que s'apostrofen.
Ex.: no acceptat amb i àtona → acceptat sense apòstrof: l'i → la i, l'iaia → la iaia, l'icona → la icona, l'icterícia → la icterícia, l'idea → la idea, l'identificació → la identificació, l'identitat → la identitat, l'ideologia → la ideologia, l'ignorància → la ignorància, l'il·legalitat → la il·legalitat, l'il·luminació → la il·luminació, l'il·lusió → la il·lusió, l'Il·lustració → la Il·lustració, l'imaginació → la imaginació, l'imitació → la imitació, l'immaduresa → la immaduresa, l'immediatesa → la immediatesa, l'immobilització → la immobilització, l'immolació → la immolació, l'immortalitat → la immortalitat, l'immunitat → la immunitat, l'immunoteràpia → la immunoteràpia, l'impaciència → la impaciència, l'imparcialitat → la imparcialitat, l'imperfecció → la imperfecció, l'impermeabilitat → la impermeabilitat, l'impersonalitat → la impersonalitat, l'impertinència → la impertinència, l'impetuositat → la impetuositat, l'implantació → la implantació, l'implementació → la implementació, l'implicació → la implicació, l'implosió → la implosió, l'impopularitat → la impopularitat, l'importació → la importació, l'importància → la importància, l'imposició → la imposició, l'impossibiliat → la impossibilitat, l'impossibiliat → la impossibilitat, l'impotència → la impotència, l'imprecisió → la imprecisió, l'impregnació → la impregnació, l'impremta → la impremta, l'impressió → la impressió, l'improvisació → la improvisació, l'imprudència → la imprudència, l'impugnació → la impugnació, l'impulsivitat → la impulsivitat, l'impunitat → la impunitat, l'impunitat → la impunitat, l'inaccessibilitat → la inaccessibilitat, l'inactivitat → la inactivitat, l'inadaptació → la inadaptació, l'inadvertència → la inadvertència, l'inatenció → la inatenció, l'inauguració → la inauguració, l'incandescència → la incandescència, l'incapacitació → la incapacitació, l'incertesa → la incertesa, l'incidència → la incidència, l'incineració → la incineració, l'inclinació → la inclinació, l'inclusió → la inclusió, l'incoherència → la incoherència, l'incomoditat → la incomoditat, l'incompetència → la incompetència...
Ex.: no acceptat amb u àtona → acceptat sense apòstrof: l'u → la u, l'ubicació → la ubicació, l'ullada → la ullada, l'ullera → la ullera, l'ultradreta → la ultradreta, l'unanimitat → la unanimitat, l'unglada → la unglada, l'unificació → la unificació, l'uniformitat → la uniformitat, l'unió → la unió, l'unitat→ la unitat, l'universalització→ la universalització, l'universitat→ la universitat, l'urbanització → la urbanització, l'urgència→ la urgència, l'urticària→ la urticària, l'usuària→ la usuària, l'utilitat→ la utilitat, l'utilització → la utilització, l'utopia → la utopia...
Ex.: no acceptat amb hi àtones → acceptat sense apòstrof: l'hibernació → la hibernació, l'hibridació → la hibridació, l'hidratació → la hidratació, l'higienista → la higienista, l'hipèrbole → la hipèrbole, l'hipermetropia → la hipermetropia, l'hipersensibilitat → la hipersensibilitat, l'hipertensió→ la hipertensió, l'hipertròfia→ la hipertròfia, l'hipnosi→ la hipnosi, l'hipnosi → la hipnosi, l'hipocresia → la hipocresia, l'hipocresia → la hipoglucèmia, l'hiponímia → la hiponímia, l'hipoteca → la hipoteca, l'hipotensió → la hipotensió, l'hipotenusa → la hipotenusa, l'hipòtesi → la hipòtesi, l'hipòtesi → la hipòtesi, l'histamina→ la histamina, l'història→ la història, l'historieta→ la historieta, l'historieta→ la historieta...
Ex.: no acceptat amb hu àtones → acceptat sense apòstrof: l'humanitat → la humanitat, l'humanització → la humanització, l'humificació → la humificació, l'humiliació → la humiliació, l'humilitat → la humilitat...
+ info: APOSTROFACIÓ DE L'ARTICLE LA.
Aquesta excepció tampoc no té en compte els mots que comencen amb o- ortogràfica àtona, pronunciada [u] en els dialectes orientals, i que sí que s'apostrofen.
Ex.: no acceptat amb i àtona → acceptat sense apòstrof: l'i → la i, l'iaia → la iaia, l'icona → la icona, l'icterícia → la icterícia, l'idea → la idea, l'identificació → la identificació, l'identitat → la identitat, l'ideologia → la ideologia, l'ignorància → la ignorància, l'il·legalitat → la il·legalitat, l'il·luminació → la il·luminació, l'il·lusió → la il·lusió, l'Il·lustració → la Il·lustració, l'imaginació → la imaginació, l'imitació → la imitació, l'immaduresa → la immaduresa, l'immediatesa → la immediatesa, l'immobilització → la immobilització, l'immolació → la immolació, l'immortalitat → la immortalitat, l'immunitat → la immunitat, l'immunoteràpia → la immunoteràpia, l'impaciència → la impaciència, l'imparcialitat → la imparcialitat, l'imperfecció → la imperfecció, l'impermeabilitat → la impermeabilitat, l'impersonalitat → la impersonalitat, l'impertinència → la impertinència, l'impetuositat → la impetuositat, l'implantació → la implantació, l'implementació → la implementació, l'implicació → la implicació, l'implosió → la implosió, l'impopularitat → la impopularitat, l'importació → la importació, l'importància → la importància, l'imposició → la imposició, l'impossibiliat → la impossibilitat, l'impossibiliat → la impossibilitat, l'impotència → la impotència, l'imprecisió → la imprecisió, l'impregnació → la impregnació, l'impremta → la impremta, l'impressió → la impressió, l'improvisació → la improvisació, l'imprudència → la imprudència, l'impugnació → la impugnació, l'impulsivitat → la impulsivitat, l'impunitat → la impunitat, l'impunitat → la impunitat, l'inaccessibilitat → la inaccessibilitat, l'inactivitat → la inactivitat, l'inadaptació → la inadaptació, l'inadvertència → la inadvertència, l'inatenció → la inatenció, l'inauguració → la inauguració, l'incandescència → la incandescència, l'incapacitació → la incapacitació, l'incertesa → la incertesa, l'incidència → la incidència, l'incineració → la incineració, l'inclinació → la inclinació, l'inclusió → la inclusió, l'incoherència → la incoherència, l'incomoditat → la incomoditat, l'incompetència → la incompetència...
Ex.: no acceptat amb u àtona → acceptat sense apòstrof: l'u → la u, l'ubicació → la ubicació, l'ullada → la ullada, l'ullera → la ullera, l'ultradreta → la ultradreta, l'unanimitat → la unanimitat, l'unglada → la unglada, l'unificació → la unificació, l'uniformitat → la uniformitat, l'unió → la unió, l'unitat→ la unitat, l'universalització→ la universalització, l'universitat→ la universitat, l'urbanització → la urbanització, l'urgència→ la urgència, l'urticària→ la urticària, l'usuària→ la usuària, l'utilitat→ la utilitat, l'utilització → la utilització, l'utopia → la utopia...
Ex.: no acceptat amb hi àtones → acceptat sense apòstrof: l'hibernació → la hibernació, l'hibridació → la hibridació, l'hidratació → la hidratació, l'higienista → la higienista, l'hipèrbole → la hipèrbole, l'hipermetropia → la hipermetropia, l'hipersensibilitat → la hipersensibilitat, l'hipertensió→ la hipertensió, l'hipertròfia→ la hipertròfia, l'hipnosi→ la hipnosi, l'hipnosi → la hipnosi, l'hipocresia → la hipocresia, l'hipocresia → la hipoglucèmia, l'hiponímia → la hiponímia, l'hipoteca → la hipoteca, l'hipotensió → la hipotensió, l'hipotenusa → la hipotenusa, l'hipòtesi → la hipòtesi, l'hipòtesi → la hipòtesi, l'histamina→ la histamina, l'història→ la història, l'historieta→ la historieta, l'historieta→ la historieta...
Ex.: no acceptat amb hu àtones → acceptat sense apòstrof: l'humanitat → la humanitat, l'humanització → la humanització, l'humificació → la humificació, l'humiliació → la humiliació, l'humilitat → la humilitat...
+ info: APOSTROFACIÓ DE L'ARTICLE LA.
ARTICLE NEUTRE LO + Adj.
Inadequat: lo bo, lo bonic, lo barat, lo dolent.... Classificació: M. Adequat: canviar lo per el o allò. Explicació: no s'ha de confondre l'article definit dels parlars occidentals amb la forma neutra de l'article 'el'. L'article neutre lo no és admès en registres formals.
Ex.: lo bo → el /allò bo, lo bonic → el/allò bonic, lo barat → el/allò barat, lo dolent → el/allò dolent, de lo afortunada que soc → de la sort que tinc, és millor de lo esperat → ... del que esperava/d'allò que esperava...
Inadequat: lo que. Classificació: Ms. Adequat: el que, allò que.
NOTA: allò només és admès davant d'una O. Sub. Adj. o de rel., o bé d'un adj. o d'un adj. modificat per un adv.
Article neutre lo
Article neutre lo + adj.
Article neutre lo + que
Ex.: lo bo → el /allò bo, lo bonic → el/allò bonic, lo barat → el/allò barat, lo dolent → el/allò dolent, de lo afortunada que soc → de la sort que tinc, és millor de lo esperat → ... del que esperava/d'allò que esperava...
Inadequat: lo que. Classificació: Ms. Adequat: el que, allò que.
NOTA: allò només és admès davant d'una O. Sub. Adj. o de rel., o bé d'un adj. o d'un adj. modificat per un adv.
Article neutre lo
Article neutre lo + adj.
Article neutre lo + que
asseure, assegut
Error: sentar, sentat. Explicació: L valor de 'assentar. Consolidar, establir, fixar, posar' , no de seure
atendre + CD animat
Error: atendre *a les persones greus. Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN. Ex.: "van atendre els pacients greus".
avall, més avall, per avall, de... en/per avall
Error: en vall. Explicació: MS. Confusió de l'adv. de lloc amb la loc. prep. 'de... en avall [o de... per avall]'. Nom Diec2.
avorrir(-se), avorrint(-se), avorrit, -ida, -its, -ides
Error: aborrir(-se), aburrir-se, avurrir(-se); aborrint-se, aburrint-se, avurrint-se; aborrit, aburrit, avurrit. Explicació: O. Evolució etimològica del llatí al català: la 'b' d''abhorrere' > avorrir, es va transformar en 'v', en lloc de desaparèixer.
AVUI. Avui, avui dia, avui en dia, en el dia d'avui, actualment, ara per ara, ara com ara, en l'època present
Error: a data d'avui, a dia/es d'avui. Explicació: L. Calc d'expressions cast. com 'a fecha de hoy', 'a data d'avui'....
B/V. PSEUDODERIVATS
Classificació: O/L. Explicació: els pseudoderivats o falsos derivats són mots que, a diferència de la majoria de paraules de la mateixa família, s'escriuen amb una lletra diferent, ja que s'han incorporat posteriorment a la llengua. Per tal de poder-los distingir de l'evolució etimològica que han seguit la resta de mots, les noves incorporacions s'han derivat directament del llatí, per la qual cosa són mots cultes. Ex. de cultismes pseudoderivats:
Llatí → mot primitiu → mots derivats → pseudoderivat o fals derivat
abŏrtāre → avortar → avortament, avortista → abortiu
('deixar de viure')
verrūca → berruga → berrugós → verrucós, verruciforme
calvus → calb, -a, calbejar, calbot → calbesa → calvície
cerĕbrum → cervell → cervellet... → cerebral, cerebel, cerebritis
curvus, -a, -um → corb → corba, corbar, encorbar → curvatiu, curvatura, curvilini
dēbēre → deure → devia, -es, -a → dèbit
scrībĕre → escriure → escrivà, escrivent, escrivania → escriba
labium → llavi → llaviejar, llavifès, llavigròs → labial, labialització, labialitzar
lībĕru → lliure → lliurement, lliurepensador → liberal, liberalisme, liberalització, liberalitzar
mŏvēre → moure → movible, moviment → automòbil, mòbil, mobilitat, mobilització, mobilitzar
nūbĭlu → núvol → ennuvolar-se, ennuvolat, nuvolada, nuvolat, nuvolós, nuvolositat → nebulitzador, nebulitzar, nebulós, nebulosa, nebulosament, nebulositat
prŏbāre → aprovar, comprovar, prova, provable, provador, provar, provatura, proveta → → improbable(ment), probable(ment), probabilitat
Llatí → mot primitiu → mots derivats → pseudoderivat o fals derivat
abŏrtāre → avortar → avortament, avortista → abortiu
('deixar de viure')
verrūca → berruga → berrugós → verrucós, verruciforme
calvus → calb, -a, calbejar, calbot → calbesa → calvície
cerĕbrum → cervell → cervellet... → cerebral, cerebel, cerebritis
curvus, -a, -um → corb → corba, corbar, encorbar → curvatiu, curvatura, curvilini
dēbēre → deure → devia, -es, -a → dèbit
scrībĕre → escriure → escrivà, escrivent, escrivania → escriba
labium → llavi → llaviejar, llavifès, llavigròs → labial, labialització, labialitzar
lībĕru → lliure → lliurement, lliurepensador → liberal, liberalisme, liberalització, liberalitzar
mŏvēre → moure → movible, moviment → automòbil, mòbil, mobilitat, mobilització, mobilitzar
nūbĭlu → núvol → ennuvolar-se, ennuvolat, nuvolada, nuvolat, nuvolós, nuvolositat → nebulitzador, nebulitzar, nebulós, nebulosa, nebulosament, nebulositat
prŏbāre → aprovar, comprovar, prova, provable, provador, provar, provatura, proveta → → improbable(ment), probable(ment), probabilitat
Baix. A baix
Error: abaix. Explicació: O/MS. Loc. prep. que s'escriu separada. Confusió ortogràfica, ja que en cast. ('arriba') s'escriu junt.
ballar
Inadequat: fer vetllar. Classificació: L. Adequat: fer ballar. Explicació: vetllar no significa 'dansar', sinó quedar-se la nit despert. Ex.: "li estava fent vetllar el cap" → li estava fent ballar el cap.
bastant, bastants. Bastant de
Error: bastant, -a.
Explicació: L
no té valor de quantitat per sobre, sinó de quantitat suficient
beneït, -ïda, -ïts, -ïdes
Error: beneit, -ida, -its, -ides. Explicació: O. La dièresi generalment no marca la vocal tònica, sinó que la i o la u es troben en posició d'hiat i no de diftong, per això s'han de pronunciar en dues síl·labes separades. Mentre que infinitius i gerundis estalvien la dièresi, en els verbs el lexema dels quals acaba en vocal i la desinència hi comença, els participis presenten la i tònica formant síl·laba ella sola, entre vocals: agraït, traït, conduït, corroït esvaït, obeït, oït, traduït...
bevent
Error: beguent. Explicació: M. Bevent en registres formals. Els verbs de lexema velar fan el gerundi en gu en registres informals.
bloguer, -a
Error: blogger. Classificació: L. Explicació: ang. substituït per la forma catalana, la més acceptada pels mitjans de comunicació, les universitats i especialistes. Si s'utilitza, en cursiva. Ex.: "va començar com a blogger i ha acabat com a inluencer" → va començar com a bloguer i ha acabat com a influenciador.
bonic, fantàstic, fabulós, magnífic, genial, fenomenal, formidable, excel·lent, extraordinari, increïble, meravellós, sensacional, etc.
Error: guai. Explicació: L s'empra molt en el registre col·loquial
calfred, esgarrifança
Error: escalfred, esgarrifansa. Classificació: L. Explicació: calc del cast 'dar escalofríos'. Ex.: em donava algun calfred → sentia algun calfred.
CAMÍ. Anant cap a; caminada
Error: camí de. Solució: anant cap a. Explicació: calc de la loc. prep. cast.
Error: caminata. Solució: caminada (llarga), passejada.
cap a ell/a
https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=cap+a&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12204&idHit=12204&tipusFont=Fitxes+de+l%27Optimot&numeroResultat=2&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=%27cap%27+o+%27cap+a%27%3F+%2F+Nova+gram%E0tica&tematica=&tipusCerca=cerca.tot
Entrada Optimot.
cap a una hora determinada
Error: sobre una hora determinada. Ex.: sobre aquella hora. Explicació: MS. Calc del cast. La prep. 'sobre' referida a un valor temporal és una interferència. Altres expressions: 'al voltant de'.
cap dels dos, cap dels tres
Error: els dos, els tres. Explicació: MS. calc del cast. 'los dos', 'los tres'... Entrada Optimot.
capbaix, capcot
No és acceptat: cap baix, cap baixa. És acceptat: capbaix, capcot. Classificació: L. Explicació: mot compost. S'escriu junt.
Ex.: no és acceptat: "se la veia cap baixa" → és acceptat: se la veia capbaixa, capcota.
Ex.: no és acceptat: "se la veia cap baixa" → és acceptat: se la veia capbaixa, capcota.
capdavall, al; comptat i debatut
Error: *en total. Classificació: L/MS. Explicació: calc del cast 'en total'. Ex.: "En total diria que en vam crear aproximadament uns 10.000..."→ Al capdavall/Comptat i debatut... Altres solucions: construccions amb gerundi. Ex.: Sumant-ho tot...
captiu, captivitat
Error: cautiu, cautivitat. Classificació: O/L. Explicació: calc del cast. 'cautivo', 'cautividad'. Ex.: "tenen en cautiu/cautivitat" → tenen captiu/en captivitat.
