Consultori lingüístic

Error: ràpit; precipitat. Explicació: O. Del ll. rapĕre 'arrabassar' > rapĭdus, -a, -um > 'ràpid, endut, arrabassat. L'adj. ll. perd la terminació i es conserva la 'd' a fi de mot. Error: apressurat, apresurat. Explicació: L. Del cast. 'apresurado', en lloc de ràpid, precipitat... Entrada Diccionari de Sinònims Albert Jané.

Error: de + vocal o h. Explicació: O apostrofació

Error: per altra part. Explicació: S

Error: d'aquí, d'aquí que. Explicació: Consecutiva: amb el v. venir

Error: de escriure. Explicació: O. La preposició de s'apostrofen davant de mots començats amb vocal o hac.

Error: de un. Explicació: O apostrofació

Error: de un, de una, de uns, de unes. Explicació: O. La prep. 'de' s'apostrofa davant de vocal o h.

Error: per una part. Explicació: S

Error: d'alt (de), (a) dalt. Explicació: O Prep., 'damunt'. S'utilitza amb loc. prep. i loc. adv. Entrada DIEC2. Entrada Optimot.

Error: ni en broma. Explicació: *

Error: de molt. Explicació: O negatives, interrogatives o condicionals

Error: del + vocal o h. Explicació: O apostrofació

Error: del + vocal o h. Explicació: O. La prep. 'de' s'apostrofa davant d'un N que comença amb vocal o h. Ex.: de l'avorriment.

Error: mica en mica. Explicació: * loc. adv. amb prep de

Error: *amb temor que. Ex.: "amb temor que trobés...". Explicació: MS. Calc del cast. 'por temor de que'.

Error: a la primera. Explicació: S loc adv

Error: d'aprop. Explicació: * loc prep

Error: adonar-se('n) de que. Solució: adonar-se ('n) que. Explicació: *de. En registres formals, les prep. preposicions a, de, en i amb (amb verbs com adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, etc.) s'elideixen. En registres informals és habitual l'ús d'aquestes prep. davant la conjunció que.

Error: de *què. Explicació: MS. Ex.: a canvi que Entrada Optimot.

Error: no hi ha de què. Explicació: *

Error: d'immediat. Explicació: *

Error: a l'immediat, d'immediat. Explicació: MS. Calc de la loc. prep. del cast.

Error: de repent (o derepent, derrepent). Explicació: *

Error: de quan en quan. Explicació: *

Error: dèvil, débil, debil... Explicació:  [del ll. dēbĭlis].

Error: debó. Explicació: O. [ɔ]

Error: decada, década. Explicació: O

Error: desidir, dicidir. Explicació: O. Essa sorda [s] representada amb c. Del ll. decidĕre.

Error/dubte: trobar culpable.

Error: *dedicar-se en, de, amb, per. Classificació: S. Explicació: va introduït per la prep. a i substitueix per hi.

CRV

Error: defensar al país. Explicació: V trans. + CD

Error: deixar + SN. Explicació: V trans. + CD

Error: deixar molt que desitjar, deixa molt que desitjar. Explicació: *

Error: del què. Explicació: MS. El relatiu compost de prep. + art. + que pro. rel. àton (del/de la/dels/de les que) sense un antecedent explícit equival a un conjunt de coses no específic. La construcció anterior és equivalent a 'd'allò que' o 'd'això que', i poden anar precedides de 'tot'. La construcció prep + art + què pronom interrogatiu substantivat, no és admesa. Entrada Optimot.

Error: delincuent, delincüent. Explicació: O

Error: demanar el matrimoni. Explicació: *

Error: depèn el, depèn del. Explicació: M/S gerundi de dependre

Error: derribar. Explicació: L

Error: des de un, des de una. Explicació: O

Error: des de una. Explicació: O. Preposició des de seguida d'una paraula que comença amb vocal (o hac i vocal), s'apostrofa.

Error: desde. Explicació: O

Error: des de que. Explicació: *

Error: desparegut. Explicació: O

Error: desapareguent. Explicació: M/O

Error: desapareixre, desaparéixer. Explicació: O

Error: desconeixo. Explicació: *

Error: donar mala espina. Explicació: L

Error: describia, describía. Explicació: O

Error/Dubte: (en)descuidar-se, endescuidar-se. Explicació: *

Error: desitg. Explicació: O

Error: desilusió. Explicació: O

Error: -are/-arè, -aras/-arás, -ara/-ará, -arém/-arèm, -aréu/-arèu, -arán. Explicació: les tres persones del sing. s'accentuen perquè són agudes i acaben en vocal o vocal +-s; les tres persones del plu. no s'accentuen perquè són agudes i no acaben en cap de les 12 terminacions típiques (vocal, vocal + -s, -en, -in).

Error:s -ía, -íes, -ía, -iem/-ïem, -ieu/-ïeu, -íen. Explicació: O. Planes no acabades amb terminació típica (vocal, vocal + s, en, in): 1a i 3a pers. sing. (-ia): planes acabades amb vocal no s'accentuen. 2a pers. sing (-ies): plana acabada amb vocal + s no s'accentua. 1a pers. plu. (-íem): plana no acabada amb cap de les dotze terminacions típiques, s'accentua. 2a pers. plu. (-íeu): plana no acabada amb cap de les dotze terminacions típiques (acaba en diftong decreixent), s'accentua. 3a pers. plu. (-ien): plana acabada amb -en,, -in, no s'accentuen.