CASTELLANISMES LÈXICS
No és acceptat: els mots o expressions estrangeres no assimilats al català. Es consideren manlleus no admesos per innecessaris, o interferències anomenades barbarismes (la majoria, castellanismes), ja que el Diec2 té formes genuïnes per expressar el mateix concepte. És acceptat: el manlleu o préstec que no té una forma genuïna. Classificació: L. Ex.: no és acceptat: Barbarisme → és acceptat: Forma admesa.
Barbarisme (castellanismes lèxics)→ Forma admesa
abarcar → abastar, abraçar, comprendre
abort → avortament
acantilat → penya-segat, espadat
acaudalat → acabalat, adinerat
acera → vorera, voravia
aclaració → aclariment
aclarar → aclarir || aclarar-se → entendre-s’hi
aconteixement → esdeveniment, fet
acosar → encalçar, empaitar || assetjar
acreedor → creditor
acribillar → crivellar, cosir || escometre, assetjar
acunyar → encunyar
adelantar → avançar
ademés → a més, a més a més
adoquí → llamborda, llambordí
aduana → duana
a escondidas → d'amagat, d'amagatotis, per sota mà
afiançar → afermar, consolidar, refermar
afincar-se → establir-se
agalles → ganyes || coratge, valor, pit
agobiar → aclaparar, atabalar, angoixar, molestar
agravant → agreujant
agravi → greuge
agraviar → agreujar, ofendre
agulletes → cruiximent, punxades, fiblades || tenir agulletes → estar cruixit, estar baldat, fer mal tot
ajuar → aixovar
alambrada → filat, reixat
albacea → marmessor
albornós → barnús
aleació → aliatge
alentar → encoratjar, animar, donar ànim
alevosia → traïdoria
alfombra → catifa, estora
alimentici → alimentari || alimentós
aliviar → alleujar, calmar, alleugerir
almeja → cloïssa, copinya
altillo → entresolat, terrabastall || dalts || antosta, sostremort
àmbar → ambre
amortiguador → amortidor
anclar → ancorar
andami → bastida
apariència → aparença, aspecte
apelotonar, apilotonar → amuntegar, apilotar
aplaçar → ajornar, diferir
aplastant → esclafador || aclaparador, indiscutible, contundent
apoiar → recolzar || ajudar, donar suport, fer costat
apressuradament → apressadament, precipitadament
apretar → estrènyer, prémer, pitjar
apuro → dificultat, compromís, tràngol, embolic
arandela → volandera
arreglo → reparació, adob || arranjament
arrepentir-se → penedir-se
arrojar → llançar, tirar || vomitar, perbocar
artilugi → artefacte, giny
assafata → hostessa, auxiliar de vol
assecar, secar → eixugar (una cosa que ja està molla: roba, cabell, llàgrimes, estris de cuina, roba...)
assustar → espantar, esglaiar
atemoritzar → atemorir
aterrat → aterrit, atemorit, espantat
atiborrar → embotir, atapeir, farcir || atiborrar-se → atipar-se, afartar-se
atinar → acudir-se, encertar, caure-hi
atracón → atipar-se, afartar-se, fer-se un fart/tip de menjar. Col.: omplir el pap.
atravessar → travessar. Fig. passar
auto (en dret) → interlocutòria || autos → actuacions
averiguar → esbrinar, indagar, descobrir
bactèria → bacteri
badén → gual
bahia → badia
balsa → rai
bandeja → safata, plata, plàtera
barco → vaixell, embarcació
barnissar → envernissar
bassura → escombraries, brossa
bemol → bemoll
berberetxo → catxel, escopinya
bissagra → frontissa
bisuteria → bijuteria
bolleria → brioixeria, pastes
bolso → bossa, bossa de mà
boquilla → broquet
borde → vora, caire, cantell || antipàtic, estúpid, repel·lent, malcarat
borrador → esborrany || esborrador
borrar → esborrar
bòveda → volta
brillo → brillantor, lluentor
bulla → bullícia, sarau
bulto → embalum, paquet || bony || silueta, ombra
bursàtil → borsari
búsqueda; en busca i captura → recerca, cerca; en crida i cerca
cadera → maluc, costat
calderilla → xavalla, moneda menuda, moneda petita
calentar → escalfar
callo → ull de poll, durícia || callos → tripes
camarot → cabina
camilla → llitera
candau → cadenat
canica → bala
cansanci → cansament, fatiga
cantera → pedrera || planter
caradura → barrut, penques
carinyo → afecte, estima || estimat estimada, amor meu, xato xata
carretilla → carretó, bolquet
cata → tast, degustació
catarata → cascada || cataracta
catxondo → divertit, graciós, de la broma || calent
colilla → burilla, punta de cigar, llosca
colmado → botiga de queviures, adrogueria
colmo → súmmum || ser el colmo → ser el súmmum; passar de mida; ser allò que no hi ha
colúmpio → gronxador
colxoneta → matalàs, matalasset
comadrona → llevadora
companyerisme → companyonia, camaraderia
cordillera → serralada
corretejar → rondar, vagarejar
corxea → corxera
covardía, cobardía → covardia
crio → criatura, nen
cuclillas, en → a la gatzoneta
cumpleanys → aniversari, natalici || feliç cumpleanys! → per molts anys!
currar → pencar
curva → revolt || corba
decepcionar → decebre
demés, els → els altres, la resta
derrame → vessament
desahogar, desafogar → desfogar
desahuci → desnonament
desarrollo → desenvolupament, desenrotllament, creixement...
desarrollar, desarrotllar → desenvolupar, desenrotllar...
desencontre → desacord, desavinença, discrepància
despedir → acomiadar, dir adeu, despatxar
desperdici → desaprofitament, malbaratament || deixalla, residu
despegar [avió] → enlairar-se, envolar-se, prendre/aixecar el vol
despotricar → malparlar, dir penjaments, dir fàstics
despreci → menyspreu
detentar → detenir, mantenir, ocupar
disfrutar → gaudir, divertir-se, xalar, passar-s’ho bé, passar una bona estona, viure la vida; passar-s'ho bomba, passar-s'ho pipa, passar-s'ho teta; treure profit, aprofitar, beneficiar-se; tenir bona salut, tenir una bona posició; disposar de temps lliure, etc.
ditxós → maleït, renoi de, diantre de, coi de
dolència → malaltia, mal, xacra
durader → durador, durable
empalagós → embafador
empapar → amarar, xopar || estar empapat → estar xop
empaste → obturació, empastament
empenyar → empenyorar || empenyar-se → entossudir-se, entestar-se
empolvar → empolvorar
empotrar → encastar
encarinyar-se → aficionar-se, encapritxar-se, encaterinar-se
encimera → taulell de cuina, fogons || placa de cocció, placa de focs
ensangrentar(-se) → ensangonar(-se)
enfermera → infermera
enfermetat → malaltia
enganxina → adhesiu
enredadera → planta enfiladissa
ensaladilla russa → ensalada russa
ensomni [ensueño] → somni, fantasia, il·lusió
enterar-se → assabentar-se, adonar-se, saber
entreno → entrenament
enxufe → endoll || padrins, influències || tenir enxufe → tenir padrins, tenir influències, anar recomanat
descabellat, -ada, sentit figurat → esbojarrat, -ada. Ex.: consell descabellat → consell esbojarrat; idea descabellada → idea esbojarrada
escuet → escarit, concís, sobri
espinillera → canyellera
espònsor → patrocinador
estallar → petar, esclatar
esternó → estern, estèrnum
estorbar → destorbar, fer nosa
excluir → excloure
exprimir → esprémer
extraditar → extradir
de paso → de passada
fallo → fallada, error || decisió, dispositiva
farol → fanal || fanfarronada || catxa
farola → fanal
fastidiar → fastiguejar, empipar, fotre
felpa → pelfa
financiació → finançament
finiquito → liquidació, quitança
fletar → noliejar, llogar
forani → forà
fregona → pal de fregar
frescura → frescor
fresó → fraga, maduixot
fruits secs → fruita seca
gafe → malastruc || ser gafe → portar mala sort, portar malastrugança
ganància → guany
garantitzar → garantir
gasto → despesa
gelos → gelosia
gimnàsia → gimnàstica
glaciar → glacera
golpista → colpista
gorro → casquet, gorra
graffiti → grafit
griferia → aixeteria, aixetes
guixeta → taquilla
hombrera → musclera
hombro → espatlla, muscle
hortera → carrincló, quico, vulgar, xaró, de mal gust
hospedar → allotjar, hostatjar
hosteleria → hostaleria, hoteleria
immediacions → rodalia, voltants
imponible → imposable
inalàmbric → sense fil
incautar → confiscar, requisar, decomissar
incluir → incloure
inconfundible → inconfusible
ingle → engonal
innumerable → innombrable
inolvidable → inoblidable
insertar → inserir
intermig → intermedi
interrumpir → interrompre
inverosímil → inversemblant
jalar → halar, calar, endrapar
juanete → galindó
juerga → gresca, tabola || anar de juerga → anar (o sortir) de marxa, anar (o sortir) de festa
lacra → xacra, tara || flagell, plaga
làmpara → llum (masculí)
làtigo → fuet
lejia → lleixiu
liat → enfeinat, atrafegat
liar-la → fer-la bona, fer-la grossa
lio → embolic, embrolla, merder, sidral
liquidesa → liquiditat
llamatiu → cridaner, llampant, viu
lograr → aconseguir
mando → comandament || cap
manivela → manovella, maneta
mansana, mançana → illa (de cases)
màstil → pal, arbre || asta
matadero → escorxador
maton → pinxo, perdonavides
medir → mesurar, amidar, prendre mides, fer, tenir
melenut → cabellut, pelut
membrillo → codonyat
menospreci → menyspreu
mercancia → mercaderia
merengue → merenga
mermelada → melmelada
migeval, mitgeval → medieval
mitja, promig → mitjana
muleta (bastó) → crossa
munyeca → canell, puny
Nit Bona → nit de Nadal
Nit Vella → nit de Cap d’Any
nombrar → nomenar || anomenar
novatada → quintada, patenta
novedós → nou, innovador
nòvia → xicota, promesa || núvia
nòvio → xicot, promès || nuvi
nutrir → nodrir
ojalà → tant de bo
omitir → ometre
omplenar → omplir, emplenar
on-line, online → en línia
orfelinat → orfenat
otorgar → atorgar
pajarita → ocellet, ocell de paper || corbatí, corbata de llacet
palco → llotja
palomitas → crispetes, rosetes
panyal → bolquer
papilla → farinetes || puré [de fruita o verdura]
paro → atur, desocupació || aturada
parte → comunicat, informe, informació
parxe → pegat, pedaç
passe → passi || passada (esport) || projecció
passillo → corredor, passadís
patada → puntada de peu, cop de peu || guitza
paulatí → progressiu, gradual
peató → vianant, transeünt
peatonal → de vianants
pedido → comanda, encàrrec
pegatina → adhesiu
pelma → corcó, pesat, paparra
pelotó → escamot || pilot, gran grup
penalti → penal
pernil en dolç → pernil dolç, pernil de York
pèrtiga → perxa
pesadilla → malson
pèsam → condol, condolença
petardo (explosiu) → petard
piropo → floreta, galanteria
pitar → xiular || tocar el clàxon || rutllar, marxar || sortir pitant → sortir disparat, sortir rabent
plaç → termini, terme
polvos → pólvores, pols
postre (el) → (les) postres
promig → mitjana
provist → proveït
pulgada → polzada
quartel → caserna, quarter
quiebra → fallida, crac
quilat → quirat
raro → rar, estrany
ratonera → ratera
reaci → reticent, refractari, poc inclinat
reanudar → reprendre, restablir
rebeldia → rebel·lia
rebossar → sobreeixir, vessar || arrebossar
recado → encàrrec, missatge
recaudar → recaptar
recurrir → recórrer
redada → batuda, agafada
reflexar → reflectir
refunfunyar → rondinar, remugar
reinsertar → reinserir
renta → renda
rentabilitat → rendibilitat
reposteria → rebosteria
retén → reforç, equip de reforç, reguarda
revanxa → revenja
sabiondo → saberut, setciències
saborejar → assaborir
sarro → carrall, tosca
seguro → assegurança || fiador, botó (dispositiu, piu, palanca) de seguretat
sellar → segellar
sentar bien/mal → assentar-se/posar-se bé/malament
sentar-se → seure, asseure’s
sèquit → seguici
sèrio → seriós || en sèrio → de debò, seriosament
silló → butaca
solventar → resoldre, solucionar
sonar-se → mocar-se
soplet → bufador
suadora, sudadera → dessuadora
sublevar-se → revoltar-se, insurgir-se, aixecar-se
suelto → canvi, menuts, moneda menuda
suero → sèrum
suggerència → suggeriment, suggestió
susto → ensurt, espant, esglai
tabic → envà || tabic nasal → septe nasal, envà nasal
taburet → tamboret, escambell
taladre → trepant
tamany → mida, dimensió, volum, grandària
tarta → pastís, coc
tasa, tassa → taxa
telearrastre → teleesquí, telearrossegador
telebasura → televisió porqueria, teleporqueria
timar → estafar, ensarronar, engalipar
tinglado → cobert, magatzem || tripijoc, tramoia, embolic
tío → oncle, tiet; individu, paio, tipus
tirita → tireta
toldo → tendal, vela
tonelada → tona
tongo → trampa
tonto → babau, beneit, neci, pallús, ruc, totxo, ximple... || absurd
tope → topall || límit, màxim || a tope → al màxim, al cent per cent, a tota màquina; ple de gom a gom
tormenta → tempesta
traïcionar → trair
traje, trajo → vestit (d’home)
transfons → rerefons
trofeig → trofeu
tuberia → canonada
tumbona → gandula
tupit → espès, atapeït
turnar(se) → alternar, fer torns, rellevar
ultravioleta → ultraviolat
uve → ve baixa
vacilar, vacil·lar col. → presumir, fer el merda, fer el tifa; fotre's, passejar-se, rifar-se
vado → gual
vale!, val! → d'acord!, entesos!, bé!
valla → tanca, closa
varilla → barnilla
varonil → viril, baronívol, homenívol
vendatge → embenat, embenatge
venta → venda
verbena → revetlla
vernissar → envernissar
verosímil → versemblant
vèrtig → vertigen
vigia → guaita
víncul → vincle
viruta → encenall
visillo → transparent, cortineta
vivenda → habitatge, estatge, casa
voltereta → tombarella, capgirell, capitomba
xanxullo → tripijoc, martingala
xapussa → nyap, bunyol
xatarra → ferralla, ferregada, ferro vell
xino → xinès
xispa → espurna, guspira || enginy, gràcia
xiste, xisto → acudit
xorrada → bestiesa, poca-soltada, bajanada, ximpleria
xupar → llepar || xuclar, xarrupar
xupete → xumet, pipa
Barbarisme (castellanismes lèxics)→ Forma admesa
abarcar → abastar, abraçar, comprendre
abort → avortament
acantilat → penya-segat, espadat
acaudalat → acabalat, adinerat
acera → vorera, voravia
aclaració → aclariment
aclarar → aclarir || aclarar-se → entendre-s’hi
aconteixement → esdeveniment, fet
acosar → encalçar, empaitar || assetjar
acreedor → creditor
acribillar → crivellar, cosir || escometre, assetjar
acunyar → encunyar
adelantar → avançar
ademés → a més, a més a més
adoquí → llamborda, llambordí
aduana → duana
a escondidas → d'amagat, d'amagatotis, per sota mà
afiançar → afermar, consolidar, refermar
afincar-se → establir-se
agalles → ganyes || coratge, valor, pit
agobiar → aclaparar, atabalar, angoixar, molestar
agravant → agreujant
agravi → greuge
agraviar → agreujar, ofendre
agulletes → cruiximent, punxades, fiblades || tenir agulletes → estar cruixit, estar baldat, fer mal tot
ajuar → aixovar
alambrada → filat, reixat
albacea → marmessor
albornós → barnús
aleació → aliatge
alentar → encoratjar, animar, donar ànim
alevosia → traïdoria
alfombra → catifa, estora
alimentici → alimentari || alimentós
aliviar → alleujar, calmar, alleugerir
almeja → cloïssa, copinya
altillo → entresolat, terrabastall || dalts || antosta, sostremort
àmbar → ambre
amortiguador → amortidor
anclar → ancorar
andami → bastida
apariència → aparença, aspecte
apelotonar, apilotonar → amuntegar, apilotar
aplaçar → ajornar, diferir
aplastant → esclafador || aclaparador, indiscutible, contundent
apoiar → recolzar || ajudar, donar suport, fer costat
apressuradament → apressadament, precipitadament
apretar → estrènyer, prémer, pitjar
apuro → dificultat, compromís, tràngol, embolic
arandela → volandera
arreglo → reparació, adob || arranjament
arrepentir-se → penedir-se
arrojar → llançar, tirar || vomitar, perbocar
artilugi → artefacte, giny
assafata → hostessa, auxiliar de vol
assecar, secar → eixugar (una cosa que ja està molla: roba, cabell, llàgrimes, estris de cuina, roba...)
assustar → espantar, esglaiar
atemoritzar → atemorir
aterrat → aterrit, atemorit, espantat
atiborrar → embotir, atapeir, farcir || atiborrar-se → atipar-se, afartar-se
atinar → acudir-se, encertar, caure-hi
atracón → atipar-se, afartar-se, fer-se un fart/tip de menjar. Col.: omplir el pap.
atravessar → travessar. Fig. passar
auto (en dret) → interlocutòria || autos → actuacions
averiguar → esbrinar, indagar, descobrir
bactèria → bacteri
badén → gual
bahia → badia
balsa → rai
bandeja → safata, plata, plàtera
barco → vaixell, embarcació
barnissar → envernissar
bassura → escombraries, brossa
bemol → bemoll
berberetxo → catxel, escopinya
bissagra → frontissa
bisuteria → bijuteria
bolleria → brioixeria, pastes
bolso → bossa, bossa de mà
boquilla → broquet
borde → vora, caire, cantell || antipàtic, estúpid, repel·lent, malcarat
borrador → esborrany || esborrador
borrar → esborrar
bòveda → volta
brillo → brillantor, lluentor
bulla → bullícia, sarau
bulto → embalum, paquet || bony || silueta, ombra
bursàtil → borsari
búsqueda; en busca i captura → recerca, cerca; en crida i cerca
cadera → maluc, costat
calderilla → xavalla, moneda menuda, moneda petita
calentar → escalfar
callo → ull de poll, durícia || callos → tripes
camarot → cabina
camilla → llitera
candau → cadenat
canica → bala
cansanci → cansament, fatiga
cantera → pedrera || planter
caradura → barrut, penques
carinyo → afecte, estima || estimat estimada, amor meu, xato xata
carretilla → carretó, bolquet
cata → tast, degustació
catarata → cascada || cataracta
catxondo → divertit, graciós, de la broma || calent
colilla → burilla, punta de cigar, llosca
colmado → botiga de queviures, adrogueria
colmo → súmmum || ser el colmo → ser el súmmum; passar de mida; ser allò que no hi ha
colúmpio → gronxador
colxoneta → matalàs, matalasset
comadrona → llevadora
companyerisme → companyonia, camaraderia
cordillera → serralada
corretejar → rondar, vagarejar
corxea → corxera
covardía, cobardía → covardia
crio → criatura, nen
cuclillas, en → a la gatzoneta
cumpleanys → aniversari, natalici || feliç cumpleanys! → per molts anys!
currar → pencar
curva → revolt || corba
decepcionar → decebre
demés, els → els altres, la resta
derrame → vessament
desahogar, desafogar → desfogar
desahuci → desnonament
desarrollo → desenvolupament, desenrotllament, creixement...
desarrollar, desarrotllar → desenvolupar, desenrotllar...
desencontre → desacord, desavinença, discrepància
despedir → acomiadar, dir adeu, despatxar
desperdici → desaprofitament, malbaratament || deixalla, residu
despegar [avió] → enlairar-se, envolar-se, prendre/aixecar el vol
despotricar → malparlar, dir penjaments, dir fàstics
despreci → menyspreu
detentar → detenir, mantenir, ocupar
disfrutar → gaudir, divertir-se, xalar, passar-s’ho bé, passar una bona estona, viure la vida; passar-s'ho bomba, passar-s'ho pipa, passar-s'ho teta; treure profit, aprofitar, beneficiar-se; tenir bona salut, tenir una bona posició; disposar de temps lliure, etc.
ditxós → maleït, renoi de, diantre de, coi de
dolència → malaltia, mal, xacra
durader → durador, durable
empalagós → embafador
empapar → amarar, xopar || estar empapat → estar xop
empaste → obturació, empastament
empenyar → empenyorar || empenyar-se → entossudir-se, entestar-se
empolvar → empolvorar
empotrar → encastar
encarinyar-se → aficionar-se, encapritxar-se, encaterinar-se
encimera → taulell de cuina, fogons || placa de cocció, placa de focs
ensangrentar(-se) → ensangonar(-se)
enfermera → infermera
enfermetat → malaltia
enganxina → adhesiu
enredadera → planta enfiladissa
ensaladilla russa → ensalada russa
ensomni [ensueño] → somni, fantasia, il·lusió
enterar-se → assabentar-se, adonar-se, saber
entreno → entrenament
enxufe → endoll || padrins, influències || tenir enxufe → tenir padrins, tenir influències, anar recomanat
descabellat, -ada, sentit figurat → esbojarrat, -ada. Ex.: consell descabellat → consell esbojarrat; idea descabellada → idea esbojarrada
escuet → escarit, concís, sobri
espinillera → canyellera
espònsor → patrocinador
estallar → petar, esclatar
esternó → estern, estèrnum
estorbar → destorbar, fer nosa
excluir → excloure
exprimir → esprémer
extraditar → extradir
de paso → de passada
fallo → fallada, error || decisió, dispositiva
farol → fanal || fanfarronada || catxa
farola → fanal
fastidiar → fastiguejar, empipar, fotre
felpa → pelfa
financiació → finançament
finiquito → liquidació, quitança
fletar → noliejar, llogar
forani → forà
fregona → pal de fregar
frescura → frescor
fresó → fraga, maduixot
fruits secs → fruita seca
gafe → malastruc || ser gafe → portar mala sort, portar malastrugança
ganància → guany
garantitzar → garantir
gasto → despesa
gelos → gelosia
gimnàsia → gimnàstica
glaciar → glacera
golpista → colpista
gorro → casquet, gorra
graffiti → grafit
griferia → aixeteria, aixetes
guixeta → taquilla
hombrera → musclera
hombro → espatlla, muscle
hortera → carrincló, quico, vulgar, xaró, de mal gust
hospedar → allotjar, hostatjar
hosteleria → hostaleria, hoteleria
immediacions → rodalia, voltants
imponible → imposable
inalàmbric → sense fil
incautar → confiscar, requisar, decomissar
incluir → incloure
inconfundible → inconfusible
ingle → engonal
innumerable → innombrable
inolvidable → inoblidable
insertar → inserir
intermig → intermedi
interrumpir → interrompre
inverosímil → inversemblant
jalar → halar, calar, endrapar
juanete → galindó
juerga → gresca, tabola || anar de juerga → anar (o sortir) de marxa, anar (o sortir) de festa
lacra → xacra, tara || flagell, plaga
làmpara → llum (masculí)
làtigo → fuet
lejia → lleixiu
liat → enfeinat, atrafegat
liar-la → fer-la bona, fer-la grossa
lio → embolic, embrolla, merder, sidral
liquidesa → liquiditat
llamatiu → cridaner, llampant, viu
lograr → aconseguir
mando → comandament || cap
manivela → manovella, maneta
mansana, mançana → illa (de cases)
màstil → pal, arbre || asta
matadero → escorxador
maton → pinxo, perdonavides
medir → mesurar, amidar, prendre mides, fer, tenir
melenut → cabellut, pelut
membrillo → codonyat
menospreci → menyspreu
mercancia → mercaderia
merengue → merenga
mermelada → melmelada
migeval, mitgeval → medieval
mitja, promig → mitjana
muleta (bastó) → crossa
munyeca → canell, puny
Nit Bona → nit de Nadal
Nit Vella → nit de Cap d’Any
nombrar → nomenar || anomenar
novatada → quintada, patenta
novedós → nou, innovador
nòvia → xicota, promesa || núvia
nòvio → xicot, promès || nuvi
nutrir → nodrir
ojalà → tant de bo
omitir → ometre
omplenar → omplir, emplenar
on-line, online → en línia
orfelinat → orfenat
otorgar → atorgar
pajarita → ocellet, ocell de paper || corbatí, corbata de llacet
palco → llotja
palomitas → crispetes, rosetes
panyal → bolquer
papilla → farinetes || puré [de fruita o verdura]
paro → atur, desocupació || aturada
parte → comunicat, informe, informació
parxe → pegat, pedaç
passe → passi || passada (esport) || projecció
passillo → corredor, passadís
patada → puntada de peu, cop de peu || guitza
paulatí → progressiu, gradual
peató → vianant, transeünt
peatonal → de vianants
pedido → comanda, encàrrec
pegatina → adhesiu
pelma → corcó, pesat, paparra
pelotó → escamot || pilot, gran grup
penalti → penal
pernil en dolç → pernil dolç, pernil de York
pèrtiga → perxa
pesadilla → malson
pèsam → condol, condolença
petardo (explosiu) → petard
piropo → floreta, galanteria
pitar → xiular || tocar el clàxon || rutllar, marxar || sortir pitant → sortir disparat, sortir rabent
plaç → termini, terme
polvos → pólvores, pols
postre (el) → (les) postres
promig → mitjana
provist → proveït
pulgada → polzada
quartel → caserna, quarter
quiebra → fallida, crac
quilat → quirat
raro → rar, estrany
ratonera → ratera
reaci → reticent, refractari, poc inclinat
reanudar → reprendre, restablir
rebeldia → rebel·lia
rebossar → sobreeixir, vessar || arrebossar
recado → encàrrec, missatge
recaudar → recaptar
recurrir → recórrer
redada → batuda, agafada
reflexar → reflectir
refunfunyar → rondinar, remugar
reinsertar → reinserir
renta → renda
rentabilitat → rendibilitat
reposteria → rebosteria
retén → reforç, equip de reforç, reguarda
revanxa → revenja
sabiondo → saberut, setciències
saborejar → assaborir
sarro → carrall, tosca
seguro → assegurança || fiador, botó (dispositiu, piu, palanca) de seguretat
sellar → segellar
sentar bien/mal → assentar-se/posar-se bé/malament
sentar-se → seure, asseure’s
sèquit → seguici
sèrio → seriós || en sèrio → de debò, seriosament
silló → butaca
solventar → resoldre, solucionar
sonar-se → mocar-se
soplet → bufador
suadora, sudadera → dessuadora
sublevar-se → revoltar-se, insurgir-se, aixecar-se
suelto → canvi, menuts, moneda menuda
suero → sèrum
suggerència → suggeriment, suggestió
susto → ensurt, espant, esglai
tabic → envà || tabic nasal → septe nasal, envà nasal
taburet → tamboret, escambell
taladre → trepant
tamany → mida, dimensió, volum, grandària
tarta → pastís, coc
tasa, tassa → taxa
telearrastre → teleesquí, telearrossegador
telebasura → televisió porqueria, teleporqueria
timar → estafar, ensarronar, engalipar
tinglado → cobert, magatzem || tripijoc, tramoia, embolic
tío → oncle, tiet; individu, paio, tipus
tirita → tireta
toldo → tendal, vela
tonelada → tona
tongo → trampa
tonto → babau, beneit, neci, pallús, ruc, totxo, ximple... || absurd
tope → topall || límit, màxim || a tope → al màxim, al cent per cent, a tota màquina; ple de gom a gom
tormenta → tempesta
traïcionar → trair
traje, trajo → vestit (d’home)
transfons → rerefons
trofeig → trofeu
tuberia → canonada
tumbona → gandula
tupit → espès, atapeït
turnar(se) → alternar, fer torns, rellevar
ultravioleta → ultraviolat
uve → ve baixa
vacilar, vacil·lar col. → presumir, fer el merda, fer el tifa; fotre's, passejar-se, rifar-se
vado → gual
vale!, val! → d'acord!, entesos!, bé!
valla → tanca, closa
varilla → barnilla
varonil → viril, baronívol, homenívol
vendatge → embenat, embenatge
venta → venda
verbena → revetlla
vernissar → envernissar
verosímil → versemblant
vèrtig → vertigen
vigia → guaita
víncul → vincle
viruta → encenall
visillo → transparent, cortineta
vivenda → habitatge, estatge, casa
voltereta → tombarella, capgirell, capitomba
xanxullo → tripijoc, martingala
xapussa → nyap, bunyol
xatarra → ferralla, ferregada, ferro vell
xino → xinès
xispa → espurna, guspira || enginy, gràcia
xiste, xisto → acudit
xorrada → bestiesa, poca-soltada, bajanada, ximpleria
xupar → llepar || xuclar, xarrupar
xupete → xumet, pipa
cobert de neu
Error: camp cobert *per neu. Classificació: MS. Explicació: la prep. de forma termes atributius que expressen la matèria.
Optimot
Optimot
com a
Error: com. Ex: "habilitat *com un vechícle-vivenda". Explicació: loc. prep. equivalent a 'en qualitat de', 'amb caràcter de', 'd'acord amb la condició de', 'en/amb funció de'. Ex.: "habilitat com a vehicle". Entrada Optimot.
com ho faig/fas/fa/fem/feu/fan perquè...?
Error: com faig/fas/fa/fem/feu/fan perquè...? Explicació: S. V. pron. fer-ho, en lloc de 'fer'.
com que (causal), quan (temporal)
Error: al + inf. Ex.: *Al no poder sortir de casa
Explicació: no té valor ni causal ni temporal. Ex: com que no podia sortir de casa.
com que + V
Error: com + V. Explicació: * loc. causal. Classificació: S. Explicació: S conj. causal. Ex.: *com ho vam.... → com que ho vam; *com ningú va veure → com que ningú va veure...
Com o com que
Com o com que
coma, entrar en
Error: *caure en coma. Classificació: L. Explicació: desplaçament inadequat del V. entrar. Ex.: "va caure en coma" → va entrar en coma.
comentar una cosa (sobr algú), fer comentaris
Error: comentar una persona. Ex.: el comentàvem (el noi). Explicació: MS. V. tr. Comentar alguna cosa (el físic, el caràcter) sobre alguna persona. Ex.: el repassàvem de dalt a baix, comentàvem/fèiem comentaris sobre el seu físic/personalitat.
COMPLEMENT DIRECTE (CD). També: COMPLEMENT D'OBJECTE DIRECTE (COD) o OBJECTE DIRECTE (OD)
Complement del predicat verbal. Introduït generalment sense la prep. 'a' (a diferència del cast., que sí que introdueix tant el CD com el CI amb la prep. 'a'), expressa sobre què o qui recau directament l'acció del verb. tr., el qual necessita el CD per tenir sentit complet, ja que trasllada la significació justament en el CD que apareix a continuació del verb.
Distingir si el V és tr. o intr. ajuda a identificar, i escriure i pronominalitzar correctament el CD: la transitivitat del verb es trasllada d'aquest al CD. Ex.: no és "estimar/odiar * a algú", sinó "estimar/odiar algú".
Per tant, no es pot estimar/odiar una persona, animal o cosa sense l'existència i reciprocitat de l'amor/odi, és a dir, si no hi ha cap persona estimada/odiada, no es pot ni donar, ni rebre, ni compartir o completar aquest sentiment amorós/d'odi.
Ex. de verbs amb CD animat sense prep. a: acompanyar, afectar, agafar, ajudar, arrasar, atacar, atracar, atrapar, buscar, casar, combatre, comprar, conèixer, controlar, convèncer, conquistar, cortejar, cridar, cuidar, derrotar, disparar, emportar-se, enamorar, endur-se, enganxar, enganyar, ensenyar, enxampar, esperar, estimar, exterminar, felicitar, fer feliç/desgraciat, fer la cort, forçar, idealitzar, infiltrar, instruir, llançar, llençar, maltractar, matar, menysprear, mirar, obeir, picar, portar, posar, premiar, regalar, retenir, rescatar, respectar, ridiculitzar, salvar, seguir, substituir, tenir, tornar, tractar, triar, trobar, véncer, veure, visitar, voler...
Estructura: N o SN, pro. o O. Sub., que fan referència a una persona, animal o cosa.
Funció sintàctica que representa l’objecte de la significació verbal, que rep el significat del verb que el precedeix i que fa la funció de subjecte pacient en les oracions passives.
Expressa el tema [part d'una oració situada al costat del rema (part d'un enunciat situat al costat del tema i que, en una comunicació, conté la informació més important i exposa tot allò que és nou) que en una comunicació conté menys informació i que exposa tot allò que és conegut, que hi figura com a dada inicial o punt de partida] o el pacient de la situació designada pel verb. Entrada Optimot.
Excepcions: Entrada Optimot. El CD s'escriu amb la prep. 'a':
1. Per desfer ambigüitats:
a) Si el Subj. se situa darrere del verb i del CD.
b) Si el CD està desplaçat (dislocat o focalitzat) a la dreta o a l'esquerra de l'oració, de manera que, en aquells casos en què el constituent es pot pronominalitzar, apareix un pronom feble.
c) Si el CD és animat i apareix després d'un CRV, pot dificultar la seva identificació, per al qual cosa s'introdueix amb la prep. 'a'.
2. Més casos:
a) CD animat representat per un pronom interrogatiu o exclamatiu.
b) O. Sub. Adj. o de rel. introduïdes amb 'a qui'. Si és una O. Sub. Subst. de relatiu o relativa substantiva, la preposició 'a'és opcional.
c) En les O. Sub. rel. amb el pronom 'el qual', si la relativa és especificativa. Si és explicativa, també cal la preposició si és el CD del verb 'seguir' o d'un verb psicològic del tipus 'obsessionar'.
d) Davant d'un quantificador pronominal referit a persones.
3. Davant dels pronoms forts en funció de complement directe.
4. Amb construccions sintàctiques paral·leles, en què s'introdueix un CD amb la preposició 'a', i un altre complement de la mateixa oració que té el mateix comportament (especialment en coordinacions i comparacions), també accepta la preposició.
Distingir si el V és tr. o intr. ajuda a identificar, i escriure i pronominalitzar correctament el CD: la transitivitat del verb es trasllada d'aquest al CD. Ex.: no és "estimar/odiar * a algú", sinó "estimar/odiar algú".
Per tant, no es pot estimar/odiar una persona, animal o cosa sense l'existència i reciprocitat de l'amor/odi, és a dir, si no hi ha cap persona estimada/odiada, no es pot ni donar, ni rebre, ni compartir o completar aquest sentiment amorós/d'odi.
Ex. de verbs amb CD animat sense prep. a: acompanyar, afectar, agafar, ajudar, arrasar, atacar, atracar, atrapar, buscar, casar, combatre, comprar, conèixer, controlar, convèncer, conquistar, cortejar, cridar, cuidar, derrotar, disparar, emportar-se, enamorar, endur-se, enganxar, enganyar, ensenyar, enxampar, esperar, estimar, exterminar, felicitar, fer feliç/desgraciat, fer la cort, forçar, idealitzar, infiltrar, instruir, llançar, llençar, maltractar, matar, menysprear, mirar, obeir, picar, portar, posar, premiar, regalar, retenir, rescatar, respectar, ridiculitzar, salvar, seguir, substituir, tenir, tornar, tractar, triar, trobar, véncer, veure, visitar, voler...