Error: desmayar, desmallar. Explicació: O

Error: deshauciar. Explicació: L

Error: gasto. Explicació: L. Cast.

Error: desangrar, desagnar. Explicació: L/O. La s reduplica en -ss- en els prefixos sots-, trans- i des- i dis- (negatius): la ss és el resultat de la unió de la -s final del prefix i de la s- inicial del mot al qual s'adjunta. Entrada Optimot.

Error: debeu. Explicació: O. Del ll. deuere, la u va evolucionar en -v-.

Error: día. Explicació: O. Plana perquè l'accent recau a la penúltima síl·laba. No s'accentua perquè acaba en vocal.

Error: (el) següent dia, any. Explicació: *

Error: día, días, díes. Explicació: O. Plana perquè l'accent tònic recau a la penúltima síl·laba. S'accentua perquè els mots plans acabats en terminació típica (-es) no s'accentuen.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós. També en porten els derivats i compostos de bé i més: gairebé, també, demés, només.

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós. També en porten els derivats i compostos de bé i més: gairebé, també, demés, només.

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

A partir de l'Ortografia catalana de 2016 es va reduir el llistat de mots amb accent diacrític. Dels més de cent cinquanta mots amb accent diacrític, ja que s'acceptava de l’ús del diacrític en els mots derivats, actualment hi ha quinze monosíl·labs d'ús freqüent que SÍ que porten accent diacrític, entre els quals alguns conserven l'accent en plural; en canvi, no en porten en els compostos i derivats i, per contra, sí que en porten mots amb guionet:

bé/ béns, déu/déus [no en porten compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; sí que en porten compostos amb guionet: déu-vos-guard (substantiu)], és, mà/mans [sí que en porten compostos amb guionet: mà-llarg], més, món/mons (en canvi rodamon), pèl/pèls [en canvi en porten compostos i derivats: contrapel, repel; sí que en porten compostos amb guionet: pèl-ras, pèl-roig], què/quès, sé, sí/sís, sòl/sòls (entresol, subsol), són, té, ús, vós

Entrada Ortografia catalana 2016, § 3.1.3., p. 97-99.

Els mots següents i els seus derivats, que anteriorment a l'Ortografia catalana 2016 s'escrivien amb accent diacrític, ara NO en porten, sigui quin sigui el seu significat.

Ex.: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

Error: diaria. Explicació: O. Esdrúixola perquè la síl·laba tònica és l'avantpenúltima. Les esdrúixoles s'accentuen sempre.

Error: diariament. Explicació: O. Els adverbis acabats en -ment es formen a partir de la forma femenina d'adj. qualificatius, si en té. Si l'adj. fem. porta accent, l'adv. el conserva.

Error: diguent. Explicació: O. Diguent en registres formals. Els verbs de lexema velar fan el gerundi en gu en registres informals.

Classificació: O. Explicació: estalviem la dièresi distintiva que marca que les vocals dèbils i, u no formen diftong decreixent amb la vocal anterior en els mots acabats en -isme, -ista. Ex.: no és acceptat egoïsme → és acceptat egoisme; fluidesa → fluïdesa

Entrada Optimot

Error: diferencia. Explicació: O Esdr.

Error: diferent a . Explicació: *

Error: difíçil. Explicació: O

Error: dins de, de dins de. Explicació: S

Error: discusió. Explicació: cultisme en essa sorda [s]. Del llat. discussio, -ōnis. Altres: abcissa, confessar, dissolut, messies, obsessió, passió, professió, sessió, vicissitud, entre ells els que contenen les seqüències -gress-, -misso -press-: agressió, ingressar, progressiu, transgressor; admissió, admissible, comissaria, comissió, compromissari, emissor, premissa, transmissor; depressió, expressar, impressió, impressionant, opressor, pressió, supressió.

Error: disolut. Explicació: cultisme en essa sorda [s]. Del llat. dissolūtus, -a, -um. Altres: abcissa, confessar, discussió, messies, obsessió, passió, professió, sessió, vicissitud, entre ells els que contenen les seqüències -gress-, -misso -press-: agressió, ingressar, progressiu, transgressor; admissió, admissible, comissaria, comissió, compromissari, emissor, premissa, transmissor; depressió, expressar, impressió, impressionant, opressor, pressió, supressió.

Error: estar en dol. Explicació: MS. Altres expressions: 'senyal de dol', 'anar de dol', 'portar dol'. Entrada Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera.

Error: dóna. Explicació: O diacrític suprimit V donar

Error: donar abast. Explicació: calc del cast. 'dar abasto'.

Error: donar de menjar, beure. Explicació: *

Error: donar molta cosa. Explicació: M en plu.

Error: donar gust. Explicació: L

Ex.: inadequat: donar l'aire → adequat: airejar-se, oxigenar-se 

Ex.: no és acceptat, cal evitar  → és acceptat

donar l'aire → airejar-se

donar por → fer por

Dubte: doncs. Explicació: * conj. que no equival a 'ja que'

Error: dóno. Explicació: O

Error: doncella. Explicació: O

Error: drogadicte, drogadicta. Explicació: M/O