Estructura: N o SN, pro. o O. Sub., que fan referència a una persona, animal o cosa.
Funció sintàctica que representa l’objecte de la significació verbal, que rep el significat del verb que el precedeix i que fa la funció de subjecte pacient en les oracions passives.
Expressa el tema [part d'una oració situada al costat del rema (part d'un enunciat situat al costat del tema i que, en una comunicació, conté la informació més important i exposa tot allò que és nou) que en una comunicació conté menys informació i que exposa tot allò que és conegut, que hi figura com a dada inicial o punt de partida] o el pacient de la situació designada pel verb. Entrada Optimot.
Excepcions: Entrada Optimot. El CD s'escriu amb la prep. 'a':
1. Per desfer ambigüitats:
a) Si el Subj. se situa darrere del verb i del CD.
b) Si el CD està desplaçat (dislocat o focalitzat) a la dreta o a l'esquerra de l'oració, de manera que, en aquells casos en què el constituent es pot pronominalitzar, apareix un pronom feble.
c) Si el CD és animat i apareix després d'un CRV, pot dificultar la seva identificació, per al qual cosa s'introdueix amb la prep. 'a'.
2. Més casos:
a) CD animat representat per un pronom interrogatiu o exclamatiu.
b) O. Sub. Adj. o de rel. introduïdes amb 'a qui'. Si és una O. Sub. Subst. de relatiu o relativa substantiva, la preposició 'a'és opcional.
c) En les O. Sub. rel. amb el pronom 'el qual', si la relativa és especificativa. Si és explicativa, també cal la preposició si és el CD del verb 'seguir' o d'un verb psicològic del tipus 'obsessionar'.
d) Davant d'un quantificador pronominal referit a persones.
3. Davant dels pronoms forts en funció de complement directe.
4. Amb construccions sintàctiques paral·leles, en què s'introdueix un CD amb la preposició 'a', i un altre complement de la mateixa oració que té el mateix comportament (especialment en coordinacions i comparacions), també accepta la preposició.
complex, complexos.
Error: complexe, complexes. Explicació: O, N i Adj. m. acabats en síl·laba tònica acabada en -x o -xt fan el m. pl. en -os. Entrada Optimot.
comprovar
Error: comprobar. Explicació: O. Der. de prova. Interferència amb el cast., ja que deriva del primitiu. No és un pseudoderivat.
comptar que
Error: comptar amb que. Explicació: S. V que regits per les preposicions a, de, en i amb, quan es troben davant d'una oració introduïda per la conjunció que, la preposició s'elideix en els registres formals. En els registres informals és habitual el contacte entre la preposició i la conjunció que.
comptat i debatut; en conclusió; en resum; en poques paraules; fet i fet; tot plegat; resumint
Error: en resumides comptes. Explicació: *
conduït, -ïda, -ïts, -ïdes
Error: conduit, -ida, -its, -ides. Explicació: O. La dièresi generalment no marca la vocal tònica, sinó que la i o la u es troben en posició d'hiat i no de diftong, per això s'han de pronunciar en dues síl·labes separades. Mentre que infinitius i gerundis estalvien la dièresi, en els verbs el lexema dels quals acaba en vocal i la desinència hi comença, els participis presenten la i tònica formant síl·laba ella sola, entre vocals: agraït, traït, beneït, corroït, esvaït, obeït, oït, traduït...
conèixer una persona, algú
Error: conèixer a una persona, algú. Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN. Ex.: conèixer la víctima.
coneixes, -xessis, -xes, -xessim, -xessiu, -xessin
Error: coneixes, -xessis, -xes, -xessim, -xessiu, -xessin. Explicació: MS. Els V de lexema velar (acabat en -c a la 1a pers. sing. pres, ind.) fan el subj. en -gu. Es conjuga com 'aparèixer'Entrada Optimot.
confessar
Error: confesar. Explicació: cultisme en essa sorda [s]. Del llat. 'confessare', der. de confessus. Altres: abscissa, discussió, dissolut, messies, obsessió, passió, professió, sessió, vicissitud, entre ells els que contenen les seqüències -gress-, -misso -press-: agressió, ingressar, progressiu, transgressor; admissió, admissible, comissaria, comissió,
compromissari, emissor, premissa, transmissor; depressió, expressar, impressió, impressionant,
opressor, pressió, supressió.
confiar que
Error: confiar en que. Explicació: S. V que regits per les preposicions a, de, en i amb, quan es troben davant d'una oració introduïda per la conjunció que, la preposició s'elideix en els registres formals. En els registres informals és habitual el contacte entre la preposició i la conjunció que.
CONS. X, TX
Error: marchar. Solució: marxar.
Error: coche. Solució: cotxe. Explicació: el so palatal alveolar africat sord [t͡ʃ] s’escriu mitjançant el dígraf tx entre vocals i a final de mot (i, en manlleus, també a inici de mot i darrere consonant), i amb el dígraf ig i la lletra g a final de mot o radical. És freqüent en noms d’origen estranger.
CONSONANTISME. M i N. N davant de N
Classificació: O. Explicació: . Ex.: → .
Explicació: davant de n s'escriu m quan es pronuncia m (columna), i n quan es pronuncia n (perenne). Casos:
Explicació: davant de n s'escriu m quan es pronuncia m (columna), i n quan es pronuncia n (perenne). Casos:
- Mots prefixats amb con‑, en‑ o in‑ + n. Ex.: connotació, ennegrida, ennuvolat, innecessari, innovació...
- Cultismes i manlleus. Ex.: annexos, connectar, innocència, bienni, cànnabis...
- Mots patrimonials: cognoms (Bonnín), topònims (Monnars, Vilanna)...NOTES:
- es redueix a n: escàner, etc.El grup nn en alguns manlleus
- es pot reduir a n o bé conservar la reduplicació nn: tenis (i tenista...), i en alguns cultismes com Aníbal, etc.
- Alguns mots pronunciats amb [nn] s’escriuen amb el grup consonàntic tn: cotna
contenidor
Error: container, contàiner. Classificació: L. Explicació: trad. de l'anglès 'container', però a partir del lexema del verb en ll. continēre, íd.
context, contextos.
Error: contexte, contextes. Explicació: O, N i Adj. m. acabats en síl·laba tònica acabada en -x o -xt fan el m. pl. en -os. Entrada Optimot.
continuïn
Error: continuin. Explicació: O. Les formes del singular i la tercera persona del plural del present de subjuntiu (i també de l'imperatiu, que es forma a partir del subjuntiu) dels verbs acabats en -ear, -iar, -oar, -uar, com ara crear, canviar, lloar, suar, porten dièresi.
CONTRA
Error: *en la seva contra, *xocar amb alguna cosa. Solució: en contra meu/teu/seu...., xocar contra alguna cosa.
Explicació: 1) en les loc. prep. en contra + possessiu i a la vora + possessiu, el possessiu pot ser tant masculí com femení. En canvi, prep. contra + prep. sense formar part de la locució, el possessiu ha d'anar en masculí.
2) Prep. que denota oposició.
Entrada Optimot.
Explicació: 1) en les loc. prep. en contra + possessiu i a la vora + possessiu, el possessiu pot ser tant masculí com femení. En canvi, prep. contra + prep. sense formar part de la locució, el possessiu ha d'anar en masculí.
2) Prep. que denota oposició.
Entrada Optimot.
controlar una persona, un animal, algú
Error: controlar *a. Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN. Ex.: "controlar el públic".
convèncer
Error: convénçer, convéncer, convençer, convènçer. Explicació: O. [ɛ]; c: davant les vocals e, i s'escriu c, i mai ç.
convèncer una persona, algú
Error: convèncer *a una persona, *a algú. Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN.
convertir els infidels
Error: convertir als infidels. Explicació: S. CD de persona + SN el/la/els/les
convidar el/la, algú
Error: *convidar a. Explicació: V. tr. CD de pers. El CD en cat. té l'estructura de SN.
corba, corbat, -ada
Error: curva, curvat, -ada. Explicació: implica un canvi de direcció d’una manera contínua i sense formar angles, que no va dret.
Entrada DIEC2.
coronavirus
Error: Coronavirus. Explicació: O. Lèxic comú, en minúscula.
El nom de la malaltia és COVID-19, però per la presència mediàtica es pot tractar-la com un nom comú (‘covid-19’). Com a nom genèric, 'malaltia per coronavirus del 2019', 'pneumònia per coronavirus' o 'síndrome respiratòria associada a coronavirus'.
El gènere de la sigla COVID-19 és el femení (“la COVID-19”), si prenem com a referència els mots 'malaltia, pneumònia o síndrome respiratòria', implícits en la sigla. Tot i així, en molts contextos es documenta “el COVID-19”, i no “la COVID-19”, perquè no es distingeix entre la referència a la malaltia (fem.) o al virus (masc.). per això, segurament, es fa servir el gènere masculí, com en el zika. Quant a la pronúncia, pel que fa a la la sigla "COVID", la forma més natural de pronunciar-la és com a mot agut.
Com que en la pronúncia de les sigles no se sol fer la reducció vocàlica en les síl·labes àtones en els dialectes que en fan, se sol pronunciar "cOvid" (no "cUvid"). Pel que fa al mot compost coronavirus, com que té un accent secundari en el primer formant i un altre accent en el segon, en els dialectes que fan reducció vocàlica, la pronúncia habitual és "curOnavIrus".
El nom oficial aprovat per l’ICTV (Comitè Internacional de Taxonomia de Virus) és coronavirus SARS-CoV-2, encara que l'OMS recomana formes anàlogues a les dels virus de la grip o de la sida: “el virus responsable de la COVID-19” o “el coronavirus de la COVID-19”.
Cerca al Diec2 d'abril de 2020: Entrada DIEC2. Entrada Neoloteca. Coronarivus. Pandèmia 2020. Consulta: 20/04/2020. Entrada Termcat.
Enric Cassasses
El nom de la malaltia és COVID-19, però per la presència mediàtica es pot tractar-la com un nom comú (‘covid-19’). Com a nom genèric, 'malaltia per coronavirus del 2019', 'pneumònia per coronavirus' o 'síndrome respiratòria associada a coronavirus'.
El gènere de la sigla COVID-19 és el femení (“la COVID-19”), si prenem com a referència els mots 'malaltia, pneumònia o síndrome respiratòria', implícits en la sigla. Tot i així, en molts contextos es documenta “el COVID-19”, i no “la COVID-19”, perquè no es distingeix entre la referència a la malaltia (fem.) o al virus (masc.). per això, segurament, es fa servir el gènere masculí, com en el zika. Quant a la pronúncia, pel que fa a la la sigla "COVID", la forma més natural de pronunciar-la és com a mot agut.
Com que en la pronúncia de les sigles no se sol fer la reducció vocàlica en les síl·labes àtones en els dialectes que en fan, se sol pronunciar "cOvid" (no "cUvid"). Pel que fa al mot compost coronavirus, com que té un accent secundari en el primer formant i un altre accent en el segon, en els dialectes que fan reducció vocàlica, la pronúncia habitual és "curOnavIrus".
El nom oficial aprovat per l’ICTV (Comitè Internacional de Taxonomia de Virus) és coronavirus SARS-CoV-2, encara que l'OMS recomana formes anàlogues a les dels virus de la grip o de la sida: “el virus responsable de la COVID-19” o “el coronavirus de la COVID-19”.
Cerca al Diec2 d'abril de 2020: Entrada DIEC2. Entrada Neoloteca. Coronarivus. Pandèmia 2020. Consulta: 20/04/2020. Entrada Termcat.
Enric Cassasses
corre
Error: corra, V. Explicació: La vocal neutra [ə] a final de verb s'escriu -a en posició final, i -e si és el penúltim so. Excepcions: 2a pers. imperatiu de córrer, obrir, omplir i venir. Entrada Optimot. Paradigma córrer.
corregués, -essis, -és, -éssim, -éssiu, -essin
Error: corrés, corrigués. Classificació: MS. Explicació: es conjuga amb -gu-.
https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=c%F3rrer&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13160&idHit=13160&tipusFont=Fitxes+de+l%27Optimot&numeroResultat=2&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=Imperfet+de+subjuntiu+del+verb+%27c%F3rrer%27%3A+%27corr%E9s%27+o+%27corregu%E9s%27%3F+%2F+Passat+simple+del+verb+%27c%F3rrer%27%3A+%27corr%ED%27+o+%27corregu%ED%27%3F&tematica=&tipusCerca=cerca.tot
https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=c%F3rrer&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13160&idHit=13160&tipusFont=Fitxes+de+l%27Optimot&numeroResultat=2&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=Imperfet+de+subjuntiu+del+verb+%27c%F3rrer%27%3A+%27corr%E9s%27+o+%27corregu%E9s%27%3F+%2F+Passat+simple+del+verb+%27c%F3rrer%27%3A+%27corr%ED%27+o+%27corregu%ED%27%3F&tematica=&tipusCerca=cerca.tot
corrents
Error: anar-hi corrent. Classificació: MS. Explicació: Adv. Anar-hi corrents sginifica 'molt de pressa', 'ràpidament'... Ex.: "El noi va anar corrent cap al cementiri."
creguem, cregueu (pres. subj. de creure)
Error: creiem, creieu. Classificació: O. Explicació: confusió entre el pres. d'ind. i el de subj.. Ex.: "encara que no creiem/creieu en el futur" → creguem/cregueu.
cridaner
Error: llamatiu. Explicació: L. Interferència amb el cast. "llamativo". Sinònims: vistós, llampant, viu...
Entrada Optimot.
cristal·lí, -ina
Error: cristalí, -ina. Explicació: O. Del ll. crystallinus, -a, -um, íd.]. S'escriuen amb l·l els derivats cultes de paraules que s'escriuen amb -ll-.
CRV d' O. Sub. Adj. O. Sub. subst de rel. art + O. Sub. subst de Subj., CD o CRV
Error: qui. Explicació: *referit a coses. Pro. rel. referit a persones
CRV. Contribuir
No és acceptat: *contribuir + en + SN. És acceptat: contribuir + a. Classificació: MS. Explicació: CRV.
culpar
Error: *posar/portar la culpa. Classificació: L. Explicació: calc del cast 'echar la culpa'. Ex.: "posar la culpa a algú" → culpar, culpabilitzar. "portar la culpa" → tenir la culpa
CULTISMES. SINGULAR
Inadequat: *anàlisis, crisis, dosis, hipòtesis, parèntesis, tesis... en sing. Classificació: MS. Adequat: l'anàlisi, la crisi, la dosi, la tesi, la hipòtesi, el parèntesi, la tesi... en sing. . Explicació: el sing. d'aquests mots cultes acaba en -i. Ex.: "és símptoma de la *crisis social més profunda..." → "és símptoma de la crisi social més profunda...".
Cura
Solució: 'tenir cura, cuidar-se'. Error: tenir cuidado. Ex.: "tenir cuidado del seu cos". Solució: 'tenir cura', 'cuidar-se'.
O. neg.: 'no tenir cura, no tenir remei'.
D a fi de mot. Ràpid
Error: ràpit; precipitat. Explicació: O. Del ll. rapĕre 'arrabassar' > rapĭdus, -a, -um > 'ràpid, endut, arrabassat. L'adj. ll. perd la terminació i es conserva la 'd' a fi de mot.
Error: apressurat, apresurat. Explicació: L. Del cast. 'apresurado', en lloc de ràpid, precipitat... Entrada Diccionari de Sinònims Albert Jané.
d'aquí a ... mesos
No és acceptat: en uns mesos. És acceptat: d'aquí a uns mesos. Classificació: MS. Explicació: calc cast.. Ex.: no és acceptat: en tres mesos → és acceptat: d'aquí a tres mesos.
d'aquí a poc temps, aviat
No és acceptat: d'aquí poc, dins de poc. És acceptat: d'aquí a poc temps, aviat, abans de gaire. Classificació: MS. Explicació: calc cast. Ex.: no és acceptat: d'aquí poc temps, dins de poc → és acceptat: d'aquí a poc temps, aviat...
d'escriure
Error: de escriure. Explicació: O. La preposició de s'apostrofen davant de mots començats amb vocal o hac.
d'un, d'una, d'uns, d'unes
Error: de un, de una, de uns, de unes. Explicació: O. La prep. 'de' s'apostrofa davant de vocal o h.
Dalt. Dalt (de), a dalt
Error: d'alt (de), (a) dalt. Explicació: O Prep., 'damunt'. S'utilitza amb loc. prep. i loc. adv.
Entrada DIEC2.
Entrada Optimot.
de l' + vocal o h
Error: del + vocal o h. Explicació: O. La prep. 'de' s'apostrofa davant d'un N que comença amb vocal o h. Ex.: de l'avorriment.
de por que
Error: *amb temor que. Ex.: "amb temor que trobés...". Explicació: MS. Calc del cast. 'por temor de que'.
DE QUE. Prep. de + conj. que
Error: adonar-se('n) de que. Solució: adonar-se ('n) que. Explicació: *de. En registres formals, les prep. preposicions a, de, en i amb (amb verbs com adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, etc.) s'elideixen. En registres informals és habitual l'ús d'aquestes prep. davant la conjunció que.
de seguida, immediatament, tot seguit, a l'instant, a l'acte
Error: a l'immediat, d'immediat. Explicació: MS. Calc de la loc. prep. del cast.
de sobte; de cop; tot d'un plegat; sobtadament
Error: de repent (o derepent, derrepent). Explicació: *
Dedicar-se a
Error: *dedicar-se en, de, amb, per. Classificació: S. Explicació: va introduït per la prep. a i substitueix per hi.
CRV
CRV
del que, d'allò que, d'això que
Error: del què. Explicació: MS. El relatiu compost de prep. + art. + que pro. rel. àton (del/de la/dels/de les que) sense un antecedent explícit equival a un conjunt de coses no específic. La construcció anterior és equivalent a 'd'allò que' o 'd'això que', i poden anar precedides de 'tot'.
La construcció prep + art + què pronom interrogatiu substantivat, no és admesa. Entrada Optimot.
des d'una
Error: des de una. Explicació: O. Preposició des de seguida d'una paraula que comença amb vocal (o hac i vocal), s'apostrofa.
desconfiar, sospitar, tenir un mal pressentiment, sospitar, no refiar-se...
Error: donar mala espina. Explicació: L
Desinències futur 1a conj: -aré, -aràs, -arà, -arem, -areu, -aran
Error: -are/-arè, -aras/-arás, -ara/-ará, -arém/-arèm, -aréu/-arèu, -arán. Explicació: les tres persones del sing. s'accentuen perquè són agudes i acaben en vocal o vocal +-s; les tres persones del plu. no s'accentuen perquè són agudes i no acaben en cap de les 12 terminacions típiques (vocal, vocal + -s, -en, -in).
Desinències pret. imperf. ind. V. 2a i 3a conj.: -ia, -ies, -ia, -íem, -íeu, -ien
Error:s -ía, -íes, -ía, -iem/-ïem, -ieu/-ïeu, -íen. Explicació: O. Planes no acabades amb terminació típica (vocal, vocal + s, en, in):
1a i 3a pers. sing. (-ia): planes acabades amb vocal no s'accentuen.
2a pers. sing (-ies): plana acabada amb vocal + s no s'accentua.
1a pers. plu. (-íem): plana no acabada amb cap de les dotze terminacions típiques, s'accentua.
2a pers. plu. (-íeu): plana no acabada amb cap de les dotze terminacions típiques (acaba en diftong decreixent), s'accentua.
3a pers. plu. (-ien): plana acabada amb -en,, -in, no s'accentuen.
despietat, despiedar
Error: despiadat, despiadar. Classificació: M. Explicació: [de pietat]. Ex.: una batalla despiadada → una batalla despietada.
dessagnar
Error: desangrar, desagnar. Explicació: L/O. La s reduplica en -ss- en els prefixos sots-, trans- i des- i dis- (negatius): la ss és el resultat de la unió de la -s final del prefix i de la s- inicial del mot al qual s'adjunta. Entrada Optimot.
dia
Error: día. Explicació: O. Plana perquè l'accent recau a la penúltima síl·laba. No s'accentua perquè acaba en vocal.
dia, dies
Error: día, días, díes. Explicació: O. Plana perquè l'accent tònic recau a la penúltima síl·laba. S'accentua perquè els mots plans acabats en terminació típica (-es) no s'accentuen.
DIACRÍTICS 2016. BÉ/BÉNS
A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós. També en porten els derivats i compostos de bé i més: gairebé, també, demés, només.
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós. També en porten els derivats i compostos de bé i més: gairebé, també, demés, només.
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
DIACRÍTICS 2016. DÉU/DÉUS
A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
DIACRÍTICS 2016. ÉS. V. SER
A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
DIACRÍTICS 2016. MÀ/MANS. N.
A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
DIACRÍTICS 2016. MÉS. Adv.
A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós. També en porten els derivats i compostos de bé i més: gairebé, també, demés, només.
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós. També en porten els derivats i compostos de bé i més: gairebé, també, demés, només.
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
DIACRÍTICS 2016. MÓN/MONS. N.
A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
DIACRÍTICS 2016. PÈL/PÈLS. Contracció de PER + ELS
A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
DIACRÍTICS 2016. QUÈ/QUÈS. PRO.
A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
DIACRÍTICS 2016. SÉ. V. Saber
A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
DIACRÍTICS 2016. SÍ/SÍS. Adv. afirm.
A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
DIACRÍTICS 2016. SÒL/SÒLS. N.
A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
DIACRÍTICS 2016. SÓN. V. SER.
A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
DIACRÍTICS 2016. TÉ. V. TENIR
A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
DIACRÍTICS 2016. ÚS. PRO.
A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
DIACRÍTICS 2016. VÓS. PRO.
A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós
Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.
Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.
Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.
diari, diària
Error: diaria. Explicació: O. Esdrúixola perquè la síl·laba tònica és l'avantpenúltima. Les esdrúixoles s'accentuen sempre.
diàriament
Error: diariament. Explicació: O. Els adverbis acabats en -ment es formen a partir de la forma femenina d'adj. qualificatius, si en té. Si l'adj. fem. porta accent, l'adv. el conserva.
dient
Error: diguent. Explicació: O. Diguent en registres formals. Els verbs de lexema velar fan el gerundi en gu en registres informals.
DIÈRESI. ESTALVI. EGOISME
Classificació: O. Explicació: estalviem la dièresi distintiva que marca que les vocals dèbils i, u no formen diftong decreixent amb la vocal anterior en els mots acabats en -isme, -ista. Ex.: no és acceptat egoïsme → és acceptat egoisme; fluidesa → fluïdesa
Entrada Optimot
Entrada Optimot
dir res, no
Error: *parlar res de (un determinat tema). Classificació: L. Explicació: desplaçament del V. dir per parlar. Ex.: "no parla res de sintaxi" → no diu res de sintaxi També: no parla gens de...
discussió
Error: discusió. Explicació: cultisme en essa sorda [s]. Del llat. discussio, -ōnis. Altres: abcissa, confessar, dissolut, messies, obsessió, passió, professió, sessió, vicissitud, entre ells els que contenen les seqüències -gress-, -misso -press-: agressió, ingressar, progressiu, transgressor; admissió, admissible, comissaria, comissió,
compromissari, emissor, premissa, transmissor; depressió, expressar, impressió, impressionant,
opressor, pressió, supressió.
dissolut
Error: disolut. Explicació: cultisme en essa sorda [s]. Del llat. dissolūtus, -a, -um. Altres: abcissa, confessar, discussió, messies, obsessió, passió, professió, sessió, vicissitud, entre ells els que contenen les seqüències -gress-, -misso -press-: agressió, ingressar, progressiu, transgressor; admissió, admissible, comissaria, comissió,
compromissari, emissor, premissa, transmissor; depressió, expressar, impressió, impressionant,
opressor, pressió, supressió.
dit de passada
No és acceptat: dit això de pas/passada, dit això. És acceptat: dit de passada, de passada sigui dit, diguem-ho de passada, dit sia de passada, dit sigui de passada... Classificació: MS/L. Explicació: calc del cast. Ex.: "Dit tot això" → Diguem-ho de passada, etc.
dol, estar de
Error: estar en dol. Explicació: MS. Altres expressions: 'senyal de dol', 'anar de dol', 'portar dol'. Entrada Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera.
DONAR. USOS INADEQUATS
Ex.: inadequat: donar l'aire → adequat: airejar-se, oxigenar-se
Ex.: no és acceptat, cal evitar → és acceptat
donar l'aire → airejar-se
donar por → fer por
Ex.: no és acceptat, cal evitar → és acceptat
donar l'aire → airejar-se
donar por → fer por
doncs, valor consecutiu, conclusiu o d'oposició
Dubte: doncs. Explicació: * conj. que no equival a 'ja que'
durable, durador
No és acceptat: durader. És acceptat: durable, durador, que pot durar... Classificació: L. Explicació: calc. Ex.: "... un amor d'època és molt més durader" → era molt molt durador, podia durar molt més...
E OBERTA O GREU. Mossèn
Error: mossén, mossen. Explicació: s'escriuen amb E oberta la majoria de paraules agudes que no són verbs. #page=92
educació
Error: modal, -s. Classificació: L. Explicació: calc del cast. Significa tenir bona educació, formes o maneres.
el millor
Error: lo millor. Explicació: Art. neutre + el; el + nom genèric: el fet millor; el/allò + que (O.S. Adj.)
el pitjor
Error: lo pitjor. Explicació: MS. Art. neutre + el; el + nom genèric: el fet pitjor; el/allò + que (O.S. Adj.)
el que, això que, allò que
Error: el què. Explicació: MS. El relatiu compost d'art. + que pro. rel. àton (el/la/els/les que) sense un antecedent explícit equival a un conjunt de coses no específic. La construcció anterior és equivalent a 'allò que' o 'això que', i poden anar precedides de 'tot'.
La construcció art + què pronom interrogatiu substantivat, no és admesa. Ex.: el què dius no pot ser. Entrada Optimot.
els
Error: els hi. Explicació: MS. En reg. col., la combinació binària de pro. febl. *els hi s'utilitza per substituir un complement indirecte plural, però en reg. form. cal mantenir només el pronom els, ja que hi no està substituint cap sintagma. Ex: els hi arribarà (a ells/es).
emmanillar
Error: esposar. Explicació: L. De 'manilla', derivat de 'mà', lligar amb manilles. Esposar significa casar-se.
empescar-se-les, enginyar-se-les, espavilar-se
Error: *se les arregla. Classificació: L. Explicació: calc del cast 'arreglárselas'. Ex.: "El jugador se les arregla per trobar el pergamí" → el jugador se les empesca/se les enginya/s'espavila...
emportar-se
Error: .portar-se Classificació: L. Explicació: confusió de 'portar' - 'emportar'. Ex.: "emportar-los a la capital" → emportar-se'ls.
en el que va ocórrer, succeir, passar...
Error: en el ocorregut. Explicació: calc del cast. 'en lo ocurrido, acaecido...
en la mesura del possible, en la mesura del que era/fos... possible
Error: *dins del que... Explicació: MS. calc del cast. 'en (o dentro de) lo que cabe'.
en la mesura del que (es) pugui
Error: en la mesura del possible. Explicació: MS/L. Calc dels cast. 'en la medida de lo posible'.
endarrere
Error 1: endarrera. Explicació: O Adv.
Error 2: enradera, enradere, en radera/e. Explicació: L
endur-se, emportar-se
Error: *em vol portar amb algú. Classificació: MS/L. Explicació: no és del v portar-se, sinó emportar-se. Ex.: "*em vol portar amb ella" → se'm vol emportar, se'm vol endur.
enlloc
Error: *en tot el lloc,*en tot els llocs. Classificació: MS. Explicació: construcció que significa 'en tot lloc', el contrari que enlloc. Creuament amb el calc en lugar, en ninguna parte/sitio. Intercanviable per pertot, pertot arreu. Ex.: "l'oxigen no és uniforme en tots els llocs"→ "l'oxigen no és uniforme enlloc/pertot arreu...".
ens, ésser
Error: ente. Classificació: L. Explicació: calc del cast. Ex.: tenia aquell ente davant meu → tenia aquell ens/ésser...
entrar a un lloc
Error: entrar en un lloc. Explicació: s'utilitza la prep. 'a' davant de la majoria de determinants, d'un quantificador o d'un interrogatiu, si el verb que acompanya la preposició és de direcció o moviment. Ex.: "entrar al despatx". Entrada Optimot.
entrar una persona, algú
Error: entrar a una persona, entrar a algú. Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN. Ex.: fer entrar un senyor en un lloc.
entrebancar
Error: entravancar. Explicació: O/L. Der. de entravar i travar 'posar traves, obstacles'; o derivat de banc i prefixat amb entre-; o potser derivat de travar.
Equival a aquell, -a, -s, -es que. NO a el, la els, les + qual
Dubte: el, la, els, les + que. Explicació: S
Error: en prou feines. Explicació: MS. Loc. prep. que comença amb 'amb.
Error: en prou feines. Explicació: MS. Loc. prep. que comença amb 'amb.
És clar!
Error: clar. Explicació: calc del cast. '¡claro! (o ¡claro está!, o ¡claro que sí!, o ¡pues claro!'. Entrada Optimot.
escriure en una llengua
Error: escriure amb una llengua. Explicació: MS. Escriure amb + instrument (bolígraf, ordinador...). Escriure en un idioma.
esdeveniment, succés, succeït
No és acceptat: *lo succeït. És acceptat: l'esdeveniment, el succés, el/allò succeït, el que ha passat. Classificació: MS. Explicació: lo no és art. neutre i s'ha de canviar per l'art. el. Ex.: no és acceptat: "va explicar lo succeït" → és acceptat: va explicar l'esdeveniment, el succés, el/allò succeït, el que va passar.
esglaiador
Error: esglaiant, sobrecollidor, sobresaltant. Classificació: L. Explicació: trad. inexacta de 'sobrecogedor'. Ex.: "un somriure sobrecollidor" → un somriure esglaiador.
Diccionari Larousse
Diccionari Larousse
esperar que
Error: *a que. Explicació: MS. les preposicions 'a', 'de', 'en', 'amb' i 'per' cauen o s'elideixen davant de la conjunció 'que'. Ex.: esperar que arribi el tren. Entrada Optimot.
esplendor
Error: esplandor. Explicació: O. Del llat. splendor, -ōris, íd., der. del ll. splendēre 'brillar'. La vocal neutra [ə] s'escriu e.
està
Error: está, esta. Classificació: O. Explicació: 3a p. sing. pres. ind. d'estar. La a [a] sempre és oberta.
Estar (ben) llest
No s’usen: estar (ben) llest. S’usen: estar (ben) perdut, estar (ben) arreglat, d'haver begut oli... O fins i tot estar acabat. Classificació: L. Explicació: estar (ben) llest és un calc del castellà. És la traducció literal de estar(o ir) listo, en el sentit d'anar (molt) perdut. Quan es vol expressar que s'està bé o en bones condicions, l'expressió és estar bé, estar (en bones) condicions, estar en disposició...
Ex.: Estic llesta per afrontar qualsevol desafiament → Estic en (bones) condicions de, estic en disposició de, estic preparada...
Ex.: Estic llesta per afrontar qualsevol desafiament → Estic en (bones) condicions de, estic en disposició de, estic preparada...
estar + adj. o part.
Error: ser + adj. o part. Classificació: L. Explicació: 'estar' s'utilitza per expressar estats transitoris.
Optimot
Optimot
estar-ne
Error: *estar. Classificació: MS. Explicació: V. amb pro. lexicalitzat. Ex.: "estar fins als nassos" → estar-ne fins als nassos.
estima
Error: apreci. Ex.: "mostrar, tenir molt d'apreci". Explicació: L. Cast. Calc del cast. 'mostrar mucho aprecio por alguien', 'mostrar molta estima per algú'.
fàcilment
Error: facilment, fàcilament. Classificació: O/L. Explicació: adv. acabats en -ment, es formen a partir de la forma femenina de l'adj., si n'hi ha. Si l'adj. fem. porta accent, l'adv. també.
falta, trobar a
Error: trobar en falta. Classificació: L. Explicació: calc del cast., 'echar en falta', 'echar de menos', barrejat amb la frase feta catalana trobar a faltar algú.
Fatxenda, vanitós, altiu
Error: pijo, -a. Explicació: l. Calc del cast. Solució: fatxenda; tifa; vanitós, -osa; presumptuós, -osa; esnob; senyoret, -eta; altiu, -iva; de casa bona; de bona família...
Entrada Optimot.
Entrada Optimot.
fer + SN
Error: fer un ull. Explicació: L. realitzar (una acció), efectuar (un moviment), practicar (una operació), causar (un efecte). Ex.: fer un cop d'ull; fer, donar, clavar una ullada.
Fer cas d'algú o d'alguna cosa
Error: fer cas a les responsabilitats. Classificació: MS. Explicació: . Ex.: fer cas de les responsabilitats.
Cas, 32 i 33
Cas, 32 i 33
fer la sensació
Error: *donar (la) sensació. Classificació: L. Explicació: calc del cast. Ex.: "donar la sensació" → fer la sensació. També semblar.
Optimot
Optimot
fer por, espantar
Error: donar por. Classificació: L. Explicació: calc del cast 'dar miedo'. Ex.: em va donar por → em va fer por, em va espantar.
fer sospitar una persona, algú
Error: fer sospitar a algú. Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN. Ex.: ´"va fer sospitar a en Joel".
fer-los (a ells/-es)
Error: Explicació: MS. Les formes de pro. febl. els, -los o 'ls són el plu. de li, -li, i no pas -lis. Entrada Optimot.
fi, a la; fi, per; final, al
Error: *al fi, *al fin. Classificació: MS/L. Explicació: calc de la loc. adv. cast. 'al fin' o 'por fin'; en cat., els subst. 'fi' en sentit de 'final' és fem. Ex.: "*Al fi/fin no estem sols" → per fi (al final) no estem sols.
fi
fi
filosòficament
Error: filosoficament. Explicació: O. Adv. acabats en -ment conserven l'accent de la forma de què deriven.
fix, fixos
Error: fixe, fixes. Explicació: O, N i Adj. m. acabats en síl·laba tònica acabada en -x o -xt fan el m. pl. en -os. Entrada Optimot.
flonjo, flonja, flonjos, flonges
Error: flongo. Explicació: O. J davant a, o i u; g davant e, i. Entrada Optimot.
flux, fluxos
Error: fluxe. Explicació: O, N i Adj. m. acabats en síl·laba tònica acabada en -x o -xt fan el m. pl. en -os. Entrada Optimot.
fonamental
No és acceptat: fundamental. És acceptat: fonamental, bàsic; molt important, trascendental; indispensable, vital. Classificació: L. Explicació: barbarisme del cast. Ex.: no acceptat: "És fundamental conèixer..."→ acceptat: "És fonamental conèixer..."
FRASES FETES AMB SER o TENIR
Errada: ser un penca. Classificació: MS/L. Solució: ser un penques. Explicació: una penca és una tija ampla (per ex. de les bledes). La frase feta s'utilitza en plural. Ex.: "ser un penca" → ser un penques, tenir (moltes penques), ser un cara(dura), ser un galtes, ser un barrut; tenir (molt d') atreviment, no tenir desvergonyiment, tenir (molta) barra, tenir (molt de) morro.
Diccionari Espinal.
Rodamots
PCCD
Diccionari Espinal.
Rodamots
PCCD
FRASES FETES. ANAR
No és acceptat → És acceptat. Classificació: L. Explicació: la majoria, calcs del cast.
No és acceptat: "anar-se'n a l'orri". Explicació: frase feta que es fa servir per expressar que una cosa no ha sortit bé. És acceptat: anar en orri, anar-se'n en orri/s.
Entrada DIEC2. Entrada Optimot.
"anar de compres", "heu fet moltes compres" → anar a comprar, heu comprat massa
No és acceptat: "anar-se'n a l'orri". Explicació: frase feta que es fa servir per expressar que una cosa no ha sortit bé. És acceptat: anar en orri, anar-se'n en orri/s.
Entrada DIEC2. Entrada Optimot.
"anar de compres", "heu fet moltes compres" → anar a comprar, heu comprat massa
FRASES FETES. ENTRAR
Classificació: L. Explicació: la majoria, calcs del cast.
Ex.: no és acceptat: "entrar en el joc"→ és acceptat: entrar en joc, intervenir.
"entrar amb calent" → entrar en calent
"no entrar a l'orella" → entrar per una orella i sortir per l'altra (no escoltar, no fer cas).
Ex.: no és acceptat: "entrar en el joc"→ és acceptat: entrar en joc, intervenir.
"entrar amb calent" → entrar en calent
"no entrar a l'orella" → entrar per una orella i sortir per l'altra (no escoltar, no fer cas).
FRASES FETES. POSAR
No és acceptat: "no facis pals a les rodes". És acceptat: posar pals/bastons a les rodes. Classificació: L. Explicació: frase feta amb el V posar, amb valor de bloquejar, dificultar, obstaculitzar una acció. Ex.: no és acceptat: "fer pals" → és acceptat: posar pals. Altres frases fetes sinònimes: posar entrebancs, fer la guitza...
freqüentment
No és acceptat, cal evitar sovintment → és acceptat freqüentment. Classificació: L. Explicació: calc del cast. 'frecuentemente', 'regularmente', 'a menudo'. Ex.: "parlo sovintment català" → parlo (molt) sovint, regularment, freqüentment...
G/J. TG/TJ. SO VELAR OCLUSIU SONOR: G [ɡ] I PALATAL FRICATIU SONOR: J [ʒ]. SONS PALATALS AFRICATS SONORS: TG i TJ [d͡ʒ]
Classificació: O. Normes:
- J davant a, o o u. Excepcions: J davant e:
- Verb jeure. Ex.: no acceptat → acceptat: geure → jeure
- Davant els infixos -ecc- i -ect-: injecció, objecte, projecció, projecte, subjecció, subjecte, trajectòria... No acceptat → acceptat: ingecció, obgecte... → injecció, objecte...
- Cultismes de l'hebreu: jerarca, jeroglífic, majestat, Jesús, Jerusalem, i derivats (jerarquia, jeràrquic, majestuós, jerònim, jesuïta). No acceptat → acceptat: geroglífic → jeroglífic, magestat → majestat...
- Manlleus: jeep, jersei o jet.
- Hipocorístics (noms retallats): Jep o Jepet (de Josep).
- G davant e, i. Ex.: no acceptat → acceptat: jener → gener, jirar → girar, jirafa → girafa, distinjir → distingir, llejir → llegir, marje → marge...
- Grups consonàntics TJ i TG, intervocàlics: pronúncia africada [d͡ʒ] en els parlars orientals:
- TJ davant a, o o u. Ex.: no acceptat → acceptat: jutgar → jutjar, mitga → mitja, lletga → lletja...
- TG davant e, i. No acceptat → acceptat: ferotje → ferotge, jutje → jutge, metje → metge, mitjes → mitges, platjes → platges, viatje → viatge...
- Excepcions: en mots cultes formats amb el prefix llatí ad-, i en alguns estrangerismes, es respecta i s'escriu -dj-: adjacent, adjectiu, adjudicar...
gairebé, quasi
gaire bé. Error: L. Explicació: [s. XX; compost a partir dels adv. 'gaire' i 'bé']. Quasi, quan falta poc. Confusió amb 'gaire bé', que equival a 'poc bé', 'no massa bé', en les oracions negatives. Les formes 'quasibé', 'quasi bé' o 'quasi-bé' (encreuament de quasi i gairebé), emprades com a sinònimes de gairebé (quasi significa‘en certa manera’, ‘com si fos’) no són admeses en català.
gana, entrar; obrir; fer venir la; tenir una fam canina (o de llop)
Error: gana, entrar la. Explicació: L. Calc del cast. Creuament d'expressions referides al 'apetito', com 'abrir (o dar, o despertar) el apetito', amb d'altres d'equivalents amb 'hambre'.
girar-se, tombar-se, fer la volta
Error: donar-se la volta. Explicació: L. Calc del cast. 'darse la vuelta'.
girar(-se), tombar(-se) cap a algú
Error: es va tornar cap a ells. Explicació: MS. Calc del cast. Usa 'tornar' en el sentit de 'volver' dels cast.
gràcies
Error: gracies, gracias, grácies, grácias. Explicació: mot esdrúixol perquè la síl·laba tònica és l'avantpenúltima. Les esdrúixoles s'accentuen sempre.
gran
Error: gran (en lloc de gros). Explicació: L Adj. Dimensions superficials (capacitat, quantitat, intensitat)
H. Hostal, hotel apartament, hostaleria, hotel...
Error: hostel. Explicació: Der. del fr. 'hospitale' >'hôtel', va passar a l'an., llengua en què ha continuat creant mots, per derivació o composició. 'Hostel' és un neologisme traduït al català. Les formes més freqüents són 'hotel' i 'hostal'.
hauríeu
Dubte: hauríeu. Error: haurieu. Explicació: O. Plana no acabada amb terminació típica (-eu, diftong decreixent).
haver caigut
Error: haver-se caigut. Ex.: s'havia caigut de la cadira. Explicació: V intr. caure, i no caure's. Ex.: havia caigut de la cadira.
Entrada Optimot.
herència
error: erència, erencia. Explicació: del llat. haerentia 'pertinences', herència amb h. I d'aquí també la família etimològica hereu, heretar.
hi ha, hi havia, hi haurà
Error: hi han, hi havien, hi hauran, hi hagin.... Ex.: 'havien assassinats'. Explicació: MS. V. impers. (acompanyat de l'adverbi hi) + CD (i no Subj. Per tant, no ha de fer la concordança). Significa existir, ésser, trobar-se, acomplir-se. Ex: 'hi havia assassinats'. Entrada Optimot.
hi ha, hi havia...
Error: *estaven els mossos, més avall de casa meva. Explicació: MS. S'utilitza el verb haver-hi (i no estar) quan darrere del verb hi ha el nom de la persona o cosa de la qual es parla i és una informació nova.
humilitat
Errada: humiltat, humildat. Classificació: L. Solució: humilitat, modèstia, senzillesa... Explicació: calc del cast. Ex.: "... no té humiltat" → no té humilitat.
Diccionari Albert Jané. Humilitat
Diccionari Albert Jané. Humilitat
i així va fer, provocar... que
Error: (tot) fent així que... Explicació: gerundi + així (o bé tot + gerundi + així) no pot indicar posterioritat o conseqüència. Per tant, no són admeses. Entrada Optimot.
ictus
Error: 'donar un ictus'. Classificació: MS. Explicació: calc del cast. Ex.: donar un ictus→ patir un ictus.
ídol
Error: ídol. Explicació O. Plana perquè la síl·laba tònica és la penúltima. s'accentua perquè no acaba en cap de les 12 terminacions típiques (vocal, vocal +s, en, in).
IMPERFET SUBJUNTIU
1a i 2a conjugacions (-ar, -er/-re)
No és acceptat: -es/ès, -éssis/èssis, -es/ès, -essim/èssim, -essiu/èssiu, -éssin/èssin.
És acceptat: -és, -essis, -és, -éssim, -éssiu, -essin. Classificació: O/F. Explicació: les desinències duen e tancada [e] i essa sorda [s].
3a conjungació (-ir)
No és acceptat: -is/ìs, -íssis/ìssis, -is/ìs, -issim/ìssim, -issiu/ìssiu, íssin/ìssin.
És acceptat: -ís, -issis, -ís, -íssim, -íssiu, -issin. Classificació: O/F. Explicació: les desinències duen i essa sorda [s].
No és acceptat: -es/ès, -éssis/èssis, -es/ès, -essim/èssim, -essiu/èssiu, -éssin/èssin.
És acceptat: -és, -essis, -és, -éssim, -éssiu, -essin. Classificació: O/F. Explicació: les desinències duen e tancada [e] i essa sorda [s].
3a conjungació (-ir)
No és acceptat: -is/ìs, -íssis/ìssis, -is/ìs, -issim/ìssim, -issiu/ìssiu, íssin/ìssin.
És acceptat: -ís, -issis, -ís, -íssim, -íssiu, -issin. Classificació: O/F. Explicació: les desinències duen i essa sorda [s].
importar, precedit de pro. febl. CI sing (li): li importava
Error: l'importava. Explicació: MS. V. tre. i intr. El CI no pronominalitza. Entrada Optimot.
inclou
Error: incloeix, inclueix. Explicació: MS. V de la 2a, no de la 3a conjugació. Entrada Optimot.
infectar les persones, els animals, les coses
Error: infectar *a les persones. Explicació: MS. V. tr. El CD de persona és un SN.
infinitiu + -me
Error: infinitiu+me. Explicació: MS. Guionet darrere del verb que acaba en cons. o -eu (diftong creixent).
influenciador
Ang. influencer. Classificació: L. Explicació: ang. admès, molt present a les xarxes socials. Ex.: "Chiara Ferragni ha passat de bloguera a influencer" → Chiara Ferragni ha passat de bloguera a influenciadora.
Cercaterm
Cercaterm
insistir + a dir, a fer, a demanar...
Error: insistir + en. Explicació: MS. V. intr. Ex.: insistir a anar.
ja que, perquè, puix que
Error: *donat que. Classificació: MS. Explicació: calc del nexe causal cast dado que. Ex.: "van decidir descansar una estona *donat que només faltava mitja hora" → .... ja que, perquè...
joglar
Error: juglar. Explicació: O. Del llat. jocularis 'graciós', der. de jocŭlus 'broma', dimin. de jocus 'joc'
L·L. bèl·lic, bèl·lica, bèl·lics, bèl·liques
Error: bèlic, ca, -cs, -ques. Explicació: O. Der. del ll. bellum 'guerra' > 'bellicus, -a, -um' > bèl·lic. La 'll' va evolucionar a 'l·l'.
L·L. Col·locar
Error: colocar. Explicació: O. Der. del del ll. 'cum locare' > 'collocare' > col·locar. Ll > l·l.
L·L. col·loquial
Error: coloquial. Explicació: O. Der. del ll. colloquium > col·loqui > col·loquial. Ll evoluciona en l·l.
L·L. Idil·li
Error: idili, idíl·li. Explicació: l·l a l'interior de mot entre vocals, per raons etimològiques i sobretot en mot d'ús culte [del gr. eidýllion > del ll. idyllium].
L·L. pàl·lid, pàl·lida, pàl·lids, pàl·lides
Error: pàlid, -lida, -lids, -lides. Explicació: del ll. 'pallidus, -a, -um' > la 'll' va evolucionar en 'l·l'.
l'educació
Error: la educació. Explicació: O. L'article definit s'apostrofa davant de vocal o h. Exemple: "l'educació és la clau de la vida.".
l'època
Error: la època. Explicació: O. S’elideix la vocal dels articles definit i personal, de la preposició de i dels pronoms febles davant de mots començats per vocal, precedida o no de h.
l'estimava
error: la estimava. Explicació: l'apòstrof marca l'elisió de la vocal de l'article definit.
l'OMS (l'Organització Mundial de la Salut)
la OMS. Error: O. Explicació: Sigla formada a partir d'un sintagma en singular, equivalent a un nom propi.
l'últim, l'última
Error: la última. Explicació: O. No s’apostrofa l’article femení davant de les vocals i o u àtones, precedides o no de h.
l'única
Error: la única. Explicació: O. No s’apostrofa l’article femení davant de les vocals i o u àtones, precedides o no de h.
la gent culta
Error: la gent culte. Explicació: MS. L'adj. acaba en -a ja que concorda amb els noms femenins.
la història
Error 1: l'història. Explicació: O; Error 2: conte. Explicació: L no equival a xafarderia o pretext
la important evolució
Error: l'important. Explicació: O. Els articles femenins 'la' i 'na' davant de mots femenins que comencen amb i, u, hi, hu àtones NO s'apostrofen.
la impotència
Error: l'impotència. Explicació: O. Els articles femenins 'la' i 'na' davant de mots femenins que comencen amb i, u, hi, hu àtones NO s'apostrofen.
la universitat
Error: l'universitat. Explicació: O. Els articles femenins 'la' i 'na' davant de mots femenins que comencen amb i, u, hi, hu àtones NO s'apostrofen.
la urbanització
Error: l'urbanització. Explicació: O. Els articles femenins 'la' i 'na' davant de mots femenins que comencen amb i, u, hi, hu àtones NO s'apostrofen.
li
Error 1: l'. Explicació: S.
Error 2: l'hi. Explicació: S CI sing.: un pronom substitueix un sintagma, no dos
Llàstima!
No és acceptat: és una pena, donar pena, és una pena... És acceptat: Llàstima! Quina llàstima! Fer pena o fer llàstima. És lamentable, fa llàstima... Classificació: L. Explicació: calc. del cast. Ex.: no és acceptat: seria una pena que → és acceptat: seria lamentable, faria pena...
llengua
Error: llengüa. Explicació: O. La u dels grups -gua-, -guo-, -qua-, -quo- es pronuncia sempre i, per tant, no duu mai dièresi.
llengües
Error: llenguas, llengues. Explicació: O. Güe, güi amb dièresi a la u, quan la u sona. Entrada Optimot.
lluny de preocupacions, sense preocupacions/problemes, sense amoïnar-se...
Error: fora de preocupacions. Explicació: *
lo pare; *lo normal *lo més ràpid
Dubte: lo. Explicació: * valor neutre en cat occ * funció abstracta, *funció intensiva
LOCUCIONS ADVERBIALS
No és acceptat → És acceptat. Classificació: MS. Explicació: calcs de loc. cast, problemes d'ortografia.
"acte seguit" → tot seguit, seguidament, a continuació
avegades → a vegades, de vegades. Loc. adv. SPrep. format per la prep. a/de + N. Ex.: "Avegades ho fem sense adonar-nos-en" → "A vegades ho fem sense adonar-nos-en".
"al respecte" → sobre això, referent a això, pel que fa al cas.
"amb/en respecte a" → respecte a/de, pel que fa a, quant a
"respecte a mi/tu/ell,a/nosaltres/vosaltres/ells, -es" → pel que fa/es refereix a mi, quant a mi...
per la meva/teva/seva compta/comte → pel meu/teu/seu/compte
"acte seguit" → tot seguit, seguidament, a continuació
avegades → a vegades, de vegades. Loc. adv. SPrep. format per la prep. a/de + N. Ex.: "Avegades ho fem sense adonar-nos-en" → "A vegades ho fem sense adonar-nos-en".
"al respecte" → sobre això, referent a això, pel que fa al cas.
"amb/en respecte a" → respecte a/de, pel que fa a, quant a
"respecte a mi/tu/ell,a/nosaltres/vosaltres/ells, -es" → pel que fa/es refereix a mi, quant a mi...
per la meva/teva/seva compta/comte → pel meu/teu/seu/compte
LOCUCIONS PREPOSITIVES O PREPOSICIONALS. IGUAL
No és acceptat → És acceptat. Classificació: MS.
*al igual que → a l'igual de. Explicació: coincideix amb la idea de fer una cosa igual que algú altre. Ex.: no és acceptat: "a l'igual que altres llengües, el català també és important"→ és acceptat: a l'igual d'altres llengües, el català també és important.
"a l'estona/després d'una estona/rato" → al cap d'una estona/mica
*al igual que → a l'igual de. Explicació: coincideix amb la idea de fer una cosa igual que algú altre. Ex.: no és acceptat: "a l'igual que altres llengües, el català també és important"→ és acceptat: a l'igual d'altres llengües, el català també és important.
"a l'estona/després d'una estona/rato" → al cap d'una estona/mica
malaptesa
Error: un malaptesa. Explicació: MS. F. Manca de destresa, barroeria, inexperiència, ineptitud, impossibilitat, incapacitat... Entrada Diccionari sinònims Albert Jané.
Maldat
Error: maldad. Explicació: [del ll. td. malĭtas, -ātis]. Generalment, [t] a final de mot, darrere vocal àtona o consonant, s’escriu t o d, segons la lletra
que aparegui a les formes flexives o els derivats. Així, la lletra que hi ha al derivat indica la grafia del mot primitiu.
que aparegui a les formes flexives o els derivats. Així, la lletra que hi ha al derivat indica la grafia del mot primitiu.
maleducat
Explicació: l'adv. mal i el participi educat s'escriuen junts per referir-se a una persona que no segueix les normes de convivència, de civisme, etc., és a dir, no mostra ser educat.
Entrada Optimot.
Entrada Optimot.
malestar, trobar-se malament. Inquietud, neguit, ansietat, por...
mal cos. Error: L. Explicació: calc del cast. 'mal cuerpo'.
mantenint
Error: *mantinguent. Explicació: El gerundi de 'mantenir' és 'mantenint'. Tot i que en reg. inform. s'uitilitza molt la forma no admesa, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.
mantenir
Error: mantenïr. Explicació: O. Estalviem la dièresi en l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. El lexema de mantenir acaba en cons.
màscara, -es
Error: mascarilla, masquerilla, -es. Explicació: L/MS. Calc del cast., que utilitza el derivat diminutiu, mentre que en català s'empra el primitiu 'màscara'.
D'origen incert, probablement de l'àr. másḫara 'joglar, pallasso', der. de sáḫir 'burlar-se', combinat potser amb masca 'bruixa' (v. mascara). Entrada Diccionari.cat.
Mentre que el Diec2 no recull 'mascareta' com a sinònim 'màscara', amb el significat de careta emprada pels sanitaris per protegir la cara a l'hora d'administrar medicaments, fer tractaments mèdics, etc., o bé dels ciutadans davant del risc contagi per contaminació, epidèmies, pandèmies..., l'Optimot sí que incorpora el diminutiu més utilitzat als mitjans de comunicació.
Entrada Optimot.
Masdéu
Error: Masdeu. Explicació: normalment no porten accent els compostos i derivats dels diacrítics (adeu,
adeu-siau, marededeu, pregadeu, redeu), excepte els mots compostos amb guionet, (déu-vos-guard) alguns noms propis, com els cognoms. Ex.: Miquel Masdéu (personatge secundari de Mirall trencat, de Mercè Rodoreda: és el primer amor de Teresa, la protagonista).
adeu-siau, marededeu, pregadeu, redeu), excepte els mots compostos amb guionet, (déu-vos-guard) alguns noms propis, com els cognoms. Ex.: Miquel Masdéu (personatge secundari de Mirall trencat, de Mercè Rodoreda: és el primer amor de Teresa, la protagonista).
mateix
Error: *amb ella. Solució: amb ella mateixa, amb si mateixa. Ex.: "sentir-se bé amb ell/a, si... mateix/a". Explicació:
Prep. + pronoms reflexius forts de tercera persona (ell, ella, ells, elles, si) tant per referir-se a éssers animats com a inanimats, normalment van acompanyats obligatòriament de l'indefinit 'mateix'.
Entrada Optimot.
me l'ha de, te l'ha de, se l'ha de, ens l'ha de, us l'ha de, se l'han de
Error: haver (V. pron.) de ... + SN CD. "el líquid anés marxant sol i no *m'haguessin de treure". Eplicació: MS. EX.: "... me l'haguessin de treure".
me'n
Error: m'en. Explicació: O. Combinació binària de pronoms febles: l'apòstrof va al més a la dreta possible.
mem
Error: meme. Explicació: L. Terme no admès al Diec2, però acceptat al Diccionari terminològic d'Economia i empresa: Imatge, frase o vídeo que s'escampa viralment i que és constantment imitat, compartit o utilitzat. Entrada Optimot.
Menysprear
Errada: menyspreciar, menosprear, menospreciar. Classificació: L. Solució: menysprear, menystenir, subestimar, rebutjar... Explicació: calc del cast. Ex.: "menysprecia els altres animals" → menysprea els altres animals.
menyspreu, desdeny, rebuig...
Error: despreci, despreciar. Classificació: L. Explicació: calc del cast 'desprecio'. Ex.: "cara de despreci" → cara de menyspreu, rebuig, etc. També 'cara de fàstig'.
Desprecio
Despreciar
Desprecio
Despreciar
meravella, a
Error: *sonar de meravella. Classificació: MS/L. Explicació: calc del cast. 'entenderse/sonar de maravilla". Ex.: "sonava de meravella" → sonava a meravella/meravellosament molt bé/d'allò més bé.
Ex.: "s'entenien de meravella" → s'entenien a meravella/meravellosament/molt bé/d'allò més bé.
Ex.: "s'entenien de meravella" → s'entenien a meravella/meravellosament/molt bé/d'allò més bé.
mesos de l'any en min.: gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre, desembre
Error: mesos de l'any en Maj. a l'interior d'una oració. Explicació: O. només s'escriuren en Maj. a inici de text o després de punt.
MESOS DE L'ANY. Majúscules i minúscules
No és acceptat: mesos de l'any amb majúscula a l'interior d'un text. És acceptat: mesos de l'any amb majúscula a l'inici d'un text: en una data o després de punt. Classificació: O. Explicació: els mesos de l'any formen part del lèxic comú. Ex.: gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre, desembre.
Majúscules i minúscules de períodes temporals
Majúscules i minúscules de períodes temporals
messies
Error: mesies. Explicació: cultisme en essa sorda [s]. Del llat. Messias. Altres: abcissa, confessar, discussió, dissolut, obsessió, passió, professió, sessió, vicissitud, entre ells els que contenen les seqüències -gress-, -misso -press-: agressió, ingressar, progressiu, transgressor; admissió, admissible, comissaria, comissió,
compromissari, emissor, premissa, transmissor; depressió, expressar, impressió, impressionant,
opressor, pressió, supressió.
meva casa, casa meva
Error: meu casa, casa meu. Explicació: MS. F. Tret dialectal del català septentrional de transició (rossellonés, zona nord de l'Alt Empordà, etc.) que consisteix a no afegir el morfema fem. en els posssessius 'meu, teu, seu' davant de N. Entrada Google llibres. IEC.
meva vida
Error: meu vida. Explicació: MS. F. Tret dialectal del català septentrional de transició (rossellonés, zona nord de l'Alt Empordà, etc.) que consisteix a no afegir el morfema fem. en els posssessius 'meu, teu, seu' davant de N. Entrada Google Books. IEC.
mica, xic
No és acceptat: un tanto. És acceptat: una mica, un xic. Classificació: MS. Explicació: calc cast. Ex.: no és acceptat: és un tant complicat → és acceptat: és un xic / una mica complicat.
mirar una persona, animal o cosa
Error: mirar *a algú o alguna cosa. Explicació: el CD de persona és un SN.
missatge, -s
Error: missatje. Classificació: O. Explicació: s'escriu tj davant a, o, u; s'escriu tg davant e, i.
mitja hora
Error: mig hora, *a la mitja hora. Explicació: MS. Solució: mitja hora, al cap de mitja hora. Exemple: Quant falta? Mitja hora. Al cap de mitja hora d'haver arribat, ja tenia ganes de marxar.
mixt, mixtos
Error: mixt, mixte. Explicació: O, N i Adj. m. acabats en síl·laba tònica acabada en -x o -xt fan el m. pl. en -os. Entrada Optimot.
MOMENT. En un moment; en un no res, en un tres i no res; (tot) de cop...
Error: al moment. Explicació: MS. Calc del cast. Altres solucions: loc. adv. 'Sense pensar-s'hi, bruscament, sobtadament...'
MOTS. FALSOS SINÒNIMS
Cal distingir entre els falsos sinònims, els doblets lèxics, i els falsos amics.
A l’hora de redactar, a vegades cometem imprecisions perquè col·loquem mots o expressions fora de context i que fan perdre el sentit. Per similituds fonètiques, semàntiques o per influència del castellà col·loquem un mot o expressió per un altre, tant en el text oral com en l’escrit, i generen confusions, lapsus o fins i tot riure o errors de pronúncia (embarbussaments), perquè no s’ha acabat de perdre l’associació amb la paraula original. Ex.: espessor i gruix, etc. Cal distingir entre:
1 Falsos sinònims. Són parelles de paraules que no comparteixen camp semàntic, és a dir, són dos mots o més que, tot i tenir significats diferents, sovint es confonen; poden semblar sinònims però en realitat no ho són. En algun cas un dels dos:
. és un barbarisme no admès: és una interferència d'una altra llengua.
. s'usa inadequadament com a sinònim de l’altre quan no ho és, és a dir, que tenen significats diferents i s'usa inadequadament, ja que: tenen alguna diferència gràfica que cal diferenciar, o paraules semblants, amb un ús proper però amb àmbits d’ús diferents, i que no cal confondre.
Ex.: exemple és fals sinònim de… / exemple
adreça (lloc de residència, origen o destinació) / direcció 7 (trajectòria, orientació) / ubicació
Llistats: Arbena editorial, UB Edu. Cub
A l’hora de redactar, a vegades cometem imprecisions perquè col·loquem mots o expressions fora de context i que fan perdre el sentit. Per similituds fonètiques, semàntiques o per influència del castellà col·loquem un mot o expressió per un altre, tant en el text oral com en l’escrit, i generen confusions, lapsus o fins i tot riure o errors de pronúncia (embarbussaments), perquè no s’ha acabat de perdre l’associació amb la paraula original. Ex.: espessor i gruix, etc. Cal distingir entre:
1 Falsos sinònims. Són parelles de paraules que no comparteixen camp semàntic, és a dir, són dos mots o més que, tot i tenir significats diferents, sovint es confonen; poden semblar sinònims però en realitat no ho són. En algun cas un dels dos:
. és un barbarisme no admès: és una interferència d'una altra llengua.
. s'usa inadequadament com a sinònim de l’altre quan no ho és, és a dir, que tenen significats diferents i s'usa inadequadament, ja que: tenen alguna diferència gràfica que cal diferenciar, o paraules semblants, amb un ús proper però amb àmbits d’ús diferents, i que no cal confondre.
Ex.: exemple és fals sinònim de… / exemple
adreça (lloc de residència, origen o destinació) / direcció 7 (trajectòria, orientació) / ubicació
FALSOS SINÒNIMS que no s’han de confondre | |
adreça (lloc de residència, origen o destinació) | direcció 7 (trajectòria, orientació) ubicació (lloc situat en un edifici o terreny) |
Llistats: Arbena editorial, UB Edu. Cub
N DAVANT N. GRUP -NN-. Innocent
Error: inocent.
El grup -nn- apareix en els casos següents:
I. En mots formats amb els prefixos con-, en- o in- seguits de mot amb n inicial.
II. En determinats cultismes i manlleus, alguns dels quals es pronuncien habitualment amb
una sola n: annals, annex (i derivats), connex (i derivats), connivència, hosanna, innocent (i derivats), innocu, mannà, perenne; bienni, trienni, decenni, quinquenni, mil·lenni; Avicenna; cànnabis, cunnilingus, henna, sunnita, Annam, Johannesburg, Ravenna...
III. En alguns mots patrimonials: ànnera, nannar (anar a nannar ‘anar a passejar’, en llenguatge infantil), tarannà; Bennàsser, Bonnín, Monner (cognoms), Annauir, Bonner, Monnàber, Monnars, Vilanna (topònims).
NOTES: El grup nn se simplifica en alguns manlleus com escàner, espinàquer, tenis (i tenista, frontenis), xeiene, i en alguns cultismes com britànic, Aníbal, Apenins, Peloponès.
Cal tenir present que determinats mots pronunciats habitualment amb [nn] s’escriuen amb el grup consonàntic tn: cotna, reguitnar, Gatnau (§ 2.7.3.2d).
Entrada Ortografia catalana 2016, § 282, p.80-83.
El grup -nn- apareix en els casos següents:
I. En mots formats amb els prefixos con-, en- o in- seguits de mot amb n inicial.
II. En determinats cultismes i manlleus, alguns dels quals es pronuncien habitualment amb
una sola n: annals, annex (i derivats), connex (i derivats), connivència, hosanna, innocent (i derivats), innocu, mannà, perenne; bienni, trienni, decenni, quinquenni, mil·lenni; Avicenna; cànnabis, cunnilingus, henna, sunnita, Annam, Johannesburg, Ravenna...
III. En alguns mots patrimonials: ànnera, nannar (anar a nannar ‘anar a passejar’, en llenguatge infantil), tarannà; Bennàsser, Bonnín, Monner (cognoms), Annauir, Bonner, Monnàber, Monnars, Vilanna (topònims).
NOTES: El grup nn se simplifica en alguns manlleus com escàner, espinàquer, tenis (i tenista, frontenis), xeiene, i en alguns cultismes com britànic, Aníbal, Apenins, Peloponès.
Cal tenir present que determinats mots pronunciats habitualment amb [nn] s’escriuen amb el grup consonàntic tn: cotna, reguitnar, Gatnau (§ 2.7.3.2d).
Entrada Ortografia catalana 2016, § 282, p.80-83.
n'hi ha
Error: n'hi han. Explicació: MS. V. haver-hi, no haver-n'hi. En reg. formals, haver-hi, quan va seguit d'un sintagma nominal en plural, no concorda.
necessari, -ària
Error: necesari, nesesari, necesaria. Explicació: O. En masc., mot pla. No s'accentua perquè és pla acabat en vocal. En fem., mot esdrúixol perquè la síl·laba tònica és l'avantpenúltima, ja que consonant + vocal dèbil + vocal forta no formen diftong creixent, sinó hiat.
necessitar
Error: necesitar, nessesitar... Explicació: O. Del ll. necessitare, der. del ll. cl. necesse, 'necessari, inevitable', adj. neutre indeclinable, base també de necessarius i necessĭtas. La essa sorda [s] intervocàlica s'escriu amb doble essa.
netejar + SN
Error: netejar a. Classificació: MS. Explicació: V. trans. + SN, CD de persona. Ex.: netejar *als animals → netejar els. animals.
nit i dia
Error: dia i nit. Explicació: L. Calc del cast. 'día y noche, noche y día, de día y de noche'. En cat. l'expressió no es pot girar: s'expressa del final del dia a l'endemà.
no faltar/mancar/trobar a faltar/perdre's res
Error: no faltar *de res. Ex.: que no li falti de res. Explicació: L. El pro. res substitueix un SN CD. Per tant, no va precedit de cap prep.
no fer altra cosa (o res més) que, no fer sinó
Error: només feien *que tremolar. Explicació: MS. Calc del cast. 'no hacer más que'.
notícia, notícies
Error: noticia, noticies. Explicació: O. És esdrúixola perquè l'accent recau a l'avantpenúltima síl·laba. Els mots esdrúixols s'accentuen sempre.
nou-cents mil
Error: nou cent/s mil. Explicació: O. D-U-C: els cardinals i ordinals compostos s'escriuen amb guionet entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes. Del vint al vint-i-nou, porten guionet davant i darrere de la conjunció i. Els derivats de les centenes no porten guionet. Ex.: vuitcentista, avantguardisme, noucentisme, etc.
numerals compostos. Guionet.
Explicació: O. D-U-C: els cardinals i ordinals compostos s'escriuen amb guionet entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes. Del vint al vint-i-nou, porten guionet davant i darrere de la conjunció i. Els derivats de les centenes no porten guionet. Ex.: vuitcentista, avantguardisme, noucentisme, etc. Entrada Optimot.
NUMERALS. Dues
Inadequat: f. pl. dos. Classificació: MS. Adequat: f. dues. Explicació: en reg. inform. s'utilitza el numeral com a invariable. En reg. formals és preferible la distinció entre el f. i el m. pl. Ex.: dos llengües → dues llengües.
O. SUB. ADV. CAUSAL
Errada: pues per ja que, perquè.... Classificació: MS. Solució: en cat., aquestes O. Sub. Adv. causals s'han d'introduir per la loc. adv. ja que, perquè... Explicació: calc de la conj. pues del cast. Ex.: inadequat "... és el rei, pues/doncs es creu el millor" → adequat: 'és el rei, ja que/perquè...'.
Optimot. Pues
Optimot. Ja que, perquè
Optimot. Pues
Optimot. Ja que, perquè
O/U. PSEUDODERIVATS
Ex.: mot primitiu català → derivat català → pseudoderivat
boca bocassa, boqueta bucal
capítol capitolet capitular (V/Adj.)
cloure cloenda, excloure exlusiu, exclusió
cònsol consolat consular (Adj.)
corb corba, corbat curvatura, curvilini
córrer concórrer concurrència, ocurrència
doble doblar duplicar, duplicitat
dolç dolcesa, endolcir dulcificar, edulcorar
fondre foneria fundent, fusió
forc forquilla bifuracar, bifurcació
home homenàs, homenot humà, humanisme
jove jovent, joventut juvenil
moc mocar, mocós mucosa, mucositat
boca bocassa, boqueta bucal
capítol capitolet capitular (V/Adj.)
cloure cloenda, excloure exlusiu, exclusió
cònsol consolat consular (Adj.)
corb corba, corbat curvatura, curvilini
córrer concórrer concurrència, ocurrència
doble doblar duplicar, duplicitat
dolç dolcesa, endolcir dulcificar, edulcorar
fondre foneria fundent, fusió
forc forquilla bifuracar, bifurcació
home homenàs, homenot humà, humanisme
jove jovent, joventut juvenil
moc mocar, mocós mucosa, mucositat
obeït, -ïda, -ïts, -ïdes
Error: obeit, -ida, -its, -ides. Explicació: O. La dièresi generalment no marca la vocal tònica, sinó que la i o la u es troben en posició d'hiat i no de diftong, per això s'han de pronunciar en dues síl·labes separades. Mentre que infinitius i gerundis estalvien la dièresi, en els verbs el lexema dels quals acaba en vocal i la desinència hi comença, els participis presenten la i tònica formant síl·laba ella sola, entre vocals: agraït, traït, beneït, conduït, corroït, esvaït, oït, traduït...
oblit, caure en l'; oblit, deixar en l'; oblit, arraconar a l'
Error: quedar *a l'oblit. Classificació: MS/L. Explicació: caiguda de la pre. en per a. Ex.: "caure a l'oblit"→ caure en l'oblit. També oblidar-se de.
obsessió
Error: obssesió, obsesió. Explicació: cultisme en essa sorda [s]. Del llat. obsessio, -ōnis. Altres: abcissa, confessar, discussió, dissolut, messies, passió, professió, sessió, vicissitud, entre ells els que contenen les seqüències -gress-, -misso -press-: agressió, ingressar, progressiu, transgressor; admissió, admissible, comissaria, comissió,
compromissari, emissor, premissa, transmissor; depressió, expressar, impressió, impressionant,
opressor, pressió, supressió.
ofert, -a, -ts, -es
Error: oferit, -ida, -its, -ides. Classificació: M. Explicació: la terminació de verbs com complir, establir, oferir, omplir, reblir, sofrir i suplir (i derivats) fan el participi amb la terminació -ert en els dialectes orientals.
omple
Error: ompla, V. Explicació: La vocal neutra [ə] a final de verb s'escriu -a en posició final, i -e si és el penúltim so. Excepcions: 2a pers. imperatiu de córrer, obrir, omplir i venir. Entrada Optimot. Paradigma omplir.
oposar-se que
Error: oposar-se a que. Explicació: V que regits per les preposicions a, de, en i amb, quan es troben davant d'una oració introduïda per la conjunció que, la preposició s'elideix en els registres formals. En els registres informals és habitual el contacte entre la preposició i la conjunció que.
orgullós
Errada: engreït. Classificació: L. Solució: orgullós. Explicació: calc del cast.. Ex.: "és un animal engreït" → és un animal orgullós.
Diccionari Albert Jané. Orgullós
Diccionaris.cat. Orgullós
Diccionari Albert Jané. Orgullós
Diccionaris.cat. Orgullós
pare
Error: para. Explicació: O. Confusió entre la 1a pers. del sing. del Pres. Ind. de parar i el N pare.
parelles, per
Error: *treball en parelles. Classificació: MS. Explicació: en cat. i cast. s'agafa la prep. per, i no pas 'en', com en fr. o ang.
PARELLS MÍNIMS. FONÈTICA SINTÀCTICA
Inadequat: en l'estàndard oral formal, no geminar, especialment sons líquids (lateral alveolar [l] i palatal [ʎ]), nasals (bilabial [m], labiodental [ɱ], alveolar [n], palatal [ɲ] i velar [ŋ]) i fricatius (labiodental sord [f] i sonor [v], alveolar sord [s] i sonor [z] i postalveolar sord [ʃ] i sonor [ʒ]). Classificació: O/F. Adequat: geminar en tots els casos anteriors. Les
reduccions com ara a + e > ə, o + u > u i v + b > b també faciliten més exemples de parells mínims en el català oriental. Explicació: és un hàbit fonològics dels parlants que no han patit interferències, ja que el català gemina en l'oriental, també en contextos de fonètica sintàctica.
Ex. de parells mínims en fonètica sintàctica per a totes les posicions (amb o sense redistribució d’alguna síl·laba):
Home de poc cafè / de poca fe
Tens un ca pallús / cap pallús
Joan, t’ha(s) superat!
Arriba el de gel / el desgel
No en sabem desxifrar / no en sabem, de xifrar
Hi ha molts tipus d’al·legacions / de legacions
Religió i(m)moral catòlica (exemple tret de les xarxes socials)
Personal (l)imitat
Càlcul actiu / càlcul lectiu (≠ cal col·lectiu)
Exigim que ho declari (il·)legal, (il·)lícit
La unanimitat del lament / de l’amén
El poder de la ment / del lament
El sou (del lector / de lector / de l’actor) és miserable
Vol (levitar/habitar) a Barcelona
Diu que no em mantens / Diu que no m’entens
Fa(n) nosa
Ex. de parells mínims en fonètica sintàctica, en contrast dins la mateixa frase, i en què el manteniment o no de la geminació provoca un canvi de significat:
La cena de l'última escena → l'escena de l'última cena
Ha al·legat contra la degradació → Ha legat contra la degradació
Han delegat les funcions del legat → Han legat les funcions del delegat
No geminar pot dur a interpretacions contràries a allò que es volia dir:
Ex.: "Exigim del Tribunal que la declari ilegal [la immersió lingüística]"
[əәdʒiʒím dəәl tɾiβunál kəә ləә ðəәkláɾiləәɣál]
És més difícil de trobar parells mínims amb geminació / simplificació a l'interior de mot,
però n’hi ha, i poden formar parells mínims de frases senceres (en català oriental central):
• L’(addició/edició) és defectuosa
• La dicció / L’addicció és horrorosa
• La població rebutja l’(edicte/addicte)
• Ha donat una resposta molt (as/esc)èptica
• Té un regust a(s)cètic
• Van eludir el problema / Van al·ludir al problema
• La tria de la tapa del mes ha estat (cansalada / cancel·lada)
Yzaguirre. Geminacions.
reduccions com ara a + e > ə, o + u > u i v + b > b també faciliten més exemples de parells mínims en el català oriental. Explicació: és un hàbit fonològics dels parlants que no han patit interferències, ja que el català gemina en l'oriental, també en contextos de fonètica sintàctica.
Ex. de parells mínims en fonètica sintàctica per a totes les posicions (amb o sense redistribució d’alguna síl·laba):
Home de poc cafè / de poca fe
Tens un ca pallús / cap pallús
Joan, t’ha(s) superat!
Arriba el de gel / el desgel
No en sabem desxifrar / no en sabem, de xifrar
Hi ha molts tipus d’al·legacions / de legacions
Religió i(m)moral catòlica (exemple tret de les xarxes socials)
Personal (l)imitat
Càlcul actiu / càlcul lectiu (≠ cal col·lectiu)
Exigim que ho declari (il·)legal, (il·)lícit
La unanimitat del lament / de l’amén
El poder de la ment / del lament
El sou (del lector / de lector / de l’actor) és miserable
Vol (levitar/habitar) a Barcelona
Diu que no em mantens / Diu que no m’entens
Fa(n) nosa
Ex. de parells mínims en fonètica sintàctica, en contrast dins la mateixa frase, i en què el manteniment o no de la geminació provoca un canvi de significat:
La cena de l'última escena → l'escena de l'última cena
Ha al·legat contra la degradació → Ha legat contra la degradació
Han delegat les funcions del legat → Han legat les funcions del delegat
No geminar pot dur a interpretacions contràries a allò que es volia dir:
Ex.: "Exigim del Tribunal que la declari ilegal [la immersió lingüística]"
[əәdʒiʒím dəәl tɾiβunál kəә ləә ðəәkláɾiləәɣál]
És més difícil de trobar parells mínims amb geminació / simplificació a l'interior de mot,
però n’hi ha, i poden formar parells mínims de frases senceres (en català oriental central):
• L’(addició/edició) és defectuosa
• La dicció / L’addicció és horrorosa
• La població rebutja l’(edicte/addicte)
• Ha donat una resposta molt (as/esc)èptica
• Té un regust a(s)cètic
• Van eludir el problema / Van al·ludir al problema
• La tria de la tapa del mes ha estat (cansalada / cancel·lada)
Yzaguirre. Geminacions.
PART. IRRREGULAR 2a CONJ. VERBS DE RADICAL VELAR ACABATS EN -ONDRE: CORRESPOST
Error: correspòs, correspós. Explicació: verbs de la 2a acabats en -ondre tenen un participi irregular acabat en -ost, -osta, -ostos, -ostes, com confondre, respondre, correspondre... Entrada Gramàtica essencial.
PARTICIPIS 2a CONJ. D'-ENDRE AMB E OBERTA [ɛ] -ÈS
S'escriuen amb e oberta o greu [ɛ] accentuada els participis dels verbs de la 2a conjugació acabats en -re. Ex.: admès, après, comprès, desprès, encès, entès, ofès, remès, reprès, suspès, etc. També s'accentuen els del verb imprimir, de la 3a conj., i derivats. Ex.: imprès, reimprès, sobreimprès.
Partir. A partir que, a partir del fet que / del moment que
error: a partir de que. Explicació: la construcció prep. de + conj. que per introduir una O. Sub. no és admesa
passejar una persona, un animal, algú
Error:passejar a una persona, a un animal, a algú. Ex.: passejar al gos. Explicació: MS. V. Trans. + SN CD de pers.
pel·lícula, pel·li
Error: película. Explicació: O. Del ll. pellicŭla, dimin. de pellis 'pell', mot acabaat en -ll. La ela geminada (so lateral alveolar geminat [ll]) s’escriu amb la grafia modificada l·l a l’interior de mot entre vocals: per etimologia de mots provinents d’altres llengües que presenten l doble en el mot original, i es troba principalment en mots d’origen culte, derivats de noms propis estrangers i en alguns mots patrimonials.
penedir-se, saber greu
Error: arrepentir-se.
Explicació: L. Calc dels cast. Entrada Diccionari de Sinònims Albert Jané.
pensar a/de marxar de viatge (reg. form.) / pensar en marxar de viatge (reg. inform.)
Reg. inform.: pensar en marxar de viatge. Explicació: Quan el verb pensar té els significats de 'recordar-se de' i 'tenir el pensament ocupat en', aquest verb va seguit de complement de règim, el qual pot anar encapçalat per les preposicions a i de. A més a més, en registres informals també es pot trobar la preposició en.
penúria
Error: penuria. Explicació: L. És es plana (masc.) o esdrúixola (fem.). El masc. no s'accentua perquè acaba en vocal. El fem. s'accentua perquè és esdrúixola, i totes s'accentuen. Els mots acabats en -ària, -èria, -íria, -òria i -úria s'accentuen sempre, ja que són esdrúixols. Ex.: solitària, matèria, valquíria, història, centúria.
penya-segat, escarpat, espadat
Error: acantilat. Classificació: L. Explicació: cast.
https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=compostos+amb+guionet&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12634&idHit=12634&tipusFont=Fitxes+de+l%27Optimot&numeroResultat=1&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=Guionet+en+compostos+cultes+i+compostos+catalans+%2F+Novetats+ortogr%E0fiques+2016&tematica=&tipusCerca=cerca.tot">Entrada Optimot.
https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=compostos+amb+guionet&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12634&idHit=12634&tipusFont=Fitxes+de+l%27Optimot&numeroResultat=1&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=Guionet+en+compostos+cultes+i+compostos+catalans+%2F+Novetats+ortogr%E0fiques+2016&tematica=&tipusCerca=cerca.tot">Entrada Optimot.
per
Dubte: per. Explicació: lloc, relació temps llarg, causa, efecte (agent, causa, motiu, instrument, mitjà o manera)
per a què...?, per al/la qual/s
Error: per a que. Explicació: equival a finalitat, interrrogació i per al qual
per comparació a, en comparació amb (o de), si es compara amb
Error: *amb comparació amb,*amb comparació de. Classificació: MS. Explicació: calc del cast. en comparación con.
Ex.: no és acceptat: *amb comparació de l'actualitat → és acceptat: en comparació amb l'actualitat, si es compara amb l'actualitat...
Ex.: no és acceptat: *amb comparació de l'actualitat → és acceptat: en comparació amb l'actualitat, si es compara amb l'actualitat...
per mà/mans de, per mitjà de
Error: a mans de.
Explicació: * loc. prep.
Sentit: servir-se d'una persona o cosa per aconseguir un fi
Per sort
No és acceptat: per la seva sort. És acceptat: per sort, afortunadament. Classificació: MS. Explicació: calc del cast. Ex.: no és acceptat: per la seva sort va entrar una nova alumna → és acceptat: per sort/afortunadament, va entrar una nova alumna.
per tal que
Error: per tal de que. Explicació: S. La loc. 'per tal de', ('amb la finalitat de') i equivalent a 'a fi de' amb el verb en subjuntiu, canvia la prep. de per la conj. que ('per tal que')
perdre una persona
Error: perdre a una persona. Classificació: MS. Explicació: v. trans. + SN, CD de persona.
Ex.: *perdre als pares → perdre els pares. *perdre als fills → perdre els fills.
Ex.: *perdre als pares → perdre els pares. *perdre als fills → perdre els fills.
pèrdua
Error: perduda. Classificació: L. Explicació: confusió entre el N i l'Adj.. Ex.: "perduda de punts"→ pèrdua de punts.
però, això, allò, (de) debò
Error: pero, peró; aixo, aixó; allo, alló; debo, debó. Explicació: O. Però, això, allò, debò... s'escriuen amb o oberta [ɔ].
perplex, perplexos
Error: perplexe, perplexes. Explicació: O, N i Adj. m. acabats en síl·laba tònica acabada en -x o -xt fan el m. pl. en -os. Entrada Optimot.
personalitzar
Neologismes no admesos al Diec2 (2019): camperitzar. Der. de 'camp', i referit a la remodelació d'una furgoneta. Sinònim de 'tunejar', terme no admès, traduït per 'personalitzar'. Entrada CCMA.
piràmide estricta
Error: piràmide estricte. Explicació: MS. L'adj. acaba en -a ja que concorda amb els noms femenins.
pis franc
Error: piso franco. Classificació: L. Explicació: calc del cast. Ex.: "s'estan preparant al 'piso franco'" → s'estan preparant al pis franc.
pla (estratègic), planificació (estratègica)
Error: planning. Ex.: "el seu planning és...". Explicació: an. no admès, traduït al cat. Ex.: "el seu pla (estratègic) / la seva planificació (estratègica) és..."
PLANS. QUAN S'ACCENTUEN I QUAN NO?
Classificació: O. Explicació: els mots plans són aquells que tenen la síl·laba tònica en la penúltima síl·laba (la 2a començant pel final del mot, de dreta a esquerra). S'accentuen quan no acaben en cap de les dotze terminacions de les paraules agudes:
Ex.:
Verbs: auxiliar haver en el plusquamperfet d'indicatiu i a tot el plu. del condicional i a la 3a pers. del plu.: -ia, -ies, -ia, però -íem, -íeu, -ien. Ex.: abdicar, abocar, abonar, abraçar, acabar, acariciar, accelerar, accidentar, aclamar, acomiadar, acostumar, activar, adjuntar, adreçar, afectar, afinar, afirmar, afrontar, agitar, agradar, agrupar, aguantar, aixecar, ajudar, alimentar, alliberar, al·lucinar, alterar, alternar, amanyagar, amenaçar, amoïnar, ampliar, analitzar, anar, angoixar, annexionar, anticipar, apallissar, aparcar, apartar, apassionar, aportar, apreciar, aprimar, apunyalar, arraconar, arreglar, arrencar, arriscar, arrossegar, arruïnar, arruixar, asfixiar, assaltar, assegurar, assemblar, assetjar, associar, atemptar, atonyinar, atropellar, avaluar, avariar, baixar, ballar, barrejar, batallar, beneficiar, blindar, blocar, bombardejar...
Noms: agonia, alegria, al·legoria, analogia, artesania, astronomia, autonomia, avaria, badia, bateria, biografia, biologia, bogeria, bugia, cafeteria, cal·ligrafia, caloria, cancelleria, carnisseria, categoria, cavalleria, cirurgia, ciutadania, clerecia, companyia, consergeria, cortesia, covardia, creperia, cria, cronologia...
VOCAL. No s'accentuen noms/verbs acabats en cons. + voc. dèbil i, u + voc. forta a, e, o. Ex:
No s'accentuen quan acaben en alguna de les dotze terminacions anteriors:
Són casos especials:
Mots plans als quals se'ls desplaça l'accent en la llengua oral i els pronunciem com a aguts o esdrúixols:
Plans pronunciats com a aguts: amoníac, policíac, termòstat, homòplat, míssil, monòlit, rèptil, tèxtil, aeròlit, magnetòfon, intèrfon
Plans pronunciats com a esdrúixols:
atmosfera, tetraplegia, letargia, medul·la, mimesi, torticoli, sinergia (o sinergies)..
Plans acabats en -en que no s'accentuen al sing. i en canvi sí que s'accentuen en plu.: al·lergen, al·lèrgens; al·lucinogen, al·lucinògens; cancerigen, cancerígens; certamen, certàmens; dolmen, dòlmens; electrogen, electrògens, estrogen, estrògens; examen, exàmens; fenomen, fenòmens; germen, gèrmens; origen, orígens; oxigen, oxígens; patogen, patògens; vertigen, vertígens...
- VOCAL. Ex:
- VOCAL + S. Ex.:
- EN, IN. Ex.:
Ex.:
Verbs: auxiliar haver en el plusquamperfet d'indicatiu i a tot el plu. del condicional i a la 3a pers. del plu.: -ia, -ies, -ia, però -íem, -íeu, -ien. Ex.: abdicar, abocar, abonar, abraçar, acabar, acariciar, accelerar, accidentar, aclamar, acomiadar, acostumar, activar, adjuntar, adreçar, afectar, afinar, afirmar, afrontar, agitar, agradar, agrupar, aguantar, aixecar, ajudar, alimentar, alliberar, al·lucinar, alterar, alternar, amanyagar, amenaçar, amoïnar, ampliar, analitzar, anar, angoixar, annexionar, anticipar, apallissar, aparcar, apartar, apassionar, aportar, apreciar, aprimar, apunyalar, arraconar, arreglar, arrencar, arriscar, arrossegar, arruïnar, arruixar, asfixiar, assaltar, assegurar, assemblar, assetjar, associar, atemptar, atonyinar, atropellar, avaluar, avariar, baixar, ballar, barrejar, batallar, beneficiar, blindar, blocar, bombardejar...
Noms: agonia, alegria, al·legoria, analogia, artesania, astronomia, autonomia, avaria, badia, bateria, biografia, biologia, bogeria, bugia, cafeteria, cal·ligrafia, caloria, cancelleria, carnisseria, categoria, cavalleria, cirurgia, ciutadania, clerecia, companyia, consergeria, cortesia, covardia, creperia, cria, cronologia...
VOCAL. No s'accentuen noms/verbs acabats en cons. + voc. dèbil i, u + voc. forta a, e, o. Ex:
No s'accentuen quan acaben en alguna de les dotze terminacions anteriors:
Són casos especials:
Mots plans als quals se'ls desplaça l'accent en la llengua oral i els pronunciem com a aguts o esdrúixols:
Plans pronunciats com a aguts: amoníac, policíac, termòstat, homòplat, míssil, monòlit, rèptil, tèxtil, aeròlit, magnetòfon, intèrfon
Plans pronunciats com a esdrúixols:
atmosfera, tetraplegia, letargia, medul·la, mimesi, torticoli, sinergia (o sinergies)..
Plans acabats en -en que no s'accentuen al sing. i en canvi sí que s'accentuen en plu.: al·lergen, al·lèrgens; al·lucinogen, al·lucinògens; cancerigen, cancerígens; certamen, certàmens; dolmen, dòlmens; electrogen, electrògens, estrogen, estrògens; examen, exàmens; fenomen, fenòmens; germen, gèrmens; origen, orígens; oxigen, oxígens; patogen, patògens; vertigen, vertígens...